Capítol 3
Un
gros oficial imperial es remenà endinsant-se en la nau darrere dels soldats. El
seu uniforme marró amb prou feines li mantenia la panxa en el seu lloc. Les
seves galtes grassonetes estaven humides i enrogides per la calor de Tatooine,
però se les hi va manegar per semblar amenaçador quan va aixecar el seu blàster.
—Qui
sou? —va preguntar l'oficial.
Tash
va contenir un sotrac. Els imperials els havien trobat. Es va tibar, esperant
sentir la calor mortal d'un tret de blàster en qualsevol moment.
Hoole
es va posar lentament dempeus.
—Sóc
un antropòleg —va explicar el shi’ido sense donar el seu nom—. Aquests són els
meus... assistents de recerca.
Era
una mentida bastant dolenta, però l'imperial amb prou feines va parar esment.
—On
està Karkas?
—Qui?
—va preguntar Hoole.
—El
criminal —va murmurar Tash.
L'imperial
la va sentir.
—Correcte.
Va ser vist en l'Estació Espacial Koda i després va desaparèixer. Tres naus van
partir de l’espaiport al moment de la seva desaparició. Dues de les naus,
inclosa aquesta, van ser rastrejades en cursos cap a Tatooine. Ara, on està?
Hoole
va exposar acuradament l'error. No coneixien a Karkas, i certament no haurien
permès que cap delinqüent abordés la seva nau. Tash li va dir a l'oficial que
havia vist a Karkas en la cantina de Koda (i el que li va explicar l'amo de la
cantina de les marques que Karkas deixava en les seves víctimes), però que no l’havien
vist des de llavors.
—El
fet que la nostra nau partís al mateix temps que desapareixia ell és pura
coincidència —va concloure Hoole.
L'oficial
imperial va semblar creure'ls... però només després que els seus soldats
haguessin buscat escrupolosament en la nau sense trobar cap senyal de Karkas.
—Molt
bé —va dir l'oficial—. Són lliures d'anar on desitgin de Tatooine. Però —va
dir, mirant a Tash—, si el veuen de nou, informin-me immediatament. Contactin
amb la guarnició imperial i preguntin pel Comandant Fuzzel —l'oficial va
intentar amagar la seva panxa mentre deia—: Tenen sort que aquest Karkas no
estigués aquí. Aquest fugitiu té un bon preu sobre el seu cap. Quan el trobi,
tinc la intenció de fer que es penedeixi del dia que va néixer. Ara, segueixin
amb els seus assumptes.
Hoole,
Zak, i Tash es van apressar a sortir del moll d'atracada. Zak va llançar una
mirada nerviosa per sobre de l'espatlla.
—Ha
estat a prop —va dir tan aviat com els imperials van estar fora de l'abast de
l'oïda—. Podríem haver acabat en un bloc de detenció més ràpid del que un hutt
pot comptar crèdits.
—Així
és —va dir Hoole sense donar-se la volta—. Afortunadament per a nosaltres, el
Comandant Fuzzel estava més interessat a trobar a Karkas que a comprovar les
nostres identificacions.
Quan
van sortir del moll d'atracada, havien de passar a través d'un altre post de
control. Però aquest estava dissenyat per identificar a les persones que sortien
del planeta. Un soldat imperial va saludar a Hoole i als dos Arranda mentre
examinava la identificació de dos humans que es marxaven vestits amb llargues
túniques marrons.
—Aquests
són els jawes més alts que he vist mai —va dir Zak.
—No
són jawes —va dir Hoole—. Són monjos B’omarr. És estrany veure'ls per aquí, i
molt més deixant el planeta. Els monjos B’omarr solen romandre en les seves
càmeres estudiant. Anem, hem de trobar un mitjà de transport per al desert.
Van
tractar de llogar-li un lliscant terrestre a un comerciant local.
—Cinc-cents
crèdits —va exigir el comerciant.
—Què?
—Zak i Tash es van quedar sense alè.
Hoole
va retornar la mirada als soldats imperials que patrullaven la ciutat.
—Molt
bé —va dir.
—Però
és massa car —va insistir Tash.
—Els
transports tenen una alta demanda —va explicar el comerciant—. Els imperials
diuen que hi ha un munt d'activitat criminal en Tatooine aquests dies. Prenen lliscants
per usar-los en les seves cerques. Com a conseqüència, els vilatans volen lliscants
per eludir als imperials. Males notícies per a vosaltres, però per a mi
significa més crèdits. Per cert —va afegir el comerciant—, quina és la vostra
destinació?
Hoole
va fer una pausa.
—El
palau de Jabba el Hutt.
—En
aquest cas, el preu és el doble —va dir el comerciant, baixant la veu—. He
perdut massa lliscants. Els visitants van al palau de Jabba... i mai se'ls veu
de nou.
Els
hi va portar només tres hores viatjar des de Mos Eisley fins al palau de Jabba,
però el camí va semblar durar molt més temps sota la resplendor dels dos sols
de Tatooine. Just quan Zak i Tash pensaven que anaven a desmaiar-se per la
calor, Zak va albirar un enorme castell situat entre les roques d'una cadena
muntanyenca.
Era
el palau de Jabba el Hutt, el gàngster més temut de la galàxia.
Zak
i Tash havien estat allà abans, però això no els feia sentir-se més segurs. La
fortalesa traspuava perill. Jabba era tan impredictible com poderós. El fet que
haguessin sortit il·lesos del palau de Jabba l'última vegada no significava res.
Molts éssers havien passat per les seves portes... per mai ser vists de nou.
Van
ser admesos pels droides sentinella, i després van ser detinguts breument per
dos porcins guàrdies gamorreans armats amb destrals enormes. Quan es van
endinsar, un twi’lek va aparèixer d'entre les ombres. Dos tentacles sorgien de
la part posterior del seu cap. El twi’lek tenia embolicats els tentacles sobre
les seves espatlles, i els va acariciar pensativament mentre estudiava als
nouvinguts.
—Bib
Fortuna —va dir Hoole, dirigint-se a la criatura pel seu nom—. Desitjo una
trobada amb Jabba.
—Has
tornat —va murmurar Bib Fortuna amb un fort accent. Tash va veure que les seves
dents estaven tan esmolades com ganivets—. Tal vegada Jabba no sigui tan
generós amb tu aquesta vegada, eh?
—Correré
aquest risc —va replicar Hoole.
Fortuna
va deixar escapar un xiuxiueig entre les seves esmolades dents. Zak i Tash es
van adonar que s’estava rient.
—Seguiu-me
—llavors es va tornar i va caminar pel passadís tan silenciosament com un
fantasma.
Es
van apressar a seguir a Fortuna, qui va desaparèixer a través d'un portal
arrodonit. Hoole, Zak, i Tash van accelerar darrere d’ell. Zak va córrer una
mica per davant dels altres i era a punt d'aconseguir arribar al portal quan
alguna cosa es va moure entre les ombres.
Zak
es va girar i va veure una aranya geganta llesta per atacar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada