Clarejar rebel (XIV)

Anterior

Capítol 14: La batalla per Ylèsia.

Jalus Nebl va entrar en l'atmosfera ylesiana molt cautelosament, amb els ulls ben oberts per localitzar les possibles cèl·lules tempestoses i mantenint-se en contacte continu amb les llançadores d'assalt rebels que li estaven seguint. Nebl pilotava una de les naus de guia, i era molt conscient de les seves responsabilitats.

—Tingui molta cura, Llançadora Tres —va dir per la seva unitat comunicadora, parlant en el seu bàsic gemegós i agut—. S'està desviant massa cap a babord. La cèl·lula tempestosa 311 avança en la seva direcció. La ionització d'aquestes tempestes de llampecs interferirà el funcionament del seu instrumental. Incrementin la velocitat i mantinguin el rumb correcte.

—Aquí Llançadora Tres: rebut, Somni de Llibertat.

Ja havien començat a travessar les gruixudes capes de núvols, i el Somni estava sent bufetejat pels vendavals. La foscor els envoltava pertot arreu. Avançaven cap al sol, però haurien de descendir abans d'haver arribat a la zona de llum diürna.

El sullustà va fer un cop d'ull als seus instruments.

—Concentrin-se a mantenir la formació —va ordenar—. Que totes les naus mantinguin la formació.

Durant un moment va veure les llums de vol del seu acompanyant d'estribord, i després els núvols van tornar a ocultar-les. Estaven sent copejats per potents ràfegues de vent, i els núvols eren tan gruixuts que Nebl ni tan sols es va molestar a fer una ullada a la seva pantalla visora. Hauria de volar fiant-se dels instruments. La pluja, la calamarsa i les tempestes elèctriques s'agitaven als voltants, il·luminant els núvols de color tinta amb centelleigs actínics. Nebl va anar seguint el progrés de la seva formació a través dels seus sensors tàctics.

Portava deu anys sense volar per l'atmosfera d’Ylèsia, però li sorprenia la rapidesa amb que tot estava tornant a la seva memòria. Nebl havia de dirigir a la meitat de les naus rebels assignades a la Colònia Un durant el seu descens, i Han Solo s'encarregava de guiar a l'altra meitat des del Falcó Mil·lenari. Ahir Han havia acompanyat al seu amic sullustà durant un breu recorregut de la seva nau, i els dos pilots es van dedicar a recordar els vells temps mentre Nebl gaudia veient com Han exhibia el seu orgull i la seva alegria.

Nebl va detectar la proximitat d'una altra cèl·lula tempestosa, va indicar la seva situació a la formació i després va fer que la seva nau iniciés un ràpid descens al mateix temps que comprovava automàticament el seu vector de baixada. El seu punt de descens assignat es trobava just al centre del recinte de la Colònia Un. Nebl transportava un escamot de soldats al que se li havia assignat la missió de prendre la factoria d’andris.

Mentre pilotava la seva nau, Nebl podia sentir parlar a la comandant d'assalt, que estava informant sobre l'avanç de la flota des del transport Alliberador. Les forces rebels havien pres l'estació espacial ylesiana i s'havien trobat amb una resistència més enèrgica de l'esperat, però ja estaven informant que s'havien fet amb el control de totes les instal·lacions.

Nebl va seguir guiant a la seva formació en el descens. Estava seguint les trajectòries de les cèl·lules tempestoses perquè els pilots menys experimentats no tinguessin necessitat de fer-ho. D'aquesta manera, i almenys en teoria, si seguien la trajectòria d’en Nebl podrien concentrar-se en els cursos en comptes d'haver de prestar massa atenció als problemes de navegació.

Ja gairebé es trobaven per sota de la capa de núvols més gruixuda. La Colònia Un seguia sumida en la foscor, encara que l'alba arribaria en cosa d'una hora. Nebl es va adonar que la llançadora situada més a la dreta s'estava quedant enrere, i es va apressar a establir contacte amb ella.

—Llançadora d'Assalt Sis, s'està quedant ressagada. Què ocorre?

—Tenim problemes amb un estabilitzador. —La veu del jove pilot estava plena de tensió—. Li he dit al meu copilot que intenti resoldre les dificultats.

—Formació, redueixi la velocitat —va ordenar Nebl—. No volem perdre a la Llançadora Sis.

Les naus van reduir obedientment la velocitat. La propera veu que Nebl va sentir sorgir del comunicador va ser la d’en Han Solo.

—Què passa, Nebl? Estàs començant a anar més a poc a poc.

El sullustà li va explicar el problema.

—Bé, doncs no vull travessar l'atmosfera per davant teu, així que jo també aniré més a poc a poc —va dir Han.

El Falcó i les seves naus van començar a reduir la velocitat i es van anar quedant enrere, deixant a Nebl, tal com havien planejat originalment, encara en la davantera.

Els dos grups seguien mantenint una formació bastant bona quan van deixar enrere la capa de núvols i van veure els llums nocturns de la Colònia Un. Nebl anava en primer lloc i havia recol·locat a la Llançadora Sis per deixar-la al costat d'ell, la qual cosa li permetria ajudar al pilot rebel durant el descens. Els seus altres navilis estaven volant a mig cos de nau per darrere del Somni i de la Llançadora Sis, i continuaven dirigint-se cap a les coordenades de descens assignades.

Nebl amb prou feines va disposar d'un advertiment previ. En un moment donat estava avançant cap a les seves coordenades de descens i tot anava estupendament, i al següent els seus sensors ja havien començat a emetre una estrident alarma. Jalus Nebl va mirar cap avall i va veure que acabava de ser localitzat..., per un turbolàser de gran calibre!

Què està ocorrent? —va pensar—. On...?

L'explosió va ser tan gegantesca i destructiva que el pobre Nebl mai va disposar del temps necessari per comprendre que li havien donat.

Han Solo va contemplar amb horror com el Somni de Llibertat i la Llançadora d'Assalt Sis eren senzillament aniquilats per dues andanades d'un turbolàser de gran calibre instal·lat en el terra. El turbolàser va tornar a obrir foc, i dues llançadores més van dur a terme frenètiques maniobres evasives que les van conduir just cap a la trajectòria d'una traïdorenca tisora de vents. Les curtes i gruixudes ales de les naus van cedir sota l'impacte i les dues llançadores, embolicades en flames, es van precipitar cap a la jungla. Boles de foc van pintar la foscor amb brins carmesins, indicant els llocs en els quals havien caigut les llançadores.

Han va quedar paralitzat per l'estupor durant una fracció de segon. Un turbolàser! D'on ha sortit? Després va comprovar la seva posició, i la de les naus que havien estat volant en formació amb ell, i va iniciar la seva pròpia acció evasiva al mateix temps que activava el seu comunicador i començava a cridar.

—Formacions Una i Dues, altereu el curs! Bria, ordena a les teves naus que posin rumb cap als punts de descens alternatius! Aquí a baix tenen un turbolàser de gran calibre! Nebl ha quedat volatilitzat!

Sense esperar una resposta, Han va inclinar el Falcó fins a deixar-ho de costat i va canviar el seu vector d'aproximació..., en l'instant precís. Una onada de letal energia verdosa va avançar veloçment cap a la seva nau i va passar per sota d'ella, passant a molt poca distància de la quilla. Han va veure encendre's una llum d'advertiment del sistema de control de danys en el seu tauler, i va comprendre que el tret acabava d'inutilitzar els controls d'extensió i retracció del seu nou desintegrador retràctil. L’andanada també havia aconseguit fregir els sensors de seguiment del terreny. Han va remugar una maledicció en el mateix instant en què Chewie udolava. Un instant després el corellià va sentir els crits d’en Jarik, que es trobava en la torreta artillera ventral i devia haver gaudit d'una espectacular —i aterridora— visió del tret.

Això ha passat massa a prop per al meu gust!

Han es va apressar a allunyar-se, accelerant per sortir del radi d'abast del turbolàser La resta de naus estaven intactes, per sort.

Els punts de descens alternatius es trobaven a la platja, a més de dos quilòmetres del centre de la Colònia Un. Han va iniciar la trajectòria de descens i va posar el Falcó sobre la dura capa de sorra, no gaire lluny dels rompents. Després va romandre immòbil en la seva butaca de pilotatge durant un segon, respirant amb panteixos entretallats i deixant-se embolicar per la foscor ylesiana. Va mantenir les seves llums enceses, perquè cap dels altres pilots pogués tenir la temptació de baixar just damunt d'ell.

Les dunes s'estenien a la seva dreta i, més enllà d'elles, estaven els fangars i la Colònia Un. A la seva esquerra estava el Zoma Gawonga, que, en huttès, significava «Oceà Occidental». La platja s'estenia per darrere i per davant d'ell, i altres naus ja s'estaven posant en ella.

Deixant que Chewie acabés les seves comprovacions posteriors al descens, Han va connectar la seva unitat de comunicacions.

—Llançadora Un, aquí el Falcó. Bria, aquí Han. Endavant, Llançadora Un.

Va sentir un espetec d'estàtica seguit per la veu de la Bria. Han va deixar escapar un sospir d'alleujament. Feia una estona havia perdut la pista de la formació durant uns moments i encara que creia que la Llançadora Un seguia intacta, no havia estat totalment segur d'això fins aquell instant.

—Et rebo, Han. La Llançadora Un està descendint en el punt alternatiu. Vaig a desplegar les meves tropes per a l'atac de superfície, i avançarem per sobre de les dunes. El meu escamot es dirigirà cap al recinte a través de la jungla.

—Aniré amb tu —va dir Han—. Ni se t'ocorri anar sense mi.

—Rebut, Falcó. —Bria va titubejar durant uns moments abans de seguir parlant—. Hem de prendre l'Edifici Administratiu, Han. Pots ocupar-te d'enviar l'escamot togorià?

Han sabia que Bria estava pensant a la Sala dels Tresors. El pla sempre havia estat que Muuurgh, qui coneixia el recinte i la jungla, dirigís al seu grup de togorians i el portés fins allà. Però ara haurien d'anar molt més lluny...

—D'acord —va dir—. Ho faré.

Han va tornar a la sala, on els togorians s'estaven llevant l'equip mentre inspeccionaven les càrregues d'energia del seu armament i intercanviaven comentaris sobre les incomoditats del trajecte. Tots volien saber a què havien vingut tantes acrobàcies capaces de regirar-los l'estómac, Han va dedicar un minut a explicar-los-ho, i després va passar a dir-los a Muuurgh, Mrrov, Sarrah i els altres togorians que havien descendit molt més lluny del seu objectiu del previst.

—Això serà més dur del que havíem planejat originalment —va seguir dient—. Haureu de fer un trajecte d'uns dos quilòmetres a través de la jungla.

Muuurgh es va incorporar, movent-se amb cautela perquè el seu cap no xoqués amb cap dels objectes que reduïen considerablement l'espai lliure a la sala de reunions del Falcó.

—No et preocupis, Han —va dir—. Muuurgh guiarà la marxa a través de la jungla fins a l'Edifici Administratiu. Muuurgh ha caçat per tota la Colònia Un, i Muuurgh recorda bé el terreny.

Han va agafar les seves ulleres infraroges, el seu casc lumínic i les seves armes, i després ell i Chewbacca van seguir al grup de togorians rampa avall. Han va contemplar com les lluentes imatges grogues anaven avançant cap a la platja. Després es va llevar les ulleres, i va quedar instantàniament embolicat per la foscor més absoluta imaginable. Els togorians s'havien esvaït en la negror circumdant, desapareixent igual que ombres. El corellià va aspirar una llarga glopada de l'aire de les últimes hores de la nit, i l'olor de l'oceà ylesià va portar amb si un torrent de records.

—Mantingues els ulls ben oberts, Chewie —va dir—. Aquest món pot ser un autèntic infern. És una sort que no plogui, encara que només sigui per una vegada... —Va fregar les seves ulleres amb la punta d'un dit—. Necessites un parell, amic?

Chewie va bellugar el cap, i a continuació va afirmar que la visió nocturna dels wookiees era molt superior a la dels humans. Podia veure estupendament, i no necessitava ulleres.

Quan Han va girar sobre els seus talons per començar a pujar per la rampa, Lando i Jarik van baixar corrent per ella. Com Han, anaven armats amb rifles desintegradors de gran calibre i portaven cascos proveïts d'ulleres infraroges. Els tres es van quedar immòbils al final de la rampa, veient com els soldats rebels s'anaven organitzant després de sortir de les llançadores. La majoria dels vehicles de transport ja havien descendit.

—Bé, nois... On us creieu que aneu? —va preguntar Han.

—Anem a la recerca d'una mica d'acció —va dir Jarik—. No penso perdre'm això!

El jove va aferrar el seu rifle desintegrador mentre donava saltets sobre les puntes dels peus, evidentment excitat davant aquella oportunitat de prendre part en el seu primer atac de superfície.

Han sempre havia pensat que permetria que Jarik es quedés en la nau, perquè d'aquesta forma tothom correria menys riscos.

—Eh, espera un moment —va dir—. Els togorians aniran a prendre l'Edifici Administratiu, i jo i Chewie anirem amb la Bria. Si vosaltres voleu anar a la recerca d'una mica d'acció, qui s’encarregarà de protegir el Falcó?

—Tanca’l i activa els sistemes de seguretat —va dir Jarik—. Ningú entrarà en la teva nau tret que tu li ho permetis, Han.

Lando va assenyalar la platja. Les últimes naus dels rebels i els contrabandistes estaven descendint cap als seus punts de baixada.

—Estic segur que Bria enviarà un grup de guàrdia perquè vigili les naus, no?

Han li va llançar una mirada assassina al jugador. De sobte Lando va comprendre que estava sent una miqueta estúpid, i es va apressar a callar.

Els contrabandistes ja estaven sortint de les seves naus, i resultava evident que diversos dels capitans no se sentien gens contents. Han es va preparar per al pitjor quan Kaj Nedmak i Arly Bron van anar cap a ell amb el rostre aombrat, acompanyats per diversos contrabandistes i corsaris més als quals no coneixia.

—Què dimonis creus estar fent, Solo? Com se t'ha ocorregut portar-nos directament cap a un turbolàser? —Va preguntar Bron—. He estat a punt de perdre els motors!

Han es va encongir d'espatlles i va estendre les mans en un gest de demanar disculpes.

—Eh, no ha estat culpa meva! No ho sabia! Jo també he estat a punt d'acabar fregit!

Bria va aparèixer en aquest instant, acompanyada per Jace Paol, el seu lloctinent.

—No ha estat culpa d’en Han —li va dir a l'irritat grup de contrabandistes i corsaris—. Però vaig a dir-los unes quantes coses als bothans. Se suposava que havien d'haver dut a terme totes les operacions de reconeixement necessàries per a aquesta missió. Tret que acabessin d'instal·lar aquest turbolàser, en aquestes altures ja haurien d'haver descobert la seva existència.

Els capitans van respondre amb un nou cor de grunyits. Bria va alçar la mà per demanar silenci.

—No us preocupeu. Tots obtindreu el que se us hi havia promès —va dir, amb la veu i els ulls plens de duresa i autoritat—. Ara quedeu-vos a la platja fins que hàgim acabat de prendre el recinte. Si no... Bé, qui tingui ganes de lluitar pot venir amb nosaltres.

La majoria dels capitans van bellugar el cap i se’n van anar, però un parell van decidir anar amb els rebels..., probablement per assegurar-se que tenien ocasió de seleccionar l'espècia de millor qualitat guardada en els magatzems. Han va mirar-la.

—Chewie i jo anirem amb tu —va dir.

Jace Paol va decidir intervenir.

—Sol·licito permís per deixar fora de combat aquest turbolàser, comandant. Dins d'una estona anem a necessitar més llançadores en el terra, i no podrem disposar d'elles mentre aquest canó estigui fent trossos naus en el cel.

Bria va assentir.

—Permís concedit, tinent. Emporti's a un equip de demolició amb vostè. Deixi fora de combat aquest làser, i si no pot assegurar-se que després ens sigui possible emportar-nos-ho per utilitzar-lo... destrueixi’l.

—D'acord, comandant.

—Sóc Jarik Solo, i m'agradaria anar —va dir Jarik, anant cap a Paol—. Aquest làser ha estat a punt de socarrar-me el cul. M'agradaria prendre part en aquest petit passar comptes.

Paol va dirigir una inclinació de cap al jove.

—Serà un plaer tenir-te amb nosaltres.

En Han va aconseguir atreure la mirada d’en Lando i va assenyalar a Jarik amb el cap. Lando va sospirar, i després va fer un pas cap endavant.

—També pot comptar amb mi, tinent. Em dic Lando Calrissian.

—El mateix dic, Calrissian.

Han es va acomiadar dels seus amics agitant la mà mentre començaven a baixar cap a la platja amb l'esquadró d’en Paol. Després va contemplar com Bria donava les últimes ordres a les tropes que es quedarien enrere per servir de rereguarda a les naus estacionades a la platja.

Després ell i Chewie es van encaminar platja amunt amb la Bria i els seus soldats. El comunicador de la Bria va emetre un suau trinat musical, i Bria va pujar el volum per poder sentir les emissions. Han va escoltar la veu d’en Blevon, el comandant d'assalt, que estava parlant des de l'Alliberador.

—Arc de Sant Martí Un a tots els llocs: tenim múltiples informes de forta resistència. Mantinguin-se el més alertes possible.

Bria va llançar una ràpida mirada a Han, i després va baixar els ulls cap al seu cronòmetre.

—Totes les forces han aterrat. Ens estem retardant.

Després va reduir el volum del comunicador fins que el canal va quedar convertit en un llunyà murmuri de comandants que anaven recitant els seus informes, i va arrencar a córrer. Han i els soldats van arrencar a córrer darrere d'ella.

Acostumar-se a les ulleres infraroges requeria cert temps. Han va estar a punt d'ensopegar amb una ondulació de la platja, i després es va embullar amb un matoll espinós d'herba de les sorres i va aconseguir acabar ple d'esgarrapades. Chewie va tenir l'amabilitat d'aixecar-li en suspens, alliberant-li del parany vegetal. Han, amb la pell cremant-li, va advertir als qui venien darrere d'ell.

Portava massa temps sense fer això, va pensar mentre grimpava per la duna seguint a Bria amb el pesat rifle A280 fermament subjectat entre els dits. La sorra es desplaçava i queia al voltant seu, i el terra era molt traïdorenc. L'última vegada que havia fet alguna cosa semblant no figurava entre els records més agradables guardats en la seva memòria.

Bria va ser la primera d’arribar al cim. Es va tirar al terra, i va agitar la mà per indicar als seus seguidors que tinguessin molta cura. Han no estava esperant cap foc enemic -després de tot, ni tan sols podien veure el recinte-, però ser cautelós sempre era aconsellable durant una batalla. Es va deixar caure al terra i va avançar en un lent arrossegament fins a quedar al costat de la Bria, amb Chewie seguint-li. Dolls de sorra es van introduir pel coll de la seva camisa, omplint-lo de picors. Però Han no podia malgastar ni un segon gratant-se.

Junts, Han, el wookiee i Bria van recórrer l'últim mig metre i van apuntar els caps per sobre del final de la duna...

... i van estar a punt d'aconseguir que els hi volessin. Un diluvi de feixos desintegradors de repetició va caure sobre ells, convertint part de la sorra en cristall a l'instant i ruixant-los amb una erupció de diminutes partícules calentes l'impacte de les quals cremava com el d'una picada d'insecte.

Chewie udolà mentre ell, Han i Bria es llançaven a terra, buscant refugi, fins que el foc va cessar. La comandant rebel va prendre una lectura sensora i va mirar a Han, el seu rostre convertit en una taca groga amb llavis blancs retallat sobre els diferents tons verdosos dels infrarojos. El corellià va poder veure com arrufava les celles sota la màscara que formaven les ulleres.

—Estic detectant un mínim de vint signatures d'energia aquí fora, Han, i totes ens estan esperant. Siguin els qui siguin aquests tipus, no són un grup de gamorreans.

Han la va mirar fixament.

—I a tot això cal afegir-li el turbolàser...

—Sí, cert. —Bria va prémer el botó de transmissions del seu comunicador—. Arc de Sant Martí Un, aquí Vermell Un. Vam rebre descàrregues de turbolàser quan baixàvem i hem alterat el curs per dirigir-nos cap al nostre punt de descens alternatiu. Estem en el terra, amb baixes moderades. Hem perdut quatre naus: tres llançadores, i un amic. —Han sabia que «amic» era el terme de codi acordat per referir-se a la nau d'un contrabandista o un corsari—. Ens estem trobant amb una resistència molt intensa, però prosseguim amb l'atac.

La veu del comandant d'assalt va sorgir del comunicador.

—Arc de Sant Martí Un rebent, Vermell Un. Necessiteu a Blanc Un?

Blevon els estava preguntant si Bria necessitava reserves de l'Alliberador.

Bria va prémer la tecla de transmissió del seu comunicador.

—Negatiu, Arc de Sant Martí Un. Les reserves no podran aterrar mentre aquest turbolàser segueixi disparant. Estem treballant en això. Aquí Vermell Un, canvi i tallo.

—Arc de Sant Martí Un, entès i a l'escolta —va dir Blevon justificant recepció del missatge, i després va guardar silenci.

Bria va canviar de freqüències per sintonitzar el seu canal intergrups.

—Jace, aquí Bria. Ja has fet una ullada per sobre d'aquestes dunes?

—Sí, ja ho he fet —va dir Paol amb veu ombrívola—. Qui són aquests tipus?

—No ho sé—va dir Bria—, però és evident que són professionals. Hauràs de descriure un cercle a través de la jungla i baixar a les planes de fang pel nord. Jo travessaré la jungla i arribaré pel sud, i així els atraparem en un foc creuat.

—Entès —va dir Paol—. És just el que esperava de tu, que m'obliguessis a arrossegar-me pel fang...

Bria va deixar escapar una seca riallada i va tallar la connexió.

L'equip d’en Han i la Bria va necessitar gairebé deu minuts per avançar prou per la platja fins a poder estar segur que comptava amb la protecció de la jungla. Van pujar i van baixar per les dunes, i després van entrar en la jungla. Han va anar seguint a Chewie mentre avançaven a través de la vegetació mig podrida. La pudor va fer que arrufés el nas, i Chewie va deixar escapar un gemec de protesta. Els wookiees tenien un sentit de l'olfacte molt més agut que els humans. Suant i relliscant a causa del fang que relliscava sota les soles de les seves botes, Han va desitjar haver triat un calçat que tingués una mica més de poder de tracció.

Finament, van arribar a l'inici de la zona buidada. Els sensors de la Bria van confirmar que els seus objectius es trobaven just davant d'ells. Es van agotzonar en la jungla, i el comunicador de la Bria va deixar escapar un suau trinat. Bria va pujar el volum.

—... rebent múltiples informes de forta resistència. Verd Un confirma la captura d'alguns professionals d'una unitat de mercenaris que es fa dir Força Nova. Aquí Arc de Sant Martí Un, canvi i tallo.

—Força Nova? Mercenaris? —Han va mirar la Bria—. Oh, fantàstic! Com han arribat aquí?

Bria es va encongir d'espatlles.

Han va arrufar les celles.

—I pensar que els hi vaig dir als contrabandistes que això anava a ser bufar i fer ampolles!

Han va escoltar amb el cos tibant com la Bria parlava amb Jace Paol. Tot estava preparat.

El cor del corellià estava bategant a tota velocitat. Va empassar saliva, i va sentir un sabor metàl·lic en la gola.

—Estàs llest, amic? —li va murmurar a Chewie, que estava comprovant el nivell de càrrega del seu arc d'energia.

—Hrrrrrrnnnnn!

Han va comprovar el nivell de càrrega del seu rifle desintegrador, a pesar que sabia que l'arma estava al màxim.

Finalment Bria va assentir i tots van emergir de la jungla per començar a arrossegar-se per sobre de la capa retallada de vegetació, amb les mans i els genolls enfonsant-se a la tova terra. Havia plogut feia poc, naturalment, ja que estaven a Ylèsia. Els dits d’en Han van trobar la duresa del permacret. Devia ser una pista de descens o un camí construït recentment, ja que feia deu anys no estava allà.

Bria va comptar deu segons amb Paol, i després...

—Foc!

Han s’alçà sobre els genolls, va examinar el panorama amb les seves ulleres i va veure una borrosa silueta acabada en un casc que no li resultava familiar, amb la resplendor groga indicant calor corporal. Va disparar.

Els últims moments de la nit van desaparèixer sota un esclat de foc desintegrador, crits ofegats i crits de batalla. Han i Chewbacca van començar a avançar amb les tropes de la Bria. La soldat que havia estat corrent a l'esquerra d’en Han va caure de sobte. Han va tornar el cap cap a ella, va veure un forat negre allà on havia estat la seva cara i va percebre la pudor de la carn socarrada, i va seguir avançant.

Uns moments després, mentre el foc enemic començava a quequejar i acabava dissipant-se, Bria va ordenar l'alto-el-foc. Han i Chewie es van aproximar, veient els cossos escampats davant d’ells. Bria va empènyer un amb la punta de la seva bota mentre Jace Paol, tan recobert de fang com un t'landa Til després de rebolcar-se en els fangars, anava cap a ella.

—Fixeu-vos en aquest emblema de la màniga —va dir Bria—. Un estel en explosió... I feu un cop d'ull a la seva armadura i el seu equip. No hi ha dubte que eren professionals. —va anar comptant cossos—. Vint. Probablement hi ha més manejant el turbolàser.

Ella i Han van tornar el cap cap a l'altre costat del recinte. El cel encara estava ennegrit per la foscor que precedia a l'alba, però així i tot van poder distingir la torre damunt de la qual estava instal·lat el turbolàser.

—M'alegro que no puguin inclinar aquesta andròmina prou per encertar-li a blancs en la superfície —va dir Han—, ja que en cas contrari ara estaríem fregits.

Jarik i Lando es van reunir amb ells, i els quatre amics es van fer a un costat per no destorbar mentre la Bria ordenava a uns quants membres d'un dels seus escamots que ajudessin als ferits a tornar a les naus, i que recollissin les armes de la Força Nova.

—Recordeu que ens ho anem a emportar tot, nois —va dir—. Si pot tornar a ser utilitzat, recolliu-ho.

Tots van assentir.

Han va mirar a Lando i Jarik, tots dos recoberts de fang sec, i va bellugar el cap.

—Si la Drea Renthal pogués veure't ara, Lando...

Chewie va esclatar a riure.

—Calla, Han. I tu també, Chewbacca —va dir el jugador mentre començava a assestar cops a les seves robes plenes de brutícia. Per sort per a ell, havia decidit preparar-se per al treball d'aquella nit prescindint de les seves peces més elegants—. No vull sentir ni una sola paraula més. No havia estat tan brut des de... Bé, és una història molt llarga.

Han va deixar anar una rialleta i va mirar a Jarik.

—Hola, noi... Què tal ho has fet?

—Crec que bastant bé, Han—va dir Jarik, assentint—. Com a mínim els he donat a un parell.

Han li va donar una palmellada en l'espatlla.

—Fantàstic. Encara aconseguirem convertir-te en un autèntic guerrer.

Les dents d’en Jarik van il·luminar el seu rostre ennegrit pel fang amb un centelleig de blancor.

Quan el personal mèdic es va emportar als ferits, Bria va activar el seu comunicador i va ordenar a les tropes que havien romàs a l'espera que avancessin el més de pressa possible.

—Anem a prendre aquest recinte! Avanceu en escamots i grups d'assalt, i que els equips de demolició estiguin preparats!

Després va pujar el volum del comunicador, i un instant després van poder sentir clarament la veu que va sorgir d'ell.

—Arc de Sant Martí Un, aquí Verd Dos. Estic assumint el comandament en aquesta zona. Verd Un ha caigut.

—Arc de Sant Martí Un rebent, Verd Dos. Quina és la vostra situació?

—Ja gairebé hem acabat. Estem acabant les últimes labors de neteja, i esperem tenir l'objectiu sota control en uns cinc minuts.

Bria va arrufar el nas.

—Estem començant a retardar-nos —va murmurar, i va prémer una altra tecla del comunicador—. Arc de Sant Martí Un, aquí Vermell Un. La resistència en la línia del front ha estat eliminada. Anem a portar reforços, i ens disposem a avançar cap al recinte.

—Què passa amb aquest turbolàser, Vermell Un?

—Arc de Sant Martí Un, tinc a dos escamots preparant-se per ocupar-se d'ell. Aquí Vermell Un, canvi.

—Arc de Sant Martí Un..., canvi i tallo.

Han i Chewie van seguir amb la mirada al grup d’en Paol mentre aquest començava a avançar a través de la jungla per caure sobre la dotació del turbolàser des de l'est. Un instant després es van trobar molt ocupats avançant cap al recinte amb les tropes de la Bria. Es van trobar amb alguna resistència dispersa per part dels guàrdies ylesians que, en la seva major part, va ser aixafada fàcilment..., tal com havien esperat que ocorreria. La nit havia perdut el seu silenci anterior fins i tot quan les armes no parlaven. Havia gemecs i súpliques dels ferits, veus que cridaven demanant ajuda i tot un assortiment de paraules udolades en llengües alienígenes.

Mentre avançaven, els grups d'atac de la Bria anaven informant.

—Grup Tres informant, Cap de la Mà Vermella. Factoria d’andris presa. Els equips de demolició s'estan preparant per entrar en acció.

—Escamot Sis informant, Cap de la Mà Vermella. Hem pres el Centre de Benvinguda, i hem avisat a l'equip de demolició que ja pot venir.

—Aquí Escamot Set, Cap de la Mà Vermella. Estem entrant en el dormitori. Està vigilat pels mercenaris..., però només hi ha sis. No esperem tenir cap problema...

—Escamot Dos informant, Cap de la Mà Vermella. Ens estem col·locant en posició per acabar amb aquest turbolàser. L'atac començarà en... cinc minuts.

Han i Chewie es van mantenir el més a prop possible de la Bria, ja que cadascun dels tres els cobria les esquenes als altres dos. Els feixos desintegradors creaven ressons que ressonaven per tot el recinte i que es barrejaven amb els crits, els gemecs sorgits de goles alienígenes i els grunyits i xiscles gamorreans.

Han va pensar que probablement hi hauria un escamot de mercenaris, la qual cosa significava un total d'entre trenta i quaranta enemics com a màxim. Els soldats de la Força Nova eren autèntics professionals. Els mercenaris lluitaven valentament i amb gran eficiència fins que resultava evident que la derrota era inevitable, i llavors es rendien. Estaven lluitant per crèdits, no per una causa, i la idea de sobreviure per lluitar un altre dia tenia molt sentit.

En un moment donat una pelegrina embogida armada amb una pistola desintegradora que hauria agafat d'algun lloc va sorgir d'entre les ombres i gairebé va aconseguir donar-li a la Bria. Han va derrocar a la bothana d'un precís tret, matant-la: no havia disposat de molt temps, i no va poder perdre els segons necessaris per a un tret merament incapacitador, Bria va baixar la mirada cap a la pelegrina per contemplar-la amb horror, i durant un moment Han va creure veure llàgrimes en els seus ulls.

—Era l'única cosa que podia fer, amor —li va dir.

—Ho sé —va murmurar Bria, intentant somriure-li—. Però que t'ataquin quan estàs tractant d'ajudar-los resulta bastant difícil de suportar.

Han va intentar consolar-la donant-li uns copets en l'espatlla. Bria va agafar el seu comunicador en resposta al trinat de trucada del Comandament d'Assalt, i un instant després van sentir la identificació:

—Aquí Arc de Sant Martí Un...

Un minut sencer va transcórrer amb terrible lentitud. Bria va indicar a les seves tropes que es despleguessin darrere d'ella, i llavors el canal de comunicacions va tornar a parlar.

—Arc de Sant Martí Un, aquí Blau Un —va dir una veu exteriorment tranquil·la que contenia un corrent ocult de tensió gairebé imperceptible—. Necessito una mica d'ajuda!

—Informe sobre la seva situació, Blau Un —va replicar la veu de Blevon sense immutar-se.

—Hem sofert un trenta per cent de baixes, i ens mantenen immobilitzats amb desintegradors de repetició. Hi ha almenys dos d'ells, i un està en el magatzem i l'altre en el dormitori. Necessito a Blanc Un.

—Blau Un, aquí Blanc Un. Puc enviar-te dos escamots en tres minuts. On vols que els deixi?

—Per què no prens el magatzem? Deixa a un escamot en el nord, exactament en el costat sud del Pujol Tres-U. Diposita a l'altre en la jungla cap a l'est, i ataca'ls des del flanc. Jo prendré el dormitori.

—Em sembla una bona idea, Blau Un. Aquí Blanc Un, canvi i tallo.

—Aquí Blau Un, canvi i tallo.

Bria va tornar el cap cap al turbolàser. Els primers centelleigs del clarejar estaven començant a il·luminar el cel.

—Jace hauria d'iniciar l'avanç en qualsevol moment...

Com si les seves paraules haguessin estat un senyal, els voltants del turbolàser es van convenir en un esclat de feixos desintegradors, crits, xiscles i els sons d'almenys dues granades sent llançades. Una sèrie d'explosions va fer vibrar l'aire.

Bria va deixar transcórrer uns quants segons plens de tensió abans d'activar el seu comunicador.

—Grup Dos, informin! Heu aconseguit passar? Quin és la situació de l'objectiu?

No va haver-hi contestació. Han i Chewie van intercanviar una mirada carregada de preocupació mentre buscaven refugi darrere de la factoria de brillestim. Un dels homes de la Bria va anar corrent cap a ells des de la part posterior de l'edifici.

—Tot en ordre, comandant. He demanat un equip de demolició.

Bria va assentir.

—Bon treball, Sk'kot. Grup Dos, aquí Cap de la Mà Vermella. Informin, si us plau. Què està ocorrent?

Va haver-hi silenci durant deu interminables batecs del cor, i després van sentir el sobtat espetec del canal.

—Líder de la Mà Vermella, aquí Grup Dos. —Era la veu d’en Jace Paol. Els soldats immòbils al voltant d’en Han i Chewie van somriure i van deixar escapar un suau cor de víctors—. L'objectiu ha estat pres, però hem sofert unes quantes baixes. Envieu als metges.

Bria es va apressar a sol·licitar ajuda per al Grup Dos, i després va cridar a la llançadora dels metges per informar-los que ja podien posar rumb cap al recinte sense córrer perill.

—Què tal li va al Grup Vuit, togorians? —va preguntar després. La veu que va sorgir del comunicador parlava el bàsic amb bastant accent, però podia ser entesa sense dificultat.

—Aquí Mrrov. L'edifici ja gairebé està pres, Bria, però haurem de registrar la jungla a la recerca de franctiradors. Alguns dels guàrdies van aconseguir fugir. Hi ha algunes naus en les pistes de descens: la majoria són llançadores petites, però hi ha una bastant gran. Les mantenim sota vigilància. És possible que alguns dels guàrdies intentin escapar.

Bria va tornar a parlar pel comunicador.

—Excel·lent, Mrrov. Aposto al fet que aquests gamorreans us van durar molt poc.

Mrrov va respondre amb un riure-grunyit ple de diversió.

Bria va canviar els canals amb el temps just de sentir una nova comunicació.

—Vermell Un, aquí Arc de Sant Martí Un. Informe sobre la seva situació.

Bria acabava d'obrir la boca per replicar quan un esclat de foc desintegrador dirigit contra ells va sorgir del centre del recinte. Bria, Han, Chewie i els altres membres del grup es van apressar a enganxar-se a la paret. Han va escopir el fang que se li havia ficat en la boca, i va desitjar poder rentar-se-la amb una mica de l'aigua de la cantimplora que penjava del seu maluc. Però no s'atrevia a córrer el risc de moure's.

—Cobriu-me! —va cridar la Bria per sobre de la seva espatlla, i després va començar a avançar lentament.

Han i Chewie ja estaven darrere d'ella. Els feixos desintegradors van començar a passar-hi per sobre dels seus caps.

Bria es va tornar, va mirar cap enrere i va veure al Han.

—Queda't on estaves! —va xiuxiuar—. Puc resoldre aquest problema jo sola!

—Ja sé que pots fer-ho —va replicar Han—. Només vull veure com ho fas!

Per primera vegada des que la coneixia, Han la va sentir maleir. Bria va alçar el seu rifle desintegrador, va apuntar acuradament i després, quan l'objectiu va aparèixer darrere d'un vehicle, va disparar una ràpida salva de feixos.

El sentinella va caure al terra i es va quedar immòbil.

—Bon tret! —va dir Han, i va aplaudir.

Els dos van tornar corrent al refugi que havien buscat les seves tropes. Bria va localitzar el comunicador que havia deixat caure al terra i el va recollir.

—Vermell Un, aquí Arc de Sant Martí Un. Informeu sobre la vostra situació.

La veu de Blevon seguia sonant ferma i tranquil·la.

Bria també estava tranquil·la, però es trobava una mica cansada.

—Aquí Vermell Un. El turbolàser ha quedat fora de combat, i hem pres la majoria de les factories. En aquests moments estem atacant el magatzem i el dormitori. Tot hauria d'haver acabat en uns deu minuts.

—Entès, Vermell Un. Necessitareu a Blanc Un?

—No ho crec, Arc de Sant Martí Un. Els estem vencent.

—Arc de Sant Martí Un rebent.

Tots van esperar, agusant l'oïda en un tibant silenci. I de sobte...

—Arc de Sant Martí Un, aquí Or Un. L'objectiu ha estat pres.

—Aquí Arc de Sant Martí Un: entès.

Un minut després va arribar un altre missatge.

—Arc de Sant Martí Un, aquí Taronja Un. L'objectiu acaba de ser pres.

—Aquí Arc de Sant Martí Un: entès.

La resta de comandants van anar informant un a un, tret des de la Colònia Tres. En aquestes altures, Bria ja havia establert contacte amb tota la seva gent.

—Arc de Sant Martí Un, aquí Vermell Un—va dir—. L'objectiu d'aquesta zona es troba sota control.

—Entès, Arc de Sant Martí Un.

—Encara no sabem res de la Colònia Tres —va dir Bria amb veu plena de preocupació—. Són els que necessiten més suport. Espero que tot estigui anant bé...

Com en resposta a la seva preocupació, una altra veu va sorgir del comunicador.

—Arc de Sant Martí Un, aquí Blanc Un informant des de la Colònia Tres. L'objectiu ha estat pres.

—Rebut, Blanc Un —va dir Blevon—. On està Blau Un?

—Ha mort —va replicar la nova veu.

Bria va alçar la mirada.

—Bé, s’ha acabat. Ylèsia és totalment nostra, cavallers, tret per les últimes operacions de neteja. Anem a cridar en aquestes naus.

Han es va tornar cap a Chewbacca i va cridar al wookiee amb un gest de la mà.

—Necessito que facis una cosa ara mateix, Chewie —va dir.

—Arhhhhnnn?

—Hem pres aquesta zona, però tinc la impressió de què a Muuurgh i Mrrov no els vindria gens malament disposar d'una mica d'ajuda a l'Edifici Administratiu..., que és on es troba la Sala dels Tresors. Vull que t'asseguris que han pres l'edifici, i que els donis un cop de mà si veus que el necessiten. La teva visió nocturna és gairebé tan bona com la d'un togorià, i si estan perseguint a alguns d'aquests guàrdies a través de la jungla, podries ser-los de gran ajuda..., i ho saps.

—Hrrrrrhhhhhh!

Chewbacca, com de costum, reaccionava amb força irritació per tot allò que pogués obligar-li a separar-se del seu soci.

—Au, vinga! —va exclamar Han—. Em preocupa que algun d'aquests guàrdies pugui entrar a la sala i començar a robar la col·lecció d'obres d'art de Teroenza! Aquestes joies són nostres, recordes?

Chewie grunyí, però la seva resistència s'estava afeblint.

—Escolta'm bé, bola de pèls, perquè no tinc temps per discutir—va dir secament Han—. Confio en Muuurgh i Mrrov, però no conec a aquests altres togorians i l'única cosa que faria falta és un guàrdia una mica més llest que aconseguís entrar a la sala. Així doncs, ajuda a Muuurgh i Mrrov a prendre l'objectiu, assegura't que la Sala dels Tresors segueix tancada i torna immediatament. No hauries de necessitar més de mitja hora. Te'n recordes d'on quedava la Sala dels Tresors en aquest plànol que et vaig dibuixar?

—Hrrrrrrrnnnnnnn...

—Fantàstic. I ara, mou el teu cul pelut.

Chewbacca no havia quedat del tot convençut, però hi va anar sense més protestes.

Següent