Secrets dels Jedi (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

Ells es van enlairar cap al Port Espacial d’Azure. Els millors experts en tecnologia de l'exèrcit de la República ja hi eren, esperant per rebre el dispositiu trenca-codis.

Obi-Wan li va parlar a Ànakin.

–Et suggereixo que descansis una mica la resta del dia. I Padmé es veu esgotada. Si poguessis convèncer-la que ella necessita descansar, crec que li faria bé.

La mirada d'Ànakin era opaca.

Cada vegada sé menys el que està pensant, va pensar Obi-Wan.

–Sí, Mestre –va dir Ànakin.

Encara era obedient, però era com si fes un esforç per ser-ho.

Obi-Wan observava com Ànakin s'acostava a parlar en veu baixa amb la Padmé. Ella va fer que sí amb el cap, i els dos van abandonar la cabina.

Això va deixar a Siri, Taly i Obi-Wan. Siri va mantenir els ulls sobre els instruments, tot i que Obi-Wan havia traçat el curs i no hi havia molt que ella pogués fer. Tot semblava tan familiar, ells tres en una cabina, allunyant-se del perill i molt probablement apropant-se més a ell.

–Digues-me alguna cosa, Taly, –va dir Obi-Wan, donant voltes a la seva cadira abans d'enfrontar-se a ell–. Passel Argente va col·locar a Helina Dow a la seva ocupació. Ella va esperar el seu temps, però Argente sempre va tenir la intenció de destruir-te. Per què encara el protegeixes?

–Protegir-lo a ell?

–Va contractar als caçadors de recompenses i mai ho vas dir al Senat.

–Va ser la meva última moneda de canvi.

–Però ell va contractar a Magus, i Magus va matar als teus pares.

–Magus ho va fer per venjança, no culpo de la seva mort a Argente culpo a Magus... –La cara d'en Taly va endurir.

–Per què no ho vas dir?

–Jo sabia que hauria de començar de nou, –va dir Taly–. Sabia que necessitava un patró. Vaig esperar fins que vaig ser més gran, i després em vaig acostar a ell quan jo estava disposat a retirar el meu nom i començar la meva empresa. Qui creus que em va donar el préstec per al meu primer negoci?

Obi-Wan va sacsejar el cap amb tristesa. Qui-Gon havia tingut raó. Taly ho havia sabut tot el temps, i havia utilitzat aquesta informació. Havia d'haver tingut una enorme quantitat de nervis per contactar amb Passel Argente i demanar-li diners pel seu silenci.

–Jo vaig usar a Argente, però mai vaig confiar en ell. Va acabar per venir a mi d'una manera que no esperava, però si fos avui al Senat i li parlés a algun comitè sobre un assumpte de fa vint anys... Se’n riurien fora de les càmeres. Ells tenen prou problemes. Tot ha canviat, no? La meva millor revenja sobre Argente ara és ajudar-vos a guanyar les Guerres Clon.

–Bé, això és una cosa que s'agraeix, almenys, –va dir la Siri. Ella semblava més divertida que irritada per Taly.

Taly es va acostar.

–Tinc alguna cosa per a tu–. Li va allargar la mà. El cristall d'escalfament de la Siri estava en el seu palmell, el fred blau profund del vidre brillant lleugerament. Ella el va agafar amb sorpresa.

–Però, com?

–Vaig tornar a Assentament 5 i l'hi vaig comprar de nou al mateix proveïdor a qui l'hi vas vendre, –va dir–. El vaig localitzar. Sempre he volgut tornar-te’l algun dia.

–Gràcies, Taly, –va dir Siri. Va tancar els dits sobre ella. Un rubor de plaer li va il·luminar la cara.

Quan ell va sortir de la cabina. Obi-Wan va dirigir una mirada ràpida a la Siri.

–I tu, Siri te'n recordes de tot?

Ella observà la cara d'ell. Ho havia enterrat durant tant de temps. Però com anaven a mantenir-se en l'oblit, quan els records eren tan reals?

–Et vaig prometre a tu una vegada que mai t'ho recordaria, –va dir Obi-Wan.

–No ets tu qui m'ho està recordant, però, no? –Un somriure va tocar els llavis de la Siri–. Tant temps com ha passat.

–I tan poc.

–I hem canviat tant.

–Si, tu estàs més bella–. Les paraules van sortir d'Obi-Wan abans que pogués aturar-les–. I més intel·ligent i més forta.

–I tu, –va dir Siri –vas créixer més trist.

–Es pot veure això?

–Perdona si jo encara penso que tu ho saps millor que ningú.

–Tu.

–No em penedeixo de la nostra decisió, –va dir la Siri–. No m'agradaria tornar enrere i canviar-lo. Tu ho faries?

–No, –va dir Obi-Wan–. Ha estat el correcte. Però...

–Sí, –va dir la Siri–. No impedeix que et lamentis, oi? Tu lamentes poder viure amb això. Em va prendre un temps, però em vaig adonar que Yoda i Qui-gon tenien raó. M'hauria penedit de deixar l'Orde Jedi tots els dies de la meva vida. I això no és la vida que m'hagués agradat viure. He viscut la vida que volia viure.

–Estic content–. Obi-Wan sentia el mateix. Però, va ser tan senzill per a ell? No estava segur. D'alguna manera, en aquest viatge, estava completant la seva comprensió, per primera vegada, de com lamentava el que molts tenien. I els secrets.

–No ho lamento, –digué, –no és tant per la decisió que vam prendre, com pel que ens va passar després, quan vam prendre la decisió d'apartar-nos, que la nostra amistat es va convertir en alguna cosa més. Una cosa que no podia ser tan estreta com hauria d'haver estat.

–Camarades, però no els millors amics, –va dir la Siri.

Ell va fer que sí amb el cap. Les seves amistats més profundes amb Garen i Bant eren diferents. Amb ells, es va sentir sense barreres. Amb Siri, sempre hi havia un obstacle. Ell no pensava en ella o de parlar-ne, però sempre va estar allà. Desitjava que no hagués estat així. D'alguna manera que no podia definir, va sentir que l'havia perdut dues vegades.

–Bé, no és massa tard, oi? –li preguntà a Siri–. Ens va portar gairebé vint anys poder parlar un amb l’altre sobre el passat. Potser ara puguem ser els amics que estàvem destinats a ser. M'agradaria això. Estic cansat de l'empenta al passat.

–Serem els millors amics, llavors.

Siri va somriure, i els anys es van allunyar. Obi-Wan ho va sentir llavors, com el dolor en el seu cor havia posat una distància amb els seus records. Eren tan vívids com el somriure de la Siri.

–Els millors amics, –ella va estar d'acord.

Següent