Capítol 13
Obi-Wan
es va ajupir sobre el cos.
–Enverinat–,
va dir ell.
Ànakin
es va inclinar cap endavant amb curiositat.
–Contenidor
de fletxettes?
–No.
Veus les motes en els seus llavis? Va ser un verí ràpid, injectat al coll. –Obi-Wan
va moure el cap del tursha–. Aquí. –Obi-Wan es va aixecar–. Tens la teva lona?
Ànakin
va treure la lona del seu pack de supervivència. Suaument, Obi-Wan va embolicar
el cos.
–Tornarem
a per ell, –va murmurar ell–. Hem de portar-lo a Coruscant. Potser tingués
família. –Es va aixecar, els seus ulls envoltant l’àrea–. Ara hem de tornar al
nostre problema. Hem de trobar la seva nau.
Es van
dividir i van buscar per l'àrea a consciència, però no van poder trobar la nau
que el caça-recompenses havia utilitzat.
–Un dels
altres caça-recompenses ha d’haver-la agafat–, va dir Obi-Wan–. Mol Arcasite,
potser.
–Creus que
ella el va matar?
–Possiblement,
–va dir Obi-Wan–, però un dels altres podria haver-ho fet. No tenim manera de
saber-ho.
–Ara què?
–Va preguntar Ànakin–. Estem atrapats al planeta sense unitats de comunicació.
–Tenim una
última carta de sàbacc per jugar–, va dir Obi-Wan. Es va tornar cap a Flòria i
Dane.
–Què? –Flòria
es movia nerviosa–. T’hem dit tot el que sabíem.
–No ho
crec, –va respondre Obi-Wan–. Si ens haguéssiu capturat, on ens hauríeu portat?
–A
Granta Omega, per descomptat, –va respondre Dane.
–Com hauríeu
contactat amb ell? –va preguntar Obi-Wan–. Heu de tenir algun tipus de mitjà de
comunicació preestablert.
Flòria i
Dane es van donar l'un a l'altre una mirada nerviosa.
–Perquè aneu
a utilitzar-lo. Aneu a contactar amb ell i dir-li que ens heu capturat–, va dir
Obi-Wan–. I aneu a demanar-li que es reuneixi amb vosaltres a Ragoon VI.
–I què
si el tenim? –va preguntar Flòria–. Creus que estem prou bojos com per
contactar amb Granta Omega i mentir?
Obi-Wan
merament els va mirar. Era suficient.
–Està bé,
està bé, –va murmurar Flòria–. Contactarem amb Granta Omega i li mentirem. Tan
sols prepara'ns un funeral ben bonic, d'acord?
Obi-Wan
va sacsejar el cap.
–Sense funerals.
Però s'ha acabat el joc. No anem a caçar més caça-recompenses. Granta Omega
vindrà a nosaltres.
Flòria
va accedir a contracor.
–Suposo que
cooperarem. Estic cansada de tractar de ser més llesta que tu, en qualsevol
cas. Òbviament, estem superats. A més, estàs començant a agradar-me. I aposto a
què a Dane també.
Dane va
grunyir.
–Culpable.
Vaja caça-recompenses som. Ens fem amics de la nostra presa en lloc de trair-los.
Està bé. –Ell va mirar seriosament a Obi-Wan–. Si fem això, ens protegireu?
Obi-Wan
va fer que sí.
–Teniu la
meva paraula.
Lentament,
Dane va treure un comunicador d'una butxaca oculta en la seva capa.
–Només té
un canal–, va dir ell. És una línia directa amb Omega. –Dane el va activar i va
introduir un codi.
–Tenim als
Jedi–, va dir ell–. Però hem perdut el nostre transport. Ha de venir a buscar-nos.
Ell va
escoltar per un moment, llavors va apagar el comunicador.
–Ha acceptat
reunir-se amb nosaltres. Sonava sorprès que Flòria i jo fóssim els que us
havíem atrapat. Bastant insultant, en realitat. Però està venint. –Dane mirà a
la seva germana–. Desafortunadament, vol reunir-se amb nosaltres al cim de la
muntanya.
Flòria
va grunyir.
–Una altra
vegada no.
–No us
preocupeu, –va dir Obi-Wan–. Pujarem d'una forma més ràpida.
Aquesta
vegada, no van seguir el sender. Van utilitzar els llançadors de cable per
saltar directament pels cingles. Des d'aquest punt van ser capaços de caminar
sobre la línia d'arbres. L'aire era escàs i fred aquí, i Obi-Wan i Ànakin es
van aturar per posar-se les seves capes tèrmiques. La neu era profunda fins als
turmells al sender.
–Hi ha
una bona probabilitat que ell estigui alerta–, li va dir Obi-Wan a Ànakin–. Hem
de pretendre ser els presoners d’en Dane i Flòria fins a l'últim moment
possible. No he de dir-te que necessitem agafar a Granta Omega viu. Potser més
important que atrapar-lo serà esbrinar per què i com ens ha marcat com a
objectius.
Flòria i
Dane van posar unes manilles làser sobre els canells d’Ànakin i Obi-Wan però no
les van segellar. Semblaria que els dos eren presoners. Van marxar per davant
de Flòria i Dane.
–No va
ser idea teva convertir-nos en caça-recompenses? –va grunyir Flòria al seu
germà mentre ella s'obria pas a empentes a través de la neu–. Flòria, podem
veure la galàxia. Flòria, serà divertit. Flòria, és una forma fàcil de fer una
fortuna...
–Flòria,
m'estàs tornant boig, –el va interrompre Dane.
–Vosaltres
dos, ens estem acostant, –els va advertir Obi-Wan des de darrere d'ells–.
Tracteu d'actuar com a professionals. Podríem estar sota vigilància.
–Mestre,
hi ha algú davant–, va dir Ànakin entre dents.
Un home
humanoide s'asseia sobre la neu incrustada en gel que hi havia davant. Estava
vestit de blanc, i estava camuflat amb la neu.
–Ha de
ser Hunti Pereg, –els va murmurar en Dane–. És l'únic caça-recompenses que
queda.
L'estrany
no es va moure mentre s'aproximaven.
–Salutacions,
–va cridar en Dane–. Som Dane i Flòria, caça-recompenses. Hem atrapat als Jedi.
L'home
va somriure plaent.
–Puc veure-ho.
Felicitats. Sóc Hunti Pereg. També caça-recompenses.
Obi-Wan
estava en posició per un assalt. Segur que el temible Hunti Pereg no deixaria
que dos nens s’emportessin el seu premi. La seva cara semblava ferotge i
terrorífica. Tenia una cicatriu d'una recent aplicació de carn sintètica, com
si hagués estat malferit.
Les cicatrius d'una vida de caça-recompenses, va pensar Obi-Wan.
Li preocupava pensar en els joves Flòria i Dane continuant amb aquella vida.
Malgrat els seus grunyits i als seus enganys, no eren dolentes criatures.
I eren
exactament del tipus d'éssers dels que Qui-Gon s'hauria fet amic. I jo no
hauria entès per què. Ara ho faig,
Qui-Gon. Ara, ho faig.
–No us
preocupeu, nens –els va dir Pereg–. No interferiré amb el vostre premi.
–M'alegro
de veure que t’ajustes a les regles d'honor. –Va dir Dane.
–No és
això, –va dir Pereg–, no puc moure les cames. Aquest canalla fill d'un cuc de
Teleq em va disparar amb un dard paralitzant fa quatre hores. Així que sembla
que heu guanyat.
–Hi ha
alguna cosa que puguem fer per tu? –va preguntar Flòria educadament–. Fa un
fred horrible aquí dalt.
–Molt amable
de preguntar–, va dir Pereg–. Després que recolliu la recompensa, si no us
importa envieu una nau de tornada a per mi, ho agrairia. Cortesia professional.
Faré que us valgui la pena.
–Has vist
a Granta Omega, per casualitat? –li va preguntar Flòria.
Ell va
sacsejar el seu cap.
–Ho sento.
Només estem jo i la muntanya.
Van
deixar a Hunti Pereg enrere i van continuar cap al punt de trobada. Estaven
gairebé al cim de la muntanya ara. El sol s'havia esmunyit darrere del cim, i
el vent s'havia aixecat. Un parell de flocs de neu anaven a la deriva des d'un
cel blanc. Flòria va embolicar la seva capa més fermament al seu voltant.
Es van
detenir en les coordenades que Granta els hi havia donat. Van alçar la mirada
cap al cel, esperant veure una nau. Dane va treure una lona amb espirals
tèrmiques i la va estendre a terra. Ell i Flòria van seure, tractant de
romandre calents. Obi-Wan i Ànakin estaven dempeus, sostenint els seus braços
de manera que les manilles làser fossin visibles. Obi-Wan no sentia el fred.
Els
minuts passaven.
–No vindrà,
–va dir Obi-Wan a la fi.
–Creu que
sap que era un engany? –va preguntar Ànakin.
–No hi
ha forma de saber-ho–, va dir Obi-Wan–. Però s'acosta una tempesta, i
necessitem trobar ajuda per a Wren. Haurem de rastrejar a Omega després que
portem a Wren fora de perill.
–Com? –va
preguntar Ànakin–. No tenim una nau.
–Haurem de
fer-li un altre cop d'ull a la d’en Teleq, –va decidir Obi-Wan.
Flòria
es va aixecar.
–Al menys
puc anar-me'n de la muntanya.
–Bé, almenys
tots els caça-recompenses han estat trobats, –va dir Ànakin–. No haurem de
preocupar-nos per ser atacats.
Van
començar a tornar pel camí, els seus passos cruixint a través de la fina capa
de gel a la neu densament empacada.
Obi-Wan
va escoltar un lleuger soroll de xiulada darrere d'ell. Una petita bola de
metall brunzí al costat del seu sentit i va captar la llum mentre s’arquejava
en l'aire.
–Al terra!
–va cridar Obi-Wan mentre es llançava cap endavant i tirava de Flòria i Dane
sota ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada