La pista del Jedi (IV)

Anterior

Capítol 4

Ànakin desesperadament es va aferrar a un sortint mentre l'aigua entrava a la caverna. La seva força el va aixafar contra la paret de la caverna. Una altra onada va entrar, i l'aigua va passar per sobre del seu cap. El xoc del seu fred gairebé li fa perdre l'adherència.

Tocà a la recerca del seu respirador amb una mà mentre es penjava amb l'altra. Va començar a sentir-se marejat mentre lluitava per posar-se el respirador amb una mà. Hi havia punts nedant davant els seus ulls.

Va aconseguir inserir el respirador i va inhalar profundament. Va sentir les forces tornar als seus músculs. Tot i així, el seu cos estava sent sacsejat per l'aigua furiosament corrent i envestit contra els cons i la paret de la cova. Havia de sortir o s'ofegaria.

Mirà enrere. Tot just podia veure al seu Mestre, que estava penjant d'una roca que sobresortia del sostre. Mentre Ànakin observava, Obi-Wan va transferir la seva adherència al següent con. Lluitant contra l'aigua que corria va tirar de si mateix cap endavant.

Ànakin va agafar el sortint des d'una distància. Va tirar de si mateix cap endavant, també, cada múscul lluitant amb l'esforç. Va aconseguir la següent adherència. Llavors la següent. Va lluitar per cada centímetre.

I al final tenia a prop la corba llisa de l'entrada de la caverna. Es va aturar allà, sostenint-se contra l'aigua violenta, esperant el seu Mestre. Després d'uns moments, Obi-Wan va arribar al costat de l’Ànakin. Va assenyalar cap amunt. Es deixarien anar ara i tractarien d'arribar a la superfície. Ànakin va assentir.

Ànakin va enroscar el seu cos en una bola i va descansar els peus contra la paret de la caverna. Va tancar els ulls, reunint les seves forces i la Força. Quan la va sentir entrar, es va empènyer des de la paret de la caverna. El poder de l'aigua gairebé l’aixafa contra la paret i l’escombra dins de la caverna, però Ànakin va lluitar contra ell amb totes les seves forces, nedant, confiant que l'aire i la llum del sol eren a dalt.

Després d'un parell de metres, l'estirada de l'aigua va disminuir. Va ser capaç d'anar de cap contra ella. Va veure una llum a dalt. La llum del sol. Va nedar cap a ella ansiosament. Els patrons clapejats semblaven atreure’l.

Va irrompre sobre la superfície de l'aigua. Davant va veure una estrepitosa cataracta, caient des d'un cingle per sobre. Aquesta era la font de la poderosa corrent tant a dalt com a sota de la superfície. Ànakin va esperar fins que el seu Mestre va irrompre a la superfície i llavors va anar cap a la costa.

Es va estirar cap a la terra seca. Es va arrencar el respirador de la boca i va panteixar buscant aire. L'aigua fluïa per les seves robes i les puntes del seu cabell mentre es doblegava; reunint forces. Al costat d'ell, Obi-Wan estava fent el mateix.

–El refugi de màlies, i ara això, –va dir Ànakin quan va poder parlar. Va sacsejar el cap, enviant gotes d'aigua volant–. Vaig interpretar malament les pistes, Mestre? Semblaven tan clares.

–No, crec que vam anar pel sender correcte–, va dir Obi-Wan–. Però no hauríem d'haver anat per la caverna. Les pistes Jedi estan dissenyades per a ser difícils, no per amenaçar de mort.

Ànakin es va posar vermell. Era la seva culpa. En la seva impaciència per impressionar al seu Mestre, havia corregut cap al refugi de màlies i cap a la caverna.

Obi-Wan no diria res. Aquest era el problema. Era pitjor per Ànakin haver de preguntar-se en què estava pensant el seu Mestre.

Obi-Wan va escanejar l'àrea que els envoltava.

–Sens dubte Wren va utilitzar un llançador de cable per saltar la façana del cingle.

–Però no vaig veure marques per dalt, –va dir Ànakin–. El llançador no hauria estripat la façana de la roca?

–Tornem i examinem el cingle de nou, –va decidir Obi-Wan.

–Preferiria no bussejar de nou–, va dir Ànakin estremint-se.

–Podem enfilar-nos pel turó d'aquí–, va dir Obi-Wan cercant la inclinació esglaonada que s'alçava des de la costa–. Això ens portarà al cim del cingle que sobrevola la caverna.

Van grimpar per la inclinació esglaonada, ocasionalment utilitzant els seus llançadors de cable. La llum del sol va assecar la roba i els cabells i els va escalfar mentre s'enfilaven ben per sobre de l'aigua. Al final van aconseguir arribar al cim de la cinglera.

Ànakin es va aixecar al cim. Des d'aquí tenia una vista completa de la cataracta de baix i, en la distància, de la vall. Tot i així més muntanyes s'alçaven darrere d'ell.

Es va tornar i va trobar la vista de la vora del bosc avall. No li va portar molt esbrinar on havia estat Wren.

–Miri, Mestre. Ell va estar aquí, – va dir ell, assenyalant a un lloc on l'herba estava aixafada–. Podria haver estat observant des de dalt mentre estàvem allà.

–Possiblement, –va dir Obi-Wan–. No hi havia manera que sabés que aquesta caverna s'inundaria, suposo.

–Almenys sabem segur que li tenim, –va dir Ànakin. El seu Mestre encara semblava insegur–. No?

–Seguim el rastre–, va dir Obi-Wan.

Ànakin es va moure per rastrejar el progrés d’en Wren sobre el cim de la cinglera. Un sender portava a les muntanyes, i va començar a caminar per ell.

Podia percebre que el seu Mestre estava intranquil. Quelcom li molestava. Però Obi-Wan no li ho confiava.

Mai ho fa, va pensar Ànakin. Com podem tornar-nos més propers si segueix guardant-se tots els seus pensaments?

Havia de parlar o explotaria. Ànakin es va aturar i es va girar.

–Mai no dius el que està pensant–, va dir ell.

Obi-Wan es va aturar.

–Hauries d'anar amb compte quan fas servir paraules com «mai» i «sempre», Padawan–, va dir ell–. Les coses rarament són tan absolutes. Hauries de ser més precís. La claredat de la ment és important per a un Jedi.

Una altra lliçó. N’havia d'haver tantes?

–Sí, Mestre. –Ànakin es va girar i va continuar pujant per la muntanya. Hi havia avançat només un parell de metres quan es va adonar que Obi-Wan mai havia respost al que havia dit.

Això és perquè sap que és cert. Ell tenia una comunicació perfecta amb Qui-Gon, i sap que mai ho aconseguirà amb mi.

Havia tingut raó tot el temps. Aquest exercici era una pèrdua de temps.

El sender va pujar més amunt, i les temperatures van començar a caure. El sol encara els escalfava, així que no necessitaven les seves capes tèrmiques. Però dalt, Ànakin podia veure els pics nevats, i sabia que si seguien grimpant en aquest ritme, trobarien neu al vespre.

Ànakin va sentir un calfred pel clatell. Però no era la temperatura. Quelcom anava malament. Confiava en el sentiment. La Força era com una xarxa, tancant-se al seu voltant. Els arbres semblaven penjar sobre el sender, amenaçant-los. El cel semblava més baix.

Estem sent observats.

I qui fos que fos, no era un altre Jedi.

Ànakin va mirar a Obi-Wan. No va moure el cap, només els seus ulls, de manera que si algú estava observant no veuria la comunicació sense paraules. La mirada d'Obi-Wan li va dir tot el que necessitava saber. També hi havia sentit la presència d'algú.

Obi-Wan es va aturar, i Ànakin va fer el mateix.

–Hauríem de dividir-nos, –va dir en un to prou alt com perquè arribés però no massa fort com per ser obvi–. No estem arribant enlloc. Jo tornaré enrere i tu continua cap endavant.

–Sí Mestre. –Ànakin sabia que Obi-Wan tornaria pel sender, i Ànakin continuaria. No sentia por o alarma. Se sentia preparat per al que fos que vingués.

Es va estendre amb la Força més enllà del sender, més enllà dels seus voltants immediats. Va assimilar el planeta d'una manera que estava aprenent a fer.

Hi havia foscor aquí, però la sensació era confusa. No podia localitzar per què o com estava afectada la Força. Aquest era el problema, va pensar Ànakin amb remordiments. Podia accedir a la Força fàcilment. Interpretar-la era una altra cosa. En aquests moments es donava compte del tot de per què encara era un Padawan, i no un Jedi.

Estava en un sender que donava la volta ara i abraçava la muntanya mentre s'alçava. Mentre Ànakin girava una cantonada, el sender per darrere d'ell desapareixia. Les roques s'alçaven esglaonadament a la seva esquerra i una caiguda en línia recta estava a la seva dreta. Si es trobava amb qui fos que li estigués seguint, el combat seria traïdor. I com aconseguiria Obi-Wan preparar una emboscada en aquest tipus de terreny?

Ànakin estava ocupat pensant en aquests pensaments quan va girar la següent cantonada i va veure la resplendor d'una arma. Estava empunyada per una jove amb una capa grisa que es barrejava amb les roques.

–No t'acostis més–, va dir ella amb una veu clara–. T’ho prometo, sé com utilitzar això. I està apuntant directament al teu cap.

Següent