Aranyes Cerebrals (VII)

Anterior

Capítol 7

—Ei! —va cridar Zak—. Deixeu-me sortir! Que algú em deixi sortir!

Clic-clic-clic.

Zak va observar a través de les barres com s'aproximava l'aranya cerebral. Va avançar fins a la porta de la cel·la i va redreçar les seves cames, elevant el cervell fins a la seva màxima altura. El cervell va semblar estudiar a Zak a través del seu flascó transparent.

Zak es va estremir.

—Bé, almenys no pots atrapar-me —va murmurar—. Així que, per què no tornes als teus estudis o les teves meditacions o el que sigui que facis?

L'aranya es va girar i es va allunyar.

Una vegada que l'aranya es va haver anat, Zak va omplir els seus pulmons d'aire i va cridar tan fort com va poder.

—Ajuda! Que algú m'ajudi! Estic atrapat!

Va cridar fins que la seva veu es va enronquir. Després va fer una pausa per escoltar. Una veu va respondre.

—Això no et servirà de res.

Venia de l'altre costat del passadís. La llum era tènue, però Zak va poder distingir una altra cel·la enfront, i un presoner dins amb la seva cara pressionada contra la finestra enreixada.

—Però estic aquí per accident —va explicar Zak.

—Ho sé —va dir el presoner—. Et vaig veure. Però això no importa. Ningú ve aquí sota excepte els gamorreans, i ells no parlen bàsic.

—Vols dir que m'haig de quedar aquí?

El presoner va assentir.

—Però no serà per molt temps. Pel que he sentit, cap dels presoners es queda molt temps.

—Vols dir que són alliberats? —va preguntar Zak.

—Jo no he dit això —va respondre l'home.

Zak va empassar.

—Però quan em vegin, sabran que hi ha hagut un error. Saben que no he fet res.

Des de l'altra cel·la va arribar un riure ombrívol.

—Tampoc jo. Vaig venir aquí pensant a unir-me als monjos B’omarr. Vaig pensar que m'acceptarien. Fins i tot vaig passar algunes de les seves proves. Un d'ells em va dir que tenia un gran potencial. La següent cosa que vaig saber és que els pinxos de Jabba m'havien tancat.

Els monjos B’omarr. Zak estava començant a tenir un mal pressentiment sobre ells. Per què eren tan reservats? Per què li havia perseguit una de les seves aranyes cerebrals? I per què havien deixat que aquest home fos llançat a les masmorres de Jabba? Zak va deixar escapar un sospir de frustració. Si Tash hagués estat amb ell, sabia que ho haurien esbrinat junts.

Quan els seus ulls es van acostumar a la profunda foscor de la seva cel·la, Zak va mirar al voltant de la seva petita presó. No hi havia cadires, ni tan sols un catre. Un esquelet jeia en el terra al costat de la porta. Un braç estava estès cap endavant, esgarrapant la porta. Els ossos estaven secs i trencadissos. Qui fos aquest presoner, havia mort feia molt temps. Per l'aspecte dels seus ossos intactes, semblava que els guàrdies simplement s'havien oblidat d'ell.

Mirant més a prop, Zak es va adonar que el presoner no havia estat esgarrapant la porta, havia estat desconxant la pedra amb un petit ganivet. La fulla estava oxidada i vella, però encara semblava sòlida. Tractant de no tocar els vells ossos, Zak va agafar el ganivet de la mà de l'esquelet.

Examinant la pedra desgastada on el presoner havia estat treballant, Zak va veure la silueta d'un panell d'accés.

—Ha de controlar el mecanisme de la porta —es va dir.

El pobre captiu mort gairebé havia excavat fins al panell, però va haver d'haver-se afeblit massa. Subjectant amb fermesa el ganivet, Zak va començar a treballar.

—Espero que no t'importi si acabo el treball —li va dir a l'esquelet—. És que no vull acabar com tu.

Zak gairebé s'hi havia obert pas fins al cablejat que controlava la porta de la seva cel·la.

—Escolta, què fas? —va cridar la veu de l'altre costat del passadís.

—Tractar de sortir d'aquí —va respondre Zak entre cop i cop amb el ganivet oxidat—. Gairebé ho tinc.

—Ei! —va dir l'altre presoner—. Si aconsegueixes sortir, també m'alliberaràs a mi?

Zak es va detenir. Coneixia la reputació de crueltat de Jabba el Hutt. Pel que sabia, l'altre presoner podria ser tan innocent com ell mateix. D'altra banda, podria ser un veritable criminal. Zak va recordar que Jabba ja havia lliurat tres criminals buscats als imperials. Tal vegada aquest era un altre assassí.

—No ho sé —va dir finalment—. Com sé que no estàs aquí per una bona raó?

—Jo no he fet res! —va cridar l'home—. Has de creure'm!

Clunk!

Un últim toc amb el ganivet va obrir un petit forat en la paret, deixant al descobert un embull de cables. Zak no sabia quin alimentava la porta automàtica, per la qual cosa simplement els va tallar tots amb un ràpid tall del ganivet. Va haver-hi un gemec de corrons metàl·lics, i els bloquejos que mantenien la porta de la presó en el seu lloc de sobte es van afluixar. Zak es va aferrar als barrots i va tirar. La porta era pesada, però se les va manegar per obrir-la prou com per passar.

—Ho has aconseguit! —victorejà l'altre presoner—. Ara deixa'm sortir, si us plau!

Zak es va acostar a la porta de l'altra cel·la. El presoner era humà, amb un gran nas i el pèl llarg. Els seus trets eren suaus. Semblava més un erudit que un criminal.

Zak va vacil·lar. Suposem que cometia un error i alliberava a un criminal buscat. No ho convertiria això en còmplice?

Però si l'home realment era innocent, i Zak l’abandonava, estaria ajudant a Jabba el Hutt en un dels seus molts crims.

Zak va dubtar, insegur sobre què fer. Fes el que fes, podria cometre un terrible error.

—Si ets innocent —va dir—, per què Jabba t'ha ficat en una cel·la?

—T'he dit que no ho sé! —va dir l'home—. Si us plau, ajuda'm!

Zak es va decidir. L'home no li semblava un criminal. Localitzant els controls de la porta, Zak va desbloquejar la cel·la. La porta es va lliscar obrint-se, i l'home va fer un pas endavant. Estava molt prim, i tenia les mans fines. Va cridar d'alleujament mentre travessava el portal.

—Gràcies! Te’n dec una! —va dir l'home—. Ara vaig a sortir d'aquí tan ràpid com pugui! —va sortir corrent cap a la foscor.

Zak era a punt de seguir-li, però cinc ungles punxegudes es van clavar en la seva espatlla i una veu li grunyí a cau d'orella:

—Què estàs fent aquí?

 Següent