Secrets dels Jedi (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Ànakin es va dirigir al llarg de la passarel·la cap al Senat. Un speeder hauria estat més ràpid, però necessitava sentir el soroll de les seves botes al permacret i esperar que l'aire refredés el seu temperament. Fins al moment aquest creixia al ritme dels seus passos.

Ell no hauria d'haver impugnat a Mace. Ell ho sabia. Però hi havia estat tan sorprès quan Mace li havia dit que Padmé estaria en la missió que havia parlat sense pensar. Com és que Padmé estava d'acord amb això sense dir-li-ho? Per què ella està d'acord en tot?

Ànakin va pensar que havia dit alguns arguments vàlids, però Mace ni tan sols li havia escoltat, com si Ànakin fos encara un jovenet. Mace no havia considerat que podia tenir raó, que posar un senador en perill era una idea estúpida. El seu suport al Senat s'estava enfonsant dia a dia. Per què s'arriscaven a perdre un aliat tan important?

Per descomptat, la raó per la qual ell no volia deixar anar a Padmé era més personal que això. Havia estat gairebé a punt de morir diverses vegades per culpa d'un assassí. Per què anava deliberadament a posar en perill la seva seguretat? Ànakin va negar amb el cap. No entenia la seva dona. Només sabia que l'estimava. Tenia fam d'ella. La necessitava. I no podia deixar passar qualsevol oportunitat d'estar amb ella.

Ell tenia una última oportunitat. El Canceller Palpatine li havia instat a venir a compartir amb ell qualsevol problema, per petit que fos. Ànakin sabia que si Mace s'assabentava que havia anat al seu costat, la seva molèstia momentània s'anava a transformar en ira, però no podia evitar-ho. Palpatine era l'únic que podia ordenar a Padmé que no hi anés.

El Guàrdia Blau estava en posició de ferms quan caminava cap a Sly Moore, aviat va estar davant d'ell, les seves robes fosques es van moure quan es va posar dempeus. Va prémer un botó a la paret.

–Tu tens accés directe –li va dir a Ànakin.

Alguns senadors esperaven dies o setmanes fins que Palpatine pogués trobar un forat per a ells en la seva abarrotada agenda. No obstant això, Palpatine li havia donat ordres a Sly Moore que quan Ànakin vingués, se li permetés veure’l immediatament.

El Canceller Suprem es va aixecar quan Ànakin es va afanyar a entrar.

–Alguna cosa va malament, amic meu, –li va dir ell, envoltant la taula i apropant-se a ell amb preocupació–. Què puc fer per ajudar?

–Sap sobre aquesta missió a la seu de Talesan Fry? –li va preguntar Ànakin.

–Per descomptat, i sé que podria conduir al final dels separatistes i portar-nos a la pau, és fonamental...

–Entenc que és vostè qui ha escollit la senadora Amidala per acompanyar els Jedi, –va dir Ànakin–. Li vaig dir a Mace Windu que tenia algunes objeccions.

–Llavors digues-me-les a mi, –va dir Palpatine–. Estic ansiós d'escoltar-les. Jo sempre respecto la teva opinió, Ànakin. Tu ho saps. Tens una saviesa més profunda que la de qualsevol persona que he conegut. Pots veure més lluny que el que arriba a veure el Consell Jedi.

Ànakin se sentia incòmode quan Palpatine li deia aquestes coses. Però, de nou, hi va haver moments en què ell se les va creure.

–Qui vagi en aquesta missió estarà en perill, –va dir–. La senadora Amidala ha sobreviscut a diversos atemptats contra la seva vida. Però els assassins encara podrien estar perseguint-la. Això comprometria la nostra seguretat i la d'ella si ella ve amb nosaltres.

–Tot això és cert, –va dir Palpatine–. Jo no havia pensat en aquestes coses–. Va ajuntar les mans, la seva pell tan pàl·lida que Ànakin es preguntava de vegades si la sang realment li corria per les venes–. Ànakin, desitjaria poder-te ajudar. Especialment a la llum del teu excel·lent argument. Però jo no estic ordenant a Padmé anar. Ella va decidir anar-hi. Com puc revocar una ordre que no vaig donar?

Després es va aturar en sec, Ànakin no sabia què més dir. No obstant això, Palpatine, com de costum, li havia mostrat el camí. Necessitava parlar amb Padmé directament. Palpatine no podia ordenar-li que no marxés. Però Ànakin podia intentar-ho.

El riure de la Padmé bombollejà, a continuació, va morir quan ella va veure que parlava seriosament.

–M'ho estàs demanant?

–Sí, tinc aquest dret a tenir més experiència que tu,.. Jo sóc un Jedi i sé el que podria passar. Jo també sóc un oficial a l'exèrcit de la República...

–Però jo no ho sóc–. Padmé va seguir doblegant una túnica que estava posant en una petita bossa als seus peus–. Així que gràcies però no, Comandant.

–És perillós i innecessari per a tu que hi vagis, i jo no ho permetré.

Padmé es va girar. La seva mirada era directa. Freda i composta. Això sempre li enfurismava.

–Crec que tu saps molt bé com em fa enfadar la teva actitud i em molesta que responguis amb ordres, sóc una senadora que té un deure per fer. Així que pel que fa a això de demà...

–Padmé, si us plau–. Volia parlar-li amb suavitat, però es va posar dret davant d'ella, recte com un pal. No portava les robes cerimonials, només una funda suau fins als turmells, però bé podrien anar disfressats amb armadures.

Es va desplomar d'esquena al sofà-llit.

–No sé per què és tan difícil parlar amb tu.

–Això és perquè no m'estàs parlant a mi. Tu m'estàs donant ordres...

–Estic tractant de mantenir-te fora de perill.

–Aquesta no és la forma de fer-ho.

Ell la va mirar. Ella li somreia. Ella va venir i va seure al seu costat.

–Sé que et preocupes per la meva seguretat, –li va dir en el to suau que tant estimava–. A mi em preocupa la teva. Vivim en temps perillosos, Ànakin. Estem enmig d'una guerra. Estic en perill no importa on sigui. Hem estat en tot tipus de perill des del moment en què vas arribar per protegir-me.

–Tens raó. Però t’has d’oferir voluntària per a això?

Li va prendre la mà i va entrellaçar els dits a través dels seus dits.

–Em vaig oferir a anar perquè sabia que estaria fora de perill. Sabia que el millor Jedi de l'Orde estaria allà, per protegir-me.

El es va estremir.

–Ara no et posis afalagadora amb mi.

Ella li va somriure.

–Em refereixo a Obi-Wan.

Ell li va llançar un coixí a ella, i ella va cridar amb sorpresa. Ella es va tirar enrere, i ell la va sostenir en suspensió en l'aire gràcies a la Força.

–Encara estàs tractant que et funcioni el mateix truc amb mi?

–Ha funcionat en el passat.

Es va ficar al llit al seu costat. Ells es van posar l'un davant de l'altre, gairebé nas contra nas.

–Aniré amb compte, –va dir.

–No vaig a deixar-te de banda, –va dir.

–No, –va dir ella, portant-lo a prop–. No vull a un altre més que a tu.

Següent