dilluns, 3 de desembre del 2018

Clarejar rebel (i Ep)

Anterior


Epíleg

L'endemà, Han es va encaminar pels abrasadors carrers de l’espaiport de Mos Eisley desitjant haver-se posat una camisa de màniga curta en comptes d'aquella bruta camisa blanca i la seva vella i atrotinada jaqueta negra de pilot. Quan només portava deu minuts caminant, ja se li havien acostat tres alienígenes diferents per avisar-li que Greedo li estava buscant.
Han va assentir, li va donar les gràcies a cadascun dels informants i li va llançar un decicrèdit a cadascun. Tenir bons contactes mai estava de més.
L'encegadora claredat del migdia resultava gairebé insuportable per als ulls humans, i mentre seguia caminant Han no va trigar a haver d'entretancar-los. Hi ha un munt de soldats de les tropes d'assalt imperials per aquí —va pensar després d'haver vist desfilar al trot a diversos escamots—. Em pregunto per què...
La visió dels rifles desintegradors amb els quals anaven armats li va fer pensar en Fett i en la nit anterior. Després de la desaparició del caçador de recompenses, Han havia trobat el propietari d'un bar que li va permetre utilitzar la seva unitat de comunicacions a canvi d'un parell de crèdits.
El corellià havia registrat un missatge acuradament meditat per a Renn Tharen. Li havia costat molt decidir què havia de dir, i al final havia acabat optant per: «Senyor, aquí Han Solo. Sé que se'n recorda de mi. Tinc males notícies per a vostè, senyor. Bria ha mort, però va morir com una valenta. Pot estar orgullós de la seva filla. Bria no volia que vostè passés la resta de la seva vida preguntant-se què havia estat d'ella, així que li va demanar a algú que li transmetés la notícia. Ho sento, senyor... Sé que Bria li estimava. Han Solo, fi del missatge».
Han va respirar profund, i després va afegir el seu propi comiat silenciós per la Bria Tharen. Descansa en pau, Bria —va pensar—. Adéu, petita...
Es va recordar a si mateix que Bria formava part del passat, i que seguir torturant-se amb records dolorosos no serviria de res. Haig de concentrar-me en el present...
Una cosa estava clara, i era que necessitava veure a Jabba aquest mateix dia. I a més havia de trobar una mica de treball, de la classe que fora.
Sabia que Chewie probablement estaria en la cantina d’en Chalmun. Chalmun, juntament amb la meitat de Kashyyyk, era alguna classe de parent llunyà seu.
Han va decidir anar a la cantina. Només era migdia, però el local d’en Chalmun estaria pleníssim i molt animat. Quan va estar prop de l'entrada, Han ja va poder sentir els acords del grup de músics que estaven tocant dins.
L'interior del local es trobava sumit en la penombra, i comparat amb la calor dels carrers resultava gairebé fresc. Han va fer una profunda inspiració d'aire, i va percebre les olors de substàncies intoxicants procedents d'una dotzena de mons diferents. Va baixar el tram d'esglaons de l'entrada i va saludar a Wuher; el lletgíssim i esquerp encarregat de la barra, amb una inclinació de cap. Wuher va tornar la vista cap a la dreta, i Han va mirar en aquella direcció. Chewbacca venia cap a ell amb pas ràpid i decidit.
Resultava obvi que el wookiee estava molt complagut per alguna cosa.
Chewie va detenir-lo al costat de l'entrada, i va conferenciar amb el seu soci en una sèrie de suaus grunyits i gemecs.
Han va inclinar el cap cap a un costat, i la seva mirada va anar més enllà del wookiee per posar-se en dos humans que estaven immòbils davant de la barra.
—Transportar passatgers? —va exclamar—. Eh, això és millor que res! Bon treball, Chewie! Són aquell parell d'aquí, aquest vell amb la túnica de jawa i el noi que va vestit amb un mico de granger d'humitat?
Chewie va assentir, i va comentar que encara que l'ancià semblava inofensiu, acabava, de treure’s del damunt molt eficientment al doctor Evazan i a Ponda Bava feia tan sols uns moments..., i que a més havia utilitzat un arma d'allò més inusual per a això.
Han va arrufar les celles, sentint-se bastant impressionat.
—I dius que va usar una espasa de llum? Vaja, vaja... No sabia que ningú les tingués encara. D'acord, m'encarregaré de discutir els detalls amb el vell i el noi. Tu porta'ls cap aquest reservat buit, i em reuniré amb vosaltres en un segon.
En Han va dedicar uns moments a examinar el local mentre Chewbacca portava als seus futurs clients cap a la taula del racó. Ni rastre d'aquest maleït rodià. Fantàstic...
Després es va encaminar entre la nombrosa clientela de la cantina i va anar cap a la taula en la qual Chewie, l'ancià i el noi s'havien assegut i li estaven esperant...

I EL COMENÇAMENT...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada