Camí de l'aprenent (Pr)

camí de l'aprenent

Jedi Quest 1

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

Als catorze anys, Ànakin Skywalker és fort en els camins de la Força. Les seves habilitats amb el sabre de llum són excepcionals, i el seu pilotatge és llegendari. Hauria de ser un aprenent Jedi ideal. I, no obstant, hi ha molt que encara ha d'aprendre.

Depèn d'Obi-Wan Kenobi ensenyar-li aquestes coses. Però en una missió a un planeta amenaçat pel desastre tòxic, Obi-Wan i Ànakin se separen. Ànakin i altres tres aprenents –un d'ells el seu rival–, han de treballar junts per sobreviure. Els instints d'Ànakin són clars... però tenen raó?

El destí d'Ànakin Skywalker determinarà el futur d'una galàxia. Aquests són els esdeveniments que formen el seu destí.

 

Pròleg

En els records dels vius, ni tan sols entre els més vells Mestres Jedi, podien recordar a un Padawan que fos tan dotat com Ànakin Skywalker. Podria haver avançat en el seu entrenament en el Temple en la meitat del temps que li havia portat. Des del principi, havia estat més enllà dels seus companys de classe en habilitats amb el sabre làser i el domini de la Força. Tot i així, en assumptes del cor i ment, encara tenia molt per aprendre, com Yoda assenyalava contínuament.

Els seus Mestres sabien com de dotat que era, però li donaven les mateixes tasques i assignacions que als altres estudiants. Sabien que s'avorria de vegades, però era important no aïllar-lo, no tractar-lo de manera especial.

Però Ànakin era especial, i tots ho sabien. El problema era que ell també ho sabia.

Havia estat un cas únic des del moment en què va entrar en l'entrenament Jedi en el Temple. Per començar, se li havia permès entrar malgrat haver passat l'edat habitual. Després, havia estat escollit com Padawan per Obi-Wan Kenobi des del principi. Mentre que els altres estudiants es preguntaven quan serien escollits, i per qui, el destí d'Ànakin estava assegurat.

Obi-Wan va observar el progrés d'Ànakin amb un ull tant afectuós com vigilant. D'una banda tenia la fe d’en Qui-Gon; per altra tenia la precaució d’en Yoda. Hi havia vegades que era difícil equilibrar aquestes dues poderoses influències.

En el matí del tretzè aniversari d'Ànakin, Obi-Wan li havia donat el seu regal de Padawan. Era el regal que Qui-Gon li havia donat a Obi-Wan en el seu propi tretzè aniversari, una pedra de riu sensible a la Força. Obi-Wan estava avergonyit per recordar com de decebut que havia estat pel regal. Era tan jove. Hi havia volgut alguna cosa significativa, alguna cosa com els regals que els altres Padawans rebien: empunyadures especials per als seus sabres làser o capes fetes de la llana lleugera i càlida del planeta Pasmin. En el seu lloc, Qui-Gon li havia donat una roca.

Tot i així, el regal s'havia convertit en la seva possessió més valuosa. La suau pedra negra brillava amb calor contra el seu cor. Sempre li havia escalfat les seves fredes mans en molts planetes. Estava bressolada dins d'una diminuta butxaca que la seva amiga Bant li havia cosit en la seva túnica, prop del seu cor.

Era difícil lliurar-la. Però d'alguna manera sabia que Qui-Gon hauria volgut que ho fes.

Al contrari de la primera reacció d'Obi-Wan, la cara d'Ànakin va mostrar una profunda apreciació. Llavors la seva expressió es va ennuvolar.

–Estàs segur? –va preguntar ell–. Això t'ho va donar Qui-Gon.

–Ell hauria volgut que tu la tinguessis, com jo ho vull. És la meva possessió més preuada. –Obi-Wan va estendre el braç i va tancar els dits d'Ànakin sobre la pedra–. Espero que estigui amb tu sempre perquè et recordis de Qui-Gon i de mi, de la nostra profunda consideració per tu.

El somriure d'Ànakin li va il·luminar la cara.

–L’atresoraré. Gràcies, Mestre.

De moltes maneres, Ànakin era de cor més obert, més generós del que ell havia estat, pensava Obi-Wan. Encara que hi havia un gran pes sobre Ànakin a causa de la profecia, estava segur que Ànakin ho faria bé.

Ara Ànakin tenia catorze anys. Era un Padawan capaç que ja s'havia provat en diverses missions importants. Tot i així hi havia una cosa que molestava a Obi-Wan. Ànakin agradava als altres estudiants, però no tenia amics propers. No era estimat.

Obi-Wan es deia a si mateix que els dons d'Ànakin el separaven naturalment. Però en el seu cor, es lamentava per la solitud d'Ànakin. Estava content per l'habilitat d'Ànakin i la seva millora en el maneig de la Força. Però desitjava una única cosa per Ànakin. Era una cosa que ell no podia donar-li al seu Padawan. No era un regal que pogués lliurar, com una apreciada pedra de riu. Desitjava un amic.

Següent