Camí de l'aprenent (VI)

Anterior

Capítol 6

Galen va recollir als Mestres Jedi i els va portar a la línia de partió del Sector Clar. Una porta d'energia era al davant.

–Introduiré el codi, i seran capaços de travessar-la–, va dir Galen–. Em sap greu no poder donar-los el transport, però cap vehicle pot travessar la porta d'energia. Hauran de posar-se els seus vestits bio-aïlls. He aconseguit passar un missatge a la Curi. Haurien de trobar-la a l'altra banda perquè els transporti a Aubendo.

–Gràcies per tota la seva ajuda–, va dir Obi-Wan. Va fer una última mirada a Tacto. A Obi-Wan no li agradava dubtar de les decisions preses, però de sobte va desitjar que Ànakin estigués amb ell.

Els Jedi es van posar els vestits bio-aïlls. La porta d'energia va parpellejar en verd, i van caminar a través. Estaven en una vasta plana. Només hi havia un esborrall de gris a l'horitzó, una indicació de la ciutat que tenien per davant.

Després d'uns moments van veure un transport aproximar-se. Van reconèixer a la germana d’en Galen com la radnorana que estava pilotant el navili.

Va aturar el navili prop d'ells, els motors elevadors repulsors mantenint-lo lleugerament surant.

–Han portat les medicines?

Ry-Gaul va assenyalar el maletí al seu costat.

–Aquí.

–Gràcies a les estrelles. Oh, ho sento molt. Quina forma de saludar-los. Sóc Curi. Els hi estenc la meva gratitud als Jedi per venir. Si us plau pugin a bord del navili.

Els Jedi van pujar a l'speeder. Mentre Curi s'enlairava, es van presentar.

–Estic al comandament de l'operació de rescat aquí, tal com estan les coses, –va dir Curi–. Estem lluitant una batalla que no podem guanyar.

–Tenen moltes baixes? –va preguntar Obi-Wan.

Curi li va fer una mirada descoratjadora, plena de cansament i patiment.

–Tothom en aquest sector és mort o s'està morint. Només aquells que van venir del Sector Clar amb vestits bio-aïlls estan sans.

Les torres grises de la ciutat es van alçar davant d'ells.

–Gairebé hi estem, –va dir Curi–. Estem passant ara sobre els canons subterranis.

Sota ells, el terra estava obert amb profundes esquerdes que Obi-Wan podia veure que portaven a un laberint de canons.

–Els radnorans són gent de ciutat, –va explicar la Curi–. No ens agraden els espais oberts. Potser alguns de nosaltres podrien haver escapat de la toxina si no haguéssim estat tots en el mateix lloc.

Van arribar a les afores de la ciutat. Curi va frenar mentre baixaven per un ampli bulevard. Estava desert. Taxis aeris abandonats amuntegats als carrers en grups aleatoris. Les cafeteries i negocis estaven tancats i buits.

No hi havia ningú als carrers. Era com si els radnorans d'aquesta ciutat s'haguessin esvaït. Obi-Wan havia esperat veure senyals de pànic, però els edificis i els voltants estaven intactes.

Tot hauria semblat quasi normal, excepte pel fet que no hi havia cap senyal de res amb vida. Fins i tot la vegetació estava morta. Els llits de flors estaven plens de tiges retorçades. Un enorme arbre estava desproveït de fulles, les branques punxegudes alçant-se com braços en súplica. Van poder veure que, els un cop florits arbustos de metres d'alt, havien caigut al centre de l'ampli bulevard. Ara les fulles i les flors seques estaven sent escombrades pel vent.

Els Jedi estaven en silenci mentre veien la vista sinistra. Obi-Wan havia vist guerres civils i desastres ambientals, però això semblava pitjor. Fins i tot amb el seu vestit bio-aïlls, imaginava que podia sentir l’olor de mort en l'aire que respirava.

Per davant van veure el gran centre mèdic. Aquí, a la fi, hi havia senyals d'activitat. Podien veure els metges amb els seus vestits bio-aïlls dins del pati.

Curi va parar l’speeder, i ells van baixar. El so dels seus passos era incòmode per Obi-Wan. Enclaustrat en el vestit blanc, la seva percepció auditiva estava esmorteïda, fent que tot semblés del tot irreal.

Curri es va afanyar cap a un metge i li va donar les medicines.

–No sabem si ajudaran–, li va dir als Jedi–. Estem provant amb tot. Gràcies per portar-les.

Ella es va inclinar contra la paret, el cansament mostrant-se en cada arruga del seu cos.

–Necessita descansar–, va dir la Soara. Sota la seva fredor habitual, Obi-Wan va percebre una preocupació real. Podia veure per què. Curi semblava preparada per col·lapsar.

Tot i així, d'alguna manera Curi va estendre el braç cap avall i va recórrer a una reserva de forces. Es va tensar i va sacsejar el cap.

–No pot haver descans per a mi. No ho saben? No quan sóc responsable d'això. –Ella va mirar a la ciutat de nou–. De tot aquest horror, –va xiuxiuejar ella.

–Què vol dir? –va preguntar la Siri.

–No els ho ha dit Galen? –Curi sospirà–. Som propietaris d'un laboratori d'investigació aquí. Jo porto la part financera. Galen és el científic. L'emissió tòxica va sorgir del nostre laboratori. Encara no entenem com va succeir, encara que això no ens fa menys responsables. Galen ha estat treballant dia i nit en els esforços d'evacuació. Podria haver-se anat fa molt de temps.

–I vostè? –va preguntar Obi-Wan.

–Jo era al Sector Clar, com Galen, quan ho vam escoltar. Vaig venir aquí. Vaig ser entrenada com una metgessa originalment. Aquí és on més se’m necessitava.

–Va ser valent per la seva banda venir–, va dir Soara.

Curi va prémer els seus llavis.

–Era el mínim que podia fer.

–Ha investigat la fuita en el seu laboratori? –va preguntar la Siri.

Curi va sacsejar el cap.

–No vaig tenir temps de revisar els procediments de seguretat, així que simplement vaig ordenar que el tanquessin. Va estar clar molt ràpidament que estàvem tractant amb alguna cosa que es movia molt ràpid. Vaig tornar quan vaig saber que ens estàvem quedant sense temps per ajudar els malalts. No ens vam adonar que els malalts es convertirien en els morts. No teníem ni idea de què esperar. Galen estava ficat en el desenvolupament d'armes, ja veu. Estava experimentant amb la toxina per a una futura arma biològica. No tenia ni idea del que tenia.

–Què saben de la toxina?

–Sabem més del que no és, que del que és, –va admetre la Curi–. Sabem que no és un virus. No és un gas, però ha estat portada per l'aire. D'alguna manera és absorbida en el sistema, però no estem segurs de com. Podria ser a través de la pell. Les partícules són tan microscòpiques que fins i tot un bany de bacta no les elimina del tot.

–No sembla que tinguin els mateixos problemes aquí que al Sector Clar, –va observar Obi-Wan–. No hi ha senyals de pànic a la vista.

Curi va assentir cansada.

–No hi havia temps per al pànic. Els moribunds no poden crear disturbis. Aquells que no van poder arribar aquí al centre mèdic estan morint a casa seva. Jo faig les rondes. Faig el que puc. Que és molt poc.

–Quin altre tipus d'ajuda podem donar-los? –va preguntar la Siri.

–Han portat les medicines. Això serà una gran ajuda. Potser podrien patrullar la ciutat i esbrinar quants encara necessiten ajuda. No he estat capaç d'arribar a cada domicili. Poden ajudar-nos a organitzar-los. La gent els escoltarà. Un cop arribin les naus, tindran unes instal·lacions mèdiques més avançades. Podríem ser capaços de salvar un parell. Han de donar-los esperances, almenys. –La veu de la Curi va flaquejar.

Obi-Wan va fer que sí, llavors es va tornar cap als altres.

–Hauríem de dividir-nos en dos equips. Podem fer venir dos dels Padawans aquí, i dos Mestres poden tornar al Sector Clar.

Ry-Gaul va assentir.

–Podríem ser capaços de moure a un altre equip de tornada després d'aconseguir alguna cosa aquí, –va dir Soara mentre Siri assentia d'acord.

Curi va mirar d'un Jedi a l'altre.

–Però vostès no poden tornar.

–Què? –va preguntar la Soara.

–No els ho ha dit Galen? Una vegada que Creuen al Sector d’Aïllament, no se li permet a ningú tornar. Està prohibit. Fins que sapiguem que no porten la toxina en la seva pell o la roba, no podem arriscar-nos.

–Portem vestits de bio-aïllament, –va dir la Siri.

–Sí, però no poden portar-los de tornada fins al Sector Clar, –va explicar Curi–. La toxina podria estar ara en els seus vestits. Fins i tot si se'ls treuen, algun residu en el vestit pot tocar la seva pell. Fins que sapiguem quanta toxina és necessària per causar l'epidèmia, no podem deixar-los tornar. –Ella els va mirar indefensa–. Em sap greu. Vaig pensar que ho sabien. Quan les naus d'evacuació arribin seran capaços de passar per una bio-neteja a bord de la nau. Llavors imagino que hi haurà un període de quarantena. No tenim les instal·lacions aquí.

Obi-Wan va mirar als altres Mestres Jedi. Les notícies de la Curi eren exasperants, però els Jedi no perdien el temps amb aquestes emocions. Ell sabia que, com ell, tots estaven pensant en què fer a continuació.

–Hauríem de contactar amb els nostres Padawans amb instruccions més detallades, –va dir crispada la Soara.

–Hauran de tractar amb qualsevol problema de Tacto, –va dir la Siri–. Potser hauríem de contactar amb el Consell Jedi i demanar un equip Jedi addicional, o potser dos.

–Per quan arribin, les naus d'evacuació estaran aquí, –va dir Obi-Wan–. Els Padawans hauran de manejar les coses pel seu compte.

Ell podia veure que a cap d'ells els agradava aquesta idea. Alguns dels Mestres no havien tingut als seus Padawans molt de temps. Li deixava intranquil pensar en Ànakin en una situació inestable sense ell. Però no hi havia una altra solució.

Obi-Wan va activar el seu comunicador. Es va sentir alleujat quan va escoltar la veu d'Ànakin. Sabia que la comunicació entre els dos sectors podria ser difícil. Això seria un altre problema.

–Tenim un problema aquí–, va dir a l’Ànakin–. Som incapaços de tornar al Sector Clar. Tu i la resta de Padawans haureu de complir aquesta part de la missió.

–Ja veig, –va dir Ànakin neutralment.

–La seguretat de la població és la vostra primera prioritat–, va dir Obi-Wan–. Establiu patrulles de seguretat per mantenir el pas. Tracteu d'evitar que la desinformació s'escampi. Coordineu amb Galen al programa d'evacuació. Evitant utilitzar la violència, i no prengueu vides.

–Sí, Mestre.

–Ara, com a detall, –va començar Obi-Wan, però de cop i volta, la comunicació es va tallar. Quan va tractar de contactar amb Ànakin de nou, no va poder aconseguir-ho. Obi-Wan va ocultar la seva frustració mentre es tornava a ficar el comunicador al cinturó.

–Estaran bé, –va dir la Siri–. Confio en Ferus. Ha estat en moltes missions.

–I jo confio en l’Ànakin, –va estar d'acord Obi-Wan. Tot i així, una petita veu en el seu interior esperava que Ànakin fos capaç de treballar bé amb els altres Padawans sense el seu ull observador.

–Ho intentarem de nou més tard, –va dir la Soara–. Mentrestant, hauríem de dividir-nos en equips.

Obi-Wan va mirar la Siri, i ella va assentir. Hi havia moltes vegades que havien xocat en el passat. Però això no importava. Havien treballat junts i coneixien el ritme l'un de l'altre.

–Obi-Wan i jo començarem a buscar per la ciutat més malalts, –va dir la Siri.

–Nosaltres començarem pel sector nord, –va dir Obi-Wan–. Necessitem compilar llistes de manera que puguem assegurar-nos que hi ha espai per a tothom. Ens hem d'assegurar que tots els malalts són evacuats. Ens posarem en contacte quan puguem.

Ry-Gaul va assentir.

–Que la Força us acompanyi, –va dir Soara.

–Que la Força us acompanyi, –van repetir Obi-Wan i Siri. Es van tornar cap al buit sinistre de la ciutat i van començar a caminar cap a la mort.

Següent