Aranyes Cerebrals (III)

Anterior

Capítol 3

Un gros oficial imperial es remenà endinsant-se en la nau darrere dels soldats. El seu uniforme marró amb prou feines li mantenia la panxa en el seu lloc. Les seves galtes grassonetes estaven humides i enrogides per la calor de Tatooine, però se les hi va manegar per semblar amenaçador quan va aixecar el seu blàster.

—Qui sou? —va preguntar l'oficial.

Tash va contenir un sotrac. Els imperials els havien trobat. Es va tibar, esperant sentir la calor mortal d'un tret de blàster en qualsevol moment.

Hoole es va posar lentament dempeus.

—Sóc un antropòleg —va explicar el shi’ido sense donar el seu nom—. Aquests són els meus... assistents de recerca.

Era una mentida bastant dolenta, però l'imperial amb prou feines va parar esment.

—On està Karkas?

—Qui? —va preguntar Hoole.

—El criminal —va murmurar Tash.

L'imperial la va sentir.

—Correcte. Va ser vist en l'Estació Espacial Koda i després va desaparèixer. Tres naus van partir de l’espaiport al moment de la seva desaparició. Dues de les naus, inclosa aquesta, van ser rastrejades en cursos cap a Tatooine. Ara, on està?

Hoole va exposar acuradament l'error. No coneixien a Karkas, i certament no haurien permès que cap delinqüent abordés la seva nau. Tash li va dir a l'oficial que havia vist a Karkas en la cantina de Koda (i el que li va explicar l'amo de la cantina de les marques que Karkas deixava en les seves víctimes), però que no l’havien vist des de llavors.

—El fet que la nostra nau partís al mateix temps que desapareixia ell és pura coincidència —va concloure Hoole.

L'oficial imperial va semblar creure'ls... però només després que els seus soldats haguessin buscat escrupolosament en la nau sense trobar cap senyal de Karkas.

—Molt bé —va dir l'oficial—. Són lliures d'anar on desitgin de Tatooine. Però —va dir, mirant a Tash—, si el veuen de nou, informin-me immediatament. Contactin amb la guarnició imperial i preguntin pel Comandant Fuzzel —l'oficial va intentar amagar la seva panxa mentre deia—: Tenen sort que aquest Karkas no estigués aquí. Aquest fugitiu té un bon preu sobre el seu cap. Quan el trobi, tinc la intenció de fer que es penedeixi del dia que va néixer. Ara, segueixin amb els seus assumptes.

Hoole, Zak, i Tash es van apressar a sortir del moll d'atracada. Zak va llançar una mirada nerviosa per sobre de l'espatlla.

—Ha estat a prop —va dir tan aviat com els imperials van estar fora de l'abast de l'oïda—. Podríem haver acabat en un bloc de detenció més ràpid del que un hutt pot comptar crèdits.

—Així és —va dir Hoole sense donar-se la volta—. Afortunadament per a nosaltres, el Comandant Fuzzel estava més interessat a trobar a Karkas que a comprovar les nostres identificacions.

Quan van sortir del moll d'atracada, havien de passar a través d'un altre post de control. Però aquest estava dissenyat per identificar a les persones que sortien del planeta. Un soldat imperial va saludar a Hoole i als dos Arranda mentre examinava la identificació de dos humans que es marxaven vestits amb llargues túniques marrons.

—Aquests són els jawes més alts que he vist mai —va dir Zak.

—No són jawes —va dir Hoole—. Són monjos B’omarr. És estrany veure'ls per aquí, i molt més deixant el planeta. Els monjos B’omarr solen romandre en les seves càmeres estudiant. Anem, hem de trobar un mitjà de transport per al desert.

Van tractar de llogar-li un lliscant terrestre a un comerciant local.

—Cinc-cents crèdits —va exigir el comerciant.

—Què? —Zak i Tash es van quedar sense alè.

Hoole va retornar la mirada als soldats imperials que patrullaven la ciutat.

—Molt bé —va dir.

—Però és massa car —va insistir Tash.

—Els transports tenen una alta demanda —va explicar el comerciant—. Els imperials diuen que hi ha un munt d'activitat criminal en Tatooine aquests dies. Prenen lliscants per usar-los en les seves cerques. Com a conseqüència, els vilatans volen lliscants per eludir als imperials. Males notícies per a vosaltres, però per a mi significa més crèdits. Per cert —va afegir el comerciant—, quina és la vostra destinació?

Hoole va fer una pausa.

—El palau de Jabba el Hutt.

—En aquest cas, el preu és el doble —va dir el comerciant, baixant la veu—. He perdut massa lliscants. Els visitants van al palau de Jabba... i mai se'ls veu de nou.

Els hi va portar només tres hores viatjar des de Mos Eisley fins al palau de Jabba, però el camí va semblar durar molt més temps sota la resplendor dels dos sols de Tatooine. Just quan Zak i Tash pensaven que anaven a desmaiar-se per la calor, Zak va albirar un enorme castell situat entre les roques d'una cadena muntanyenca.

Era el palau de Jabba el Hutt, el gàngster més temut de la galàxia.

Zak i Tash havien estat allà abans, però això no els feia sentir-se més segurs. La fortalesa traspuava perill. Jabba era tan impredictible com poderós. El fet que haguessin sortit il·lesos del palau de Jabba l'última vegada no significava res. Molts éssers havien passat per les seves portes... per mai ser vists de nou.

Van ser admesos pels droides sentinella, i després van ser detinguts breument per dos porcins guàrdies gamorreans armats amb destrals enormes. Quan es van endinsar, un twi’lek va aparèixer d'entre les ombres. Dos tentacles sorgien de la part posterior del seu cap. El twi’lek tenia embolicats els tentacles sobre les seves espatlles, i els va acariciar pensativament mentre estudiava als nouvinguts.

—Bib Fortuna —va dir Hoole, dirigint-se a la criatura pel seu nom—. Desitjo una trobada amb Jabba.

—Has tornat —va murmurar Bib Fortuna amb un fort accent. Tash va veure que les seves dents estaven tan esmolades com ganivets—. Tal vegada Jabba no sigui tan generós amb tu aquesta vegada, eh?

—Correré aquest risc —va replicar Hoole.

Fortuna va deixar escapar un xiuxiueig entre les seves esmolades dents. Zak i Tash es van adonar que s’estava rient.

—Seguiu-me —llavors es va tornar i va caminar pel passadís tan silenciosament com un fantasma.

Es van apressar a seguir a Fortuna, qui va desaparèixer a través d'un portal arrodonit. Hoole, Zak, i Tash van accelerar darrere d’ell. Zak va córrer una mica per davant dels altres i era a punt d'aconseguir arribar al portal quan alguna cosa es va moure entre les ombres.

Zak es va girar i va veure una aranya geganta llesta per atacar!

Següent