Camí de l'aprenent (X)

Anterior

Capítol 10

Els Padawans es dirigien cap al Centre de Comandament d'Emergència quan Ferus va alçar una mà. Els Padawans es van aturar. Ànakin gairebé xoca contra Darra. Molest, va retrocedir.

–Abans que ens reunim amb Galen, suggereixo que només un Padawan dugui a terme l'interrogatori–, va dir Ferus–. No volem que pensi que li estem acusant o assetjant. Això hauria de fer-se amb cura.

–Tu hauries de fer-ho, Ferus, –va dir Darra–. Tu ets el que té més experiència.

Ferus va assentir.

–Està bé.

Espera un segon. No tinc vot? Es va preguntar Ànakin. Què hi havia de la cooperació Jedi?

Però Tru estava d'acord també, així que Ànakin va assentir.

Ferus liderà el camí cap a l'habitació, que havia estat l'oficina d'un ministre abans que tots els oficials del govern fugissin del planeta. Ara un grup de pantalles de dades brillava lleument mentre Galen s'asseia en una cadira elevadora repulsora, movent-se de pantalla a pantalla mentre comparava i aparellava llistes.

–Com està anant l'evacuació? –va preguntar Ferus educadament mentre entraven.

Galen va passar una mà preocupada pel seu pèl.

–Tot va bé. Hi ha tants detalls. I no tinc molta ajuda.

–Estarem contents d'ajudar-li, –va dir Ferus–. Quants treballadors té aquí?

–Només jo de moment, –va dir Galen–. Tenia personal, però tots es van anar quan ho van fer els ministres. –Va fer als Padawans una mirada impacient–. Puc gestionar les coses aquí. Vosaltres aneu per davant i seguiu patrullant els carrers, o el que sigui que estigueu fent. –Ell es va tornar cap a les pantalles de dades, acomiadant els Padawans com si fossin nens tafaners que haguessin interromput el seu treball.

–Pot dir-nos qui té accés en aquesta informació? –va preguntar Ferus. Ànakin estava sorprès pel seu to educat. Com podia deixar que Galen se sortís amb la seva en ser condescendent amb ells?

–Els ministres superiors del govern tenien accés, –va contestar Galen sense girar-se–. I ara jo. Per què?

–Hi ha algú que pogués alliberar aquesta informació? –va preguntar Ferus.

Galen va fer un sospir cansat i es va girar en la seva cadira.

–No, és clar que no–, va dir ell–. És classificat. Sensible. Si la gent sabés en quin ordre seran evacuats, la violència podria esclatar. La gent al final de la llista intentaria moure’s cap endavant. No publicaré les llistes fins a instants abans que les naus hi arribin. –Galen mirà als Jedi amb curiositat–. Si passa alguna cosa, heu d’explicar-m'ho. Estic al comandament de la seguretat de la ciutat. No vull la feina, però sóc l'únic qualificat que queda.

–Em temo que tenim motius per creure que els exploradors tenen informació sobre l'evacuació, –va respondre Ferus–. Creiem que estan planejant saquejar les llars d'aquells que s'estan anant del planeta.

Galen els va mirar abruptament.

–Esteu segurs d'això? –Davant l'assentiment d’en Ferus, ell va sacsejar el cap–. Tot i així, almenys tindran les seves vides.

–Però tornaran sense res, –va dir Darra.

–Si podem tornar. –Galen va apartar la mirada–. Tinc un pressentiment que el nostre estimat planeta ha estat perdut del tot.

–Vostè no ho sap, –va dir Ferus–. La toxina podria tenir una vida mitjana.

–No tenim temps d'investigar això, –va deixar anar Galen–. No creieu que ja en tenim prou per fer?

–No li estem acusant–, va dir Ferus educadament.

–Potser no. Però esteu malgastant el meu temps. Estic tractant de salvar vides aquí. –Galen va fer un gest cap a la pantalla de dades.

–Necessitem esbrinar qui va passar la informació. –Va dir Ànakin en un to forçat. Estava cansat de deixar que Ferus fes totes les preguntes. No estava arribant enlloc amb aquest to educat–. Qui va voldria crear la inestabilitat al planeta. Jo no diria a investigar-ho una pèrdua de temps. I vostè?

–Ei, no hi ha motius perquè et llancis a la meva gola, nen. –Galen va alçar les dues mans, com per defensar-se de l’Ànakin–. Mireu, m'agradaria ajudar. Però realment no hi ha forma de dir qui va passar la informació. Molts dels ministres s'han anat a Coruscant. Alguns s'han dispersat a altres mons per esperar que passi la catàstrofe còmodament. –Ell els va arrufar les celles–. No estareu pensant en anar-vos ara que heu perdut als vostres Mestres, no?

–No els hem perdut, –va deixar anar Ànakin.

Ferus el va interrompre suaument.

–No, no ens marxarem. Anem a quedar-nos fins que les evacuacions tinguin lloc. No es preocupi. I hem destruït molts dels Droides Prototip que els exploradors estan utilitzant.

–Vosaltres, nens? –Galen semblava impressionat–. Potser les coses estan millorant. –De cop i volta els comunicadors es van encendre. Van cruixir i brunziren, però podien sentir una veu demanant a Galen que respongués.

Ràpidament va ajustar la seva cadira per girar-se fins a la unitat de comunicació.

–Aquí Galen. Aquí Galen. Em reben? Em reben?

–Naus... Evacuació... apagat de motors necessita reparació... –Les paraules van sortir en explosions d’estàtica–. Retard. Em rep?

–Les naus es retarden? Quant? –va preguntar Galen desesperat–. Quant? –Però la unitat de comunicació es va apagar.

Galen es va tornar cap als Padawans. La seva cara pàl·lida.

–Aquesta era la línia de comunicació de la nau del Senat. Fins i tot un retard curt serà fatal. Els vents canviaran en dotze hores. Sense aquestes naus, estem morts.

Següent