La Prova del Jedi (VIII)

Anterior

Capítol 8

El Canceller Suprem Palpatine va fer una sèrie de trucades, una d'elles a la senadora Paige-Tarkin.

La senadora Tarkin mai havia vist tan preocupat al Canceller, ni pel transmissor de l’HoloRed ni en persona. El seu pèl semblava més gris del que era realment, i el seu rostre estava més solcat de preocupació. Ella sentia un genuí sentiment de llàstima per aquell gran home. L’havia estudiat amb cura des que va assumir els poders de l'estat d'emergència per poder encarregar-se de l’amenaça separatista, i creia que les tensions del servei públic en aquesta crisi estaven consumint al pobre home.

–És un assumpte de la màxima urgència –va dir–. Necessito veure-la immediatament.

–No podem discutir-ho ara? –va preguntar ella–. Espero convidats per sopar.

–No, em temo que aquesta línia no és segura per al que hem de parlar –la imatge del Canceller va somriure tristament–. Em disculpo per interferir d'aquesta manera en els seus plans per a la vetllada, senadora.

–No, no, senyor, no importa. Estic a la seva disposició. Quant creu que trigarem?

–Potser tardarem una mica, senadora. Torno a disculpar-me.

Ella va dubtar. Com a membre de la poderosa família Tarkin, Paige-Tarkin era una rendida admiradora del Canceller Suprem i, tant en la seva vida pública com en la privada, el descrivia com l'única persona capaç de superar l'actual crisi i liderar a la República cap a la victòria. Ara, ell, que havia dedicat tota la seva vida al servei públic, es disculpava per demanar-li que s'interrompés una simple vetllada casolana amb els seus amics per tractar amb un important esdeveniment galàctic.

–No hi fa res –va respondre a l'home amb la veu esglaiada per l'emoció–, però pot donar-me una idea de què es tracta?

–Tot el que puc dir-li és que s'ha presentat una situació que pot tenir les més greus conseqüències per als habitants del sector Seswenna, senadora.

A Paige-Tarkin se li va encongir el cor. Seswenna era el sector que ella representava davant el Senat.

–On ens trobarem?

–En el meu apartament. Tan aviat com pugui venir. He de...

–En el seu apartament, Canceller Suprem? -se li escapà–. No al seu despatx?

–Aquest assumpte és especialment delicat... Serà millor que per ara ningú s'assabenti de la nostra reunió –va respondre Palpatine, movent el cap–. Mentre parlem, els meus propis androides de seguretat estan registrant l'apartament; trigaríem una mica més a revisar la seguretat del meu despatx. Si em disculpa, ara he de fer altres invitacions.

La imatge es va esvair abans que pogués preguntar qui eren els altres convidats. Ràpidament, Paige-Tarkin va cancel·lar els seus compromisos, els va canviar i va demanar un mitjà de transport.

La següent trucada va ser per a Mas Amedda. Com a portaveu del Senat i lleial seguidor del Canceller Suprem, Amedda era conegut per mantenir la boca tancada i l'ordre durant els debats del Senat.

També hi havia donat suport a la assumpció per part d’en Palpatine dels poders extraordinaris que considerava necessaris perquè el Canceller Suprem pogués enfrontar-se a l'amenaça separatista. Palpatine sabia que podia comptar amb Amedda en aquesta crisi, i la seva ajuda seria incalculable quan l'inevitable debat arribés al Senat.

Després, Palpatine va convocar a la Jannie Ha'Nook, de Glithnos, membre del Consell de Seguretat i Intel·ligència. Ha'Nook era una dona que ho veia tot en termes de beneficis i pèrdues personals. Encara que des d'una posició independent, també hi havia votat perquè el Canceller Suprem obtingués tots els poders contemplats en l'estat d'emergència.

El següent va ser Armand Isard, director del Servei d'Intel·ligència de la República, un home que sabia molt, però que deia poc.

Per fi, Palpatine va cridar a Sate Pestage, organitzador de l'agenda de l'executiu del Senat. Pestage era un mestre de la persuasió. Des de l'assumpció per part d’en Palpatine dels seus poders extraordinaris, Pestage havia hagut de convèncer moltes vegades a certs senadors recalcitrants perquè es posessin del costat del Canceller Suprem.

Amb ell, el Canceller Suprem Palpatine va acabar de reunir als seus lleials aliats per enfrontar-se als seus enemics.

L'apartament d’en Palpatine era còmode, però gens ostentós, com corresponia a un frugal servidor públic. Atès que els convidats no van arribar al mateix temps, va entretenir als primers amb xerrades intranscendents fins que tots van estar presents. Un cop es van saludar i es van asseure, va fer un senyal amb el cap a la Sly Moore, la seva ajudant administrativa. La dona va connectar el sistema de seguretat que proveïa les mesures addicionals necessàries perquè ningú més escoltés les seves deliberacions.

–Podem començar, senyor –va anunciar.

–Em disculpo de nou per convocar-los amb tanta urgència de temps –va començar Palpatine mentre els seus convidats acabaven d’acomodar-se–, aniré directe al gra. Una poderosa força separatista ha capturat Praesitiyn. Una força molt menor, no pertanyent als nostres exèrcits, de fet, s'ha oposat a la invasió, però el resultat final d'aquesta intervenció encara és dubtós. Armand, informeu-nos dels fets que coneixem.

–Una força invasora de la Federació de Comerç ha pres Praesitiyn, no sabem ni la seva mida ni la seva composició, però hem d'assumir que és molt gran i molt poderosa. Com han cessat tots els contactes amb el planeta, podem suposar que a hores d'ara ja hauran pres el Centre de Comunicacions Intergalàctiques. També hem de suposar que es preparen per utilitzar el planeta com una plataforma de llançament per a noves incursions en els Mons Centrals. Vam rebre aquesta informació en un missatge enviat pel comandant de l’exèrcit que ha esmentat el Canceller Suprem, el qual seguia a la flota invasora des de feia algun temps.

–Així que es tractava d'això! –va gemegar Paige-Tarkin, mirant al Canceller–. Han fet algun moviment contra el sector Seswenna?

–No, que sapiguem –va respondre Palpatine–, però tenen algun sistema per bloquejar les transmissions, així que tot és possible. Sabem que han tancat Sluis Van amb una altra flota d'unes cent vint-i-sis naus de diferents tipus, en una evident operació de contenció, no d'invasió immediata. Hem de suposar que han consolidat el seu domini sobre Praesitiyn, així que sí, senadora, després aniran a per Seswenna, mitjançant converses o per la força.

–Estem fent massa suposicions. Com sabem tot això? –Va preguntar Ha'Nook, mirant primer a Palpatine i després a Isard.

El Canceller va fer un senyal amb el cap a Isard perquè continués.

–Hem rebut informes d'aquest esdeveniment a través del capità Zozridor Slayke.

–El pirata? –va interrompre’l Ha'Nook. Va enroscar un floc de pèl al voltant de un dels seus dits i es va mossegar els llavis mentre pensava.

–Ja no –va somriure Palpatine–. El vaig perdonar.

–I va fer bé –va afegir Isard–. Perquè ara, el seu exèrcit i ell, els Fills i Filles de la Llibertat, com es diuen a si mateixos, són l'únic que s'oposa a la força separatista a Praesitiyn.

–Qui dirigeix ​​als invasors? –va preguntar Ha'Nook.

–A través d'altres fonts, creiem que podria ser Pors Tonith, del Clan Bancari Intergalàctic –va replicar Isard, somrient crípticament. Va mirar a Palpatine, que li va fer un senyal perquè prosseguís–. No sabem molt sobre Tonith, però no és un qualsevol. És conegut per la seva crueltat com a financer; sol derrotar els seus rivals aplicant una precisió i una determinació gairebé militars. Aparentment, també ha tingut cert èxit portant a terme operacions militars. De tota manera, l'últim missatge rebut de l’Slayke indicava que anaven a atacar.

–De quines forces disposa? –va preguntar Mas Amedda.

–No estic segur de quants cuirassats pesats té, però estimem que posseeix un exèrcit d'unes cinquanta mil unitats.

–Grans boles de foc! –va exclamar Paige-Tarkin–. I pensa enfrontar-se contra tot un exèrcit separatista amb una cosa tan escassa com això? Increïble!

Els convidats es van mirar els uns als altres, incrèduls. Palpatine va ajuntar els dos dits índexs, donant suport acuradament el nas en les puntes.

–La situació és desesperada –començà–. Com ja saben, les nostres forces operatives estan desplegades per tota la galàxia. No crec que el capità Slayke sigui capaç de repel·lir als invasors, malgrat les seves òbvies qualitats, la seva valentia i els seus recursos. Només pot incomodar-los i retardar-los. I encara que tingués èxit, no hi ha dubte que la Federació de Comerç planeja enviar un exèrcit de reforç que asseguri Praesitiyn.

–Per què anaven a prendre una mesura tan desesperada aquest Slayke i el seu exèrcit? –va preguntar Ha'Nook.

Palpatine va arronsar les espatlles i va somriure abans de respondre.

–Slayke és un idealista, un rar exemplar en aquests temps –va tornar a somriure i va fer un gest vague, com donant a entendre que gent com aquella era incomprensible per a ell. Va aclarir la seva gola i va canviar de postura–. Ja veuen per què he convocat aquesta reunió. No vull donar als nostres ciutadans la impressió que es prenen decisions precipitades, però aquesta tarda hem d'actuar amb rapidesa, també és molt important que la nostra gent comprengui la gravetat del que ha passat i doni suport completament al nostre esforç per recuperar el planeta i donar suport al capità Slayke... o rescatar-lo, de ser necessari. Necessito la seva ajuda perquè tots vostès són membres influents i respectats de la República, i poden convèncer als altres perquè donin suport a les mesures que hauré de prendre. Ho sé, ho sé, puc enviar tropes a la meva pròpia discreció, tinc poder per fer-ho, però seguim sent una democràcia i no vull que se m'acusi d'utilitzar mètodes dictatorials o de prendre decisions influït pels crítics de saló. Depenc de vosaltres perquè convencin els seus seguidors i representats que vaig actuar en el millor interès de la República, i que no ens rendirem ni deixarem de lluitar per la llibertat a causa d'un revés temporal.

–Jo afegiria que l'exèrcit de l’Slayke no està compost per androides o clons –va puntualitzar Isard–. Tots els seus soldats són voluntaris i, per tant, molt motivats. Els ho faran pagar car a Tonith, i amb interessos..., i no pretenia ser textual.

–Amb quines forces podem comptar? –va preguntar Ha'Nook.

–Amb prou ​​feines la guarnició de Centax I, uns vint mil clons –va dir Palpatine, removent-se a la seva cadira i estirant les cames–. Caldrà recórrer a ells, són tot el que tenim a mà en aquests moments.

Centax I, la segona lluna de Coruscant, havia estat transformada durant les primeres fases de l'actual crisi en una base per a operacions militars.

–Canceller, vol dir això que ens quedarem sense reserves per enfrontar-nos a qualsevol altra contingència? –va preguntar Ha'Nook–. I si necessitem tropes aquí, a Coruscant? Crec que és un greu error estratègic.

Palpatine va tornar a ajuntar els índexs i no va replicar durant el que va semblar una eternitat. Les altres van romandre en silenci. Per fi, Isard es va avançar per parlar, però el Canceller el va silenciar amb una simple mirada.

–Pensi, senadora. Quan els separatistes hagin consolidat el seu domini sobre Praesitiyn i reforçat la seva guarnició allà, mai serem capaços de recuperar el planeta. En comptes de tenir ulls en aquest sector tan vital, tindrem una daga apuntada directament al cor de la República. No hi ha elecció. Hem d'actuar i hem fer-ho ara.

–Canceller... –Ha'Nook es va inclinar cap endavant amb un dit alçat per demanar la paraula–. Si aquest és el cas, per què no es va reforçar Praesitiyn en el seu degut moment?

–Un error meu –Palpatine es va estremir–. Accepto tota la responsabilitat per no preveure aquest esdeveniment.

–Tipoca City ens va prometre una bona quantitat de reforços –va assenyalar Isard.

–Quan estaran preparats? –va tallar Ha'Nook.

–D'aquí a dos o tres mesos.

Ha'Nook va esbufegar amb força i es va deixar caure cap enrere en la seva cadira.

–Hauré de pensar-m'ho, Canceller. Potser es necessiti una votació al Senat. Al cap i a la fi, no podem posar en perill la seguretat de...

–Esperava poder evitar tot això, senadora –el va interrompre Palpatine–. Comprenc el que vol dir, però en temps de crisi s'han de prendre decisions. Els líders han d'acceptar la responsabilitat dels seus càrrecs i actuar amb atreviment..

–I patir les conseqüències del fracàs? –contraatac Ha'Nook.

–I acceptar les conseqüències, sí, senadora –va replicar Palpatine.

Hi havia esperat una reacció així de Ha'Nook. Va fer un senyal gairebé imperceptible amb el cap a Sly Moore, que havia romàs silenciosa durant la conversa. Només el Canceller Suprem va percebre el seu somriure.

–I si ho consultem amb el coixí? Tornarem a parlar al matí.

–I qui comandaria l'expedició? –va preguntar Paige-Tarkin. Palpatine es va aixecar, va allisar les seves robes i li va somriure:

–Un Mestre Jedi.

***

Jannie Ha'Nook gairebé esperava la trucada que va rebre menys d'una hora després de la seva reunió a la residència de Palpatine. El fet que el seu comunicant utilitzés una holomàscara per disfressar la seva imatge tampoc la va sorprendre. Era una tàctica que s'utilitzava amb freqüència a Coruscant, quan els polítics, els representants dels grups de pressió o els informadors desitjaven mantenir en secret les seves veritables identitats.

–Ets tu, Isard? –va preguntar Ha'Nook, rient.

–No sóc Isard, senadora –va contestar el comunicant amb una veu greu, profunda, tan irreconeixedora com la imatge que ballava davant els ulls de la Ha'Nook.

–Bé, aneu directe al gra. Fa hores que no he menjat res.

–Sóc el seu aliat, senadora –va dir la imatge–. I desitjo ajudar-la.

–Com? –Allò podia ser interessant.

–Tothom reconeix que vostè és una persona cridada a majors empreses que simples intrigues polítiques. Puc utilitzar la meva considerable influència per accelerar la seva carrera en formes que no pot ni imaginar –la seva veu tenia una qualitat convincent, gairebé hipnòtica.

Jannie va enroscar un floc de pèl al voltant del dit índex i es va mossegar els llavis en actitud pensativa. Com més parlava el misteriós comunicant, més flocs s'enroscaven en el seu dit.

–Van a produir-se grans esdeveniments en la galàxia. Acaba de tornar de una reunió en la qual s'han discutit alguns d'ells.

–Com ho...? –però Ha'Nook va callar immediatament.

Algú els havia estat espiant, per descomptat, malgrat totes les mesures preses pel Canceller Suprem Palpatine per impedir-ho.

Allò era moneda corrent a Coruscant i ningú podia evitar-ho completament. La seguretat absoluta mai era possible del tot.

–La invasió de Praesitiyn només és una onada aïllada en la vasta marea de la història, senadora, i jo li ofereixo cavalcar sobre aquesta onada.

–Continuï, si us plau –Ha'Nook començava a gaudir de la conversa.

–Els esdeveniments que estan tenint lloc en el Sector Sluiss acabaran resolent-se. Quan ho facin, la República necessitarà que algú vetlli allà pels seus interessos. Permeti que li sigui franc: un nomenament com a ambaixadora plenipotenciària resultaria molt profitós per a vostè.

–Ah –va panteixar Ha'Nook.

–Sí.

–I pot aconseguir-me aquest nomenament?

–Sí.

–Com?

–Puc. Però, abans, necessito una cosa de vostè.

–Sabia que arribaríem a aquest punt.

Ha'Nook va somriure, però en aquell moment estava més que intrigada per la conversa. La seva ment no deixava de donar voltes. Ambaixadora plenipotenciària? li semblava un bon càrrec. Treballar com a simple senadora, per molt influent que pogués arribar a ser, acabaria sent immensament avorrit si havia de tractar diàriament amb ximpleries com les factures per la millora del sistema de clavegueram de Coruscant o mantenir infinites discussions sobre alguna estúpida resolució que garantís la llibertat religiosa d'alguna espècie primitiva en alguna remota bola de fang. Després de tanta dedicació als assumptes de rutina de les sessions senatorials, fins i tot els temes importants deixaven d’emocionar-la o excitar-la. Aquesta era la seva oportunitat per fer-se càrrec d'alguna cosa important!

–El Canceller Suprem Palpatine li ha demanat suport per enviar tropes de reforç a Praesitiyn. Puc comptar amb vostè, senadora?

–Sí –va respondre ella sense dubtar-ho.

Quina diferència pot suposar per a mi?, va pensar, i si l'expedició de suport falla? I si els separatistes derroten la República? Si no puc ser ambaixadora de la República, podria ser una aliada dels separatistes, Jannie Ha'Nook pensava estar en el bàndol vencedor, fos quin fos el resultat de la guerra.

–Excel·lent! Si vostè manté el seu suport al Canceller, jo mantindré la meva promesa de recompensar-la.

El transmissor es va apagar.

I en l'altre extrem de la línia, Sly Moore va somriure. Havia arribat el moment d'enviar un missatge al Consell Jedi.

Següent