Clarejar rebel (XIII)

Anterior

Capítol 13: ... I foc.

Durga va activar el sistema de comunicacions i va introduir els codis que el seu pare li havia proporcionat feia anys. Es va preguntar si encara serien els correctes. Aquella trucada era molt important...

La connexió va trigar diversos minuts a establir-se, i a més va resultar no ser massa bona. El seu grup devia estar a considerable distància de la Vora Exterior.

La imatge va acabar adquirint cohesió. L'efígie hologràfica del caçador de recompenses més famós de la galàxia va aparèixer davant Durga, tremolant i amb les vores francament borroses. Però Durga podia sentir amb tota claredat els tons mecànicament filtrats de Fett.

—Sóc Durga, líder del clan Besadiï —va dir el hutt—. Salutacions, Boba Fett.

—Noble Durga... —La veu, gèlidament seca i desproveïda d'inflexions, no contenia la més lleu ombra d'interès, sorpresa o ansietat. De fet, estava totalment desproveïda d'emocions—. Em trobo molt lluny de la Vora Exterior. Què succeeix?

—Desitjo que acceptis una recompensa de Prioritat —va dir Durga—. La situació és molt delicada, i s'ha tornat potencialment volàtil. Per això et necessito. Sé que ets capaç de fer exactament tot el que dius. Es tracta d'un cas en el qual no pot haver-hi errors, i això vol dir que necessito al millor.

Boba Fett va inclinar el cap.

—Està disposat a pagar la tarifa extra d'una recompensa de Prioritat? Haig de ser adequadament compensat per desviar la meva atenció d'altres encàrrecs i concentrar-me únicament en el seu.

—Sí, estic disposat a pagar-la —va dir Durga—. L'objectiu de la recompensa és Teroenza, el Gran Sacerdot d’Ylèsia. Estic disposat a pagar la suma de dos-cents mil crèdits.

—No és suficient. Tres-cents mil —va dir Boba Fett—. I després tornaré immediatament a la Vora Exterior.

Durga va titubejar durant uns moments, i va acabar assentint.

—Molt bé, El temps és crucial. Desitjo que em portis la banya de Teroenza com a prova de la seva mort. Però hauràs d'esperar fins que jo hagi sortit de Nal Hutta i em faltin cinc hores per arribar a Ylèsia, i a més hauràs de matar a Teroenza de tal forma que cap t’landa Til s'assabenti de la seva mort fins que hagin transcorregut unes quantes hores. En cas contrari, si els altres sacerdots descobreixen que el seu líder ha estat assassinat podrien tractar d'organitzar una revolta. Ha quedat entès?

—Afirmatiu. Establiré contacte i confirmaré el moment abans d'eliminar l'objectiu. M'asseguraré que els altres t'landa Tils no s'assabentin que Teroenza ha mort.

—Correcte.

Després Durga va recitar els codis d'identificació de la seva nau, i Fett li va assegurar que els havia rebut.

—M'agradaria recordar-li els termes concernents a una recompensa de Prioritat —va dir Fett—. Em concentraré en accedir a l'objectiu que ha especificat, i no acceptaré cap altra missió fins a haver-li lliurat la banya del Gran Sacerdot. A més, la recompensa de Prioritat per Teroenza és de tres-cents mil crèdits.

—Correcte —va confirmar Durga.

—Aquí Fett, tallant la connexió.

La tremolosa imatge hologràfica del caçador de recompenses vestit en la seva armadura es va esvair després d'haver sofert una última ondulació.

A continuació Durga va activar el seu comunicador en la gamma de les freqüències locals per poder parlar amb Zier. El seu lloctinent hutt li havia assegurat que la seva recerca del successor de Teroenza ja es trobava reduïda a tres t'landa Tils. Durga els entrevistaria personalment, i seleccionaria al nou Gran Sacerdot d’Ylèsia.

Durga va pensar en com d'agradable que seria poder sostenir la banya ensangonada del Gran Sacerdot en les seves delicades manetes. Potser la faria incrustar en una placa que després penjaria de la seva paret...

***

Durant els dos dies següents, Bria Tharen i Han Solo van recórrer Nar Shaddaa junts, reclutant contrabandistes i corsaris perquè servissin com a guies als pilots i —en el cas dels corsaris— com a suport potencial per a l'operació ylesiana. Els dos van posar el màxim èmfasi possible en els guanys fàcils d’obtenir a Ylèsia, i en les grans quantitats d'espècia acumulades pel clan Besadiï.

Tant Bria com Han es van assegurar de mantenir-se fidels al seu acord de «només és un negoci», però Bria va començar a percebre una creixent tensió en Han, i de seguida va saber que reflectia els sentiments que també estava experimentant ella.

En Han li va explicar el que havia estat fent durant els últims deu anys, i al seu torn Bria li va explicar certes parts de la seva vida en el moviment de resistència. Li va explicar que després d'haver-li deixat a Coruscant havia vagat d'un món a un altre, lliurant un incessant combat contra el seu anhel de l’Exultació.

—En dues ocasions vaig arribar a comprar un bitllet i em vaig posar en una cua per pujar a una nau que anava a Ylèsia —va dir—. Les dues vegades vaig ser senzillament incapaç de seguir endavant quan va arribar el moment decisiu: em vaig sortir de la cua, me’n vaig anar i em vaig esfondrar.

Finalment, a Corèllia va trobar un grup que l'havia ajudat a superar la seva addicció, ajudant-la a comprendre per què se sentia tan buida i obsessionada.

—Vaig necessitar mesos d'investigar-me a mi mateixa per poder entendre per què volia fer-me mal d'aquesta manera tan terrible— va dir—. Vaig acabar aconseguint autoconvèncer-me que el mer fet que la meva mare m'odiés i em menyspreés per no ser allò que ella volia que fos, no significava que jo també hagués d'odiar-me a mi mateixa. No havia de destruir-me a mi mateixa en una espècie de pervers intent de complaure-la.

En Han, recordant la mare de la Bria, li va llançar una mirada plena de simpatia.

—Doncs jo tenia la sensació de què el que mai pogués arribar a conèixer als meus pares era quelcom així com una injustícia o una estafa personal. Això és el que sentia... fins que vaig conèixer a la teva mare, Bria —va dir—. Hi ha coses pitjors que ser orfe.

Bria va deixar escapar una tremolosa riallada.

—Tens raó, Han.

Molts contrabandistes i corsaris es van sentir francament interessats per la proposició de la Bria, i van decidir unir-se a l'operació. El que Jabba estigués recolzant-la i tractés de convèncer als qui pilotaven naus per a ell que prenguessin part en l'atac també estava sent de gran ajuda. Molts dels pilots que exercien alguna classe de treball per a ell ja havien accedit a actuar com a guies durant el descens.

I mentrestant, l'Aliança Rebel estava reunint naus a l'espai perquè els capitans i comandants de superfície poguessin anar sent ensinistrats en el pla de batalla. Després que Bria i Han haguessin reclutat a un nombre de capitans contrabandistes prou elevat perquè pogués haver-hi almenys un contrabandista en cada grup de navilis d'assalt rebels, van anar en el Falcó fins a la base rebel de l'espai profund, situada en unes coordenades que es trobaven bastant lluny de les rutes comercials habituals però que quedaven prou prop d’Ylèsia perquè es pogués arribar a l'objectiu mitjançant un sol salt hiperespacial.

Bria va quedar fascinada pel Falcó, i es va mostrar adequadament impressionada per la seva velocitat i el seu armament. Han s’ho va passar en gran ensenyant-li la seva nau i totes les seves modificacions especials. Com a preparació per a l'atac de superfície, per fi havia aconseguit que Shug i Chewie li ajudessin a instal·lar el canó ventral amb el qual portava tant temps volent comptar. Atès que anava a tractar-se d'un atac de superfície, hi havia moltes probabilitats que resultés útil.

Bria li va somriure mentre el Falcó seguia un vector d'aproximació per a la seva cita amb el Retribució.

—M'has ensenyat la teva nau, així que ara hauràs de deixar-me que jo t'ensenyi la meva —va dir.

Han va esclatar a riallades, i els dos van gaudir del moment més relaxat i agradable que havien tingut des de la seva trobada.

—Bella nau —va dir, admirant l'esvelta i elegant silueta de la corbeta suspesa sobre el camp estel·lar.

En desembarcar van ser rebuts per Tedris Bjalin, el capità del Retribució. Han va posar cara de sorpresa.

—Tedris! —Va exclamar, contemplant a l'home alt i ja una mica calb vestit amb l'uniforme rebel—. Com dimonis has acabat aquí?

Els ulls de la Bria van anar de l'un a l'altre.

—Us coneixeu?

—Per descomptat —va dir Han, encaixant-li la mà a Tedris mentre intercanviaven palmellades en l'esquena—. Tedris i jo ens vam graduar a la mateixa classe de l'Acadèmia.

—És una història molt llarga —va dir Bjalin—. Després del que em vas dir aquella vegada a bord de  Destinació, no vaig poder evitar començar a pensar que el servei s'estava tornant tan corrupte com l'Imperi. I llavors... —Una ganyota va retorçar les seves ossudes faccions—. Recordes que vaig néixer a Tyshapahl, Han?

Han ho havia oblidat. Mirà fixament al seu vell amic, i la comprensió va anar obrint-se pas gradualment pel seu cervell.

—Oh... Tedris... Ho sento. La teva família?

El corellià havia conegut a la família d’en Tedris durant la graduació.

—Els van matar durant la massacre —va confirmar Tedris—. Després d'això vaig decidir que no podia seguir aguantant-ho. Havia d'enfrontar-me a ells de qualsevol manera que estigués al meu abast.

Han va assentir.

Bria li va ensenyar la nau. Han estava veient una altra faceta més d'ella i, en ser un exmilitar, va quedar impressionat per la disciplina i entusiasme de les tropes de la Bria. Resultava obvi que els integrants de l'Esquadró de la Mà Vermella reverenciaven la seva comandant. Han va descobrir que molts d'ells eren ex-esclaus, persones disposades a dedicar les seves vides a la missió d'alliberar als qui seguien vivint en la captivitat.

Bria va portar-lo a reunions amb altres comandants rebels, i van assistir a diverses sessions de planificació per a la incursió. Els bothans s'encarregaven de proporcionar els serveis de seguretat, i els sullustans havien enviat deu naus i gairebé dos-cents soldats. En els anys transcorreguts des que Han i Bria es van anar d’Ylèsia, els sullustans havien perdut a molts ciutadans que hi havien anat per convertir-se en pelegrins.

A més de moltes naus de la resistència corelliana, hi havia tropes d’Alderaan (encara que una gran part del suport alderaanià havia assumit la forma de personal mèdic, pilots de transport i uns altres no-combatents) i de Chandrilà.

—Convèncer a l'Aliança que aquesta operació era factible ha resultat bastant difícil —li va confessar—. Però ha acabat tornant-se brutalment obvi que les nostres tropes necessiten adquirir experiència de combat. Finalment vaig aconseguir convèncer a la caserna general que aquesta incursió ajudaria a les tropes a adquirir la confiança necessària perquè puguin començar a enfrontar-se amb els imperials.

Totes les naus rebels de la Vora Exterior havien estat assignades a la incursió. Han va contemplar la flota que s'estava reunint davant seu, i al final va admetre que tal vegada tinguessin una possibilitat. A continuació va acabar donant unes quantes classes pràctiques als pilots rebels que dirigirien les llançadores d'assalt durant el seu descens a través de l'atmosfera ylesiana.

Durant la primera d'aquestes classes, Han es va ensopegar amb un altre vell amic.

—Jalus! —va exclamar quan el diminut sullustà de flàccides galtes va entrar a l'àrea d'ensinistrament del Retribució—. Què dimonis estàs fent aquí?

Jalus Nebl va assenyalar el seu uniforme rebel.

—Què et sembla que estic fent? —va clacar amb la seva virolada veu—. El Somni d’Ylesià s'ha convertit en el Somni de Llibertat, i ja porta diversos anys prestant excel·lents serveis a la Rebel·lió.

Han li va presentar a Bria, i Bria es va alegrar de poder conèixer per fi al valent pilot que els havia salvat del navili dels esclavistes. Els tres van dedicar una estona a recordar el passat, i la seva agosarada fugida d’Ylèsia. Tant Jalus Nebl com Han es van sentir molt impressionats en assabentar-se que el grup de la Bria havia capturat la nau dels traficants d'esclaus, que havia passat a dir-se Retribució.

El Retribució, ja recondicionat, seria utilitzat pel moviment de resistència en aquell atac per transportar llançadores d'assalt i tropes de suport sota el comandament d'un altre comandant rebel.

Veure com Han s'anava relacionant amb els comandants rebels i altre personal de la missió va fer que Bria s'adonés que mai havia estat més feliç. Han semblava estar gaudint enormement aquella ocasió de tornar al vell estil de vida militar, menjar el ranxo en la cantina, bromejar i parlar amb els soldats a les ordres de la Bria. Tots van mostrar un gran respecte davant els seus coneixements i el seu antic historial militar com a oficial imperial, especialment després que Tedris Bjalin els expliqués algunes de les aventures més agosarades protagonitzades per «Manyós» Han durant els seus dies de l'Acadèmia.

Bria es va sorprendre albergant l'esperança que Han acabaria comprenent que el moviment de resistència era el lloc en el qual havia d'estar, i que acabaria decidint estar amb el moviment i amb ella. Es va dir que cada moment que passaven junts era com tornar a la llar, encara que es va assegurar de seguir mantenint la distància implícita en el seu acord que allò «només era un negoci».

I mentre ho feia, no deixava de preguntar-se què estaria pensant Han d'ella.

Cap al final del seu segon dia amb la flota rebel que s'estava congregant en el punt de cita de l'espai profund, Bria va rebre un missatge informant-la que havia de reunir-se amb certs aliats potencials de la Resistència a Ord Mantell. Han es va oferir a portar-la fins a allà en el Falcó, sentint-se molt orgullós d'aquella ocasió de poder exhibir la rapidesa de la seva nau..., encara que quan va fer el seu primer intent de saltar a l’hiperespai, el sempre capritxós Falcó es va negar a cooperar. Després que dos cops de mà no aconseguissin donar resultat, Han va haver de passar diversos minuts suosos i una miqueta incòmodes manejant una clau hidràulica per aconseguir que la seva nau acabés cooperant.

Quan per fi van estar a l’hiperespai, Bria es va dedicar a contemplar-li des de la butaca del copilot, admirant l'eficient seguretat amb què pilotava.

—És una nau meravellosa, Han—va dir—. Vaig veure com la guanyaves, saps?

En Han es va tornar cap a ella, molt sorprès.

—Què? Estaves allà?

Bria li va explicar que havia anat a Bespin durant el gran torneig de sàbacc.

—T'estava animant en silenci —va murmurar—. Quan vas guanyar, vaig voler... —es va interrompre, es va posar vermella i no va dir res més.

—Què era el que volies fer? —va preguntar Han amb els ulls clavats en el seu rostre.

—Oh... M'hagués agradat poder prescindir del secret per felicitar-te —va dir la Bria—. Per cert, què li vas fer a aquella barabel perquè s'enfadés d'aquella manera?

Han la va mirar, i després els seus llavis van tremolar i es petar de riure.

—Vas conèixer a Shallamar?

—No de manera formal —va dir Bria en un to bastant sec—, però vaig acabar passant una estona al costat d'ella després que l'haguessin eliminat del torneig. Aquesta reptiloide estava una mica boja, creu-me...

Han va deixar anar una rialleta, i després li va explicar que ell i Shallamar havien tingut una petita trobada a Devaron feia cinc anys.

—Em va assegurar que m'anava a arrencar el cap d'una mossegada —va dir Han—. I ho hagués fet, de no haver estat per Chewie.

—Devaron? Oh, sí, ja me'n recordo... —va dir Bria, i després va tornar a callar en veure la forma en què l'estava mirant Han i va acabar mossegant-se el llavi sota la intensitat de la seva mirada.

—Així que estaves en aquell acte religiós ylesià —va dir Han—. Vaig creure que estava tenint visions, saps? Després d'aquell dia vaig passar mesos sencers sense beure ni una copa.

Bria va assentir.

—Sí, Han estava allà... Però no podia permetre que fessis malbé la meva tapadora, comprens? Em trobava entre aquella multitud perquè tenia una missió.

—I en què consistia aquella missió?

Bria va alçar el cap i li va sostenir la mirada.

—Assassinar a un t'landa Til anomenat Veratil. Però tu ho vas esguerrar. Pel que sé, Veratil encara viu..., encara que probablement no seguirà vivint durant molt temps.

Han la va contemplar en silenci durant un segon interminable abans de parlar.

—Realment has fet gairebé qualsevol cosa per la Resistència, veritat?

La seva forma de mirar-la va posar una miqueta nerviosa a la Bria.

—No em miris així, Han! —va exclamar—. Són uns éssers malvats! Mereixen morir!

Han va assentir lentament.

—Sí, suposo que sí —va dir—. Però... Resulta una miqueta inquietant, saps?

—De vegades aconsegueixo fer-me por a mi mateixa —va replicar Bria amb un somriure tremolós.

Quan van arribar a Ord Mantell, Bria es va reunir amb els líders de la Resistència de la zona per explicar-los la missió i la seva importància. Després de la seva reunió, es va sentir plena de goig quan la Resistència va prometre enviar immediatament tres naus i cent soldats, més el personal mèdic i de suport adequat.

Mentre Han i Bria es preparaven per pujar al Falcó i iniciar el viatge de retorn al punt de cita rebel a l'espai profund, un dels suboficials va anar cap a la Bria amb una fulla de plastipaper a la mà. Bria la va llegir ràpidament, i després va alçar els ulls cap al Han i li va somriure.

—La caserna general acaba de rebre un missatge de Togòria—va dir—. Un petit contingent de togorians s'ha ofert voluntari per prendre part en l'operació. Volen que els recollim durant el trajecte de tornada.

Han li va retornar el somriure.

—Muuurgh i Mrrov? —va suposar.

—El missatge no ho diu, però podríem apostar al fet que formen part del grup —va replicar la Bria—. No t'ho sembla?

—Segur —va dir Han, evitant mirar-la als ulls—. Togòria és un món molt bell. No m'importaria tornar-lo a veure.

Bria també va desviar la mirada. Ella i Han s'havien sentit realment a prop l'un de l'altre per primera vegada en una platja togoriana. Togòria era un món preciós, i estava ple de records per a tots dos.

Durant el viatge no van parlar molt. Bria va descobrir que s'havia posat prou nerviosa perquè el seu estómac es transformés en un nus de tensió, i es va preguntar com se sentiria Han.

Han va posar el Falcó sobre la pista de descens que s'estenia al costat de Caross, la ciutat de major grandària de Togòria. Després d'haver acabat les seves comprovacions finals i haver posat al dia la seva bitàcola de vol, ell i Bria van anar cap a la rampa de descens. Un grup de togorians ja estava avançant cap a la pista, i Han va creure reconèixer a un enorme mascle de pelatge negre que tenia el pit i els bigotis blancs. Al costat d'ell hi havia una femella de pelatge blanc i ataronjat i silueta menys corpulenta.

Bria va somriure amb sobtada excitació.

—Muuurgh i Mrrov!

Els humans van baixar corrent per la rampa i van arribar al terra just a temps per ser abraçats tan violentament que els seus peus van deixar d'estar en contacte amb la superfície de Togòria.

—Muuurgh! —va cridar Han, sentint-se tan alegre de veure al seu vell amic que va acabar copejant el pit de l'enorme felinoide amb els punys mentre els seus peus penjaven en l'aire—. Què tal estàs, company?

—Han... —Muuurgh gairebé havia emmudit de pura emoció. Els togorians eren unes criatures molt emocionals, especialment els mascles—. Han Solo... Muuurgh és molt feliç de veure a Han Solo de nou. Massa temps havia passat sense veure’l!

Em sembla que ha tornat a descurar les seves pràctiques de bàsic, va pensar Han amb diversió. El bàsic d’en Muuurgh sempre havia estat una miqueta espasmòdic, però després de tot aquell temps fins i tot semblava haver empitjorat una mica.

—Eh, Muuurgh! Mrrov! —va exclamar—. M'alegro molt de tornar-vos a veure!

Després que haguessin acabat amb les salutacions, Mrrov li va explicar que hi havia un contingent de togorians que havien tingut certs problemes amb Ylèsia al llarg dels anys i que volien formar part de l'atac.

—Sis dels nostres van ser esclavitzats o van estar a punt de ser-ho allà, Han —va dir Mrrov—. Volem prendre part en aquesta operació per assegurar que cap altre togorià tornarà a ser atrapat per aquest horrible lloc.

Han va assentir.

—Bé, doncs podem començar quan vulgueu —va dir.

Muuurgh va bellugar el cap.

—No podrà ser fins demà, Han. Un liphon de grans dimensions va atacar al mosgoth de Sarrah en ple vol, i la muntura té un ala trencada. Sarrah ha demanat prestat un mosgoth i ens ha enviat un missatge dient que estarà aquí demà. Aquesta nit Han i Bria són els nostres convidats d'honor, eh?

Han va mirar a Bria i es va encongir d'espatlles.

—Eh... naturalment —va dir.

—Fantàstic... —va murmurar la Bria, evitant mirar-li als ulls.

Han i Bria van dedicar la tarda a recuperar deu anys d'història perduda amb els seus amics. Muuurgh i Mrrov semblaven una parella molt feliç encara que, fidels a les antigues tradicions togorianes, només passaven un mes junts a l'any. Tenien dos cadells, tots dos femelles, i Han i Bria els van conèixer. Un d'ells encara era molt petit, i resultava extraordinàriament encantador i graciós. Bria i Han van passar un parell d'hores jugant amb ells en els bells jardins.

Aquella nit els humans van ser obsequiats amb els millors aliments i begudes togorians. Diversos narradors togorians els van delectar amb històries de les arriscades escapatòries que ells mateixos havien viscut feia deu anys, quan van fugir d’Ylèsia. En Han amb prou feines es va reconèixer a si mateix: resultava obvi que els relats havien estat «embellits» al llarg dels anys, fins a l'extrem que l'havien convertit en una figura tan heroica que resultava gairebé risible.

Han es va assegurar que no abusava del potent licor togorià, i es va adonar que Bria només bevia aigua.

—No puc beure —va dir ella quan Han li va preguntar sobre aquest tema—. Temo que pugui arribar a agradar-me massa. Haig de tenir molta cura, saps? Quan has estat addicta a una cosa, pots tornar a ser addicta a altres coses.

Han va trobar admirable la seva força de voluntat, i així l'hi va dir.

Després que les celebracions haguessin acabat, Muuurgh i Mrrov van portar als seus convidats al més luxós dels seus apartaments per a hostes, els van desitjar que passessin una bona nit i se’n van anar.

Han i Bria es van quedar immòbils en extrems oposats de la sala d'estar i es van contemplar l'un a l'altre en silenci durant un moment que es va anar perllongant de manera molt incòmoda. Han va acabar tornant la mirada cap a la porta que portava a l'únic dormitori existent.

—Eh... Em sembla que Muuurgh i Mrrov segueixen creient que som una parella —va dir per fi.

—Suposo que sí —va murmurar Bria, incapaç de sostenir-li la mirada.

—Bé, doncs llavors m'imagino que m'ha tocat el catre —va dir Han.

—Ei, sóc un soldat —va protestar la Bria—. Ja he dormit en moltes trinxeres sense tenir ni una manta per tapar-me. No és necessari que em tractis igual que a una dama, Han. —Va somriure i va treure un decicrèdit de la seva butxaca—. Et diré el que anem a fer, d'acord? Tirarem a sorts a qui li toca el llit.

Han li va dirigir el seu somriure més encantador.

—D'acord, petita. Per mi fantàstic.

Bria li va mirar, i els seus ulls es van trobar amb els d’en Han.

—Renoi!—va murmurar, i la seva veu va sonar tan feble com si acabés de córrer quatre o cinc quilòmetres.

Han també estava tenint certes dificultats amb l'alè.

—«Renoi» què? —va preguntar, fent un pas cap a ella. Bria va intentar somriure.

—La galàxia s'ha convertit en un lloc molt perillós per a les femelles de totes les espècies humanoides —va dir—. Per fi has descobert el que ets capaç de fer amb aquest somriure tort teu, veritat?

De fet, Han tenia certa idea dels efectes que podia arribar a produir el seu somriure..., i també la tenien unes quantes dones els noms de les quals hagués pogut recitar. Va donar dos passos més cap a la Bria i va deixar anar una rialleta d'autèntica diversió.

—Eh... Bé, doncs sí —va dir—. De vegades és més eficient que el meu desintegrador.

Bria estava tan tibant que Han es va preguntar si anava a sortir fugint, però va romandre immòbil mentre donava un altre pas cap a ella. Han va baixar la mirada i va veure que li tremolava la mà.

—No vas a llançar aquesta moneda? —va preguntar en veu baixa i suau. Bria va assentir i va fer una profunda inspiració d'aire, i els tremolors de la seva mà es van tornar una mica menys pronunciats.

—Si. Demana el que vulguis.

—Estàs segura que no és una moneda trucada? —va preguntar Han, donant un altre pas cap a ella.

—Eh! —Va protestar Bria—. És un decicrèdit autèntic!

Bria li va mostrar el disc amb fingida indignació, i el va fer girar per demostrar-li que es tractava d'una moneda de curs legal. El revers estava estampat amb el símbol de l'Imperi, i l'anvers contenia el cap de l'Emperador.

Han va donar un altre pas. Ja estava tan prop de la Bria que hagués pogut estendre el braç i tocar-li l'espatlla.

—D'acord, d'acord. Llavors... escullo cara —va dir.

Bria va empassar saliva i va llançar la moneda a l'aire, però no va aconseguir enxampar-la al vol perquè li tornava a tremolar la mà. Han, no obstant això, no va fallar. Va atrapar la moneda i la va sostenir sense mirar-la.

—Cara, compartim el llit... —va murmurar—. Creu..., compartim el terra.

—Però... acordem que... —Bria estava balbotejant, i tot el seu cos havia començat a tremolar—. Vam dir que només eren... negocis.

Han va llançar la moneda per sobre de la seva espatlla i va envoltar-la amb els braços. Després la va besar amb tota la passió acumulada dels últims dies..., i de tots aquells anys perduts. Va besar la seva boca, el seu front, el seu cabell, les seves orelles..., i després va tornar a la seva boca. Finalment, quan va alçar el cap, va tornar a parlar amb un fil de veu.

—Doncs jo dic que a fer punyetes amb els negocis, d'acord?

—D'acord... —va murmurar Bria i després li va tocar el torn a ella de besar-lo i així ho va fer, envoltant-li el coll amb els braços i estrenyent-lo tan apassionadament com ho havia fet ell.

Darrere d'ells, completament oblidat, el decicrèdit caigut sobre les estores de gruixudes fibres entreteixides que cobrien el terra, brillava tènuement en la penombra.

Al matí següent Han va despertar amb un somriure en els llavis. Es va aixecar i va sortir a la petita balconada des de la qual es podia contemplar el bell jardí togorià. Va respirar profund, va sentir el suau trinat dels diminuts llangardaixos voladors i es va recordar de com un s'havia posat en el dit de la Bria feia tants anys, aquella primera vegada a la platja.

Han va desitjar que tinguessin temps per poder tornar a aquesta platja.

Ep —va pensar—, quan aquest assumpte d’Ylèsia hagi acabat, disposarem de tot el temps del món..., i de tots els crèdits que puguem desitjar. Tornarem aquí. Després potser anem al Sector Corporatiu per fer alguns negocis. Amb el Falcó podem anar a qualsevol lloc i fer qualsevol cosa...

Es va preguntar si la Bria arribaria a deixar la Resistència per ell. Després del que havien compartit la nit anterior, li semblava impossible que no fora a fer-ho. Havien nascut l'un per a l'altre, i se sentien tan bé estant junts que a partir d'aquell moment ja no podrien tornar a viure separats.

Han va sentir un pas darrere d'ell, però no es va tornar i va seguir contemplant el jardí, inhalant les exòtiques aromes de les flors dels arbres togorians. Un parell de braços es van lliscar al voltant de la seva cintura, i Han va sentir el frec dels cabells de la Bria en la seva esquena mentre es recolzava en ell.

—Eh... —va murmurar Bria—. Bon dia.

—No hi ha dubte que són bons —va respondre Han en veu baixa i suau—. Els millors en molt temps... Per ser exactes, em sembla que en deu anys.

—Et vaig dir anit que t'estimo? —va murmurar la Bria, besant-li el clatell—. Necessites un tall de cabell.

—Necessito diversos talls de cabell —va replicar Han—. Però si vols, pots repetir-ho.

—T'estimo...

—Sona molt bé —va dir Han—. Però em sembla que necessites una mica més de pràctica. Torna a intentar-ho.

Bria va riure.

—Estàs començant a creure't una mica massa irresistible, Han.

Han va deixar anar una rialleta i va girar sobre els seus talons per abraçar-la.

—Saps una cosa, Bria? Quan anem cap a les coordenades de la cita, el Falcó estarà tan ple d'enormes togorians que potser hagis d'asseure't en la meva faldilla.

—No m'importaria haver de fer-ho —va dir la Bria.

Sarrah va resultar ser extremadament baix per al més habitual entre els togorians, ja que només mesurava dos metres d'altura. Però es trobava en una excel·lent forma física, i els seus músculs es lliscaven sota el seu llustrós pelatge negre com fils oliats.

Durant el trajecte de tornada a la cita de l'espai profund, Han va fer una parada a Nar Shaddaa per recollir a Jarik i Chewbacca. El corellià s'havia estat preguntant què tal es portarien Chewie i Muuurgh. Quan es va encarregar de presentar-los, Han va poder gaudir del gens usual espectacle de veure com Chewie havia d'alçar la mirada cap a una altra criatura. Muuurgh va contemplar al wookiee en silenci durant uns moments abans de parlar.

—Salutació a l'amic d’en Han Solo —va dir després—. M'ha dit que ets el seu germà en el pelatge.

Chewie va deixar escapar un suau rugit, i Han es va encarregar de traduir-ho.

—Chewbacca retorna les seves salutacions a Muuurgh —va dir—. Se sent molt honrat de poder conèixer al caçador Muuurgh, un germà en el pelatge del passat.

Les dues enormes criatures es van contemplar solemnement la una a l'altra, i després ambdues es van tornar cap al Han. El corellià va alçar els ulls cap a elles, i de seguida va poder veure que s’havien caigut bé.

—Teniu molt en comú, nois —va dir.

—Per descomptat, —va dir Chewie—. Tenien al Han.

—Qualsevol amic d’en Han Solo és un amic de Muuurgh —va anunciar el togorià.

En Han va sentir brunzir el senyal de la porta del seu apartament, i la va obrir per trobar-se amb Lando a l'altre costat del llindar. Per una vegada el jugador no anava vestit a l'última moda, sinó amb una senzilla espècie d'uniforme militar, i calçava gruixudes botes. Lando anava armat amb una pistola i un rifle desintegrador.

—Eh! —va exclamar Han—. Què ocorre? Vas a alguna guerra?

—Acabo d'assabentar-me del petit viatge que esteu planejant fer a Ylèsia —va dir Lando—. Vull prendre part. Puc acompanyar-vos a bord del Falcó?

En Han, molt sorprès, va mirar al seu amic.

—Això no és la teva classe de diversió, noi—va dir—. No esperem que aquests guàrdies gamorreans d’Ylèsia ofereixin una gran resistència, però hi haurà alguns tirotejos.

Lando va assentir.

—Tinc bona punteria —va dir—. Ja gairebé he estalviat els crèdits suficients per comprar una nau nova, Han. Li he clavat els ulls a un petit iot que és una autèntica bellesa, i crec que una part d'aquesta espècia que hi ha en els magatzems bé es mereix que la meva preciosa pell sofreixi alguns riscos. Deu mil crèdits més, i aquesta preciositat serà meva...

Han es va encongir d'espatlles.

—Per mi encantat —va dir—. Pots unir-te a la festa, noi. El viatge de tornada a les coordenades de cita rebels estarà molt concorregut, però serà misericordiosament curt.

Següent