Secrets dels Jedi (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

El pilot va deixar baixar a Adi i Qui-Gon al port espacial principal de Rondai-2, dient-los que els Jedi eren –una sorprenent novetat en un grup–. Estaria encantat d’ajudar-los a sortir en qualsevol moment.

Era prop de l'alba. El cel encara era fosc, però estava començant a posar-se gris. Qui-Gon i Adi no van perdre temps en apressar-se a la seu de la reunió. El seu viatge de dos dies els havia donat suficient temps per planificar. El Centre d'Ulta era un lloc de conferències exclusives que havia estat construït específicament per a albergar reunions d'empresa i diplomàtics d'alt nivell.

El centre tenia un gran complex a la ciutat de Dal. En el viatge Qui-Gon i Adi havia fet les seves investigacions. El centre es vantava de la seva seguretat de nivell superior per a la més privada de les reunions o recessos. Tenien la seva pròpia plataforma d'aterratge al terrat on els clients podien arribar en secret. No es permetia passar al seu interior a menys que ell o ella fos un convidat. Calia reservar les sales amb mesos d'antelació, i els convidats de diferents grups no es veurien mai, ja que hi havia ales separades per a cada reunió. Tots els convidats s’havien de sotmetre a un control de seguretat d'alt nivell. No hi havia manera que Qui-Gon i Adi poguessin simplement passejar-se per allà.

–Alguna idea? –va preguntar Adi–. Hem d'aconseguir entendre el que puguem del seu pla d'atac. No volem anunciar que som Jedi. Millor si els caçadors de recompenses no saben que els hem seguit fins aquí.

Qui-Gon va mirar al seu voltant.

–Ja estan obrint aquesta cafeteria. Fa un bon dia per seure a l'aire lliure.

Adi va semblar exasperar-se.

–Sens dubte tenim millors coses a fer–. Mirà la zona per un moment–. Ah, ja veig. Es pot dur a terme la vigilància des d'aquí. És aquest el teu objectiu?

–Ho és,– va dir Qui-Gon–. I tinc set.

Adi va aixecar una cella en comptes de somriure, però ell ja hi estava acostumat.

Van demanar una tassa de te Tarine i van seure en una taula de fora. El fred en l'aire va començar a disminuir a mesura que el sol començava a elevar-se. Els rondaians van començar a sortir de les seves cases i anar-se'n a treballar. Caminaven a poc a poc, alguns amb un propòsit, alguns gaudint del matí. Diversos es van aturar en el cafè. Semblava ser un lloc popular al matí. Qui-Gon es va alegrar per l'empresa. Així s'ocultaven amb més eficàcia. Rondai-2 era un món cosmopolita, amb molts visitants. Ningú els hi va fer una segona mirada.

Tot aquí era moderat, el clima, que mai baixava fins a zero, el paisatge, que no tenia altes muntanyes, només pujols, i el ritme de les ciutats, que estaven ocupades, però no frenètiques. Tot el centre de conferències havia estat dissenyat per ocultar la seva alta seguretat i fer que es barregés amb l'entorn agradablement.

Un mur corb de seguretat estava posat al voltant del centre de conferències. L'entrada estava vigilada per dos guàrdies de seguretat. La paret estava suavitzada per fonts que fluïen invisibles des de la part superior i s'estavellaven en un flux continu, hi havia una agrupació musical al llarg de la fossa al voltant de l'estructura corba que servia per fer-lo menys visible. Els llums de colors que s'ocultaven sota l'aigua presentaven una sèrie constant de suaus blaus i violetes. Enfront de la piscina, els arbustos florents es congregaven en els mateixos colors, un ombrejat de colors morat fosc i blau marí.

El centre de conferències de darrere del mur estava construït en un disseny radial, amb unes ales que s'estenien des d'un vestíbul central com braços que s'estenguessin cap a fora. Estaven fets de duracer que havia estat polit per un to mig blau. A la llum del sol, Qui-Gon va pensar, que es barrejava amb el cel.

Era un edifici que es va tractar de tornar invisible, tant com es va poder.

Aerolliscadors i taxis flotaven en l'aire. El ritme començava a accelerar-se. No obstant això, aquests eren els treballadors més matiners, els que anaven a treballar quan el cel encara era fosc.

–Hi ha trampes de Seguretat a la paret, –va murmurar Adi–. Sensors de moviment a la porta. Exploracions de l'iris per als hostes. No serà fàcil llançar un atac aquí.

–És per això que estaran aquí, –va dir Qui-Gon–. Se senten segurs aquí. I per què una altra raó podria Argente per contractar a cinc caçadors de recompenses? Sap que està demanant l'impossible.

–Per tant, –Adi va dir: –com van a fer possible l'impossible?

–Cada caçador té habilitats diferents, –va dir a Qui-Gon–. Gorm és la força bruta. Lunasa és una imitadora. Raptor és l'assassí eficient. Pilot és el millor en escapades planejades.

–I Magus?

–Ell és l'autor intel·lectual que ve amb el pla. Si podem posar les peces juntes, podem esbrinar-ho abans que succeeixi...

–En altres paraules, –va dir Adi, –hem de ser autors intel·lectuals, també–. Tot d'una ella li llançà una mirada penetrant–. Estàs esperant alguna cosa. A què?

Qui-Gon va prendre un glop de te.

–En hotels com aquest, s'enorgulleixen de no utilitzar robots per netejar les habitacions o lliurar els aliments. Ni tan sols els droides de protocol. Només utilitzen éssers vius. Diuen que donen al servei un “toc de vida”. Que els éssers vius poden anticipar-se a les necessitats i fer-te sentir còmode, fent coses que els droides no poden.

–I?

Qui-Gon va arronsar les espatlles.

–Les habitacions han de ser netejades–. Ell va tornar a beure de la seva tassa de te–. Et vas fixar com es veia Lunasa a bord del vaixell durant la batalla?

–Em vaig adonar de les armes que apuntaven en la meva direcció, –va dir Adi–. Es pot saber que vas veure?

–El seu pèl era diferent.

La familiar línia de desesperació va aparèixer entre les celles de l'Adi.

–No li presto atenció als pentinats, Qui-Gon.

–La primera vegada que la vaig veure, ella era rossa i portava els cabells en trenes. Durant la batalla, tenia els cabells curts i foscos... –Qui-Gon va prendre nota de la impaciència d'Adi, però ell mateix no va voler somriure. Adi no passava molt temps en sintonia amb la Força Viva–. T’has adonat que els nadius de Rondai-2 són de cabell fosc?

Adi va prémer els llavis. Sabia ara que Qui-Gon era el seu superior en alguns aspectes. Adi no li agradava com ho portava.

–Ah, aquí vénen els treballadors dels serveis, –va dir Qui-Gon.

A l'altre costat de la via un autobús aeri es va aturar. Un grup de nadius de Rondai-2 va baixar. Vestien uniformes de color negre. Es van dirigir cap a l'oficina de seguretat. L'oficial va badallar i els hi sacsejà els polzes.

–No hi ha control de seguretat,– va dir Adi.

–... Ells vénen tots els dies i els guàrdies s'avorreixen. Això és el que fa tot sistema de seguretat infal·lible... –Qui-Gon va prendre un glop de te–. Veus a algú conegut?

Adi va contenir l'alè bruscament.

–És ella. És Lunasa. Ella està caminant just allà. Anem!

–Espera un moment, els altres arribaran. Tinc la sensació que l'atac passarà aquest matí...

–Qui-Gon–. Adi la seva veu era forta–. Aquest cotxe de núvols. Mira.

Qui-Gon va donar un cop d'ull al lloc on Adi li indicava. Pilot i Raptor es trobaven en un speeder. Atrapat entre ells estava Taly. El nen no els va veure. Es va quedar mirant cap endavant. Era evident que estava tractant de no semblar tan aterrit com se sentia.

–Tenen a Taly, –va dir Qui-Gon–. Llavors, on són Obi-Wan i Siri?

Adi va negar amb el cap, els seus ulls foscos veien problemes.

–Per què el manté amb vida? –va preguntar ella.

I per quant de temps? –Es va preguntar Qui-Gon.

Següent