La pista del Jedi (XV)

Anterior

Capítol 15

Ànakin va córrer cap a la bassa termal. El seu Mestre havia sortit i estava a la vora. L'aigua fumejant s’entollava als seus peus, fonent la neu.

Mitjançant el fum i el vapor, podia veure la tristesa a la cara del seu Mestre. La Força era poderosa aquí. El seu Mestre estava estenent-se i reunint-la al seu voltant, com escalfant-se. La mirada d'Obi-Wan era llunyana.

–Mestre? Està bé?

–Estic dient adéu a un ésser que no coneixia–, va dir Obi-Wan suaument.

La reverència en el seu to va sorprendre a l’Ànakin.

–Podria haver-lo matat.

–Encara que no ho va fer. Sempre hi ha una necessitat de doldre quan un ésser mor, Padawan. Qui-Gon em va ensenyar això. –Obi-Wan va abaixar la mirada a la bassa fumejant–. Vaig veure a algú llevar-se la vida en una bassa com aquesta. Era Xànatos, el més gran enemic de Qui-Gon. Un ésser que odiava a Qui-Gon i que no s'aturava davant res per destruir-lo. Tot i així, quan es va treure la vida, Qui-Gon es va aturar per lamentar el pas de la seva vida. Mai ho oblidaré.

Ànakin va fer que sí, encara que no ho entenia. El seu major enemic fins llavors en la seva vida havia estat un traficant d'esclaus anomenat Krayn. Quan havia mort, Ànakin no es va aturar per lamentar-se. Tot el contrari. S'havia alegrat en la seva mort. Només podia ser bo per a la galàxia que un ésser tan terrible hagués cessat d'existir.

Una cosa per la que meditar en la meva següent sessió, va pensar ell. L’afegiré a la llista. La diferència entre els pensaments d'Ànakin i les lliçons d'Obi-Wan a vegades era més del que volia examinar. Era una lluita reconciliar-los.

–Per què creus que el caça-recompenses va fer això? –va preguntar.

–Aquesta és la pregunta crucial–, va dir Obi-Wan–. Va preferir acabar amb la seva vida en lloc d'enfrontar el seu destí amb Granta Omega. Això hauria de dir-nos alguna cosa.

–Això ens diu que Omega és molt poderós–, va dir Ànakin–. I molt cruel.

–Sí, però hi ha més, –va dir Obi-Wan, com pensant per a si mateix.

Ànakin volia fotre-li una puntada de peu per la frustració. Què? Què estàs pensant? Però Obi-Wan no va afegir res a la seva afirmació. Simplement semblava savi i pensatiu, com sempre.

–Devia haver hagut sis caça-recompenses llavors, –va dir Ànakin. Els va comptar amb els seus dits–. El caça-recompenses amb el pal Stokhli. Flòria i Dane junts. Mol Arcasite. Teleq. Hunti Pereg. I ara aquest. Això fan sis. Flòria i Dane s'equivocaven.

–Potser, –va dir Obi-Wan en el mateix to pensatiu.

Molest, Ànakin va girar els seus talons i es va allunyar caminant per trobar a Flòria i a Dane. S'havien sortit del camí i havien pujat una petita costa, on un creuer espacial havia fet niu en un petit forat.

–Hem de sortir del planeta–, va dir Flòria excitada–. Aquesta ha de ser la seva nau.

Ànakin va assentir.

–Qui era ell? Ho sabeu?

Dane va sacsejar el cap.

–Ens va assegurar que només hi hauria quatre caça-recompenses. Era important per a tots nosaltres saber exactament quants caça-recompenses estaven involucrats. Tots insistim en això. Si Granta Omega ens hagués mentit, no hauríem estat contents. Fins i tot Omega no voldria a éssers com Hunti Pereg i Mol Arcasite com enemics.

Obi-Wan va caminar fins a ells.

–És hora de deixar Ragoon VI.

–La millor paraula que he sentit–, va dir Flòria amb un sotrac. La nit estava caient. Les ombres blaves van cobrir la neu.

Ànakin es va balancejar a bord del creuer. Va buscar a la cabina de comandaments, llavors es va moure cap a Obi-Wan.

–Mestre, he trobat una cosa estranya. Aquest creuer pertany a...

–Hunti Pereg, –va acabar Obi-Wan.

–Sí, –va dir Ànakin–. Però per què és aquí, en el cim? Per què no és la nau de l'últim caça-recompenses?

–És la nau de l'últim caça-recompenses, –va dir Obi-Wan–. Aquest caça-recompenses era Hunti Pereg. Estic segur d'això.

Ànakin va mirar-lo, confós.

–Llavors qui era el caça-recompenses amb les cames paralitzades?

–No era un caça-recompenses. Era Granta Omega, –va dir suaument Obi-Wan.

Ànakin estava sorprès.

–Com ho sap?

–Flòria i Dane mai el van conèixer, així que no el reconeixerien, –va dir Obi-Wan–. Tot i així, estava disfressat. Aquesta carn sintètica que vaig prendre per una reparació d'una ferida estava dissenyada per ocultar la seva cara. Ara me n'adono. No vol que sapiguem quin aspecte té perquè planeja trobar-se amb nosaltres de nou.

–Així que no estava realment paralitzat–, va dir Ànakin.

–No, –va dir Obi-Wan–. Això també va ser un ardit. D'alguna manera sabia que Flòria i Dane li havien mentit. Sabia que estaven intentant tendir-li un parany. Així que va baixar per veure-ho per si mateix. Necessitava estar segur. Quan ens va veure, ho va estar.

–Però com ho va saber? Portàvem manilles làser.

–Jove Padawan, si pogués ensenyar-te tan sols una cosa, seria aquesta: Mai subestimis a un enemic. O a un amic. Ara digues-me. Què vas pensar de l'home que el vas veure?

Ànakin va pensar en l'amistós caça-recompenses amb les cames paralitzades.

–No gaire–, va dir ell–. Vull dir, no vaig tenir moltes sensacions d'ell d'una ni d'altra forma. No vaig tenir sensacions del Costat Fosc. O de la Força viva tampoc, en qualsevol cas.

–Exactament, –va dir Obi-Wan–. He estat pensant en el mateix. Hi ha éssers que els Jedi diuen buits. A primera vista no semblen desprendre energia real, més aviat com un holograma. Però només els éssers amb un gran poder poden projectar un simple nul als Jedi. A vegades un buit pot ser molt més perillós que una persona que desprèn onades del Costat Fosc de la Força. Són llestos i prou concentrats com per ocultar el seu costat fosc, i ocultar-se tan bé que poden fins i tot ocultar-se d'un Jedi durant un temps.

–No vaig pensar que un Jedi pogués ser enganyat d'aquesta forma–, va dir Ànakin.

–Els Jedi podem ser enganyats, el meu jove Padawan–, va dir Obi-Wan–. Poden equivocar-se. Poden cometre errors. No ho oblidis. Intentem minimitzar aquestes coses seguint les nostres sensacions i connectant-nos amb la Força. Tot i així no som infal·libles. Ara hem de tornar per recollir a Wren. S'acosta la nit.

Obi-Wan va fer un gest a Flòria i a Dane, i els dos van aixecar la rampa d'aterratge.

–Recordeu algun detall d’en Hunti Pereg? –els hi va preguntar–. Com era, o com anava?

–Anava de blanc–, va dir Flòria–. Ho recordo. I era alt.

–No era molt alt, –va dir en Dane–. Però la seva cara era molt estranya.

–Estranya en quin sentit? –va preguntar Obi-Wan.

En Dane va arrufar les celles.

–No ho recordo.

–Tenia el pèl fosc–, va dir Flòria.

–No, no tenia pèl, –va dir Dane impacient.

Germà i germana es van moure per seure, encara discutint. Ànakin va encendre els motors, i el creuer es va alçar d’aquell punt. Va utilitzar els motors elevadors repulsors per al viatge planetari i va creuar la muntanya.

Sabia que el seu Mestre estava pertorbat. Ho podia percebre. Estava cansat de comparar la seva relació Mestre-Padawan amb la d'Obi-Wan i Qui-Gon. Sempre quedava per sota. Però era just que estigués enfadat amb Obi-Wan per això?

Davant jeia la plana nevada on havien vist per primera vegada a Granta Omega. No hi havia ningú allà.

–Com pot haver-se anat? –va preguntar Dane, mirant per la pantalla de visualització–. El dard paralitzant no pot haver-se passat tan ràpidament.

Obi-Wan i Ànakin no van respondre. Era millor que Dane i Flòria encara pensessin que l'home havia estat Hunti Pereg. Ànakin va reduir la seva velocitat i va creuar sobre la plana. En uns moments va trobar el que estava buscant. A sota podien veure evidències que un petit creuer havia aterrat. La neu fosa i les marques calcinades mostraven d'on s'havia enlairat el navili.

–Si us plau aterra aquí un moment Padawan–, va dir Obi-Wan–. M'agradaria examinar l'àrea.

Ànakin va baixar el navili sobre la neu. Va activar la rampa d'aterratge i Obi-Wan es va afanyar a baixar-la.

Ànakin es va quedar al seient del pilot, observant a Obi-Wan explorar el lloc d'aterratge. Una vegada més, li havia deixat enrere.

Següent