Capítol 11: Desafiament a mort.
Durga va
clavar la mirada en la pantalla del seu quadern de dades i es va sentir envaït
per una gran alegria. Per fi! El Sol Negre, en la persona de la Guri, l'ajudant
personal d’en Xízor, acabava de proporcionar-li proves concloents que Jiliac,
molt probablement ajudada pel seu nebot Jabba, havia planejat l'assassinat de
l’Aruk..., i que Teroenza l'havia dut a terme.
Les
evidències de Sol Negre havien arribat bàsicament sota la forma de registres
d'adquisicions i pagaments que demostraven la connexió de Jiliac amb els
emmetzinadors malkites. La líder del clan Desilijic els havia comprat una
quantitat d’X-1 prou gran per causar la fallida d'una colònia de grandària
mitjana, i aquest X-1 havia estat enviat directament a Teroenza. També hi havia
registres d'articles que Jiliac havia comprat i enviat al Gran Sacerdot,
objectes valuosos que havien passat a formar part de la col·lecció del t'landa
Til.
Perquè jo no pogués saber que Teroenza estava
sent subornat
—va pensar Durga—. Teroenza creia que
podria "amagar" la seva paga rebent objectes d'art per a la seva
col·lecció... El líder hutt va veure que la majoria d'objectes eren no
només valuosos, sinó també altament buscats. En el cas que Teroenza desitgés
vendre'ls, podria canviar-los sense cap dificultat per grans summes de diners
al mercat negre d'antiguitats.
Durga va
observar amb interès que Teroenza havia fet precisament això no feia molt
temps, i que havia adquirit un canó turbolàser de segona mà amb els ingressos
procedents de diverses d'aquestes vendes. Resulta
evident que s'està preparant per defensar Ylèsia —va pensar—. No trigarà a declarar la seva
independència....
El primer
impuls d’en Durga va ser ordenar que portessin a Teroenza a Nal Hutta carregat
de cadenes, però després, i mitjançant un considerable esforç de voluntat, es
va obligar a pensar en totes les ramificacions que tindria semblant acció. Els
sacredots, o sots-sacerdots, s'enfuriarien en veure tractat al seu líder de tal
manera, i dirigirien la seva fúria contra Besadiï..., especialment després que
Teroenza hagués aconseguit portar a les seves companyes a Ylèsia.
Si Durga
donava aquesta ordre, els sacredots podien negar-se a dur a terme l’Exultació
per als pelegrins. I sense els sacredots perquè els proporcionessin la seva
dosi diària d'eufòria, els pelegrins podien negar-se a treballar, i fins i tot
podien iniciar una revolta! En qualsevol dels dos casos, perdre als sacerdots
ylesians resultaria desastrós per a la producció en les factories d'espècia.
Durga,
encara que de mala gana, va acabar decidint que hauria de dur a terme certs
preparatius abans de poder venjar-se de Teroenza. Hauria de trobar un nou
supervisor hutt per Ylèsia, i un t'landa Til prou popular i carismàtic perquè
pogués actuar com a Gran Sacerdot. El nou Gran Sacerdot anunciaria recompenses
i bonificacions per a tots els t'landa Tils lleials. I, pensant-ho bé, potser seria
preferible deixar a les companyes dels t'landa Tils a Ylèsia..., almenys de
moment.
Tot això
probablement exigiria una setmana d'incessant activitat. I fins que la nau de
la flota del clan Besadiï que portés al nou Gran Sacerdot hagués arribat a Ylèsia,
Durga no podia permetre que Teroenza sabés que anava a ser substituït. Besadiï
no podia córrer el risc de precipitar una revolta fins que haguessin portat a
les tropes necessàries per aixafar-la.
Durga va
decidir actuar amb gran cautela i mantenir a Teroenza en la ignorància fins a
l'últim moment. O, si Kibbick s'havia vist obligat a ordenar l'arrest del Gran
Sacerdot, llavors haurien d'ocultar l'absència de Teroenza. Potser amb una
sobtada «malaltia» del Gran Sacerdot n’hi hauria prou.
Durga es va
preguntar si seria possible obligar a Tilenna, la companya d’en Teroenza, al
fet que actués com a portaveu de Besadiï en substitució del seu espòs. A canvi
de la seva pròpia vida i d'una generosa compensació econòmica, potser?
Durga va
seguir reflexionant i va acabar decidint que potser fos possible aconseguir-ho.
Després de tot, els t'landa Tils eren un poble molt pràctic...
També cabia
la possibilitat que Teroenza encara pogués ser controlat, però resultava
difícil imaginar-se a Kibbick posseint els recursos necessaris per a això.
Durga probablement hauria d'ocupar-se de tot personalment, encara que també
podia enviar a Zier perquè s'encarregués d'això.
Durga es va
preguntar què tal li haurien anat les coses a Kibbick durant la seva conversa
amb Teroenza el dia anterior. El seu cosí no havia tornat a trucar-li, tal com
va prometre fer-ho, però això no significava res. Kibbick era incapaç de
mantenir l'atenció concentrada en alguna cosa durant molt temps, i solia
oblidar-se de les seves promeses.
El
parpelleig d'una llum va atreure l'atenció de Durga, i va veure que el seu
sistema de comunicacions li estava indicant l'arribada d'un missatge. El líder
hutt va acceptar la trucada i va veure com la imatge de Teroenza cobrava forma
davant seu, gairebé com si el que Durga pensés en el t'landa Til l'hagués
conjurat a partir de l'aire.
El Gran
Sacerdot es va inclinar davant el seu superior hutt, però a Durga no li va
passar desapercebut el centelleig d'alguna emoció indefinible —però bastant
propera a la satisfacció— que va il·luminar els seus protuberants ulls.
—Excel·lència...
—va cantussejar el Gran Sacerdot—. Tinc notícies terribles per a vós, noble
Durga. Heu de ser fort, el meu senyor.
Durga va
clavar els ulls en la imatge.
—Sí? —va
murmurar.
—Aquest
matí hem estat víctimes d'un atac terrorista poc després del clarejar —va dir
Teroenza, retorçant-se les manetes en visible agitació—. Va ser Bria Tharen i
la seva banda de lluitadors de la resistència corelliana. L'Esquadró de la Mà
Vermella, com es fan dir... Van atacar l'Edifici Administratiu, disparant
contra tot el que es movia. Lamento dir-vos que el vostre cosí, el noble
Kibbick, es trobava allà i que va morir.
—Kibbick ha
mort?
Durga
estava perplex. En realitat no esperava que el seu cosí fos capaç
d'arrabassar-li el control d’Ylèsia a Teroenza, però mai havia esperat que
morís.
O, per ser
més exactes, que fos assassinat.
Durga sabia
que la història sobre Bria Tharen que acabava d'explicar-li Teroenza era una
mentida. Les seves fonts d'informació li havien assegurat que l'Esquadró de la
Mà Vermella es trobava en l'altre extrem de la Vora Exterior, i que ahir mateix
havia atacat un post d'avançada imperial. Cap nau de l'univers podia haver
arribat a Ylèsia a l'alba.
La qual
cosa significava que Teroenza estava mentint..., però el Gran Sacerdot no tenia
forma de saber que Durga sabia que estava mentint. Durga va intentar decidir
quina seria la millor forma d'utilitzar aquella informació en benefici propi.
Mentre ho feia, es va portar una mà als ulls i va inclinar el cap, fingint una
pena que no sentia. Kibbick havia estat un idiota, i l'univers estava molt
millor sense ell.
Però Teroenza acaba de signar la seva pròpia
sentència de mort
—va pensar Durga—. Amb prou feines jo
embarqui cap a Ylèsia amb el seu successor, serà un t’landa Til mort.
Després,
parlant en veu baixa i suau, li va donar instruccions sobre com volia que el
cadàver fos enviat a casa.
—És clar
que hem d'aconseguir millors guàrdies per Ylèsia —va afegir després—. No podem
permetre que aquests rebels segueixin duent a terme les seves incursions amb
tal impunitat.
Teroenza va
tornar a inclinar-se davant seu.
—Estic
totalment d'acord, excel·lència. Gràcies per dir que ens enviareu ajuda.
—És el
mínim que puc fer, donades les circumstàncies —va dir Durga, obligant-se a
evitar que el sarcasme impregnés la seva veu—. Podràs arreglar-te-les durant
uns dies sense disposar d'un supervisor hutt?
—Podré
fer-ho —va dir Teroenza—. Faré tot el possible per assegurar-me que tot vagi
tan bé com de costum.
—Gràcies,
Teroenza —va dir Durga, i va tallar la transmissió.
Després va
dedicar diversos minuts a donar instruccions a Zier sobre com trobar un
substitut per Teroenza. Afortunadament, Zier era un administrador bastant capaç
i sabia obeir les ordres.
A
continuació, i només llavors, es va tornar cap a la figura que hi havia estat
immòbil en un racó del seu despatx, esperant pacientment mentre Durga atenia
els assumptes més urgents.
—Disculpeu-me,
dama Guri —va dir Durga, dirigint una inclinació de cap a la bella jove humana—.
Gairebé he oblidat que estàveu aquí. La majoria d'humans són incapaços
d'esperar tan pacientment, i de seguida es posen nerviosos i comencen a
remoure's.
Guri es va
inclinar davant seu.
—He rebut
un ensinistrament especial, excel·lència. Al Príncep Xízor no li agrada que els
seus subordinats siguin incapaços de mantenir la calma.
—Per
descomptat —va dir Durga—. Com podeu veure, he examinat la informació que em
vau portar, i la veritat és que confirma les meves sospites. A més, i com també
heu vist, la meva venjança sobre Teroenza haurà d'esperar un moment més..., més
convenient. Però tinc intenció de parlar immediatament amb Jiliac i desafiar-la
a combat sota les estipulacions de l'Antiga Llei.
—L'Antiga
Llei?
—Actualment
rares vegades se la invoca, però és un vell costum hutt que, en el cas que hagi
existit una provocació prou greu, un líder de clan hutt pot desafiar a un altre
a un combat singular sense que es produeixin repercussions legals. Es presumeix
que qui venci tenia la justícia de la seva part.
—Comprenc,
excel·lència. El Príncep Xízor ja em va informar que aquesta seria probablement
la vostra reacció, com era d'esperar en un hutt dotat de sentit de l'honor. Em
va ordenar que us acompanyés i que fes tot quant estigués a les meves mans per
facilitar la vostra cerca de la justícia.
Durga la va
mirar fixament i es va preguntar què podia esperar aconseguir una femella
humana de constitució tan esvelta i fràgil contra els hutts o les hordes dels
guàrdies del clan Desilijic.
—M'acompanyareu
en qualitat de guardaespatlles personal? Però... —Els llavis de la Guri es van
corbar en un tènue somriure.
—Sóc la
primera guardaespatlles del Príncep Xízor, excel·lència. Us asseguro que puc
protegir-vos dels guàrdies de la Jiliac.
Durga va
sentir la temptació d'afegir unes quantes paraules més, però alguna cosa en
l'expressió de la Guri li va detenir. Sabia que era l'ajudant primària de
Xízor, i per tant el que a més fos una excel·lent assassina també semblava
tenir molt sentit. Guri devia posseir capacitats que no eren perceptibles a
primera vista. D'una cosa no hi havia cap dubte, i era que tota ella irradiava
confiança.
—Molt bé
—va dir Durga—. Llavors ja ens podem anar.
Van pujar a
la llançadora d’en Durga, i el viatge fins a l'enclavament del clan Desilijic
es va dur a terme en menys d'una hora mitjançant un vol suborbital.
Van
descendir a la illa que contenia el Palau d'Hivern de la Jiliac i que era la
residència actual del clan Desilijic. Durga, amb la Guri al costat d'ell
transportant una caixa de gran grandària, reptà cap a l'entrada.
—Durga Besadiï
Tai desitja veure a Jiliac Desilijic Tiron —va dir—. Porto un regal, i
sol·licito una audiència privada.
Els
guàrdies van sotmetre a tots dos visitants a un ràpid examen de seguretat i van
verificar que anaven desarmats. Després d'una ràpida trucada, se'ls va indicar
que podien entrar en el palau. El majordom, un rodià anomenat Dorzo, els va
acompanyar fins a l'enorme i gairebé buida càmera d'audiències, i després va
entrar en ella.
—El noble
Durga del clan Besadiï —va anunciar amb una gran reverència.
Des de
l'entrada, Durga va poder veure a Jiliac fent alguna classe de treball amb un
quadern de dades. La visió de la seva enemiga va fer que una onada de ràbia
recorregués el cos del jove hutt, i tot ell va tremolar sota els efectes de la
set de sang.
Jiliac els
va fer esperar deliberadament durant gairebé deu minuts. Durga va intentar
imitar la immobilitat de la Guri, i va acabar decidint que l'enviada de Xízor
realment era una humana molt poc usual.
Finalment
Jiliac va dirigir una inclinació de cap a Dorzo, i després el rodià es va
inclinar davant els visitants i va començar a parlar.
—La seva
excel·lència suprema Jiliac, líder del clan Desilijic i protectora dels justos,
us veurà ara —va proclamar.
Durga es va
posar en moviment, amb Guri caminant solemnement al costat d'ell. Quan van
arribar al lloc en el qual els esperava Jiliac, l'enorme matrona hutt no va
obrir la boca. Atès que, per costum i per ser el visitant, Durga no podia
parlar fins que se li hagués dirigit la paraula, van haver de tornar a esperar.
Finalment
l'enorme massa de la Jiliac es va agitar.
—Salutacions
al clan Besadiï —va dir—. M'has portat un regal, com és just i convenient. Pots
mostrar-me’l.
Durga va
dirigir una inclinació de cap a la Guri, i la humana va avançar cap a la líder
del clan Desilijic i va deixar la caixa al costat del trineu repulsor sobre el
qual estava recolzada.
El jove
hutt va assenyalar la caixa amb una mà.
—Un regal
per a la vostra digníssima majestuositat. És una mostra de l'estima de Besadiï
i de les nostres esperances per al vostre futur, oh Jiliac.
—Anem a
veure-ho... —va murmurar la Jiliac.
Va arrencar
els embolcalls i després va treure d'entre elles un gran objecte d'art
enormement valuós. El regal consistia en una màscara mortuòria de les illes del
remot món de Langoona. Els nadius de Langoona tallaven aquelles màscares
mortuòries i les adornaven amb gemmes semiprecioses i incrustacions de plata,
or, platí i petxines iridescents procedents dels seus càlids mars.
Jiliac va fer
girar la màscara entre les seves manetes, i al principi Durga va creure que no
reconeixia el seu significat. El líder del clan Besadiï va llançar una ràpida
mirada a la Guri i, tal com havien acordat, la femella humana va girar sobre
els seus talons i es va encaminar cap a la sortida. Guri li esperaria allà, i
s'asseguraria que no hi hagués cap classe d'intromissions. Durga va dirigir
novament la seva atenció cap a la Jiliac, preparat per informar-la sobre què
significava exactament el seu regal, i llavors va veure com tot el seu enorme
cos començava a tremolar.
Jiliac va
clavar els ulls en Durga.
—Una
màscara mortuòria de Langoona! —udolà—. I en això en dius un regal adequat?
Jiliac va
llançar l'obra d'art a l'aire amb un potent gir del seu bracet, i després va
usar la seva cua per enviar-la a l'altre extrem de la càmera d'audiències. La
màscara mortuòria va xocar amb la paret i va quedar feta miques que van caure
al terra.
—Considero
que és perfectament adequat, Jiliac —va dir Durga, decidit a seguir endavant
amb el seu pla original—. Avui jo, Durga Besadiï Tai —va seguir dient, recitant
les paraules formals—, he descobert que vas matar a Aruk, el meu progenitor. Et
desafio sota l'Antiga Llei. Prepara't a morir.
Jiliac va
llançar un esgarip de ràbia i va baixar del seu trineu repulsor.
—Ets tu qui
va a morir, insignificant intrús! —Grunyí, i va fer que la seva flexible cua
descrivís un gran arc.
Durga es va
apressar a esquivar-la, però no va ser prou ràpid. La cua va xocar amb la seva
esquena, deixant-li gairebé sense alè. A continuació Durga es va llançar sobre
Jiliac, impulsant-se cap endavant amb totes les seves forces i copejant-la el
més salvatgement possible en el pit.
Jiliac
tenia gairebé dues vegades la grandària d’en Durga. Era una hutt de mitjana
edat que estava arribant a la seva fase corpulenta. Durga disposava de cert
avantatge, ja que la seva joventut li proporcionava velocitat. Però si Jiliac
aconseguia descarregar tot el seu pes sobre ell encara que només fos una
vegada, la batalla acabaria a l'instant..., i Durga ho sabia.
Cridant com
dos leviatans prehistòrics, els dos hutts es van llançar l'un contra l'altre,
de vegades donant en el blanc i, més freqüentment, fallant l'objectiu. Cadascun
va tractar d'envestir el pit de l'altre empenyent i agitant els seus diminuts
braços, ja que les seves cues estaven massa ocupades copejant tot allò que es
trobava prou prop d'elles per poder ser colpejat.
Dorzo ja
havia fugit feia estona i es trobava fora de perill. Matar... Matar... MATARMATARMATAR!, cridava la ment d’en Durga. Se
sentia devorat per la ràbia. Jiliac li va copejar amb la seva cua, estant a
punt de fer-li caure al terra, i després es va llançar sobre ell amb un rugit.
Durga amb prou feines si va aconseguir apartar-se de la feroç envestida abans
que Jiliac pogués aixafar-li sota l'enorme part central del seu cossàs.
El jove
hutt va usar la seva cua per copejar salvatgement la templa de la Jiliac,
atacant a la seva enemiga amb una violència que la va fer trontollar. Jiliac,
al seu torn, va replicar a l'atac amb un cop de la cua que va fallar l'objectiu
i va fer vibrar tota la sala.
Al principi
Jiliac havia estat bramant malediccions i amenaces, però passats uns minuts va
començar a panteixar massa sorollosament i va reservar l'alè per a la batalla.
La forma de vida sedentària de la líder del clan Desilijic ja anava fent notar
els seus efectes.
Si aconsegueixo aguantar una mica més que
ella...,
va pensar Durga, i de seguida va comprendre que es tractava d'un «si» molt
gran.
***
Han Solo
estava repassant els llistats de carregaments destinats a les mines de Kèssel
amb Jabba quan ell, Chewie, i Jabba van sentir un potent cop sord seguit per un
esgarip i, posteriorment, una altra sèrie de cops i sorolls ofegats. Humà,
wookiee i hutt es van mirar, molt sobresaltats.
—Què ha
estat això? —va preguntar Han.
—La meva
tia deu estar patint un dels seus atacs de mal geni —va dir Jabba.
Gairebé una
dècada abans Han havia presenciat una de les famoses rabietes de la Jiliac, per
la qual cosa no va tenir cap dificultat per creure l'afirmació d’en Jabba. Es
disposava a tornar al treball quan dos crits van arribar a les seves oïdes just
un darrere de l'altre..., i cada crit havia estat produït per una veu diferent.
Jabba es va
incorporar, visiblement alarmat.
—Anem!
Han i
Chewie van arrencar a córrer darrere d’en Jabba mentre aquest els guiava cap
als sons. El corellià mai deixava de sorprendre's davant la rapidesa amb què
eren capaços de moure's els hutts quan disposaven d'una motivació prou gran.
Van arribar
a la càmera d'audiències de la Jiliac i van veure a una bella jove rossa
immòbil davant de l'entrada. Han va mirar per sobre de l'espatlla de la
desconeguda i va veure que Jiliac estava enredada en un combat mortal amb un
hutt molt més petit. El nouvingut tenia una marca de naixement que li
desfigurava la cara i s'estenia per sobre d'un ull. Les dues criatures bramaven
i esbufegaven mentre feien entrexocar els seus enormes pits.
Quan Han,
Chewie i Jabba van anar cap a la dona, aquesta va bellugar el cap i va alçar
una mà per detenir el seu avanç.
—No —va
dir—. No interferiu. Durga ha desafiat a Jiliac sota l'Antiga Llei, i ara un
líder de clan està lluitant amb un altre líder de clan.
Per a gran
sorpresa d’en Han, Jabba no va apartar a la dona del seu camí per anar en ajuda
de la seva tia. El que va fer va ser inclinar el cap en l'equivalent hutt d'una
reverència.
—Tu deus
ser la Guri —va dir.
—Sí,
excel·lència —va replicar ella.
En aquest
mateix instant un grup de guàrdies va arribar a la carrera pel passadís amb les
llances d'energia llestes per ser usades. Jabba es va tornar cap a ells per
impedir-los el pas, i els gamorreans li van contemplar amb mirades
pampalluguejants plenes d'atordida sorpresa.
—La meva
tia està tenint un dels seus atacs de mal geni —va dir—. La vostra presència no
és necessària.
El líder
dels guàrdies no va semblar quedar molt convençut per les seves paraules, però
Jabba no es va moure, i la massa del seu enorme cos de hutt li impedia veure
amb els seus propis ulls què era el que estava ocorrent. El gamorreà va
titubejar, el seu musell porcí tremolant a causa de l'anhel gairebé
incontenible de lluitar.
—He dit que
us podeu anar! —va cridar Jabba, agitant els seus braços davant dels guàrdies.
Els
gamorreans van girar sobre els seus talons, grunyint i esbufegant, i se’n van
anar al trot per on havien vingut.
Han va
tornar el cap cap a la càmera d'audiències i va veure com Jiliac deixava caure
la seva cua amb una força impressionant. L'altre hutt amb prou feines va
aconseguir apartar-se de la trajectòria a temps d'esquivar el tremend cop. El
corellià va mirar a Jabba.
—No vols
detenir la baralla?
Chewbacca
va repetir la pregunta d’en Han.
Jabba els
va mirar fixament, obrint i tancant els seus bulbosos ulls plens d'astúcia.
—Durga és
el líder del clan Besadiï —va dir finalment—. Sigui qui sigui el guanyador, jo
hauré guanyat.
—Però...
—va balbotejar Han—. Jo... Bé, jo creia que estimaves molt a la teva tia.
Jabba li va
mirar com si estigués contemplant a un nen gamorreà afligit de retard mental.
—I
l’estimo, Han —va dir amb dolçor—. Però ara estem parlant de negocis.
Han va
assentir i va mirar a Chewie. El wookiee es va encongir d'espatlles.
—Cert.
Negocis, eh?
—I una cosa
més, Han...
—Sí, Jabba?
El líder
hutt li va fer un senyal amb la mà, demanant-li que s'acostés una mica més.
—Aquest no
és lloc per a un humà, noi. Espera'm en el meu palau. Em reuniré amb tu més
tard.
Si aquest no és lloc per a un humà, què passa
amb ella?,
va voler preguntar Han. Va girar el cap cap a la bella jove rossa, i els seus
ulls es van trobar amb els de ella. Han la va contemplar en silenci durant un
segon interminable, i va comprendre que hi havia alguna cosa indefiniblement
errònia en aquella dona a la qual Jabba anomenava Guri. La jove rossa era
perfecta, però després d'haver-la mirat als ulls Han es va adonar que tots els
seus instints li estaven cridant que es mantingués el més allunyat possible
d'ella. Envoltar-la amb els seus braços li hauria resultat tan impossible com
estrènyer contra el seu pit una mortífera serp verinosa.
—Eh... Sí,
és clar —va dir—. Ja ens veurem després, Jabba. Anem, Chewie.
Han i el
wookiee es van donar la volta i es van apressar a allunyar-se sense mirar cap
enrere.
Durga
estava començant a sentir-se envaït per la desesperació. Malgrat tots els seus
enèrgics esforços per esgotar la Jiliac, la hutt seguia lluitant amb ombrívola
decisió. Jiliac era molt més forta i pesava molt més que ell, i si tan sols un
dels seus cops queia de ple sobre l'objectiu, Durga sabia que quedaria
convertit en una taqueta de greix escampat sobre el terra.
Es van
envestir per enèsima vegada, i els seus pits van xocar amb tal violència que
Durga udolà. Fins a l'últim centímetre del seu cos estava cobert de morats, i
se sentia com si fos un tros de massa escrupolosament colpejat i estès amb
vista a ser introduït en el forn de cocció.
El llarg
combat els havia obligat a recórrer tota l'enorme càmera, com testimoniaven les
restes aixafades del mobiliari i els forats oberts en les parets. De sobte
Durga es va adonar que s'estaven aproximant al trineu de la Jiliac. Jiliac
també degué percebre-ho, perquè de sobte es va apartar del seu oponent i,
girant sobre si mateixa, va començar a avançar cap al trineu repulsor amb
l'ondulació més veloç que era capaç, tossint i panteixant en un desesperat
intent de recuperar l'alè.
Durga ja
estava darrere d'ella, i no va trigar en atrapar-la. Resultava obvi que Jiliac
pretenia apujar-se al trineu per usar-lo a continuació com un ariet contra ell.
Si aconseguia pujar-hi, Durga estaria perdut!
Va
aconseguir acabar d'atrapar la Jiliac i va estendre les mans cap als controls,
però de seguida va haver d'apressar-se a tirar-se a un costat quan la líder del
clan Desilijic va desplaçar la seva cua en un potent arc per sota de la
plataforma, dirigint la punta cap a la cara d’en Durga.
Durga va
reaccionar de manera totalment automàtica, rodant cap endavant sobre el seu pit
mentre es recolzava amb les mans, va alçar la cua per sobre del seu cap.
Dirigint-la acuradament, va impulsar la punta de la seva cua cap avall i va
aconseguir deixar-la caure sobre el botó activador dels sistemes d'energia del
trineu repulsor, enfonsant-lo en el tauler de control.
El trineu
repulsor va caure com una pedra just sobre la cua de la Jiliac, deixant-la
fermament atrapada.
Jiliac va
deixar escapar un xiscle de dolor i va intentar alliberar la seva cua. Mentre
rodava sobre si mateix per tornar a alçar-se, Durga va comprendre que Jiliac no
anava a aconseguir alliberar-se. Inclinant-se cap enrere amb un brusc
retorciment, es va col·locar en la posició adequada i va deixar caure la seva
cua sobre el cap de la Jiliac, copejant-la amb totes les seves forces.
La líder
del clan Desilijic ganyolà.
Durga va
tornar a llançar-se contra el seu cap, i després es va apressar a repetir el terrible
atac.
Va
necessitar cinc espantosos cops perquè Jiliac s'enfonsés en la inconsciència. Mor, va pensar mentre calcigava la seva
carn xopada.
—Mor!
—va cridar—. MOR!
Mai
va saber amb seguretat en quin moment va morir la Jiliac. De sobte Durga es va adonar
que estava copejant cegament a una criatura que havia quedat reduïda a una
massa ensangonada i mig aixafada de carn i matèria cerebral. Els ulls de la
Jiliac s'havien convertit en un parell de forats, i la llengua humida i viscosa
apuntava de la seva boca entreoberta.
Durga
es va obligar a detenir-se i va mirar al seu voltant. Guri romania immòbil al
costat d’en Jabba en l'entrada de la gran sala. D'alguna manera tan
inexplicable com incomprensible, l'assassina d’en Xízor havia impedit que els
guàrdies —i Jabba— entressin en la càmera d'audiències. Durga, la ment
esmussada per l'esgotament, va acabar arribant a la conclusió que fos qui fos
aquella jove, era molt més del que aparentava a primera vista.
Movent-se
com si tingués nou-cents anys, Durga va aconseguir pujar al trineu de la Jiliac
i activar-lo. Estava massa cansat per arrossegar-se a través de la sala, i de
fet amb prou feines disposava dels recursos mentals i físics necessaris per
dirigir la plataforma repulsora.
Durga
va travessar la càmera d'audiències en una lenta trajectòria ondulant, deixant
darrere seu el cadàver de la Jiliac.
Quan
va arribar a l'entrada, es va detenir per encarar-se amb Jabba. El líder del
clan Besadiï creia que, en les millors circumstàncies imaginables, podia estar
a l'altura d’en Jabba. Però en aquell moment, Jabba amb prou feines hauria
d'esforçar-se per vèncer-li.
Guri
va fer un pas cap endavant i es va inclinar respectuosament davant seu.
—Us
felicito pel reeixit final del vostre desafiament, excel·lència.
Durga
va girar el cap cap a la dona.
—Guri...
Ets l'assassina del Príncep Xízor, veritat?
—Serveixo
al Príncep en tot allò que es troba al meu abast —va dir la Guri sense perdre
el componiment.
—Podries
matar a un hutt? —va preguntar Durga.
—Per
descomptat que sí —va replicar la Guri.
—Doncs
llavors... mata a Jabba —va dir Durga.
Guri va
bellugar el cap en una negativa gairebé imperceptible.
—No,
excel·lència. Les meves ordres eren ajudar-vos al fet que poguéssiu venjar-vos
de la Jiliac. Aquest objectiu ja ha estat aconseguit, i ara ens anirem.
Durga va
iniciar un moviment cap a Jabba, però l'ajudant d’en Xízor es va interposar
entre ells i el mut missatge dels seus ulls va quedar molt clar amb prou feines
aquests es van posar en Durga.
—Ara ens
anirem —va repetir.
Jabba es va
fer a un costat per deixar-los passar després que Guri pugés d'un àgil salt a
la plataforma repulsora de la Jiliac. Durga va sentir soroll de peus llançats a
la carrera i va veure guàrdies que corrien cap a ells, però Jabba els va
detenir alçant una mà.
—Fa una
estona us vaig acomiadar! —va dir—. Aneu-vos d'una vegada!
Els
guàrdies es van apressar a obeir.
Jabba va
mirar a la Guri.
—No volia
perdre'ls —va dir—. Constitueixen una defensa molt efectiva contra la majoria
d'invasors.
Guri va
assentir, i després va engegar el trineu. Durga va llançar una mirada tenebrosa
a Jabba, però les seves últimes reserves de fortalesa acabaven d'esvair-se.
Massa exhaust per assaborir la seva victòria, va descobrir que l'única cosa que
podia fer era romandre immòbil sobre la plataforma repulsora...
Jabba va
anar lentament cap a l'enorme cadàver de la seva tia. Amb prou feines podia
creure que estigués morta, i sabia que la trobaria a faltar. Però, com li havia
dit a Han Solo, es tractava de negocis. Pel bé del clan Desilijic, així com pel
seu propi... La visió del cap destrossat i informe de la Jiliac va demostrar
tenir el poder de regirar-li l'estómac. Jabba sabia que trigaria bastant temps
a tornar a tenir gana.
Va dedicar
uns moments a reflexionar i es va preguntar quines havien de ser les seves
primeres accions després d'haver-se convertit en líder indiscutit del clan.
Molt probablement hauria de comparèixer davant el Gran Consell dels hutts, però
quan els hagués explicat que s'havia tractat d'un desafiament entre líders de
clan sota l'Antiga Llei, hi hauria molt poc que poguessin dir.
I, en el
cas que l'hi preguntessin, Jabba els diria que Jiliac havia estat la causant
que Aruk fos enverinat...
Llavors,
sense que hi hagués cap advertiment previ, Jiliac es va moure.
Jabba,
sobresaltat i ple d'incredulitat, es va apressar a alçar-se. Està tornant a la vida, i es posarà feta una
fúria! iNo! Els seus cors van començar a bategar amb creixent violència.
Què podia estar ocorrent? No hi havia cap dubte que la seva tia estava morta,
ni la més mínima...
El
gegantesc cos va tornar a moure's, i un instant després el nadó de la Jiliac va
sortir de la seva bossa abdominal. Jabba es va relaxar. Hauria d'haver-ho comprès, va pensar, sentint-se avergonyit del seu
momentani temor supersticiós.
La diminuta
criatura amb forma d'eruga va seguir lliscant-se cap endavant, agitant els seus
petits membres vestigials mentre deixava escapar gemecs i clapotejos
irracionals.
Jabba li va
llançar una mirada plena de malvolença. Sabia que seria confirmat líder del
clan Desilijic ocorregués el que ocorregués, però per què deixar encara que
només fos un insignificant cap per a lligar?
Amb una
lenta ondulació plena de decisió, Jabba va començar a avançar cap a la
indefensa progènie de la seva tia...
L'endemà de
la seva victòria sobre la Jiliac, el líder del clan Besadiï es trobava tan
rígid i adolorit que amb prou feines si podia moure's. Així i tot, quan
Teroenza li va trucar per dir-li que el cos d’en Kibbick ja havia estat enviat
a casa, seguint les seves ordres, Durga va aconseguir ocultar els dolors que
patia.
—Necessito
més guàrdies, excel·lència —va dir el Gran Sacerdot—, i per tant m'he pres la
llibertat de contractar-ne alguns, a les meves pròpies expenses. Espero que el
clan Besadiï em reembossarà les despeses, però necessito comptar amb protecció
addicional. Aquestes incursions rebels són inadmissibles.
—Ho entenc
—va dir Durga—. Intentaré aconseguir més guàrdies.
—Gràcies,
excel·lència.
Després de
tallar la connexió Durga es va tornar cap a la Guri, que havia estat esperant
per acomiadar-se d'ell
—Teroenza
s'està preparant per començar a actuar —va dir—. Ja gairebé està llest per
trencar amb el clan Besadiï.
Guri va
assentir.
—Crec que
teniu raó, noble Durga.
—Les tropes
ylesianes potser decideixin mostrar-se lleials a Teroenza, per la qual cosa
necessito alguna forma de mantenir sota control al Gran Sacerdot fins que pugui
substituir-lo —va dir Durga—. Així doncs, tinc una sol·licitud per al teu amo,
el Príncep Xízor.
—Sí, noble
Durga?
—Et demano
que li transmetis la meva petició que em concedeixi una certa ajuda militar. Si
estigués disposat a enviar tropes a Ylèsia, això facilitaria la transició i em
permetria lliurar-me de Teroenza sense necessitat de posar furiosos als
sacredots i els pelegrins. Sé que el Príncep disposa d'amplis recursos i que té
a les seves ordres diverses unitats de mercenaris. Amb una força combatent
moderna i efectiva al planeta, els guàrdies de Teroenza mai podran organitzar
un desafiament armat. —Durga s'havia tornat cap a la Guri malgrat els dolors
del seu cos ple de morats, i l'estava mirant fixament—. Li ho demanaràs en el
meu nom, Guri? Li explicaràs quina és la situació?
—Ho faré
—va dir Guri—. Però sa altesa rares vegades envia tropes tret per protegir els
seus propis interessos.
—Ja
ho sé —va dir Durga amb abatiment. El que anava a dir a continuació no li
agradava massa, però parlar sempre seria preferible a perdre-ho tot—. A canvi
del seu suport, digues-li al teu Príncep que li ofereixo un percentatge dels beneficis
ylesians d'aquest any.
Guri
va assentir.
—Transmetré
la vostra proposició, noble Durga. Ja tindreu notícies de la seva altesa —va
afegir amb una lleugera reverència—. I ara... Amb el vostre permís m'acomiado,
excel·lència.
Durga
va assentir, inclinant el cap tot el que li permetia fer-ho el seu coll rígid i
adolorit.
—Adéu,
Guri.
—Adéu,
noble Durga.
***
Bria
Tharen estava treballant en el seu despatx del Retribució, la seva corbeta de la classe Rondador, quan Jace Paol
va aparèixer en la unitat d’holocomunicacions.
—Acabem
de rebre un missatge per a vostè, comandant —va dir la imatge d’en Paol—. Ve
per un canal altament protegit, i està en el seu codi privat.
—La
caserna general? —va preguntar la Bria.
—No,
comandant. Es tracta d'una transmissió civil.
Bria
va enarcar les celles, sentint-se bastant sorpresa.
—De
debò? —Molt poques persones disposaven del seu codi privat fora dels nivells
interns. Alguns dels operatius del servei d'intel·ligència, com Barid Mesoriaam
i altres agents del seu cercle, el coneixien, però difícilment decidirien
posar-se en contacte amb ella d'una manera tan directa—. Bé... Passa-m'ho, si
us plau.
Moments
després, una petita imatge hologràfica va cobrar forma damunt de la unitat de
comunicacions del despatx.
Bria la va
contemplar en silenci, sentint-se cada vegada més sorpresa. Un hutt? L'únic
hutt que disposava del seu codi privat era Jabba i això volia dir que aquell
hutt devia ser Jabba, encara que tots els hutts li semblaven iguals,
especialment vistos en un missatge hologràfic més aviat borrós.
—Jabba?
—li va preguntar a la imatge—. Sou vós, excel·lència?
—Sí,
Comandant Tharen —va replicar el hutt.
—Ah...
Bé, en aquest cas... A què dec el plaer d'aquesta trucada, excel·lència?
El
líder hutt va inclinar lleugerament el cap.
—Li
demano que vingui immediatament a Nal Hutta, Comandant Tharen. La infortunada
defunció de la meva tia m'ha convertit en líder del clan Desilijic, i hem de
parlar.
Bria
va contenir l'alè. Només havia transcorregut un mes des de la seva entrevista amb
la direcció del clan Desilijic..., i Jiliac havia mort?
Va
decidir que no volia saber què havia ocorregut exactament.
—Vindré
immediatament, excel·lència —va dir, inclinant respectuosament el cap—. Suposo
que voleu reobrir les nostres negociacions concernents a l'empresa ylesiana,
veritat?
—Així
és —va dir Jabba—. He començat a enviar operatius a Ylèsia perquè s'ocupin dels
t'landa Tils, i estic preparat per dur a terme la incursió ylesiana. Ja va sent
hora que posem fi a la tirania econòmica del clan Besadiï.
—Estaré
allà en dos dies —va prometre Bria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada