Clarejar rebel (XI)

Anterior

Capítol 11: Desafiament a mort.

Durga va clavar la mirada en la pantalla del seu quadern de dades i es va sentir envaït per una gran alegria. Per fi! El Sol Negre, en la persona de la Guri, l'ajudant personal d’en Xízor, acabava de proporcionar-li proves concloents que Jiliac, molt probablement ajudada pel seu nebot Jabba, havia planejat l'assassinat de l’Aruk..., i que Teroenza l'havia dut a terme.

Les evidències de Sol Negre havien arribat bàsicament sota la forma de registres d'adquisicions i pagaments que demostraven la connexió de Jiliac amb els emmetzinadors malkites. La líder del clan Desilijic els havia comprat una quantitat d’X-1 prou gran per causar la fallida d'una colònia de grandària mitjana, i aquest X-1 havia estat enviat directament a Teroenza. També hi havia registres d'articles que Jiliac havia comprat i enviat al Gran Sacerdot, objectes valuosos que havien passat a formar part de la col·lecció del t'landa Til.

Perquè jo no pogués saber que Teroenza estava sent subornat —va pensar Durga—. Teroenza creia que podria "amagar" la seva paga rebent objectes d'art per a la seva col·lecció... El líder hutt va veure que la majoria d'objectes eren no només valuosos, sinó també altament buscats. En el cas que Teroenza desitgés vendre'ls, podria canviar-los sense cap dificultat per grans summes de diners al mercat negre d'antiguitats.

Durga va observar amb interès que Teroenza havia fet precisament això no feia molt temps, i que havia adquirit un canó turbolàser de segona mà amb els ingressos procedents de diverses d'aquestes vendes. Resulta evident que s'està preparant per defensar Ylèsia —va pensar—. No trigarà a declarar la seva independència....

El primer impuls d’en Durga va ser ordenar que portessin a Teroenza a Nal Hutta carregat de cadenes, però després, i mitjançant un considerable esforç de voluntat, es va obligar a pensar en totes les ramificacions que tindria semblant acció. Els sacredots, o sots-sacerdots, s'enfuriarien en veure tractat al seu líder de tal manera, i dirigirien la seva fúria contra Besadiï..., especialment després que Teroenza hagués aconseguit portar a les seves companyes a Ylèsia.

Si Durga donava aquesta ordre, els sacredots podien negar-se a dur a terme l’Exultació per als pelegrins. I sense els sacredots perquè els proporcionessin la seva dosi diària d'eufòria, els pelegrins podien negar-se a treballar, i fins i tot podien iniciar una revolta! En qualsevol dels dos casos, perdre als sacerdots ylesians resultaria desastrós per a la producció en les factories d'espècia.

Durga, encara que de mala gana, va acabar decidint que hauria de dur a terme certs preparatius abans de poder venjar-se de Teroenza. Hauria de trobar un nou supervisor hutt per Ylèsia, i un t'landa Til prou popular i carismàtic perquè pogués actuar com a Gran Sacerdot. El nou Gran Sacerdot anunciaria recompenses i bonificacions per a tots els t'landa Tils lleials. I, pensant-ho bé, potser seria preferible deixar a les companyes dels t'landa Tils a Ylèsia..., almenys de moment.

Tot això probablement exigiria una setmana d'incessant activitat. I fins que la nau de la flota del clan Besadiï que portés al nou Gran Sacerdot hagués arribat a Ylèsia, Durga no podia permetre que Teroenza sabés que anava a ser substituït. Besadiï no podia córrer el risc de precipitar una revolta fins que haguessin portat a les tropes necessàries per aixafar-la.

Durga va decidir actuar amb gran cautela i mantenir a Teroenza en la ignorància fins a l'últim moment. O, si Kibbick s'havia vist obligat a ordenar l'arrest del Gran Sacerdot, llavors haurien d'ocultar l'absència de Teroenza. Potser amb una sobtada «malaltia» del Gran Sacerdot n’hi hauria prou.

Durga es va preguntar si seria possible obligar a Tilenna, la companya d’en Teroenza, al fet que actués com a portaveu de Besadiï en substitució del seu espòs. A canvi de la seva pròpia vida i d'una generosa compensació econòmica, potser?

Durga va seguir reflexionant i va acabar decidint que potser fos possible aconseguir-ho. Després de tot, els t'landa Tils eren un poble molt pràctic...

També cabia la possibilitat que Teroenza encara pogués ser controlat, però resultava difícil imaginar-se a Kibbick posseint els recursos necessaris per a això. Durga probablement hauria d'ocupar-se de tot personalment, encara que també podia enviar a Zier perquè s'encarregués d'això.

Durga es va preguntar què tal li haurien anat les coses a Kibbick durant la seva conversa amb Teroenza el dia anterior. El seu cosí no havia tornat a trucar-li, tal com va prometre fer-ho, però això no significava res. Kibbick era incapaç de mantenir l'atenció concentrada en alguna cosa durant molt temps, i solia oblidar-se de les seves promeses.

El parpelleig d'una llum va atreure l'atenció de Durga, i va veure que el seu sistema de comunicacions li estava indicant l'arribada d'un missatge. El líder hutt va acceptar la trucada i va veure com la imatge de Teroenza cobrava forma davant seu, gairebé com si el que Durga pensés en el t'landa Til l'hagués conjurat a partir de l'aire.

El Gran Sacerdot es va inclinar davant el seu superior hutt, però a Durga no li va passar desapercebut el centelleig d'alguna emoció indefinible —però bastant propera a la satisfacció— que va il·luminar els seus protuberants ulls.

—Excel·lència... —va cantussejar el Gran Sacerdot—. Tinc notícies terribles per a vós, noble Durga. Heu de ser fort, el meu senyor.

Durga va clavar els ulls en la imatge.

—Sí? —va murmurar.

—Aquest matí hem estat víctimes d'un atac terrorista poc després del clarejar —va dir Teroenza, retorçant-se les manetes en visible agitació—. Va ser Bria Tharen i la seva banda de lluitadors de la resistència corelliana. L'Esquadró de la Mà Vermella, com es fan dir... Van atacar l'Edifici Administratiu, disparant contra tot el que es movia. Lamento dir-vos que el vostre cosí, el noble Kibbick, es trobava allà i que va morir.

—Kibbick ha mort?

Durga estava perplex. En realitat no esperava que el seu cosí fos capaç d'arrabassar-li el control d’Ylèsia a Teroenza, però mai havia esperat que morís.

O, per ser més exactes, que fos assassinat.

Durga sabia que la història sobre Bria Tharen que acabava d'explicar-li Teroenza era una mentida. Les seves fonts d'informació li havien assegurat que l'Esquadró de la Mà Vermella es trobava en l'altre extrem de la Vora Exterior, i que ahir mateix havia atacat un post d'avançada imperial. Cap nau de l'univers podia haver arribat a Ylèsia a l'alba.

La qual cosa significava que Teroenza estava mentint..., però el Gran Sacerdot no tenia forma de saber que Durga sabia que estava mentint. Durga va intentar decidir quina seria la millor forma d'utilitzar aquella informació en benefici propi. Mentre ho feia, es va portar una mà als ulls i va inclinar el cap, fingint una pena que no sentia. Kibbick havia estat un idiota, i l'univers estava molt millor sense ell.

Però Teroenza acaba de signar la seva pròpia sentència de mort —va pensar Durga—. Amb prou feines jo embarqui cap a Ylèsia amb el seu successor, serà un t’landa Til mort.

Després, parlant en veu baixa i suau, li va donar instruccions sobre com volia que el cadàver fos enviat a casa.

—És clar que hem d'aconseguir millors guàrdies per Ylèsia —va afegir després—. No podem permetre que aquests rebels segueixin duent a terme les seves incursions amb tal impunitat.

Teroenza va tornar a inclinar-se davant seu.

—Estic totalment d'acord, excel·lència. Gràcies per dir que ens enviareu ajuda.

—És el mínim que puc fer, donades les circumstàncies —va dir Durga, obligant-se a evitar que el sarcasme impregnés la seva veu—. Podràs arreglar-te-les durant uns dies sense disposar d'un supervisor hutt?

—Podré fer-ho —va dir Teroenza—. Faré tot el possible per assegurar-me que tot vagi tan bé com de costum.

—Gràcies, Teroenza —va dir Durga, i va tallar la transmissió.

Després va dedicar diversos minuts a donar instruccions a Zier sobre com trobar un substitut per Teroenza. Afortunadament, Zier era un administrador bastant capaç i sabia obeir les ordres.

A continuació, i només llavors, es va tornar cap a la figura que hi havia estat immòbil en un racó del seu despatx, esperant pacientment mentre Durga atenia els assumptes més urgents.

—Disculpeu-me, dama Guri —va dir Durga, dirigint una inclinació de cap a la bella jove humana—. Gairebé he oblidat que estàveu aquí. La majoria d'humans són incapaços d'esperar tan pacientment, i de seguida es posen nerviosos i comencen a remoure's.

Guri es va inclinar davant seu.

—He rebut un ensinistrament especial, excel·lència. Al Príncep Xízor no li agrada que els seus subordinats siguin incapaços de mantenir la calma.

—Per descomptat —va dir Durga—. Com podeu veure, he examinat la informació que em vau portar, i la veritat és que confirma les meves sospites. A més, i com també heu vist, la meva venjança sobre Teroenza haurà d'esperar un moment més..., més convenient. Però tinc intenció de parlar immediatament amb Jiliac i desafiar-la a combat sota les estipulacions de l'Antiga Llei.

—L'Antiga Llei?

—Actualment rares vegades se la invoca, però és un vell costum hutt que, en el cas que hagi existit una provocació prou greu, un líder de clan hutt pot desafiar a un altre a un combat singular sense que es produeixin repercussions legals. Es presumeix que qui venci tenia la justícia de la seva part.

—Comprenc, excel·lència. El Príncep Xízor ja em va informar que aquesta seria probablement la vostra reacció, com era d'esperar en un hutt dotat de sentit de l'honor. Em va ordenar que us acompanyés i que fes tot quant estigués a les meves mans per facilitar la vostra cerca de la justícia.

Durga la va mirar fixament i es va preguntar què podia esperar aconseguir una femella humana de constitució tan esvelta i fràgil contra els hutts o les hordes dels guàrdies del clan Desilijic.

—M'acompanyareu en qualitat de guardaespatlles personal? Però... —Els llavis de la Guri es van corbar en un tènue somriure.

—Sóc la primera guardaespatlles del Príncep Xízor, excel·lència. Us asseguro que puc protegir-vos dels guàrdies de la Jiliac.

Durga va sentir la temptació d'afegir unes quantes paraules més, però alguna cosa en l'expressió de la Guri li va detenir. Sabia que era l'ajudant primària de Xízor, i per tant el que a més fos una excel·lent assassina també semblava tenir molt sentit. Guri devia posseir capacitats que no eren perceptibles a primera vista. D'una cosa no hi havia cap dubte, i era que tota ella irradiava confiança.

—Molt bé —va dir Durga—. Llavors ja ens podem anar.

Van pujar a la llançadora d’en Durga, i el viatge fins a l'enclavament del clan Desilijic es va dur a terme en menys d'una hora mitjançant un vol suborbital.

Van descendir a la illa que contenia el Palau d'Hivern de la Jiliac i que era la residència actual del clan Desilijic. Durga, amb la Guri al costat d'ell transportant una caixa de gran grandària, reptà cap a l'entrada.

—Durga Besadiï Tai desitja veure a Jiliac Desilijic Tiron —va dir—. Porto un regal, i sol·licito una audiència privada.

Els guàrdies van sotmetre a tots dos visitants a un ràpid examen de seguretat i van verificar que anaven desarmats. Després d'una ràpida trucada, se'ls va indicar que podien entrar en el palau. El majordom, un rodià anomenat Dorzo, els va acompanyar fins a l'enorme i gairebé buida càmera d'audiències, i després va entrar en ella.

—El noble Durga del clan Besadiï —va anunciar amb una gran reverència.

Des de l'entrada, Durga va poder veure a Jiliac fent alguna classe de treball amb un quadern de dades. La visió de la seva enemiga va fer que una onada de ràbia recorregués el cos del jove hutt, i tot ell va tremolar sota els efectes de la set de sang.

Jiliac els va fer esperar deliberadament durant gairebé deu minuts. Durga va intentar imitar la immobilitat de la Guri, i va acabar decidint que l'enviada de Xízor realment era una humana molt poc usual.

Finalment Jiliac va dirigir una inclinació de cap a Dorzo, i després el rodià es va inclinar davant els visitants i va començar a parlar.

—La seva excel·lència suprema Jiliac, líder del clan Desilijic i protectora dels justos, us veurà ara —va proclamar.

Durga es va posar en moviment, amb Guri caminant solemnement al costat d'ell. Quan van arribar al lloc en el qual els esperava Jiliac, l'enorme matrona hutt no va obrir la boca. Atès que, per costum i per ser el visitant, Durga no podia parlar fins que se li hagués dirigit la paraula, van haver de tornar a esperar.

Finalment l'enorme massa de la Jiliac es va agitar.

—Salutacions al clan Besadiï —va dir—. M'has portat un regal, com és just i convenient. Pots mostrar-me’l.

Durga va dirigir una inclinació de cap a la Guri, i la humana va avançar cap a la líder del clan Desilijic i va deixar la caixa al costat del trineu repulsor sobre el qual estava recolzada.

El jove hutt va assenyalar la caixa amb una mà.

—Un regal per a la vostra digníssima majestuositat. És una mostra de l'estima de Besadiï i de les nostres esperances per al vostre futur, oh Jiliac.

—Anem a veure-ho... —va murmurar la Jiliac.

Va arrencar els embolcalls i després va treure d'entre elles un gran objecte d'art enormement valuós. El regal consistia en una màscara mortuòria de les illes del remot món de Langoona. Els nadius de Langoona tallaven aquelles màscares mortuòries i les adornaven amb gemmes semiprecioses i incrustacions de plata, or, platí i petxines iridescents procedents dels seus càlids mars.

Jiliac va fer girar la màscara entre les seves manetes, i al principi Durga va creure que no reconeixia el seu significat. El líder del clan Besadiï va llançar una ràpida mirada a la Guri i, tal com havien acordat, la femella humana va girar sobre els seus talons i es va encaminar cap a la sortida. Guri li esperaria allà, i s'asseguraria que no hi hagués cap classe d'intromissions. Durga va dirigir novament la seva atenció cap a la Jiliac, preparat per informar-la sobre què significava exactament el seu regal, i llavors va veure com tot el seu enorme cos començava a tremolar.

Jiliac va clavar els ulls en Durga.

—Una màscara mortuòria de Langoona! —udolà—. I en això en dius un regal adequat?

Jiliac va llançar l'obra d'art a l'aire amb un potent gir del seu bracet, i després va usar la seva cua per enviar-la a l'altre extrem de la càmera d'audiències. La màscara mortuòria va xocar amb la paret i va quedar feta miques que van caure al terra.

—Considero que és perfectament adequat, Jiliac —va dir Durga, decidit a seguir endavant amb el seu pla original—. Avui jo, Durga Besadiï Tai —va seguir dient, recitant les paraules formals—, he descobert que vas matar a Aruk, el meu progenitor. Et desafio sota l'Antiga Llei. Prepara't a morir.

Jiliac va llançar un esgarip de ràbia i va baixar del seu trineu repulsor.

—Ets tu qui va a morir, insignificant intrús! —Grunyí, i va fer que la seva flexible cua descrivís un gran arc.

Durga es va apressar a esquivar-la, però no va ser prou ràpid. La cua va xocar amb la seva esquena, deixant-li gairebé sense alè. A continuació Durga es va llançar sobre Jiliac, impulsant-se cap endavant amb totes les seves forces i copejant-la el més salvatgement possible en el pit.

Jiliac tenia gairebé dues vegades la grandària d’en Durga. Era una hutt de mitjana edat que estava arribant a la seva fase corpulenta. Durga disposava de cert avantatge, ja que la seva joventut li proporcionava velocitat. Però si Jiliac aconseguia descarregar tot el seu pes sobre ell encara que només fos una vegada, la batalla acabaria a l'instant..., i Durga ho sabia.

Cridant com dos leviatans prehistòrics, els dos hutts es van llançar l'un contra l'altre, de vegades donant en el blanc i, més freqüentment, fallant l'objectiu. Cadascun va tractar d'envestir el pit de l'altre empenyent i agitant els seus diminuts braços, ja que les seves cues estaven massa ocupades copejant tot allò que es trobava prou prop d'elles per poder ser colpejat.

Dorzo ja havia fugit feia estona i es trobava fora de perill. Matar... Matar... MATARMATARMATAR!, cridava la ment d’en Durga. Se sentia devorat per la ràbia. Jiliac li va copejar amb la seva cua, estant a punt de fer-li caure al terra, i després es va llançar sobre ell amb un rugit. Durga amb prou feines si va aconseguir apartar-se de la feroç envestida abans que Jiliac pogués aixafar-li sota l'enorme part central del seu cossàs.

El jove hutt va usar la seva cua per copejar salvatgement la templa de la Jiliac, atacant a la seva enemiga amb una violència que la va fer trontollar. Jiliac, al seu torn, va replicar a l'atac amb un cop de la cua que va fallar l'objectiu i va fer vibrar tota la sala.

Al principi Jiliac havia estat bramant malediccions i amenaces, però passats uns minuts va començar a panteixar massa sorollosament i va reservar l'alè per a la batalla. La forma de vida sedentària de la líder del clan Desilijic ja anava fent notar els seus efectes.

Si aconsegueixo aguantar una mica més que ella..., va pensar Durga, i de seguida va comprendre que es tractava d'un «si» molt gran.

***

Han Solo estava repassant els llistats de carregaments destinats a les mines de Kèssel amb Jabba quan ell, Chewie, i Jabba van sentir un potent cop sord seguit per un esgarip i, posteriorment, una altra sèrie de cops i sorolls ofegats. Humà, wookiee i hutt es van mirar, molt sobresaltats.

—Què ha estat això? —va preguntar Han.

—La meva tia deu estar patint un dels seus atacs de mal geni —va dir Jabba.

Gairebé una dècada abans Han havia presenciat una de les famoses rabietes de la Jiliac, per la qual cosa no va tenir cap dificultat per creure l'afirmació d’en Jabba. Es disposava a tornar al treball quan dos crits van arribar a les seves oïdes just un darrere de l'altre..., i cada crit havia estat produït per una veu diferent.

Jabba es va incorporar, visiblement alarmat.

—Anem!

Han i Chewie van arrencar a córrer darrere d’en Jabba mentre aquest els guiava cap als sons. El corellià mai deixava de sorprendre's davant la rapidesa amb què eren capaços de moure's els hutts quan disposaven d'una motivació prou gran.

Van arribar a la càmera d'audiències de la Jiliac i van veure a una bella jove rossa immòbil davant de l'entrada. Han va mirar per sobre de l'espatlla de la desconeguda i va veure que Jiliac estava enredada en un combat mortal amb un hutt molt més petit. El nouvingut tenia una marca de naixement que li desfigurava la cara i s'estenia per sobre d'un ull. Les dues criatures bramaven i esbufegaven mentre feien entrexocar els seus enormes pits.

Quan Han, Chewie i Jabba van anar cap a la dona, aquesta va bellugar el cap i va alçar una mà per detenir el seu avanç.

—No —va dir—. No interferiu. Durga ha desafiat a Jiliac sota l'Antiga Llei, i ara un líder de clan està lluitant amb un altre líder de clan.

Per a gran sorpresa d’en Han, Jabba no va apartar a la dona del seu camí per anar en ajuda de la seva tia. El que va fer va ser inclinar el cap en l'equivalent hutt d'una reverència.

—Tu deus ser la Guri —va dir.

—Sí, excel·lència —va replicar ella.

En aquest mateix instant un grup de guàrdies va arribar a la carrera pel passadís amb les llances d'energia llestes per ser usades. Jabba es va tornar cap a ells per impedir-los el pas, i els gamorreans li van contemplar amb mirades pampalluguejants plenes d'atordida sorpresa.

—La meva tia està tenint un dels seus atacs de mal geni —va dir—. La vostra presència no és necessària.

El líder dels guàrdies no va semblar quedar molt convençut per les seves paraules, però Jabba no es va moure, i la massa del seu enorme cos de hutt li impedia veure amb els seus propis ulls què era el que estava ocorrent. El gamorreà va titubejar, el seu musell porcí tremolant a causa de l'anhel gairebé incontenible de lluitar.

—He dit que us podeu anar! —va cridar Jabba, agitant els seus braços davant dels guàrdies.

Els gamorreans van girar sobre els seus talons, grunyint i esbufegant, i se’n van anar al trot per on havien vingut.

Han va tornar el cap cap a la càmera d'audiències i va veure com Jiliac deixava caure la seva cua amb una força impressionant. L'altre hutt amb prou feines va aconseguir apartar-se de la trajectòria a temps d'esquivar el tremend cop. El corellià va mirar a Jabba.

—No vols detenir la baralla?

Chewbacca va repetir la pregunta d’en Han.

Jabba els va mirar fixament, obrint i tancant els seus bulbosos ulls plens d'astúcia.

—Durga és el líder del clan Besadiï —va dir finalment—. Sigui qui sigui el guanyador, jo hauré guanyat.

—Però... —va balbotejar Han—. Jo... Bé, jo creia que estimaves molt a la teva tia.

Jabba li va mirar com si estigués contemplant a un nen gamorreà afligit de retard mental.

—I l’estimo, Han —va dir amb dolçor—. Però ara estem parlant de negocis.

Han va assentir i va mirar a Chewie. El wookiee es va encongir d'espatlles.

—Cert. Negocis, eh?

—I una cosa més, Han...

—Sí, Jabba?

El líder hutt li va fer un senyal amb la mà, demanant-li que s'acostés una mica més.

—Aquest no és lloc per a un humà, noi. Espera'm en el meu palau. Em reuniré amb tu més tard.

Si aquest no és lloc per a un humà, què passa amb ella?, va voler preguntar Han. Va girar el cap cap a la bella jove rossa, i els seus ulls es van trobar amb els de ella. Han la va contemplar en silenci durant un segon interminable, i va comprendre que hi havia alguna cosa indefiniblement errònia en aquella dona a la qual Jabba anomenava Guri. La jove rossa era perfecta, però després d'haver-la mirat als ulls Han es va adonar que tots els seus instints li estaven cridant que es mantingués el més allunyat possible d'ella. Envoltar-la amb els seus braços li hauria resultat tan impossible com estrènyer contra el seu pit una mortífera serp verinosa.

—Eh... Sí, és clar —va dir—. Ja ens veurem després, Jabba. Anem, Chewie.

Han i el wookiee es van donar la volta i es van apressar a allunyar-se sense mirar cap enrere.

Durga estava començant a sentir-se envaït per la desesperació. Malgrat tots els seus enèrgics esforços per esgotar la Jiliac, la hutt seguia lluitant amb ombrívola decisió. Jiliac era molt més forta i pesava molt més que ell, i si tan sols un dels seus cops queia de ple sobre l'objectiu, Durga sabia que quedaria convertit en una taqueta de greix escampat sobre el terra.

Es van envestir per enèsima vegada, i els seus pits van xocar amb tal violència que Durga udolà. Fins a l'últim centímetre del seu cos estava cobert de morats, i se sentia com si fos un tros de massa escrupolosament colpejat i estès amb vista a ser introduït en el forn de cocció.

El llarg combat els havia obligat a recórrer tota l'enorme càmera, com testimoniaven les restes aixafades del mobiliari i els forats oberts en les parets. De sobte Durga es va adonar que s'estaven aproximant al trineu de la Jiliac. Jiliac també degué percebre-ho, perquè de sobte es va apartar del seu oponent i, girant sobre si mateixa, va començar a avançar cap al trineu repulsor amb l'ondulació més veloç que era capaç, tossint i panteixant en un desesperat intent de recuperar l'alè.

Durga ja estava darrere d'ella, i no va trigar en atrapar-la. Resultava obvi que Jiliac pretenia apujar-se al trineu per usar-lo a continuació com un ariet contra ell. Si aconseguia pujar-hi, Durga estaria perdut!

Va aconseguir acabar d'atrapar la Jiliac i va estendre les mans cap als controls, però de seguida va haver d'apressar-se a tirar-se a un costat quan la líder del clan Desilijic va desplaçar la seva cua en un potent arc per sota de la plataforma, dirigint la punta cap a la cara d’en Durga.

Durga va reaccionar de manera totalment automàtica, rodant cap endavant sobre el seu pit mentre es recolzava amb les mans, va alçar la cua per sobre del seu cap. Dirigint-la acuradament, va impulsar la punta de la seva cua cap avall i va aconseguir deixar-la caure sobre el botó activador dels sistemes d'energia del trineu repulsor, enfonsant-lo en el tauler de control.

El trineu repulsor va caure com una pedra just sobre la cua de la Jiliac, deixant-la fermament atrapada.

Jiliac va deixar escapar un xiscle de dolor i va intentar alliberar la seva cua. Mentre rodava sobre si mateix per tornar a alçar-se, Durga va comprendre que Jiliac no anava a aconseguir alliberar-se. Inclinant-se cap enrere amb un brusc retorciment, es va col·locar en la posició adequada i va deixar caure la seva cua sobre el cap de la Jiliac, copejant-la amb totes les seves forces.

La líder del clan Desilijic ganyolà.

Durga va tornar a llançar-se contra el seu cap, i després es va apressar a repetir el terrible atac.

Va necessitar cinc espantosos cops perquè Jiliac s'enfonsés en la inconsciència. Mor, va pensar mentre calcigava la seva carn xopada.

—Mor! —va cridar—. MOR!

Mai va saber amb seguretat en quin moment va morir la Jiliac. De sobte Durga es va adonar que estava copejant cegament a una criatura que havia quedat reduïda a una massa ensangonada i mig aixafada de carn i matèria cerebral. Els ulls de la Jiliac s'havien convertit en un parell de forats, i la llengua humida i viscosa apuntava de la seva boca entreoberta.

Durga es va obligar a detenir-se i va mirar al seu voltant. Guri romania immòbil al costat d’en Jabba en l'entrada de la gran sala. D'alguna manera tan inexplicable com incomprensible, l'assassina d’en Xízor havia impedit que els guàrdies —i Jabba— entressin en la càmera d'audiències. Durga, la ment esmussada per l'esgotament, va acabar arribant a la conclusió que fos qui fos aquella jove, era molt més del que aparentava a primera vista.

Movent-se com si tingués nou-cents anys, Durga va aconseguir pujar al trineu de la Jiliac i activar-lo. Estava massa cansat per arrossegar-se a través de la sala, i de fet amb prou feines disposava dels recursos mentals i físics necessaris per dirigir la plataforma repulsora.

Durga va travessar la càmera d'audiències en una lenta trajectòria ondulant, deixant darrere seu el cadàver de la Jiliac.

Quan va arribar a l'entrada, es va detenir per encarar-se amb Jabba. El líder del clan Besadiï creia que, en les millors circumstàncies imaginables, podia estar a l'altura d’en Jabba. Però en aquell moment, Jabba amb prou feines hauria d'esforçar-se per vèncer-li.

Guri va fer un pas cap endavant i es va inclinar respectuosament davant seu.

—Us felicito pel reeixit final del vostre desafiament, excel·lència.

Durga va girar el cap cap a la dona.

—Guri... Ets l'assassina del Príncep Xízor, veritat?

—Serveixo al Príncep en tot allò que es troba al meu abast —va dir la Guri sense perdre el componiment.

—Podries matar a un hutt? —va preguntar Durga.

—Per descomptat que sí —va replicar la Guri.

—Doncs llavors... mata a Jabba —va dir Durga.

Guri va bellugar el cap en una negativa gairebé imperceptible.

—No, excel·lència. Les meves ordres eren ajudar-vos al fet que poguéssiu venjar-vos de la Jiliac. Aquest objectiu ja ha estat aconseguit, i ara ens anirem.

Durga va iniciar un moviment cap a Jabba, però l'ajudant d’en Xízor es va interposar entre ells i el mut missatge dels seus ulls va quedar molt clar amb prou feines aquests es van posar en Durga.

—Ara ens anirem —va repetir.

Jabba es va fer a un costat per deixar-los passar després que Guri pugés d'un àgil salt a la plataforma repulsora de la Jiliac. Durga va sentir soroll de peus llançats a la carrera i va veure guàrdies que corrien cap a ells, però Jabba els va detenir alçant una mà.

—Fa una estona us vaig acomiadar! —va dir—. Aneu-vos d'una vegada!

Els guàrdies es van apressar a obeir.

Jabba va mirar a la Guri.

—No volia perdre'ls —va dir—. Constitueixen una defensa molt efectiva contra la majoria d'invasors.

Guri va assentir, i després va engegar el trineu. Durga va llançar una mirada tenebrosa a Jabba, però les seves últimes reserves de fortalesa acabaven d'esvair-se. Massa exhaust per assaborir la seva victòria, va descobrir que l'única cosa que podia fer era romandre immòbil sobre la plataforma repulsora...

Jabba va anar lentament cap a l'enorme cadàver de la seva tia. Amb prou feines podia creure que estigués morta, i sabia que la trobaria a faltar. Però, com li havia dit a Han Solo, es tractava de negocis. Pel bé del clan Desilijic, així com pel seu propi... La visió del cap destrossat i informe de la Jiliac va demostrar tenir el poder de regirar-li l'estómac. Jabba sabia que trigaria bastant temps a tornar a tenir gana.

Va dedicar uns moments a reflexionar i es va preguntar quines havien de ser les seves primeres accions després d'haver-se convertit en líder indiscutit del clan. Molt probablement hauria de comparèixer davant el Gran Consell dels hutts, però quan els hagués explicat que s'havia tractat d'un desafiament entre líders de clan sota l'Antiga Llei, hi hauria molt poc que poguessin dir.

I, en el cas que l'hi preguntessin, Jabba els diria que Jiliac havia estat la causant que Aruk fos enverinat...

Llavors, sense que hi hagués cap advertiment previ, Jiliac es va moure.

Jabba, sobresaltat i ple d'incredulitat, es va apressar a alçar-se. Està tornant a la vida, i es posarà feta una fúria! iNo! Els seus cors van començar a bategar amb creixent violència. Què podia estar ocorrent? No hi havia cap dubte que la seva tia estava morta, ni la més mínima...

El gegantesc cos va tornar a moure's, i un instant després el nadó de la Jiliac va sortir de la seva bossa abdominal. Jabba es va relaxar. Hauria d'haver-ho comprès, va pensar, sentint-se avergonyit del seu momentani temor supersticiós.

La diminuta criatura amb forma d'eruga va seguir lliscant-se cap endavant, agitant els seus petits membres vestigials mentre deixava escapar gemecs i clapotejos irracionals.

Jabba li va llançar una mirada plena de malvolença. Sabia que seria confirmat líder del clan Desilijic ocorregués el que ocorregués, però per què deixar encara que només fos un insignificant cap per a lligar?

Amb una lenta ondulació plena de decisió, Jabba va començar a avançar cap a la indefensa progènie de la seva tia...

L'endemà de la seva victòria sobre la Jiliac, el líder del clan Besadiï es trobava tan rígid i adolorit que amb prou feines si podia moure's. Així i tot, quan Teroenza li va trucar per dir-li que el cos d’en Kibbick ja havia estat enviat a casa, seguint les seves ordres, Durga va aconseguir ocultar els dolors que patia.

—Necessito més guàrdies, excel·lència —va dir el Gran Sacerdot—, i per tant m'he pres la llibertat de contractar-ne alguns, a les meves pròpies expenses. Espero que el clan Besadiï em reembossarà les despeses, però necessito comptar amb protecció addicional. Aquestes incursions rebels són inadmissibles.

—Ho entenc —va dir Durga—. Intentaré aconseguir més guàrdies.

—Gràcies, excel·lència.

Després de tallar la connexió Durga es va tornar cap a la Guri, que havia estat esperant per acomiadar-se d'ell

—Teroenza s'està preparant per començar a actuar —va dir—. Ja gairebé està llest per trencar amb el clan Besadiï.

Guri va assentir.

—Crec que teniu raó, noble Durga.

—Les tropes ylesianes potser decideixin mostrar-se lleials a Teroenza, per la qual cosa necessito alguna forma de mantenir sota control al Gran Sacerdot fins que pugui substituir-lo —va dir Durga—. Així doncs, tinc una sol·licitud per al teu amo, el Príncep Xízor.

—Sí, noble Durga?

—Et demano que li transmetis la meva petició que em concedeixi una certa ajuda militar. Si estigués disposat a enviar tropes a Ylèsia, això facilitaria la transició i em permetria lliurar-me de Teroenza sense necessitat de posar furiosos als sacredots i els pelegrins. Sé que el Príncep disposa d'amplis recursos i que té a les seves ordres diverses unitats de mercenaris. Amb una força combatent moderna i efectiva al planeta, els guàrdies de Teroenza mai podran organitzar un desafiament armat. —Durga s'havia tornat cap a la Guri malgrat els dolors del seu cos ple de morats, i l'estava mirant fixament—. Li ho demanaràs en el meu nom, Guri? Li explicaràs quina és la situació?

—Ho faré —va dir Guri—. Però sa altesa rares vegades envia tropes tret per protegir els seus propis interessos.

—Ja ho sé —va dir Durga amb abatiment. El que anava a dir a continuació no li agradava massa, però parlar sempre seria preferible a perdre-ho tot—. A canvi del seu suport, digues-li al teu Príncep que li ofereixo un percentatge dels beneficis ylesians d'aquest any.

Guri va assentir.

—Transmetré la vostra proposició, noble Durga. Ja tindreu notícies de la seva altesa —va afegir amb una lleugera reverència—. I ara... Amb el vostre permís m'acomiado, excel·lència.

Durga va assentir, inclinant el cap tot el que li permetia fer-ho el seu coll rígid i adolorit.

—Adéu, Guri.

—Adéu, noble Durga.

***

Bria Tharen estava treballant en el seu despatx del Retribució, la seva corbeta de la classe Rondador, quan Jace Paol va aparèixer en la unitat d’holocomunicacions.

—Acabem de rebre un missatge per a vostè, comandant —va dir la imatge d’en Paol—. Ve per un canal altament protegit, i està en el seu codi privat.

—La caserna general? —va preguntar la Bria.

—No, comandant. Es tracta d'una transmissió civil.

Bria va enarcar les celles, sentint-se bastant sorpresa.

—De debò? —Molt poques persones disposaven del seu codi privat fora dels nivells interns. Alguns dels operatius del servei d'intel·ligència, com Barid Mesoriaam i altres agents del seu cercle, el coneixien, però difícilment decidirien posar-se en contacte amb ella d'una manera tan directa—. Bé... Passa-m'ho, si us plau.

Moments després, una petita imatge hologràfica va cobrar forma damunt de la unitat de comunicacions del despatx.

Bria la va contemplar en silenci, sentint-se cada vegada més sorpresa. Un hutt? L'únic hutt que disposava del seu codi privat era Jabba i això volia dir que aquell hutt devia ser Jabba, encara que tots els hutts li semblaven iguals, especialment vistos en un missatge hologràfic més aviat borrós.

—Jabba? —li va preguntar a la imatge—. Sou vós, excel·lència?

—Sí, Comandant Tharen —va replicar el hutt.

—Ah... Bé, en aquest cas... A què dec el plaer d'aquesta trucada, excel·lència?

El líder hutt va inclinar lleugerament el cap.

—Li demano que vingui immediatament a Nal Hutta, Comandant Tharen. La infortunada defunció de la meva tia m'ha convertit en líder del clan Desilijic, i hem de parlar.

Bria va contenir l'alè. Només havia transcorregut un mes des de la seva entrevista amb la direcció del clan Desilijic..., i Jiliac havia mort?

Va decidir que no volia saber què havia ocorregut exactament.

—Vindré immediatament, excel·lència —va dir, inclinant respectuosament el cap—. Suposo que voleu reobrir les nostres negociacions concernents a l'empresa ylesiana, veritat?

—Així és —va dir Jabba—. He començat a enviar operatius a Ylèsia perquè s'ocupin dels t'landa Tils, i estic preparat per dur a terme la incursió ylesiana. Ja va sent hora que posem fi a la tirania econòmica del clan Besadiï.

—Estaré allà en dos dies —va prometre Bria.

Següent