Pels pèls

Pels pèls

Timothy S. O’Brien

«En mitja hora puc reunir un equip d'assalt de vint soldats, capaços de tenir èxit en qualsevol missió, sota qualsevol circumstància, en qualsevol part de la galàxia».

―Atribuït al General Crix Madine

 

—Llavors, sergent, quan puc afaitar-me? —va preguntar Jop en veu baixa—. Això m'està començant a picar.

Va apurar les últimes restes del paquet de racions freda que constituïa el seu sopar i es va menjar la substància enganxosa i grisa.

La tradició de la unitat indicava que tots els soldats recentment transferits es deixessin créixer la barba, si podien, o trenes, si no podien. Jop portava només un parell de setmanes fora del campament base. Sabia que podria afaitar-se-la en un moment donat, però quan exactament seguia sent un misteri. La majoria dels soldats mantenia la barba, o no s'afaitava durant les missions de camp, però Jop pensava que era elecció seva. La barba del propi Jop estava sortint forta i estava arribant a un punt que se sentia la pell com si fora a desprendre's en qualsevol moment. En aquests boscos feia fred, però la barba no semblava ajudar.

El Sergent Hork es va gratar la seva pròpia barba espessa i va mirar a Jop amb una mirada plena de secrets.

—Ja et diré quan, soldat. Mentrestant, aguanta amb això. No estàs de guàrdia aquesta nit. Dorm una mica. Demà ens espera una gran ofensiva.

—Què emocionant.

Jop només havia estat en una escaramussa menor, i no estava ansiós per experimentar-ho de nou. No obstant això, per a això s'havia enrolat; per tenir una oportunitat de lluitar contra l'Imperi.

Es va arrossegar en silenci cap a la seva posició. Els soldats imperials estaven allà fora, a un parell de centenars de metres de distància. Ningú estava interessat a combatre de nit, així que per acord tàcit, els trets es detenien amb la posta del sol. Malgrat l'informal alto-el-foc nocturn, Jop era prou llest com per no caminar dret a la nit. Això delataria la nostra posició, va pensar, i mai saps si hi ha algun franctirador disposat aquí fora. Afortunadament, els imperials no sabien realment on estaven els soldats de l'Aliança, i romanien principalment en la seva posició fortificada. L'escamot d’en Jop havia romàs a cobert el temps suficient perquè els imperials seguissin preguntant-se pel seu parador.

Jop dormità, per un temps indeterminat, sense somiar. De sobte, va sentir alguna cosa freda fregant-se contra la seva galta. Va obrir els ulls de cop, amb el cor en un puny, i va quedar immòbil. Les llunes havien desaparegut. Tot estava negre com a boca de gundark.

—Tot va bé, soldadet. Torna a dormir —va entonar una tranquil·la veu en la seva oïda. Va romandre immòbil i va esperar. Cap so. Es va adonar que el seu cor bategava amb força. Va moure lentament la mà cap al seu rifle, el va agafar i el va agitar en la foscor. No hi havia ningú allà. Va passar el temps. Els seus batecs van tornar a la seva velocitat normal. Els estels es van moure lentament pel cel. Finalment, va tornar a dormir-se.

Al matí següent, va explicar la història al seu esquadró mentre esmorzaven una altra ració de «suplement nutritiu» fred i gris… detenint-se només per netejar el sabor gomós de la seva boca amb una tassa de cafstim tebi.

—Pel Turment de Garhol, qui va ser? —va acabar, mirant emfàticament al Sergent Hork.

—Un infiltrador. No pots veure'ls, sentir-los ni tocar-los. Es dirigien al post fortificat imperial per facilitar-nos les coses, abatre a uns quants soldats d'assalt i espantar una mica als oficials. Probablement estaven comprovant si eres un soldat d'avantguarda imperial —va dir Hork—. Ets un home amb sort. Van comprovar si tenies pèl llarg o borrissol. La normativa imperial requereix que els soldats romanguin polidament afaitats i amb el pèl curt, fins i tot en combat.

»Per cert, ara ja pots afaitar-te, si realment vols.

Aquella nit Jop no podia dormir. L'adrenalina i la por —efectes residuals del combat del dia— conspiraven per mantenir-li despert. Havien pres la posició fortificada imperial amb només unes poques baixes. Per descomptat, no podien mantenir la posició; la doctrina militar de l'Aliança ordenava que totes aquestes operacions consistissin a atacar i desaparèixer. L'escamot es va traslladar gairebé immediatament amb els presoners i l'equip capturat.

Tombat en el seu catre improvisat aquella nit, Jop es va adonar que la barba no li havia picat en tot el dia. Minuts més tard, es va dormir.

FI