divendres, 22 de desembre del 2017

La pista del Jedi (i XVII)

Anterior



Capítol 17

Ànakin va posar la mà a l'empunyadura del seu sabre làser.
–Estic preparat, Mestre.
Obi-Wan va alçar una cella cap a ell.
–Preparat per a què?
–Per anar darrere d’en Granta Omega. –Ànakin va empassar l'àcid de la seva gola. El poder de la caixa Sith s'estava esvaint. Podia enfrontar qualsevol cosa que Granta Omega els llancés.
–No anirem a per Granta Omega, –va dir Obi-Wan–. Fa temps que s'ha anat. Mai serem capaços de rastrejar-lo per la galàxia.
–Mai? Un no hauria d'utilitzar afirmacions absolutes, –va dir Ànakin. Una comissura de la boca es va retorçar, un senyal segur que estava tractant de no somriure.
–Seria extremadament difícil, llavors, –es va corregir Obi-Wan amb un petit somriure–. I tenim un Jedi ferit a cuidar. Has oblidat això, Padawan?
–Podríem deixar a Wren en el Temple i retrocedir els nostres passos–, va dir Ànakin–. No podem deixar marxar a Omega!
–Això és exactament el que podem fer, –va dir Obi-Wan amb fermesa–. No persegueixis els problemes, Padawan. No hi ha moltes garanties en la galàxia, però et garanteixo això: Els problemes et trobaran.
Ànakin va pressionar els seus llavis. No estava d'acord amb la decisió del seu Mestre. S'havien topat amb un mal poderós. Estava bé deixar que se li esmunyís entre els dits? No era típic d'Obi-Wan allunyar-se del perill.
A no ser que tingui por que jo no pugui tractar amb això.
Un altre dubte. Estaven inundant la seva ment en aquest planeta. Era aquest l'autèntic propòsit de l'exercici d'entrenament?
Obi-Wan sabia com d’enervat que havia estat Ànakin durant la seva trobada amb l’holocró. Potser temia que Ànakin no fos capaç de suportar una altra missió contra els Sith o els seguidors dels Sith tan aviat. Gairebé no li havia dit el que havia trobat. Ànakin ho havia vist. Tot i que no haguessin trobat a cap Sith des de la missió a Naboo, Ànakin havia estat sacsejat pel mal fosc dels Sith simplement per estar a prop dels artefactes de l'Orde.
Sempre està tractant de protegir-me. No confia en mi. Quin és el bé d'aquest exercici si Obi-Wan encara no creu en mi?
Els pensaments van xocar contra el seu crani. Ànakin va tractar de silenciar-los, de trobar la claredat i la pau que Obi-Wan semblava portar amb ell tan fàcilment, com una eina en el seu cinturó d'utilitats.
Obi-Wan va deixar anar la caixa en la seva capa.
–Portarem això de tornada al Temple i ho dipositarem amb l’holocró Sith. Això ho mantindrà fora de perill. Ara, tornem a Coruscant.

***

Wren estava feble però ja començava a recuperar-se quan van tornar a ell. Va ser capaç de caminar fins al creuer. Li van acomodar dins i Obi-Wan li va administrar més bacta.
–Estarem a Coruscant per l'alba, –li va dir.
Wren li va donar un ampli somriure.
–Me n'alegraré de veure el Temple. Aquest exercici no va ser com esperava.
–Sí, ha d'estar sorprès, –va estar d'acord Ànakin amb una cara tensa–. Després de tot, li vaig trobar en el primer dia, just com vaig prometre.
–Difícilment crec que compti, –va dir Wren, abrigant-se amb la manta al voltant de la seva espatlla, malhumorat.
–No veig per què no, –va dir Ànakin, fent-li a Obi-Wan un ràpid somriure.
Obi-Wan li va tornar el somriure.
–Crec que hauríem de deixar descansar a Wren. Potser hauries de concentrar-te en pilotar la nau.

***

Van agafar el cos del tursha i es van disparar fora de l'atmosfera brillant verd blavosa de Ragoon. El viatge a Coruscant va passar ràpidament. Ànakin admirava l'esvelta nau ràpida del caça-recompenses.
–Aquests motors subllum estan modificats, –va dir mentre es movia a una carretera d'enviaments sobre l'alba de Coruscant–. Alguna possibilitat que puguem confiscar aquesta nau per al Temple? –Li va llançar una ràpida mirada a Obi-Wan–. D’acord, d'acord. Ho sé. Hem de lliurar-la al Senat.
–Hem de lliurar a Flòria i a Dane, també, –va dir suaument Obi-Wan.
–Què? –Flòria s'havia aixecat darrere d'ells. La seva boca estava oberta i les seves galtes estaven rosades.
–Vau trencar un cert nombre de lleis galàctiques, –va dir Obi-Wan–. Vau tractar de segrestar a dos Jedi. Sabotejar un creuer. Vosaltres...
–Però us vam ajudar! –va protestar Flòria.
–No teníeu molta elecció, –va assenyalar Obi-Wan–. No us preocupeu, estic segur que les autoritats de seguretat no us retindran per molt temps. Miraran de col·locar-vos amb una família per a la rehabilitació.
Dane es va doblegar cap als peus.
–Rehabilitació? A què?
–Tindreu una vida normal–, va dir Obi-Wan–. Un sostre sobre els vostres caps, una escola, una oportunitat per a una professió...
–Ja vam passar de voler res d'això–, va dir en Dane–. Hem estat pel nostre compte massa temps.
–Què hi ha de la teva germana? –va preguntar Obi-Wan–. Estàs segur que no seria millor per a ella?
Dane va vacil·lar.
–Ei, estic just aquí, –va dir Flòria–. I vull el que Dane vol. Ell sap el que és millor. No tu.
–Em temo que no teniu elecció en l'assumpte–, va dir Obi-Wan fermament.
Es van detenir prou per deixar a Wren en el Temple. Havien trucat per avançat perquè un equip mèdic estigués esperant per recollir-lo del navili. Un altre Jedi va venir i acuradament va agafar la caixa Sith d'Obi-Wan.
–Si us plau informa a Yoda que li informaré en breu–, li va dir Obi-Wan.
Obi-Wan va ordenar a Ànakin que pilotés la nau directament a les casernes generals de seguretat. Allà, van deixar a Flòria i a Dane en mans d'un jove oficial de seguretat i van deixar el cos del tursha juntament amb l'escassa informació que tenien sobre ell.
Flòria es va inclinar prop de l'oficial.
–Me n'alegro de deixar aquesta vida enrere! –li va confiar, els seus ulls blaus ben grans–. El meu germà i jo ens penedim de la vida que hem portat. Volem començar de nou. Els nostres pares morts ho haguessin volgut així. –Els seus ulls es van omplir de llàgrimes.
Ànakin va posar els seus ulls en blanc mentre l'oficial de seguretat se'ls emportava.
–Aquesta vegada puc dir quan està mentint Flòria–, va dir ell–. Crec que he après la meva lliçó sobre les jovenetes guapes amb ulls ferits.
Obi-Wan va somriure.
–Flòria i Dane parlaran per sortir de la detenció, estic segur.
–Així que estaran solts de nou. –Ànakin va sacsejar el cap–. Són massa joves per a aquesta vida. No hi ha res que puguem fer?
–No, Padawan. No és la nostra missió salvar-los. Els éssers prenen els seus propis camins, i tristament hi ha poc que un pugui fer per canviar això. –Obi-Wan es va aixecar–. Vinga, deixem el creuer aquí un moment. Vull veure un amic d’aquí a prop.
Mentre caminaven, Ànakin es va meravellar davant el desinterès d'Obi-Wan. Se sentia vagament insatisfet per la missió que no era una missió. Havien trobat a la ment mestra darrere de l'atac sobre ells. Un Jedi havia estat ferit i gairebé havia estat assassinat.
I pel que fa a l'exercici d'entrenament, en la ment d'Ànakin havia estat un complet fracàs. No hi havia enfortit els vincles de confiança entre ells. Hi havia fet just el contrari. Hi havia aixecat preguntes que Ànakin no volia fer-li. Li havia fet qüestionar-se el propi vincle.
Obi-Wan va assenyalar a una cafeteria de davant.
–Això solia ser el Caf d’en Didi.
–Recordo a Didi i a Astri–, va dir Ànakin–. Els ha passat alguna cosa?
–Astri es va casar amb un colon de la Vora Exterior, –va dir Obi-Wan–. Ella i Didi van vendre la cafeteria a Dexter Jettster i es van mudar allà fora. Els trobo a faltar. Didi em va presentar a Dexter abans de marxar. La primera vegada que el vaig conèixer no confiava en ell, i ara que l'he vist un parell de vegades més encara no confio en ell. –Obi-Wan va mostrar un estrany somriure–. Tot el que puc dir és que Dex és un personatge. Vine a conèixer-lo.

***

Obi-Wan va caminar a través de les taules abarrotades d'éssers de tota la galàxia. Va saludar a Dexter, una gran i formidable presència de quatre braços més enllà de la barra.
–Bé, però si és Obi-Wan Kenobi. M'alegro de veure't fer una aparició, –va cridar Dexter–. Estava esperant que encara vinguessis fins i tot encara que Didi s'hagués anat. Naturalment et donaré el mateix tracte. –Dexter va somriure enormement–. Excepte pel descompte, és clar!
Obi-Wan va riure i va empènyer un parell de crèdits.
–Aquest és el meu aprenent Padawan, Ànakin Skywalker. Un suc juma per als dos. I una mica d'informació.
Dexter amb destresa va abocar el suc groc brillant en dos gots.
–Segur. Si la tinc.
–Has sentit parlar d'algú anomenat Granta Omega? –va preguntar Obi-Wan, empenyent el suc cap a l’Ànakin.
Dexter va arrufar les celles.
–No. El nom no m'és familiar. Preguntaré per aquí, si vols.
–Gràcies. –Obi-Wan va prendre un glop del suc mentre es girava cap a l’Ànakin–. Valia la pena intentar-ho. Dexter podria tenir informació per a nosaltres algun dia. Llavors rastrejarem a Omega.
–I fins llavors? –va preguntar Ànakin. Se sentia una mica millor. Almenys Obi-Wan estava pensant en anar darrere d’en Omega en certa manera.
Obi-Wan va assenyalar el got d'Ànakin.
–Fins llavors beu-te el teu suc. –Obi-Wan va esperar fins que Ànakin hagués fet un glop–. Et dec una disculpa, Padawan.
Ànakin va apartar la seva mirada de les dues espècies estranyes que jugaven al sàbacc en una cantonada.
–Per què, Mestre?
–Em vas dir que mai comparteixo els meus pensaments. En lloc de respondre, et vaig corregir. –Obi-Wan va abaixar la mirada cap al seu suc–. No m'és fàcil compartir els meus pensaments, o els meus sentiments. I de vegades és necessari que no ho faci. Quan tenia la teva edat, sentia el mateix que tu. Pensava que Mestre i Padawan havien de compartir-ho tot.
–No és així?
–No, –va dir Obi-Wan–. Hi ha moments en què no cal saber el que estic pensant. Has de confiar que sé el que és millor.
Ànakin va capcinejar.
–Això és difícil per a mi. Vull saber-ho tot.
–Aquesta és una qualitat que estimo en tu, –va dir Obi-Wan–. Però també és una qualitat que has d'aprendre a controlar. –Li va fer una mirada significativa–. Hi ha coses que m’ocultes a mi també.
–No tantes! –va protestar Ànakin.
–Expedicions nocturnes a les piles de ferralla sota la superfície de Coruscant... un pla per construir el teu propi convertidor d'energia...
Ànakin va somriure.
–Pillat. –Estava començant a sentir-se millor.
S'havia preocupat perquè Obi-Wan no tingués un buit per a ell en el seu cor. Però el somriure d’Shmi es va alçar en la ment d'Ànakin. Els cors tenen un buit infinit, fill meu.
Era una de les seves dites favorites. Ànakin va sospirar. Desitjava poder combinar el fred judici d'Obi-Wan amb la bondat de la seva mare. Algun dia. Potser el seu Mestre confiaria en ell prou com per deixar-li tractar de nou amb els Sith.
Potser mai tindria una relació Mestre-Padawan tan profunda i de confiança com Obi-Wan l'havia tingut amb Qui-Gon. Potser Obi-Wan el mantenia com el seu Padawan per complir un últim desig. Però potser no importés com havia succeït.
No havia de concentrar-se en el que no tenia. Tenia això. Això era seu. I això era alguna cosa. Treballaria dur. Seria un gran Padawan. I Obi-Wan arribaria a estimar-lo. Li faria fer-ho.
–Crec que sé el que estàs pensant–, va dir Obi-Wan, notant el sospir d’Ànakin–. No va ser la missió d'entrenament que vaig pensar que seria, tampoc. Vaig pensar que tenia coses a ensenyar-te. En canvi, tu em vas ensenyar a mi.
–Jo et vaig ensenyar a tu? –Ànakin estava sorprès–. Què?
–Que no sóc Qui-Gon, –va dir Obi-Wan–. I que tu no ets jo. Tan senzill com això.
–Allò senzill de vegades és millor, –va dir Ànakin, repetint les paraules d'Obi-Wan.
–Estem en un viatge junts, Padawan. –Obi-Wan va xocar el seu got lleugerament contra el d’Ànakin–. Forjarem el nostre propi camí. Brindem per això.

***

Per la cafeteria d’en Dexter, algú observava als dos Jedi. Algú d'ulls freds darrere d'unes ulleres de lents fosques. Algú que recentment s'havia tret una carn sintètica que havia aferrat a la seva pell, deixant la seva pell pelada. Però ningú mirava dues vegades a ningú a la cafeteria d’en Dexter. Era massa perillós i podia provocar violència.
Endavant, gaudiu de les vostres begudes i els vostres somriures, Jedi. Heu escapat per ara. Tot i així no estic enfadat. Només estic entretingut. Només em dóna més temps per jugar amb vosaltres. Us heu trobat amb mi una vegada, però no em reconeixereu la propera. Mirareu, però no m’hi veureu. Creieu que vaig deixar aquesta caixa enrere per accident? No cometo errors. Gaudeixo de les oportunitats. I les faig meves.
En altres paraules, Jedi... ens trobarem de nou aviat.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada