dissabte, 9 de desembre del 2017

Secrets dels Jedi (XII)

Anterior



CAPÍTOL 12

Amb la nau en l'hiperespai, Obi-Wan i Siri van ser capaços de relaxar-se per primera vegada en dies. Taly es va dormir arraulit en un matalàs a la cabina. Estava esgotat.
–Almenys el caçador de recompenses té una cuina ben assortida, –va dir Siri en veu baixa–. Quan es desperti Taly pot tenir un àpat decent.
–Hauríem de descansar una mica, també, –va dir Obi-Wan.
Siri va anar a seure al costat d'ell al seient encoixinat de la cabina. Ella es va abraçar durant un minut, les mans en els colzes en un gest estranyament nerviós.
–Obi-Wan. Només vull donar-te les gràcies.
–Gràcies per què? –li va preguntar Obi-Wan.
–Jo podria haver posat a Magus en la nostra pista amb la venda del meu vidre. Ell no podria haver sabut del cert que estàvem vius, o que estàvem a prop de l'Assentament 5...
–No ho sé.
–Jo ho sento. No ho hauria d'haver fet, però gràcies per dir-me que no...
–T’admiro pel que vas fer, –va dir Obi-Wan–. Taly necessitava saber que cuidaríem d'ell. Estava perdent l'esperança, i jo no ho vaig veure. Tu ho vas fer. Seria lògic que Magus fos al mercat d'Assentament 5 a veure qui pujava a bord del vaixell de càrrega. Fins i tot si no s'hagués trobat amb el comerciant, hauria estat allà.
La mirada de Siri era càlida i divertida.
–Ets un mentider terrible, Obi-Wan Kenobi. És una raó per la qual m'agrades tant.
–Ah, pel que t’agrado, –va dir Obi-Wan a la lleugera–. Vaig pensar que havia perdut la teva bona opinió.
Es va recolzar contra ell per un moment, empenyent-lo, després li va llançar immediatament.
–No et preocupis tant.
El somriure de la Siri estava tan lliure de tensió que li transformava la cara. Era gairebé com si hi hagués un indici d'una altra Siri, una Siri sense el motor que la portava a ella, la necessitat de sobresortir, la tossuderia, la disciplina. Hi havia una altra Siri, un interior que Siri no sabia molt bé com mostrar a tots.
Obi-Wan va sentir calor a les galtes. Es va mirar la mà, descansant al costat de la d'ella sobre el coixí. Ell se sabia la forma dels seus dits, la textura de la seva pell gairebé tan bé com la seva. Va haver de lluitar contra l'impuls de deixar caure la seva mà sobre la d'ella, posar els seus dits al voltant dels dits d'ella.
Obi-Wan estava pensant ràpidament. Ell girà el cap per ocultar les seves galtes en flames.
Siri es va tendir al banc d'amortiment. Va agafar ella una manta i la va tirar sobre si mateixa. I va tancar els ulls. Es podria dir que ella no estava dormint. I si li havia ferit els sentiments per aixecar-se tan bruscament?
Obi-Wan mai s'havia preocupat per aquest tipus de coses abans amb la Siri. Per què era tan conscient ara? Per què estava tan conscient d'ella?
No li agradava la sensació. Però al mateix temps li agradava, també. Completament confós, Obi-Wan tractava de mirar amb els ulls l'ordinador de navegació sense aconseguir veure’l mentre intentava no mirar a la seva amiga una altra vegada.

Un dia després, s'acostaven a les coordenades de reversió. Estaven ja gairebé a Coruscant.
–A boca de nit, estarem asseguts al Temple, –va dir Obi-Wan amb satisfacció. Ell estaria encantat d'estar de tornada. Es va alegrar de tenir a Taly en un lloc segur. Es va alegrar de deixar aquesta missió a l'esquena.
Siri treballava en l'equip de navegació.
–Les coordenades han estat fixades per a la reversió fora de l'espai aeri de Coruscant.
Obi-Wan va començar a girar els interruptors. Ella va arrufar les celles.
–Tot va bé?
–Estic rebent una lectura estranya d'un dels controls de seguretat del sistema, que mai havia vist un així abans.
Obi-Wan va passar a exploració manual de seguretat. Va córrer a través de les lectures. Tot d'una, va sentir que la sang de la cara es congelava.
Taly s'acostava per darrere d'ell. Siri es va donar la volta a la seva cadira.
–Què és?
Obi-Wan va sentir estrènyer la seva gola.
–És un dispositiu anti-robatori. Magus tenia una sorpresa per a nosaltres. La nau està programada per autodestruir-se en el moment de la reversió. –Es va tornar cap a la Siri i Taly–. No podem sortir de l’hiperespai sense esclatar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada