Epíleg
L'endemà,
Han es va encaminar pels abrasadors carrers de l’espaiport de Mos Eisley
desitjant haver-se posat una camisa de màniga curta en comptes d'aquella bruta
camisa blanca i la seva vella i atrotinada jaqueta negra de pilot. Quan només
portava deu minuts caminant, ja se li havien acostat tres alienígenes diferents
per avisar-li que Greedo li estava buscant.
Han va
assentir, li va donar les gràcies a cadascun dels informants i li va llançar un
decicrèdit a cadascun. Tenir bons contactes mai estava de més.
L'encegadora
claredat del migdia resultava gairebé insuportable per als ulls humans, i
mentre seguia caminant Han no va trigar a haver d'entretancar-los. Hi ha un munt de soldats de les tropes
d'assalt imperials per aquí —va pensar després d'haver vist desfilar al
trot a diversos escamots—. Em pregunto
per què...
La visió
dels rifles desintegradors amb els quals anaven armats li va fer pensar en Fett
i en la nit anterior. Després de la desaparició del caçador de recompenses, Han
havia trobat el propietari d'un bar que li va permetre utilitzar la seva unitat
de comunicacions a canvi d'un parell de crèdits.
El corellià
havia registrat un missatge acuradament meditat per a Renn Tharen. Li havia
costat molt decidir què havia de dir, i al final havia acabat optant per:
«Senyor, aquí Han Solo. Sé que se'n recorda de mi. Tinc males notícies per a
vostè, senyor. Bria ha mort, però va morir com una valenta. Pot estar orgullós
de la seva filla. Bria no volia que vostè passés la resta de la seva vida
preguntant-se què havia estat d'ella, així que li va demanar a algú que li
transmetés la notícia. Ho sento, senyor... Sé que Bria li estimava. Han Solo,
fi del missatge».
Han va
respirar profund, i després va afegir el seu propi comiat silenciós per la Bria
Tharen. Descansa en pau, Bria —va
pensar—. Adéu, petita...
Es va
recordar a si mateix que Bria formava part del passat, i que seguir
torturant-se amb records dolorosos no serviria de res. Haig de concentrar-me en el present...
Una cosa
estava clara, i era que necessitava veure a Jabba aquest mateix dia. I a més
havia de trobar una mica de treball, de la classe que fora.
Sabia que
Chewie probablement estaria en la cantina d’en Chalmun. Chalmun, juntament amb
la meitat de Kashyyyk, era alguna classe de parent llunyà seu.
Han va
decidir anar a la cantina. Només era migdia, però el local d’en Chalmun estaria
pleníssim i molt animat. Quan va estar prop de l'entrada, Han ja va poder
sentir els acords del grup de músics que estaven tocant dins.
L'interior
del local es trobava sumit en la penombra, i comparat amb la calor dels carrers
resultava gairebé fresc. Han va fer una profunda inspiració d'aire, i va
percebre les olors de substàncies intoxicants procedents d'una dotzena de mons
diferents. Va baixar el tram d'esglaons de l'entrada i va saludar a Wuher; el
lletgíssim i esquerp encarregat de la barra, amb una inclinació de cap. Wuher
va tornar la vista cap a la dreta, i Han va mirar en aquella direcció.
Chewbacca venia cap a ell amb pas ràpid i decidit.
Resultava
obvi que el wookiee estava molt complagut per alguna cosa.
Chewie va
detenir-lo al costat de l'entrada, i va conferenciar amb el seu soci en una
sèrie de suaus grunyits i gemecs.
Han va
inclinar el cap cap a un costat, i la seva mirada va anar més enllà del wookiee
per posar-se en dos humans que estaven immòbils davant de la barra.
—Transportar
passatgers? —va exclamar—. Eh, això és millor que res! Bon treball, Chewie! Són
aquell parell d'aquí, aquest vell amb la túnica de jawa i el noi que va vestit
amb un mico de granger d'humitat?
Chewie va
assentir, i va comentar que encara que l'ancià semblava inofensiu, acabava, de
treure’s del damunt molt eficientment al doctor Evazan i a Ponda Bava feia tan
sols uns moments..., i que a més havia utilitzat un arma d'allò més inusual per
a això.
Han va
arrufar les celles, sentint-se bastant impressionat.
—I dius que
va usar una espasa de llum? Vaja, vaja... No sabia que ningú les tingués
encara. D'acord, m'encarregaré de discutir els detalls amb el vell i el noi. Tu
porta'ls cap aquest reservat buit, i em reuniré amb vosaltres en un segon.
En Han va
dedicar uns moments a examinar el local mentre Chewbacca portava als seus
futurs clients cap a la taula del racó. Ni
rastre d'aquest maleït rodià. Fantàstic...
Després es
va encaminar entre la nombrosa clientela de la cantina i va anar cap a la taula
en la qual Chewie, l'ancià i el noi s'havien assegut i li estaven esperant...
I EL COMENÇAMENT...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada