Secrets dels Jedi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Taly de sobte va irrompre en el celler de càrrega.

–Em vaig recordar d'una cosa.

Obi-Wan i Siri es van aixecar d'un salt.

–Hi ha alguna manera d'arreglar la reversió? –Li va preguntar Obi-Wan.

–No, no ho he esbrinat, però m'acabo de moure d'una tirada a través dels sistemes, i vaig veure aquest planeta, Rondai-2. Saps quan sents un clic al cap, jo vaig sentir un espetec. Em va semblar sentir al caça-recompenses parlar d'un 'trobada', però que en realitat va dir –Rondai-2.

–Estàs segur? –va demanar la Siri.

–Estic segur que ell va dir que “a la cita”, em semblava estrany, perquè ningú diu “a la cita”. Es referia a un planeta.

–Així que aquí és on compliran la seva missió– va dir Obi-Wan–. Però no podem arribar-hi–. Ell es va dirigir cap a la cabina del pilot–. Podem fer una cosa. Podem deixar la informació en el quadern d'incidències. Si alguna part de la nau sobreviu, serà la caixa forta. I la informació podrà arribar al Temple–. Ell va accedir ràpidament a la caixa i va ficar la informació en un tauler de dades–. Hem de posar això a la càpsula d'escapament.

Siri i Taly el van mirar amb gravetat. No podrien sobreviure, però hauria d'esperar que la informació pogués.

–Ara només he de programar el fet que la caixa conté informació, –va dir Obi-Wan–. Només hem d'esperar que el que la trobi la porti al Temple o al Senat. Si cau en mans dels pirates, es perdria per sempre... i sempre hi ha pirates espacials a l'aguait als afores de Coruscant....

Les pròpies paraules d'Obi-Wan van ressonar a les orelles.

–Aquesta és la nostra resposta, –va dir.

–Què? –Va preguntar Taly.

–No podem tornar a programar en l'hiperespai, però podem enviar un senyal de socors obert a tothom, aquesta vegada, per advertir a totes les naus en l'àrea de reversió. Volem mantenir un senyal obert, això permetria aconseguir a qualsevol que ens segueixi un arranjament per al nostre problema.

–Qui ens estaria seguint?

–Ningú, –va dir Obi-Wan–. No obstant això, els pirates de l'espai esperen els senyals de socors. Els agrada aprofitar-se de les naus moribundes.

–Jo faria això, –va dir Taly.

Obi-Wan es va donar la volta a la seva cadira.

–La nau volarà amb la reversió. Però i si el que ens treu de l'hiperespai ho fa contra de la nostra voluntat?

–Un camp d'interdicció,– va respondre la Siri. –Si passem per un, quedarem tirats a l'espai real. Però també serem un blanc fàcil, –assenyalà–. La nau està gairebé sense energia. Si som atacats, no serem capaços de maniobrar.

–Almenys tindrem l'oportunitat de lluitar, –va dir Obi-Wan–. Prefereixo enfrontar-me amb els pirates de l'espai abans que explotar.

Siri va somriure.

–Bé, si ho poses d'aquesta manera–. Taly empassà saliva–. Si em capturen...

–No permetrem que això passi. Lluitarem fins a la mort per tu... –va dir Obi-Wan. Ell va mirar-lo un moment. Taly el mirava espantat i indecís. Però Obi-Wan sabia d'una cosa que li donaria valor. Tractar-lo com un igual.

–Tu tens un vot, Taly, –va dir–. Si algú de nosaltres diu que no, no ho farem. Seguirem amb el pla original.

Taly va moure una mica el llavi.

–No, tenim una millor oportunitat amb aquest pla. Anem a fer-ho, –va dir en un murmuri. Després de dir-ho, es va redreçar. El color va tornar a les seves galtes–. Estic llest.

Obi-Wan va enviar el senyal de socors i el va mantenir en funcionament. Ara els esdeveniments estaven fora del seu control. Obi-Wan va tractar de no veure la fugida d'energia. Va tractar de no pensar en el que podria succeir. Siri es va acostar i es va quedar dreta al costat de la seva cadira. Es va aixecar i va prendre el seu lloc al seu costat. Es van agafar de les mans.

Taly es va moure per col·locar-se prop del parabrisa, com si pogués veure el que estava per davant.

–Obi-Wan, passi el que passi, –va murmurar la Siri, –vull que sàpigues...

La va mirar als ulls.

–Ja ho sé.

La nau va donar una violenta sacsejada. No sabia si era el començament d'una avaria, o si estaven dins del camp.

–És un camp d'interdicció, –va dir la Siri tan aviat com ella va estar segura–. Està xuclant el nostre poder.

La nau va gemegar i es va estremir. Les estrelles giraven com si estiguessin en una roda i van caure entrant a l'espai real. La nau va xocar i es va estavellar contra el que semblava una paret. Però no va arribar a explotar.

La nau pirata els estava esperant.

Els hi van disparar amb canons làser. Obi-Wan va saltar cap endavant cap als controls.

–No puc maniobrar. No tenim potència de foc.

–Ells ens abordaran, –va dir la Siri–. Fem servir la càpsula d'escapament?

–Ells ens faran explotar abans que estiguem fora del seu abast a l'espai, –va dir Obi-Wan. Es va posar dret. Va agafar el seu sabre de llum. Siri agafà el seu també.

–Posa't darrere nostre, Taly, –va dir Obi-Wan–. Només queda't darrere nostre. No tractis de lluitar.

Es va sentir l'impacte de la nau d'aterratge en copejar el moll de càrrega. Es va sentir el tust de botes. Botes. Moltes, moltes. Van sentir el clac clac clac dels droides. Obi-Wan va mirar la Siri. Va veure el mateix coneixement en els seus ulls. No tenien res a fer. Eren massa.

Van córrer cap endavant. Agafar-los per sorpresa era el seu únic avantatge. Es van precipitar per les portes, cap a on estava el gruix de pirates, filera rere filera de pirates fortament armats. Eren un grup sarnós, de totes les espècies, de totes les mides. El que tenien en comú era l'armament i la cobdícia. Els seus rostres estaven pintats en colors brillants, el cinturó adornat amb trofeus de les seves moltes captures. Mai havia vist una col·lecció així d'éssers ferotges, ni tan lletjos.

El passadís es va omplir de fum quan el foc de coets petits va fer forats a les parets i es van clavar a terra. El metall va resultar afectat malgrat ser tot de duracer.

Obi-Wan va suposar que aquest era el seu tret d'advertència, perquè els pirates no es van moure.

Des de la posició dels pirates, va caminar cap a endavant un de grans dimensions. El seu cabell negre i espès li penjava fins a la cintura.

–Què tenim aquí, dos Jedi? Quina sort tenim saps que hi ha una recompensa per tu?

Ell no estava mirant a Siri i Obi-Wan. Ell estava mirant a Taly.

Siri va saltar cap endavant. Ella era tota energia, com un raig de llum polsant. Els pirates van disparar, amb pistoles i fusells blàster, coets i dards. Ella corria i donava cops i es movia i rodava i feia salts. El foc va socarrimar la seva túnica i no li va fer perdre velocitat. Obi-Wan va sentir com suava mentre la seva espasa colpejava una i altra vegada, colpejant als droides per baix, evadint el foc pirata, i sempre, sempre, mantenint-se entre les tropes atacants i Taly.

No estava cansat, encara no, però podia sentir com era de desesperada la situació. No obstant això, havia promesa  Taly que no es rendiria, i no ho faria.

I llavors, de sobte, entre el soroll de coets i el ping del foc blàster, es va sentir un crit.

–No! Porteu-me! –Taly corria per entre el foc. Sorprenentment, no va ser encertat. Va tossir pel fum, i va cridar, –porteu-me, covards!

–Taly, no! –va cridar la Siri.

–Jo no puc deixar-vos morir per mi! –Taly els hi va cridar quan un pirata el va aixecar i el va llançar cap enrere. Els pirates van rugir quan el tiraven com si fos una joguina, més i més enrere, fins al final de la línia. Van celebrar que l'últim pirata s’emportés a Taly corrent, mentre que els altres mantenien un constant allau de trets sobre Siri i Obi-Wan.

Fins i tot en retirada, els pirates van mantenir un foc intens. Siri i Obi-Wan no van poder arribar a Taly. Els pirates van saltar a la seva nau i es van enlairar cap a l'espai amb Taly, deixant a Obi-Wan i Siri a bord d'una fumejant, moribunda nau.

Següent