Clarejar rebel (XIV 2)

Anterior

14-2

Les naus ja estaven caient del cel tenyit de rosa com una pluja metàl·lica, i s'anaven posant al centre del recinte

En Han estava prenent un xarrup d'aigua de la seva cantimplora quan una silueta va córrer cap a ell. Han es va pujar les ulleres, va intentar veure amb més claredat sota la tènue llum que precedia a l'alba i va comprendre que era Lando. En Han va saber que alguna cosa anava malament fins i tot abans de veure la cara del jugador, i va arrencar a córrer cap al seu amic.

—Han... És Jarik. Li han donat... No sobreviurà, i t'està cridant.

—Maledicció!

Els dos van arrencar a córrer.

Lando va portar-lo fins al centre d'ajuda d'emergència que havien instal·lat els metges i va assenyalar una llitera. En Han va anar fins a ella, va baixar la mirada i va reconèixer la regirada cabellera d’en Jarik..., i això va ser pràcticament tot quant va poder identificar. El rostre del jove havia quedat convertit en un horror cremat i enrogit. Al principi Han va pensar que ja havia mort, però un instant després va veure que Jarik encara respirava. El corellià va alçar el cap per dirigir una mirada plena d'esperança al membre del personal mèdic més proper. La doctora, una alderaaniana, va bellugar el cap amb expressió aombrada i va murmurar un «Ho sento» gairebé inaudible.

—Eh, Jarik... Pots sentir-me? —En Han va agafar la bruta mà del jove entre els seus dits i la va estrènyer amb fermesa—. Noi... Sóc jo, Han...

A Jarik amb prou feines li quedaven parpelles, i Han sabia que devia estar cec. Però el seu cap es va tornar lleugerament cap al corellià, i els seus llavis es van moure.

—Han...

—No intentis parlar. Et posaràs bé, saps? Et ficaran dins d'un tanc bacta, i abans que puguis adonar-te ja estaràs perseguint noies i liquidant imperials.

Va haver-hi un bri gairebé imperceptible d'aire exhalat, i Han ho va reconèixer com el fantasma d'un riure.

—Mentider... Han... Haig de... dir-te una... cosa...

Han va empassar saliva.

—Sí? T'escolto...

—El meu nom... No és... No em dic Solo. Et vaig mentir.

En Han va gargamellejar.

—Sí, noi, ja ho sé. No importa. Tens dret a usar aquest cognom. En el que a mi concerneix, te'l vas guanyar fa molt temps.

—Ho... sabies?

—Sí. Ho he sabut des del principi, Jarik.

Els flàccids dits es van tibar durant una fracció de segon, i després van afluixar la seva presa. En Han es va inclinar sobre el noi, li va buscar el pols i després li va deixar anar la mà i es va incorporar. Li coïen els ulls, i va necessitar uns segons per recuperar el control de si mateix. La doctora va passar al costat d'ell, i Han la va agafar de la màniga.

—Ha mort. On està la seva identificació?

La doctora li va lliurar un miniordinador. En Han el va agafar i després va teclejar «Jarik Solo» sota el camp “nom del mort”.

La doctora va demanar ajuda, i dos androides de càrrega van avançar lentament cap a ella. En Han va contemplar com embolicaven eficientment al jove mort en el llençol i després el portaven cap a la filera de cadàvers ordenadament estesa damunt del terra.

Abans que pogués girar sobre els seus talons, ja estaven portant una altra llitera amb una rebel ferida.

—Aigua... —va clacar la dona, i Han va agafar la seva cantimplora.

—Et posaràs bé —li va dir mentre l'ajudava a beure—. No et preocupis.

La dona va beure àvidament.

—Gràcies... —va murmurar, i va tornar a esfondrar-se sobre la llitera.

—Oh, de res—va dir Han—. Com et dius?

—Lyndelah Jenwald... —va dir la dona, i va arrufar el gest—. El braç... Em fa mal...

—De seguida t'atendrem —li va prometre Han, i va anar a la recerca d'un metge.

Quan es va haver assegurat que Jenwald estava rebent l'atenció que necessitava, Han va sortir del centre d'ajuda mèdica i es va reunir amb Lando, qui li va llançar una mirada plena de tristesa.

—Ho sento, Han. Vaig intentar cuidar d'ell, però van llançar una granada i vaig haver de llançar-me al terra, i abans que pogués adonar-me...

El jugador es va interrompre i va bellugar el cap.

Han va assentir.

—Ja sé com són aquestes coses. No hi havia res que poguessis fer, Lando. No et torturis. —Han va respirar profund—. Era un bon noi.

—Sí, i...  —Lando va callar quan els dos humans van sentir un rugit familiar. Han es va acomiadar de Lando amb un precipitat vaivé de la mà i es va allunyar corrent del centre d'ajuda mèdica per reunir-se amb Chewbacca.

El wookiee, veient que Han estava il·lès, li va aferrar per l'espatlla i li va regirar els cabells en la típica salutació de la seva raça. Han va respirar profund abans de parlar.

—Chewie, amic... Has de ser fort, d'acord? —va dir—. Jarik ha mort.

El wookiee li va contemplar en silenci durant uns moments, i després va tirar el cap cap enrere i va deixar escapar un ensordidor rugit en el qual la ràbia es barrejava amb la pena. Han, encara que en silenci, es va unir al dolor del seu amic.

Chewbacca va tirar d’en Han i va començar a agitar les mans mentre emetia emfàtics grunyits.

—Mrrov? —va preguntar Han—. L'han ferit? Es recuperarà?

Chewie no estava segur, però així ho creia.

—Haig de trobar a Muuurgh —va dir Han—. Et diré el que anem a fer, Chewie: vés al Falcó, i porta’l fins aquesta pista que hi ha al costat de l'Edifici Administratiu. Llavors estarem llestos per iniciar l'operació de càrrega.

Chewie va assentir i es va allunyar a llargues gambades. En qüestió de moments la seva alta silueta es va perdre de vista entre les tropes que tractaven d'avançar i que esquivaven el foc enemic lliscant-se entre les llançadores estacionades i els vaixells de càrrega.

Han va intentar localitzar a Lando, però el seu amic havia desaparegut. Va tornar al centre d'ajuda mèdica i va preguntar on estaven atenent als togorians. El metge al que va interrogar no ho sabia. Han va haver de fer tres intents per esbrinar-ho.

Finalment, li van enviar a un altre post d'ajuda auxiliar en el qual estaven tractant a la majoria dels no-humanoides. Han va veure l'enorme silueta negra d’en Muuurgh ajupida sobre un catre, i va anar corrent cap a ella.

—Eh, Muuurgh!

El togorià es va tornar en sentir la veu d’en Han, i després es va aixecar d'un salt i va abraçar al corellià.

—Muuurgh s'alegra de veure a Han Solo. Ara se'ns estan portant, i Muuurgh no desitjava anar-se sense poder donar el comiat.

Han va baixar la mirada cap a Mrrov. Un embenatge cobria la meitat del seu cap.

—Què va ocórrer?

—Muuurgh i Mrrov estaven de guàrdia en la pista de descens, i tres gamorreans ens van atacar. Mrrov va sofrir dues ferides d'una llança d'energia abans que Muuurgh li obrís la gola al seu atacant.

—Oh, amic... Ho sento moltíssim —va dir Han—. Es posarà bé, veritat?

—Ha perdut l'ull —va dir Muuurgh—. I el metge diu que tal vegada hagin d'amputar-li la mà. No ho sap, però Mrrov viurà. I s'enorgullirà de saber que els esclaus són lliures i que els sacerdots han mort.

Han va assentir, i no se li va ocórrer res més a dir. Uns infermers van anar cap a ells amb una llitera antigravitatòria i van col·locar a la togoriana ferida damunt d'ella. Han va acompanyar a Muuurgh fins a la llançadora mèdica, va veure com Mrrov era introduïda en el compartiment de passatgers i després es va acomiadar d’en Muuurgh amb una última i silenciosa abraçada.

Després d'haver vist enlairar-se la llançadora, Han va tornar al gran magatzem d'espècia, pensant que seria allà on trobaria la Bria. Va veure passar a Jace Paol, i li va preguntar al tinent on estava ella. Paol va assenyalar el dormitori dels pelegrins amb un polze. Han va arrencar a córrer en aquesta direcció, i després es va detenir a mig camí entre el magatzem i el dormitori.

Un contingent de tropes rebels estava traient als pelegrins del dormitori, i resultava evident que els esclaus espantats i perplexos es trobaven a la vora del pànic. Bria es va plantar davant d'ells amb un micròfon a la mà.

—Escolteu-me! —els hi va dir—. Tots els sacerdots han mort! Ara sou lliures, i hem vingut a ajudar-vos!

—Ells han matat als sacerdots! —va cridar un ancià, i va començar a sanglotar.

Un cor de gemecs i gemecs va fer vibrar l'aire.

—Entreu en aquestes llançadores, de pressa! —va dir la Bria—. Disposem de metges i de medicines que us ajudaran a sentir-vos millor. Podem guarir-vos!

L'agitació de la multitud s'estava tornant cada vegada més violenta. Uns moments més i tindrem un autèntic motí, va pensar Han amb inquietud. Resultava obvi que Bria no estava aconseguint fer-se escoltar.

—Volem l’Exultació! —Va cridar un pelegrí, i un instant després tots estaven cantant i alçant els punys cap al cel—. Volem l’Exultació!

Bria va assenyalar les llançadores.

—Pugeu a les llançadores! Us ajudarem!

—Volem l’Exultació!

La multitud va començar a avançar i Bria, posant cara de disgust, va fer un senyal a les seves tropes. Els soldats van obrir foc amb les seves armes ajustades en el nivell d'atordiment, i els pelegrins van començar a desplomar-se.

El cos d’en Han, que havia rebut unes quantes descàrregues atordidores al llarg de la seva vida, va vibrar en un sotrac de simpatia dirigida cap als pelegrins, i es va sentir una mica perplex davant la implacabilitat de la Bria, que s'havia limitat a ordenar a les seves tropes que disparessin contra els esclaus.

Però va acabar decidint que comentar-ho no serviria de gran cosa. Mentre romania paralitzat per la vacil·lació, veient com els androides de càrrega començaven a introduir flàccids cossos de pelegrins en les llançadores, Bria va girar sobre els seus talons i li va veure.

Han la va saludar amb la mà, i Bria va córrer cap a ell. Han la va estrènyer entre els braços, dominat per l'immens alleujament de veure que els dos havien aconseguit sobreviure.

—I Jarik? —va preguntar la Bria.

Han va bellugar el cap.

—No—va dir—. No ho va aconseguir.

—Oh, Han... Ho sento tant!

Han la va envoltar amb els braços, la va besar i va sentir com Bria li retornava el petó. Els dos van romandre immòbils, estretament abraçats al centre del caos.

Bria va acabar apartant-se d'ell.

—Hem d'anar cap a l'Edifici Administratiu —va dir—. Hem d'entrar a la Sala dels Tresors.

Han va assentir.

—Chewie ja haurà portat el Falcó allà i el tindrà preparat per carregar els cellers —va dir, mirant al seu voltant. El sol ja havia començat a pujar pel cel, i l'escena que s'estenia davant seu era un caos organitzat amb tropes rebels pertot arreu. Bria li va tirar del braç, però Han no es va moure—. On està Lando? —va preguntar—. Fa uns minuts estava aquí... Ha anat a recollir la seva part de l'espècia?

—Anem! —li va constrènyer ella.

Han va tornar la mirada cap al magatzem, pensant que Lando probablement estaria allà, esperant per rebre la seva part. Li va veure i va fer un pas cap al magatzem, però Bria va tirar feroçment d'ell.

—No! Anem, Han! Ens hem d'anar!

Han va entretancar els ulls.

—Aquí està passant alguna cosa molt rara —va dir.

Podia veure a Lando, i a Kaj Nedmar, Arly Bron i cinc o sis capitans contrabandistes immòbils al costat de la porta oberta del magatzem. Cap d'ells feia res, i es limitaven a romandre immòbils. Han va mirar a Lando i Lando li va retornar la mirada, però el jugador no es va moure.

—Anem, Han!

Han va tirar a caminar cap al magatzem, però un instant després la sorpresa i la consternació el van deixar paralitzat. Per fi podia veure el que hi havia al costat de la porta, cobrint als contrabandistes: era un desintegrador pesat de repetició instal·lat sobre el seu trípode, amb un soldat rebel immòbil darrere d'ell. Apostats a intervals, hi havia tres guàrdies rebels més..., tots apuntant als contrabandistes amb les seves armes.

—Què inferns està passant aquí? —Va preguntar, tornant-se per encarar-se amb la Bria—. Què estàs fent?

Bria es va mossegar el llavi.

—Esperava que no ho descobriries —va dir—. Hauria resultat molt més fàcil, Han. Anit vaig rebre les meves ordres. S'està preparant alguna cosa realment seriosa, i necessitem fins a l'últim crèdit que puguem reunir. Tothom haurà de fer certs sacrificis. Els capitans contrabandistes van a ser retinguts com a ostatges durant algun temps. Les seves tripulacions podran emportar-se l'espècia no processada..., però nosaltres hem d’emportar-nos tota la matèria de primera qualitat. La necessitem, Han. Ho sento, però no tinc elecció.

Han es va quedar bocabadat, i va llançar una ràpida mirada per sobre de l'espatlla per veure que els altres contrabandistes li estaven mirant fixament. Oh, maledicció! —va pensar—. Creuen que he estat ficat en això des del principi!

Què podia fer? Renunciar a la seva part de la Sala dels Tresors, per demostrar que estava de part dels contrabandistes? Si les seves posicions s'invertissin, Han sabia que la majoria d'ells no aixecarien ni un dit per ajudar-li. I a més... Bé, després de tot amb prou feines si els coneixia.

Tret a Lando, naturalment...

Han va bellugar el cap i va mirar-la.

—Per què no em vas explicar el que havies planejat fer, amor?

—Perquè mai ho hauries acceptat —va dir la Bria.

—Però Lando és el meu amic. —Han es va encongir d'espatlles—. Els altres... Bé, amb prou feines si els conec, però Lando...

—Au, vinga —va dir la Bria—. La teva part de la Sala dels Tresors és teva perquè facis el que et plagui amb ella. Si no et val, dóna-li la seva part a Lando després.

Han va reflexionar durant uns moments, i després va acabar sospirant. Et compensaré d'alguna manera, Lando, es va dir. El corellià es va permetre un encongiment d'espatlles mental mentre s'allunyava amb la Bria, deixant als contrabandistes a la seva esquena. Això no m'agrada gens... Però quina altra cosa puc fer?

En Han va pensar que era una sort que Chewie no estigués allà. El wookiee tenia una consciència excessivament activa...

Quan Han i Bria van arribar a l'Edifici Administratiu, van trobar a Chewie esperant-los i al Falcó posat sobre la pista. Chewie va voler saber on estava Lando, i Han va titubejar abans de respondre.

—Ha tornat amb Arly —va dir passats uns segons. Afortunadament, Chewie estava massa ocupat amb la Sala dels Tresors per percebre la visible incomoditat d’en Han.

Han havia agafat un petit detonador tèrmic de l'arsenal rebel, i amb uns instants va haver-hi prou per volar la porta.

Va entrar a la sala, i el que va veure li va deixar paralitzat d'estupor. La majoria dels prestatges ja es trobaven buits.

—Què dimonis...?

—Teroenza devia estar preparant-se per fugir! —va exclamar la Bria, assenyalant amb un dit—. Mira, Han! Els tresors ja estan embalats i esperant-nos!

La gran porta de càrrega posterior de la Sala dels Tresors estava ajustada, com si una part del tresor ja hagués estat carregada..., però Han no va veure una nau aquí fora. Va pensar que Teroenza hauria demanat una nau, però que havia estat presa dels assassins durant les matances del dia anterior.

—D'acord! —va cridar, i la va fer girar en un improvisat pas de ball—. Gràcies, Teroenza!

Li va donar un curt però apassionat petó, i després es va tornar cap a les caixes plenes de botí.

—Bé, anem a necessitar una plataforma elevadora —va dir—. Hi ha una a bord del Falcó. Chewie, hauràs de...

—No et moguis, Solo —va dir una veu sorgida del passat.

Han es va quedar totalment immòbil mentre Teroenza sorgia del seu amagatall darrere de la font de jade blanc. El Gran Sacerdot empunyava un rifle desintegrador, i els seus ulls cremaven amb una lluentor salvatge que va indicar a Han que aquesta vegada les paraules no li anaven a servir de res.

—Mans amunt —va ordenar el sacerdot.

Han, Chewie i Bria van aixecar les mans. Han va mirar als altres, pensant a tota velocitat en un frenètic intent de trobar una forma de sortir d'aquell embolic. Però Teroenza els tenia coberts.

—Vaig a gaudir amb això, Bria Tharen i Han Solo —va dir Teroenza—. He trucat a un pilot, i vindrà a recollir-me des de la Colònia Quatre. Per fi em veuré lliure d'aquest món infernal..., i tindré el meu tresor. Trobaré a faltar a la meva companya, però en conjunt no hauré sortit tan mal lliurat. Potser Desilijic pugui utilitzar els meus serveis...

—Ep, Jabba és amic meu —va dir Han—. Si em mates, s’ho prendrà bastant malament.

Teroenza va deixar escapar una rialleta panteixant.

—Els hutts no tenen amics —va dir—. Adéu, Solo.

Dirigint el desintegrador cap al Han, el ditet grassonet d’en Teroenza va començar a corbar-se sobre el gallet.

Han va tancar els ulls. Va sentir el queixós gemec del desintegrador...

... i no va sentir res, ni dolor ni una onada de calor abrasador.

Després d'un moment interminable, Han va sentir com un cos queia al terra amb un potent cop sord.

Li ha fotut un tret a la Bria en comptes de mi!, va pensar, i va obrir els ulls.

Però el cos caigut en el terra era el de Teroenza. Hi havia un enorme forat allà on havia estat el bulbós ull esquerre del sacerdot.

Han el va contemplar amb incredulitat, preguntant-se si s'havia tornat boig i s'estaria imaginant tot allò. Què està passant?

Bria va deixar escapar un panteix ofegat al costat d'ell.

Han va veure com Boba Fett sorgia d'un racó de la sala sumit en la penombra, el rifle desintegrador sostingut en els braços.

Oh, Fantàstic! —va pensar—. Ara Fett ens matarà a tots!

El caçador de recompenses els va mantenir a tots coberts amb la seva arma mentre avançava cap a l'enorme cos d’en Teroenza, i després va clavar un genoll en el terra. Mantenint-los coberts amb el rifle desintegrador sostingut per una sola mà, Fett va començar a usar una fulla vibratòria amb l'altra. El petit instrument brunzí, obrint-se pas amb gran facilitat a través de la carn i l'os mentre Fett tallava acuradament la banya de Teroenza.

Han estava tan perplex que el cap li donava voltes.

I finalment el caçador de recompenses va tornar a aixecar-se, i després va començar a retrocedir lentament amb l'horrible trofeu subjecte sota un braç.

Han no va poder contenir-se.

—Te’n vas? —va balbotejar.

Hi havia una tènue ombra de diversió en la veu mecànica de Boba Fett? Han no va aconseguir decidir si realment existia o només eren imaginacions seves.

—Exacte —va dir el caçador de recompenses—. El sacerdot és una recompensa de prioritat. No he vingut fins aquí per vosaltres.

I després d'haver arribat a l'obertura de la paret, Boba Fett va retrocedir a través d'ella i es va esvair tan sobtadament com havia aparegut.

Han es va quedar bocabadat i es va sentir gairebé marejat de pur alleujament.

—Bria! —va xisclar, i va tornar a abraçar-la.

Els tres van començar a cridar, i després ho van estar celebrant durant un moment interminable a la Sala dels Tresors deserta.

En Han va anar cap al Falcó per agafar la plataforma repulsora. Quan va tornar, van dedicar diversos minuts a organitzar les caixes perquè l'operació de càrrega resultés el més eficient possible.

De sobte una llançadora d'assalt rebel es va posar sobre el permacret al costat del Falcó. Han, molt sorprès, es va tornar cap a la nau per veure com Jace Paol i un escamot de rebels desembarcaven d'ella.

—Bria... —va dir—. Ei, què està ocorrent? Aquest és el nostre tresor. Anem a emportar-nos-ho, i ens anem en el Falcó..., veritat? Junts..., veritat?

Han la va mirar fixament i Bria li va retornar la mirada, es va mossegar el llavi i no va respondre. Han va sentir com un gèlid nus de tensió s'anava estenent pel seu estómac.

—Bria. Cor... M'ho vas prometre, recordes? Estaríem junts, no? Sempre... —Va empassar saliva—. Bria...

Chewie va deixar escapar un rugit ple de ràbia i frustració, i de sobte el desintegrador estava a la mà de la Bria, apuntant-los.

—Hem de parlar, Han —va murmurar la Bria.

 Següent