Capítol 16
Obi-Wan
estava pertorbat. Se sentia indisposat, gairebé marejat. Va buscar a través de
la neu, però no sabia el que estava buscant.
No coneixes el seu poder. Ve de la pròpia
piràmide.
Obi-Wan
havia sentit fred des que escoltés aquelles paraules. La piràmide era una forma
reverenciada pels Sith.
El
sentiment d'intranquil·litat es va tornar més fort. Ho recordava bé. Ho havia
sentit en presència de l’holocró Sith. En aquella missió, havia estat descrit
pel poder de l'holocró. S'havia preocupat per la reacció d'Ànakin a ell. No
volia que el seu Padawan sabés el que sospitava.
Com
guiat per la seva pròpia intranquil·litat, Obi-Wan va buscar a través de la neu
i va posar la seva mà en un petit objecte. El va treure de la neu. Era una
petita caixa negra.
La va
examinar, empassant-se les nàusees que s'enfilaven per la seva gola. No hi
havia obertura que pogués veure, no hi havia juntes. Simplement semblava ser un
cub.
Desembeinà
el seu sabre làser i acuradament va tallar una petita fissura al cub. La caixa
es va obrir. Una petita piràmide negra estava imbricada en brillaseda negra. Va
brillar amb vida i ell va veure que era un holoprojector.
Escenes
inenarrables van resplendir cap a ell, tan ràpidament que no va poder absorbir-les.
Assassinat. Patiment. Destrucció.
Obi-Wan
va tancar la caixa. Es va netejar la suor del front. No, el seu Padawan no
havia de veure això.
–Mestre?
Ànakin
havia deixat la nau. Estava insegur a un parell de metres de distància.
–Ha trobat
alguna cosa?
–No és
res. –Obi-Wan va ficar la caixa dins de la seva capa–. Podem portar-ho de
tornada al Temple perquè l'examinin. Vinga, Padawan.
Però Ànakin
no es va moure.
–Necessito
saber què ha trobat. No creu que jo ho puc percebre també?
Va veure
la suor al front d'Ànakin, va veure el lleuger tremolar dels seus genolls.
Podia rebutjar-lo.
Podia dir, No et cal saber-ho.
L'hi
hauria dit Qui-Gon? Potser no. El seu Mestre revelava les coses en el seu degut
moment.
Ànakin
va enfrontar la seva mirada valentament. No retrocediria. Obi-Wan ho va veure
clarament. No deixaria que passés el moment. S'aferraria a ell, l'estendria, el
doblegaria a la seva voluntat. Faria qualsevol cosa per obtenir el que volia.
És tan diferent a mi, va pensar de nou Obi-Wan,
desconcertat.
Si és tan diferent a tu, per què el tractes
com si fos una versió més jove de tu mateix? Per
què actues com penses que Qui-Gon hagués actuat amb tu com el seu Padawan?
La
pregunta li va sorprendre. El que va ser especialment sorprenent és que no va
escoltar la veu d’en Qui-Gon fent la pregunta. Va escoltar la seva pròpia.
Potser
era hora de deixar de tractar de ser el Mestre que Qui-Gon era. Era hora de
clamar el paper per si mateix.
–És un
artefacte Sith. –va dir.
El seu
Padawan va empassar saliva.
–Això vaig
pensar.
–El caça-recompenses
va esmentar una piràmide abans de morir. Va dir que Granta Omega extreia el seu
poder d'ella. Si els Sith estan involucrats, o un culte Sith, això explicaria
molt. La implacabilitat i l'astúcia de l'atac. L'ús de caça-recompenses.
L'objectiu específic de Jedi.
–Creus que
Granta Omega és un Sith?
–No, –va
dir Obi-Wan–. Si ho fos, ho hauríem sabut. Crec que és un ésser ordinari amb un
do per a l'ocultació a un nivell molt profund. Podria haver tingut tractes amb
un Sith, o un culte Sith. Però ell mateix no és un Lord Fosc. Crec que volia
que trobéssim aquesta caixa. Volia que sabéssim exactament com de perillós que
és, i fins on està disposat a anar.
Obi-Wan
va abaixar la mirada cap a la muntanya i va assimilar el cel baix. Els núvols
vibraven, i de sobte van començar a caure, densos i ràpids.
–Tenim un
nou enemic, Padawan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada