Camí de l'aprenent (VIII)

Anterior

Capítol 8

Els hi havien ordenat que no prenguessin vides. D'alguna manera haurien de reflectir el foc blàster i capturar els exploradors sense ferir-los.

Mentre Ànakin balancejava el seu sabre làser en un esborrall, reflectint el foc, es va adonar per primera vegada que havien passat alguna cosa per alt.

Si atrapaven als exploradors, què farien amb ells?

No hi havia suficients oficials de seguretat per vigilar els criminals. Els Jedi eren ara el centre de les forces de seguretat del planeta. Si vigilaven als exploradors, qui patrullaria la ciutat?

El moment present és el moment crucial.

Sí, Mestre. Ànakin va prémer les dents. Va avançar cap als exploradors. Una cosa alhora. Els exploradors estaven posant en perill els ciutadans i havien de ser detinguts. Els Padawan esbrinarien què fer amb ells quan arribés el moment.

Un dels exploradors deuria d’haver activat alguns droides, ja que de sobte van aparèixer. Van rodar en formació de combat i van anar cap els Padawans.

Ànakin al principi es va sentir confiat de poder derrotar als droides. No s'havia adonat del tot de quant depenia abans dels Mestres Jedi. En uns moments va veure que ho passarien malament guanyant aquesta batalla.

Odiava admetre-ho. Ferus tenia raó. Ell i Tru no podien haver tractat amb aquests droides pel seu compte.

Els exploradors van maniobrar els droides perquè es posessin entre ells i els Jedi. Llavors van desaparèixer. Massa ocupats amb els droides que els atacaven, els Padawans no els van poder perseguir.

–Hem de romandre junts–, va cridar Ferus–. No deixeu que ens separin.

Ferus tenia raó de nou. Com una unitat, podien derrotar quinze droides. Els Padawans es van mantenir a prop, atacant i retirant-se, tractant d'aconseguir el ritme poc familiar dels altres. Ànakin es va perdre en la batalla. Només estava l'olor dels droides fumejants, la taca del seu sabre làser, l'equilibri i pes d'ell a la mà. Ho va veure tot alhora, cada Padawan, el patró d'atac de cada droide, els moviments que farien a continuació. La seva concentració era completa. Va tallar un droide, llavors va pivotar i enterrar el seu sabre làser en el panell de control d'un altre droide.

Ferus es va ajupir i es va aixecar sota un droide, partint-los per la meitat. Tru va rodar i va xutar un droide mentre tallava les cames d'un altre. Darra semblava estar a tot arreu, el seu sabre làser en constant moviment mentre abatia un droide, després un altre. Ella sempre aterrava exactament on havia planejat, preparada per llançar un altre atac o defensar als seus companys Padawans. La seva cara mai va mostrar esforç, només concentració. Hi havia après bé de la Soara Antana.

Al final els droides van jeure en munts al seu voltant. Els Padawans es van tirar a terra, exhausts. Trobaven a faltar als seus Mestres.

–Encara podem ser capaços de rastrejar als exploradors–, va dir Ànakin, panteixant. Va començar a aixecar-se–. Anem.

–Espera. –Ferus va posar una mà a la seva màniga–. Si sortim corrent podríem perdre una preciosa oportunitat.

–De què, de reparar droides? –va preguntar Ànakin.

–Informació. És més important que els propis exploradors. Què farem amb ells quan els atrapem, de totes maneres? –va preguntar Ferus–. És millor dirigir-los cap a un altre costat. Tenim assumptes més importants. Una vegada que comenci l'evacuació, se'ns necessitarà.

–Això seria una pèrdua de temps, –va argumentar Ànakin–. Podríem atrapar els exploradors si els seguíssim ara. Vull demostrar-li a Obi-Wan que puc manejar una missió complicada.

–Voldràs dir que vols ajudar el planeta–, va dir Ferus emfàticament.

Ànakin va sentir la seva cara posar-se més calenta. Per descomptat Ferus tenia raó. Ferus va donar la resposta Jedi correcta. La primera preocupació d'Ànakin hauria de ser la gent de Radnor, no la seva necessitat d'impressionar a Obi-Wan. Només s'havia expressat malament. Hi havia deixat anar el que era a la part oculta de la seva ment, no el que era a la part principal d'ella. Desitjava no seguir ensopegant amb el fet que Ferus prenia una aproximació a l'acció més Jedi.

–En què estàs pensant, Ferus? –va preguntar Darra amb curiositat.

–Necessitem examinar el seu amagatall–, va dir Ferus–. Tinc el pressentiment que té alguna cosa que ensenyar-nos.

–Què pot ensenyar? –va preguntar Ànakin–. Què als exploradors li agraden les riqueses?

Darra va ignorar a Ànakin.

–Recordeu el que vam escoltar? Evermore, Acadi i Montwin probablement són noms de carrers. No estan simplement colpejant a l'atzar. Tenen un pla.

Ferus va assentir.

–Si podem esbrinar el seu pla, podem estar per davant d'ells en lloc de darrere d'ells.

–Hi ha d'haver algun panell de dades per aquí en algun lloc–, va dir Tru, aixecant-se–. Es van anar massa ràpid com per destruir els seus registres.

Ànakin es va quedar darrere dels altres. Tot el seu cos li impulsava a seguir als exploradors. Sempre se sentia més còmode amb l'activitat física. Sempre anhelava moure’s. Però esperava ser prou savi com per adonar-se de quan era millor esperar. Simplement no li tornava boig el fet que Ferus fos el que ho suggerís.

Sabia el que Obi-Wan diria. No importava qui ho suggerís. El resultat era la meta. El ressentiment era ego. Sabia tot això, però no allunyava el ressentiment.

Pots sentir l'emoció, diria Obi-Wan. Simplement deixa-la marxar.

Ànakin va prémer les dents. Estic tractant de fer-ho, Mestre.

–Per aquí! –va cridar Darra–. He trobat els seus holoarxius.

Els arxius havien estat ocultats en un contenidor de duracer igual que els innombrables altres que perfilaven les parets.

–Com els has trobat? –va preguntar Ànakin.

Darra ja estava accedint als arxius.

–Em vaig imaginar que haurien estat consultant els arxius mentre parlaven. El lleuger retard abans de venir a atacar-nos significava que els estaven ocultant. Havien d'estar a prop.

–Ben pensat–, va dir Tru amb admiració.

Els Padawans es van inclinar sobre els arxius. Darra expertament va accedir a un rere l'altre.

–Aquestes són llistes d'actius propietat de famílies individuals, –va dir Ànakin–. Com poden haver-les aconseguit?

–Mira aquestes anotacions, –va dir Tru–. Estan codificades amb CME.

–Centre de Comandament d'Emergències, –va murmurar Darra.

–Aquests arxius han estat fets de manera que si tot el planeta hagués de ser evacuat, hi hagués registres del que els radnorans deixaven enrere–, va dir Tru–. D'aquesta manera podrien recuperar-ho tot més tard.

–Així que els exploradors han d'haver robat aquests arxius, –va afegir Ferus.

–O subornat algú de l'equip d'evacuació perquè els hi lliurés–, va dir Darra–. Mireu això. Això és del que estaven parlant. Tenen una llista de com va a tenir lloc l'evacuació. El primer grup per ser evacuat serà el bloc entre Evermore i Acadi. Tan aviat aquestes famílies evacuïn, els exploradors entraran i el netejaran.

Tru va fer una xiuladeta baixa.

–Aquest és un sistema bastant organitzat. Però per què estan saquejant ara?

–La resposta fàcil? –Darra va arronsar les espatlles–. Perquè poden.

Ànakin va assentir.

–La ciutat s'està enfonsant i ells veuen una oportunitat. Però estan comptant amb tornar al planeta a per aquestes coses, o tenen plans per portar-les amb ells? Seria difícil colar-les a bord de la nau d'evacuació. A les famílies només se'ls permet el que puguin portar a sobre.

Tru va estendre al voltant del seu cap un braç flexible per gratar-se la seva orella pensatiu.

–Els exploradors van dir alguna cosa sobre que seria millor que «ells» complissin la seva promesa de moure les coses. Qui són «ells»?

–Potser tenen un contacte que els ajudarà a portar-les de contraban–, va dir Ferus, arrufant les celles.

Darra va alçar la mirada cap a ells, la seva cara tenyida de blau per la llum de l’holoarxiu.

–El més important és que tenen accés a totes les ordres d'evacuació. Això vol dir que algú de dins està ajudant-los.

–Bé, almenys sabem exactament què fer ara, –va dir Ànakin–. Hem d’esbrinar qui.

Ell va mirar a Ferus. Esperava que el seu company Padawan li ho discutís, però Ferus va assentir.

–I per què, –va afegir Ferus–. Aquesta podria ser la pregunta més important de totes.

Següent