La Prova del Jedi (XXIX)

Anterior

Capítol 29

El soldat Vick va llançar una xiulada entrant a la sala de control d’en Pors Tonith.

–És aquest el que està al comandament? –va preguntar Odie Subu en descobrir al muun.

Ànakin, respirant pesadament, va seguir amb la mirada clavada a Tonith i no va contestar. Per la seva banda, Tonith ja no es mostrava desafiant. Tenia por d'aquest jove Jedi que l'havia capturat; el considerava desequilibrat i imprevisible.

–Fora han deixat de lluitar –va anunciar el caporal Raders–. Van detenir el foc abans que arribéssim al búnquer, i... oh!

Va caure quan es va adonar del que passava.

–Senyor –va dir el sergent ARC amb el to de veu propi del seu rang–, el sabre làser.

Això va aconseguir cridar l'atenció d'Ànakin.

–Què?

–El seu sabre làser, senyor.

–El meu... –Ànakin va mirar la seva mà i va retrocedir un pas, com si el sorprengués veure el seu sabre làser activat. El va apagar i se'l va penjar del cinturó.

Va vacil·lar lleugerament al tornar-se cap els seus homes. Odie, creient que era la reacció normal d'un soldat que acabava de sostenir un combat a mort, es avançar precipitadament per ajudar-lo. Va veure el seu rostre de prop, blanc com la cera, amb senyals d'esgotament i arrugues al voltant de la boca com les d'un vell.

–Gràcies, però estic bé... Estic molt bé –va dir Ànakin, apartant-la amb amabilitat. Va somriure dèbilment. Un dels guàrdies, després no va recordar quin, li va allargar una cantimplora, i el Jedi va donar un llarg i assedegat glop. Va retornar la cantimplora buida–. Gràcies, moltes gràcies –va dir, netejant-se els llavis amb la vora de la mà. Va assenyalar a Tonith i als tècnics–. Són tots els nostres presoners. Encarregui’s d'ells, sergent. Porteu-los amb el general Halcyon perquè els tanqui.

B'wuf va intervenir, assenyalant a Tonith.

–Jo no vaig tenir res a veure amb el que es va fer aquí, senyor, només estic contractat! Vostè m'ha salvat la vida! –va apuntar amb el dit a Ànakin–. Anaven a executar-me. Vaig dir a l'almirall que no estava bé el que feia, que no volia seguir obeint les seves ordres, i va dir que m’executaria. El Jedi m'ha salvat la vida. Anaven a matar-me i ell m'ha salvat la vida!

El comunicador de canell de l’Ànakin va emetre un xiulet. Recordava vagament que ja xiulava mentre s'obria camí cap al búnquer, però l’havia ignorat. Ara, va contestar.

–Ànakin? –era Halcyon–. Ets tu? Estàs bé? L'enemic ha deixat de disparar. Què està passant?

–Mestre Halcyon..., estic bé. Sóc al búnquer de control amb les meves tropes. He capturat al comandant separatista i al seu Estat Major. Te’ls anàvem a portar.

–És un alleujament –va respondre Halcyon–. Lliura els teus presoners als comandos clon. He enviat un transport perquè et reculli. Està a punt d'arribar una flota separatista de reforç, i diuen que és enorme. He ordenat a tots els nostres caces estel·lars que es preparin. Ens espera una batalla difícil i et necessito.

Només els tècnics van mirar a Tonith quan va deixar escapar un lament ofegat.

–Si tan sols hagués resistit uns minuts més...!

–Hi aniré quant pugui –va respondre Ànakin. Es va tornar cap al sergent ACR–. Heu sentit això? –el sergent va fer que sí amb el cap–. Encarregueu-vos dels presoners i porteu-los al centre de comandament.

–Està arribant una flota enemiga, senyor? –es va interessar Raders amb expressió preocupada a la cara.

–Això sembla.

Ànakin va redreçar les espatlles, sentint-se estranyament millor davant la perspectiva de més acció.

***

El comandant de la flota republicana no havia estat ociós mentre Halcyon combatia en terra contra les forces separatistes i estava preparat per a un atac així. Hi havia tingut en compte diferents enfocaments i tenia decidit que, fos el que fos la tàctica que emprés l'enemic, la flota mantindria les seves posicions per concentrar i coordinar el seu poder combinat de foc. Si l'enemic atacava amb esquadrons des de diferents direccions, la flota republicana se centraria en un esquadró cada vegada; si ho feien amb les naus en línia, intentarien aprofitar la seva major velocitat per creuar a través de la línia enemiga i llançar contra ella tota la potència de foc disponible. Passés el que passés, els caces de Halcyon podrien protegir-se amb els destructors de la seva pròpia flota.

Però tots els plans de batalla són inútils després del primer tret. El comandant enemic va triar atacar en una formació en quadre, amb el seu vaixell insígnia al centre, protegit per la resta de les naus, i els caces es van trobar ficats en una topada salvatge entre les dues armades. No sempre és el nombre i la mida de les naus el que decanta les batalles, sinó la forma en què s'utilitzen.

En aquella batalla, Nejaa Halcyon va preferir donar el comandament de la flota a l'almirall Hupsquoch. Ell s'encarregaria de dirigir la flota contra l'enemic.

–Una bona nau, senyor! –va exclamar el pilot clon que havia transportat l’Àngel Celeste II fins a la superfície de Praesityn, mentre ajudava a Ànakin a instal·lar-se a la cabina.

Ànakin va somriure sense deixar de cordar-se les corretges. Es trobava en el seu element.

–Gràcies per portar-la aquí a baix. Com s'ha portat?

L'Àngel Celeste II havia patit moltes modificacions. Tot i que els soldats clon tenien una habilitat innata per manejar qualsevol classe de nau, pilotar un caça estel·lar modificat sense saber exactament què se li havia fet podia ser molt complicat. Ànakin se sentia molt orgullós dels canvis que havia introduït personalment.

–Molt bé, senyor. Un cop em vaig adonar que havia fet alguns ajustos al seu panell de control, vaig seguir la regla de la "llum brillant".

–Molt intel·ligent. I només li he fet alguns ajustaments personals –se sentia incòmode quan una altra persona pilotava el seu caça estel·lar, però havia estat necessari per traslladar-lo fins a la superfície del planeta. Va canviar de tema–. He vist una enorme esgarrapada gran al llarg de babord, no hi era abans –va somriure mentre es col·locava el casc. El pilot es va quedar mirant-lo fixament, sense comprendre res–. Era una broma.

–Oh, sí senyor! Comprenc –va replicar el pilot mortalment seriós.

Va saltar a terra i va saludar amb solemnitat mentre segellava la cabina i aixecava els dos polzes a la manera tradicional.

Ànakin va ajustar el filtre a l'auricular, i va buscar la freqüència interna de comunicacions entre naus.

–General Halcyon?

–Ànakin, mai aprendràs a utilitzar el procediment apropiat? –va murmurar el Jedi, mirant sobre la seva espatlla cap al caça d'Ànakin. Podia veure al jove Jedi dins de la cabina–. Ja coneixes el punt de reunió. Afanya't.

La nau d'Ànakin va desplegar els seus estabilitzadors, molt útils fins als vint mil metres. Els seus repulsors començaven a aixecar un núvol de pols al voltant de l'Àngel Celeste II i la màquina es va elevar verticalment del terreny davant la mirada de Halcyon.

Ànakin va armar els seus canons i els torpedes de protons, i va connectar el seu sistema IFR. Va augmentar gradualment la seva velocitat. A vint mil metres va retreure els seus estabilitzadors i connectar els motors sublumínics per aconseguir velocitat d'escapament. Tot l'horror de la recent batalla terrestre va anar desapareixent a mesura que s'ajustava mentalment a l’estimulant món de l'alta velocitat, de la destrucció tecnològica, on pilots i màquines es desintegraven instantàniament en netes explosions de flames, i el dolor i el terror tot just duraven mil·lisegons.

Va passar sense incidents al costat de la flota. Mil quilòmetres més enllà va captar la imatge dels esquadrons de caces. Més enllà encara, fora de l'abast de la visió humana, però a l'abast dels seus instruments de bord, l'esperava l'enemic.

–Per tu, estic situat just a les sis –va anunciar Halcyon.

–General, mai aprendrà a utilitzar el procediment apropiat? –va riure Ànakin.

–Canvia al canal de guàrdia –va demanar Halcyon.

El seu to era seriós, i tenia raons per a això. El radar d'Ànakin mostrava centenars de puntets lluminosos que s'acostaven ràpidament: els caces enemics.

Començaven a barrejar-se amb les seves pròpies naus. El pla acordat era que un esquadró de caces liderat per Halcyon es dirigís cap al cor de la flota enemiga, mentre la resta de l'esquadrilla entaulava combat. Si l'enemic feia servir la mateixa tàctica, la balança s'inclinaria cap al bàndol que comptés amb els millors pilots. I Halcyon no tenia cap dubte de quin era.

–Aquí Halcyon Sis. Seguiu-me! –i cent caces van sortir de la formació per a seguir les seves petjades.

El comandant enemic va preferir usar els seus caces per a entaular combats individuals contra els de la República.

Ànakin es va llançar contra els caces enemics amb els canons espurnejant. Es guardaria els míssils per a les naus importants, que ja tenia gairebé davant seu. Els caces que convergien cap a ell apareixien com diminuts puntets de llum a causa dels trets dels seus propis canons.

Per bo que fos Halcyon, amb prou feines podia mantenir el ritme del jove Jedi, i, en lloc de liderar l'atac, es va convertir pràcticament en l'escorta d'Ànakin.

Tot just segons després ja s'havien creuat amb l'avantguarda de les naus enemigues i es trobaven entre les naus més grans. Ja cada pilot depenia de si mateix: només havia de seleccionar un blanc i atacar.

Ànakin es va concentrar en un destructor que semblava limitar-se a surar a estribord.

El seu contorn era borrós i confús. No estava segur de si realment era un destructor o una fragata perquè el dispositiu de camuflatge distorsionava la seva imatge.

Va passar sota la nau mentre els seus canons d'ions escopien dits letals contra el seu objectiu, però volava a massa velocitat –gairebé tres mil quilòmetres per hora– perquè funcionés el sistema automàtic d'adquisició de blancs. Va donar mitja volta i va tornar a acostar-se a la nau, aquesta vegada per popa, i, fent constants tirabuixons, va disparar un torpede de protons contra els seus motors. L'aniquilació del destructor li hauria semblat una visió bella de quedar-se a contemplar-la. Quan el míssil va detonar, va produir una brillant fogonada; després, enormes flamarades van sorgir de la popa provocant que tota la secció quedés embolicada en una lluminosa llum blavosa.

En les profunditats silencioses i sense aire de l'espai ningú va poder sentir el moribund lament de la poderosa nau quan el seu sistema de propulsió va detonar enmig d’una encegadora llum blanca. Només va durar una fracció de segon, i després, allà on havia estat la nau només quedà una miríada de petits puntets de llum ataronjada, com un eixam de luminescents insectes nocturns; els fragments fosos de l’estructura que produïen el seu propi oxigen durant breus segons, mentre flotaven per l'espai. Després, no van ser més que runes sense vida.

Halcyon va presenciar l'atac d'Ànakin, però un segon després el va perdre de vista enmig de la confusió de naus. Altres pilots no havien tingut tant èxit, uns pocs si. Ja podien distingir-se nombrosos buits en la formació enemiga.

Havien complert amb la seva missió.

–Aquí Halcyon Sis, abandonin la batalla. Repeteixo: abandonin la batalla.

Ànakin va escoltar l'ordre, però la Força tornava a estar en ell i va saber el que havia de fer.

Per davant del seu caça surava una nau enorme. El dispositiu de camuflatge no podia ocultar-la per complet, i va saber que era el vaixell insígnia dels separatistes. Es va llançar directament cap al que suposava que era el pont de comandament, però, en l'últim segon abans de la col·lisió, es va desviar lleugerament, fregant-lo a cinc mil quilòmetres per hora.

Aquest cop, el blanc era tan gegantí que el segon de més que trigà a creuar per sobre del casc va donar als canons defensius l'oportunitat de detectar-lo com un objectiu. Va tenir sort que el tret que li va colpejar pertanyés a un simple canó làser. El blindatge de l'Àngel Celeste II deflectí la major part de la força destructora de l'impacte, però els danys soferts per l'aparell eren greus.

–M'han donat –va anunciar amb serenitat.

–És greu? –va preguntar Halcyon.

–Surt d'aquí –va ser tot el que va respondre el jove Jedi.

–Ànakin!

–Surt d'aquí –va repetir.

Halcyon va comprendre que Ànakin estava a punt d'intentar un últim atac.

–No ho facis... Volaràs amb ella.

–Saluda-la de la meva part.

El to de veu d'Ànakin era tranquil, controlat, fins i tot, va pensar Nejaa després, tenyit de cert toc d'humor.

–No, Ànakin, no!

L'enorme explosió que va significar la destrucció del vaixell insígnia separatista decantà decisivament l'equilibri de forces cap a les de la República, ja que es va empassar a moltes naus enemigues que van tenir la desgràcia de trobar-se a prop d’ella.

També es va empassar a Ànakin Skywalker.

Següent