Clarejar rebel (XV)

Anterior

Capítol 15: L'última travessia de Kèssel.

En Han, sense entendre res, va clavar els ulls en el desintegrador que empunyava la Bria.

—Què estàs fent, cor?

—Ho necessito tot, Han —va dir la Bria—. No per a mi, sinó per a la Resistència...

Després va fer un senyal als rebels i aquests van avançar, van agafar la plataforma elevadora de repulsió d’en Han i van començar a amuntegar caixes damunt d'ella.

Han contemplà amb incredulitat com el primer carregament de tresors sortia per la porta.

—No pots fer això, Bria —va dir amb veu enronquida—. Això no pot estar ocorrent. Només... Només estàs intentant prendre'm el pèl, veritat?

—Ho sento, Han —va dir la Bria—. Haig d’emportar-m'ho tot. Necessito tot el que els meus equips puguin recuperar d'aquest condemnat planeta: tota l'espècia processada, totes les armes, tots els tresors... Ja sé que no és just, però haig de fer-ho.

—I els altres comandants rebels també han fet això, Bria? —Va preguntar Han.

—No que jo sàpiga —va replicar ella—. Però vaig ser jo qui va rebre la comunicació anit, Han. Els de intel·ligència han descobert que l'Imperi ha engegat un projecte molt important..., i parlo d'alguna cosa realment gran. És tan gran que el destí de mons sencers podria dependre d'ell. Hem d'esbrinar què és el que estan tramant, i això exigirà un munt de crèdits. Per a suborns, vigilància, tropes... Espero que el que hem aconseguit a Ylèsia sigui suficient.

Han es va humitejar els llavis.

—Creia que m'estimaves. Vas dir que m'estimaves...

Un altre carregament va sortir per la porta. Han el va seguir amb la mirada, sentint desitjos de posar-se a gemegar. Chewie ho va fer.

Bria va sospirar i va bellugar el cap.

—Sí, t'estimo —va murmurar—. Vull que sempre estiguem junts. Vine amb mi, Han... Ara ja no pots tornar a Nar Shaddaa. Vine amb mi i lluitarem contra l'Imperi junts. Tu, jo i Chewie... Formarem un gran equip. Tots hem de fer sacrificis, i nosaltres farem el nostre renunciant al tresor. No pensaràs que em vaig a quedar ni una sola peça de la col·lecció de Teroenza per a mi, veritat?

Han va bellugar el cap, i quan va tornar a parlar la seva veu estava plena d'amargor.

—No, Bria, no penso això. No ho he pensat ni per un moment. —Va empassar aire amb un panteix entretallat—. Bria... Jo t'estimava.

Una ganyota d'angoixa sotragà el rostre de la Bria quan li va sentir utilitzar el pretèrit verbal.

—Han, t'estimo! De debò! Però no puc permetre que el que sento per tu posi en perill la supervivència de l'Aliança Rebel. Aquesta incursió era una prova, i l'hem superat! Ara els altres grups del moviment de resistència comprendran que som capaços d'aconseguir el que ens proposem! Hem pres un planeta sencer, Han... Sé que aquesta incursió formarà part de la història rebel!

—Oh, sí: serà recordada com la incursió en la qual Bria Tharen va trair a moltes persones que confiaven en ella, incloent al tipus que afirmava estimar.

Les llàgrimes van inundar els ulls de la Bria i van començar a lliscar-hi pel seu rostre. Els soldats s'estaven disposant a treure una altra càrrega de tresors per la porta, i Bria es va apartar un parell de passos per no destorbar-los.

—Han... Si us plau, si us plau... Vine amb mi. Ets un líder nat. No tens per què viure com un criminal. A l'Aliança Rebel podries ser un oficial, i ens paguen! No gaire, però sí una mica, prou per poder viure... Si us plau, Han!

Han la va mirar sense dir res. El plor de la Bria s'havia tornat tan desesperat que Jace Paol va anar cap a ella i li va llevar el desintegrador de la mà.

—Anem a treure les últimes caixes, comandant.

Bria va assentir i després va tractar de recuperar el control de si mateixa, i es va netejar els ulls amb la màniga.

—Si us plau, Han... Puc entendre que ara estiguis massa furiós. Només et demano que..., que m'enviïs un missatge. Jabba sap com posar-se en contacte amb mi. Si us plau, Han...

—T'enviaré un missatge —va dir Han—. Te'n recordes de tot el que et vaig dir aquella nit en el Llum Blava? Bé, doncs tot era veritat, i vaig ser un idiota per confiar en tu. —Va ficar la mà en una butxaca interior i va treure d'ella una petita bossa que contenia una fulleta de plastipaper—. Suposo que la reconeixes, veritat?

Bria la va mirar, va fer un pas cap a ell i després va retrocedir, el rostre molt pàl·lid.

—Sí...

—Bé, doncs sóc tan estúpid que l'he portat amb mi d'un costat a un altre durant tots aquests anys —gairebé va rugir—. Però a partir d'avui les dones ja no podran enganyar-me, germana. Cap dona tornarà a aconseguir que cregui en ella..., mai.

Han va anar trencant la fulleta en trossets minúsculs amb deliberada lentitud, i després va permetre que llisquessin entre els seus dits i s'escampessin sobre el terra.

—Serà millor que pugis a la teva nau i surtis d'aquí mentre encara pots fer-ho, Bria. Si torno a veure't alguna vegada, dispararé sense avisar.

Bria li va contemplar en silenci, paralitzada per l'horror i la perplexitat, fins que Jace Paol la va agafar del braç.

—Ja hem acabat l'operació de càrrega, comandant.

—Comprenc —va dir Bria amb un tremolós fil de veu—. Han... Ho sento. Sempre t’estimaré. Sempre... Mai hi ha hagut ningú més que tu, i mai n’hi haurà ningú més. Ho sento...

Paol li va envoltar les espatlles amb el braç i després va tornar el cap cap al Han.

—T'he deixat una caixa i el teu elevador, Solo. T'aconsello que no perdis el temps aquí. Les càrregues esclataran en trenta minuts.

Després Paol va retrocedir lentament cap a la porta, mantenint el seu desintegrador apuntat cap a Han i Chewie. Els rebels agrupats al costat de la llançadora també van mantenir coberts al corellià i al wookiee.

Han va seguir immòbil i en silenci mentre la llançadora rebel s’enlairava.

Quan es va haver anat, va fer una llarga i profunda inspiració d'aire i va sentir una punxada de dolor. La va repetir, i va tornar a sentir la mateixa punxada. Els ulls li cremaven, però es va mossegar el llavi fins que el dolor li va permetre recuperar el control de si mateix.

—Sabies que aquest ha estat un gran dia, Chewie?

Chewie va emetre un grunyit ple de simpatia i de pena.

—Bé, hem de moure'ns —va dir Han—. Et diré el que anem a fer: fes una passejada pel recinte sense perdre de vista el cronòmetre, noi. Pot ser que els hagin caigut alguns recipients de brillestim o alguna cosa per l'estil... Jo faré un cop d'ull a les estances de Teroenza. Crec que tenia alguns objectes de valor guardats allà dins. Torna a reunir-te amb mi aquí en uns disset minuts, amic.

—Hrrrrrnnnnngggggghhhhhhh!

El wookiee se’n va anar a la carrera.

Han va examinar la sala del tresor i les estances de Teroenza, trobant unes quantes coses de valor i a un ploriquejant Ganar Tos. Han va contemplar a l'ancià humanoide amb impassible fredor.

—Considera't afortunat per no haver arribat a casar-te amb ella —va dir—. I ara surt d'aquí, Tos. Aquest edifici esclatarà en uns quinze minuts.

El vell zisià va sortir per la porta com un insecte espantat, Han va deixar escapar un esbufec de disgust i va saquejar les estances.

Quan va portar un sac ple de petites obres d'art al Falcó, Han va mirar al seu voltant a la recerca d’en Chewie. Dóna't pressa, bola de pèls, va pensar.

Va entrar en la nau per connectar els sistemes d'energia, i un instant després va sentir el rugit d’en Chewie. El wookiee li estava demanant que sortís de la nau perquè veiés el que hi havia trobat.

El cor d’en Han va començar a bategar més de pressa. Una caixa de recipients de brillestim!, va pensar.

Va sortir corrent de la nau..., per detenir-se en sec, frenat per la confusió. Chewbacca li estava esperant amb un grup de nens d'ulls enormes, cossos prims, galtes enfonsades i rostres plens de por. El wookiee portava en braços al més petit dels mocosos. Els altres vuit semblaven tenir entre quatre i dotze anys.

En Han va clavar els ulls en ells.

— Què és això? D'on dimonis han sortit?

Chewbacca li va explicar que havia estat registrant els edificis deserts quan de sobte va sentir sanglots procedents d'un soterrani situat darrere dels dormitoris. Pel que sembla aquells nens eren fills d'alguns dels pelegrins, i després de la incursió havien estat oblidats pels seus progenitors addictes a l’Exultació.

Tots els nens eren humans, i Han va suposar que devien ser corellians.

—Chewie! —gairebé va gemegar—. Se suposava que havies de trobar alguna cosa valuosa!

Chewbacca, molt indignat, va observar que els nens eren valuosos.

—Només si els venem com a esclaus —grunyí Han.

El llavi superior del wookiee es va tibar, i la seva boca va deixar escapar un salvatge grunyit.

Han va alçar les mans.

—D'acord, d'acord... Només estava bromejant! Ja saps que mai em dedicaré al tràfic d'esclaus! Però què anem a fer amb ells?

Chewbacca va observar que atès que els edificis anaven a esclatar en menys de cinc minuts, aquell no era un bon moment per discutir sobre el millor curs d'acció.

Han va arrufar les celles.

—D'acord, nois. Pugeu a bord. Vinga, vinga... Suposo que ja trobaré algunes racions d'emergència tirades per aquí.

Dos minuts després el Falcó es va enlairar, i Han va traçar un cercle al voltant de la colònia. Els edificis van anar esclatant sota ell, convertint-se en gegantesques flors de foc. Quan haguessin transcorregut unes quantes hores només quedarien restes ennegrides que serien reconquerides per la jungla.

***

Durga, líder del clan Besadiï, va contemplar amb incredulitat el costat nocturn d’Ylèsia pel visor del seu iot. Els inferns, clarament visibles des de l'espai, estaven florint per onsevulla. Els llocs on s'havien alçat les colònies quedaven marcats per immensos incendis forestals que estaven sent alimentats pels omnipresents vents.

Durga sabia que hi havia supervivents: els soldats de la Força Nova que s'havien rendit, el vell Ganar Tos... S'havien posat en contacte amb el iot d’en Durga mitjançant unes quantes unitats comunicadores portàtils que havien aconseguit salvar. Quan el iot hutt va entrar en òrbita, les transmissions en les quals demanaven a crits ser rescatats van arribar fins a ell. Però les factories i els magatzems... L'única cosa que quedava d'ells era un munt d'enderrocs embolicats en flames.

Han desaparegut.... Durga no s’ho podia creure. D'un dia per a un altre, en qüestió d'hores...

Tot havia desaparegut.

Durga va fer una profunda inspiració d'aire i va pensar en la trucada del Príncep Xízor que havia rebut feia tan sols uns minuts. La trucada havia estat agradable i tranquil·litzadora, i li havia recordat que seguia devent-li crèdits a Sol Negre, però que després d'aquell desastre, Xízor estava més que disposat a arribar a algun tipus d'acord referent al pagament. El líder del Sol Negre havia donat a entendre que li encantaria ajudar a Besadiï a reconstruir les seves empreses ylesianes.

No —va pensar Durga—. Una altra vegada no...

Per començar, els rebels s'havien emportat a milers de pelegrins, i els serveis d'intel·ligència d’en Xízor indicaven que semblaven haver trobat una «cura» per a l'addicció causada per l’Exultació. Amb un nombre tan gran de pelegrins comptant la veritat sobre Ylèsia, resultaria molt difícil obtenir nous reclutes.

I el Gran Sacerdot t'landa Til reclutat per Zier havia fet una horroritzada mirada al planeta, i després s'havia negat categòricament a tenir res a veure amb el pla.

No —va pensar Durga—. La propera vegada provaré alguna altra cosa...

I hi hauria una propera vegada, naturalment. Durga trobaria una altra forma d'aconseguir que el clan Besadiï arribés a ser més ric que mai. I si havia de servir al Príncep Xízor per a això... Bé, en aquest cas aconseguiria arribar al cim de la jerarquia de poders del Sol Negre.

El seu objectiu immediat era convertir-se en un vigo. I després d'això... Després potser desafiaria al mateix Xízor, o fins i tot a l'Emperador. Durga sabia que era molt astut, i es creia tan capaç de governar l'espai imperial com qualsevol altre.

Va baixar la mirada cap al seu únic record d'aquell dia desastrós, una llarga banya tacada de sang. Almenys Aruk ha estat venjat —es va dir—. Espero que descansi en pau....

El noble hutt va activar el seu intercomunicador, i el seu pilot va respondre a l'instant.

—Prepari's per recollir aquestes tropes mercenàries —va ordenar Durga—, i fixi un curs cap a Nal Hutta. Ja no haig de fer res més aquí. Porti'ns a casa.

—Sí, excel·lència —va respondre el pilot.

Durga es va posar còmode i va sospirar. Després va agafar la banya de Teroenza, la va acariciar pensativament i va començar a fer plans per al futur.

***

Quan van emergir de l’hiperespai sis hores després, Han Solo i Chewbacca encara estaven discutint què havien de fer amb els orfes corellians. La discussió va ser interrompuda pels sobtats sons amb que el seu sistema de comunicacions els va indicar que tenien un missatge. Chewie insistia que havien de portar als nens de tornada a Corèllia, perquè poguessin ser atesos per les seves famílies.

En Han protestava, queixant-se del desaprofitament de combustible i temps que això suposaria.

—Deixem-los a l’espaiport de qualsevol món civilitzat i algú s'ocuparà d'ells —va argumentar.

Chewbacca va comentar que, en la seva qualitat de pare, pensava que l'única cosa que podien fer era portar als nens de tornada a Corèllia.

Han va fulminar al wookiee amb la mirada mentre activava el comunicador per rebre el missatge. La imatge d’en Jabba es va materialitzar damunt del panell de control.

—Han, noi!

—Hola, Jabba —va dir Han—. Què ocorre?

Jabba va arrufar lleument les celles davant l'escàs entusiasme de la salutació del corellià, però el gran senyor hutt de seguida va oblidar la seva reacció de disgust inicial.

—Et felicito, Han! La incursió ha estat tot un èxit! Estic molt complagut!

—Fantàstic —va dir Han ombrívol—. I per això has fet una trucada interestel·lar?

—Oh... No, Han. —Jabba va deixar anar una rialleta—. Tinc un carregament d'espècia que vull recullis d’en Moruth Doole a Kèssel. Porta-m'ho immediatament a Tatooine, entès? Tot està arreglat, i l'espècia ja ha estat pagada.

—D'acord, Jabba —va dir Han—. Les meves condicions habituals?

—Certament, certament —va retrunyir Jabba—. I potser una suculenta bonificació per recompensar la rapidesa en el lliurament.

—Vaig cap allà, Jabba.

—Perfecte, Han. —Jabba va observar al corellià amb expressió pensativa—. I una cosa més, Han... Descansa una mica quan hagis acabat. Si no t'importa que t'ho digui, se't veu una miqueta tibant i esgotat.

—Molt bé, Jabba —va dir Han—. Ho faré. —Després va tallar la connexió i va arrufar les celles—. Meravellós... —va murmurar—. Un munt de nens que no paren de plorar i queixar-se, i haig de portar-los amb mi en un viatge de contraban. Potser hauria de començar a pensar a abandonar aquesta professió, Chewie.

L'únic comentari d’en Chewbacca va ser que si devien anar a Kèssel, haurien de trobar una mica de llet de traladó i pa per fer entrepans.

Han va deixar escapar un estrident gemec.

Dotze hores després, amb el carregament d'espècia en lloc segur en els compartiments per a contraban dissimulats sota la coberta, Han es va enlairar de Kèssel. Deixant que Chewie s'encarregués de repartir menjar entre els nens, Han va posar rumb cap a les Goles i va comprovar el curs. Una llum va començar a parpellejar de sobte en el seu tauler de control, i Han es va adonar que un navili del servei de duanes imperial era a punt de caure sobre ells!

—Chewie! Puja aquí immediatament! —va cridar, i va començar a accelerar.

Uns moments després, el wookiee ja estava en la cabina.

—Estira aquests condemnats nens en les lliteres i després torna aquí! —va cridar Han—. Tenim imperials enganxats a la cua, i em sembla que aquest viatge serà una mica mogut!

—Hrrrrrnnnnn!

Han va seguir accelerant, fent que el Falcó fora encara més de pressa que el dia en què havia fet aquella carrera amb la Salla. Mentre Chewie s'instal·lava en el seient del copilot, Han va sentir un grall ofegat darrere d'ell i va tornar el cap per trobar-se amb un nen d'ulls desorbitats que estava contemplant les Goles.

—Què estàs fent aquí? —va preguntar secament Han.

Meravellós! —va pensar—. Un mocós en la meva cabina de pilotatge, eh? Just el que necessito!

—Estic mirant —va respondre el nen.

—I no tens por? —Grunyí Han mentre inclinava el Falcó per esquivar un doll de gasos ionitzats que acabava de brollar d'un dels cúmuls de forats negres.

La nau imperial va disparar, però el feix d'energia va fallar el seu objectiu per una considerable distància.

Fantàstic! I a més ara haig d'esquivar trets amb tots aquests nens a bord!

—No, senyor! —Va cantussejar el nen—. Això és magnífic! Pot anar una mica més de pressa?

—M'alegro que t'agradi —va remugar Han—. I t'asseguro que vaig a intentar-ho, noi...

En Han va augmentar encara més el nivell de propulsió, i va passar pel costat del primer dels cúmuls de forats negres. L'enorme velocitat adquirida feia que tot es tornés borrós, amb el resultat que gairebé semblava com si estiguessin desplaçant-se per l’hiperespai. Han mai havia anat tan de pressa amb el Falcó.

—Whoooooo! —va cridar mentre aconseguien escapar per molt poc de l'atracció del pou gravitatori d'un forat negre.

—Whoooooo! —va corejar el nen darrere d'ell.

Han va començar a riure com un boig mentre seguien avançant vertiginosament per l'espai.

—Això t'ha agradat, eh, noi? Mira com deixo enrere a aquests llimacs imperials!

—Endavant! —Va xisclar el nen—. Vagi més ràpid, Capità Solo!

—Com et dius, noi? —va preguntar Han mentre emergien de l'última corba al voltant dels terribles pous gravitatoris de les Goles, passant tan prop d'ells que els motors de la nau van emetre un gemec de protesta.

—Em dic Kryss P'teska, senyor.

—I t'agrada anar de pressa, eh?

—Sí!

—Molt bé...

En Han va seguir serpentejant a través del Pou, anant a tota velocitat i esquivant amb prou feines els asteroides que solcaven l'espai. Es va adonar que estava aconseguint acumular una mica d'avantatge sobre els imperials. El navili del servei de duanes ja amb prou feines si era visible.

Si aconseguís treure'ls una mica més de davantera...

La suor es va anar acumulant sobre el front d’en Han i es va lliscar al llarg d'ell per acabar ficant-se-li en els ulls, però no va reduir la velocitat. El navili imperial ja havia quedat molt enrere. Han va seguir esquivant asteroides, i es va adonar que s'estava aproximant al final del Pou.

—Perfecte —grunyí—. Ara l'única cosa que haig de fer és sortir d'aquí, i després efectuar el salt a la velocitat lumínica...

I de sobte Chewie va començar a ploriquejar i a assenyalar frenèticament el tauler. En Han va fer un cop d'ull als seus instruments i va deixar escapar un llarg gemec.

—Oh, maledicció! Hi ha tres navilis imperials en el perímetre del Pou! Què poden estar fent aquí excepte esperar-nos? I a més un d'ells és enorme!

La ment d’en Han va començar a funcionar a tota velocitat.

—No els podrem deixar enrere, Chewie —va dir passats uns moments—. I a més ens superen en potència de foc, evidentment... Però hem aconseguit despistar al tipus que anava enganxat a la nostra cua, almenys de moment. Crec que si aconseguim internar-nos prou, hauríem de poder llançar el carregament just dins del Pou de la forma en què ho vas fer aquella vegada amb el Coronel Quirt durant aquell altre viatge. Després que hagin registrat el Falcó quant vulguin, tornarem i recuperarem el carregament. Què em dius?

Chewie es va mostrar totalment d'acord amb ell.

—Bé, doncs llavors pren els controls. Haurem de fer-ho realment de pressa —va dir Han—. Aquí tens les coordenades.

—Hrrrrrnnnnnnhhhhh!

Deixant que el wookiee posés rumb cap a les coordenades que havia seleccionat, Han va anar corrent al passadís dels compartiments secrets, amb Kryss trepitjant-li els talons.

—Dóna’m un cop de mà, nois —va dir mentre començava a treure rotllos de filferro. Diversos nens es van congregar davant d'ell, mirant-li fixament—. Com us dieu? —va preguntar Han.

—Cathea, senyor —va dir una nena d'uns dotze o tretze anys que portava els cabells recollits en una llarga trena—. Li ajudaré.

—Jo em dic Tym —va dir un nen.

—I jo em dic Aeron —va dir un nen de cabells foscos—. Li ajudaré!

—Fantàstic —grunyí Han mentre començava a aixecar les planxes de la coberta—. Ajudeu-me a portar aquests barrils a la comporta d'estribord, i després els lligarem amb el cable per ajuntar-los.

En cosa de dos minuts l'espècia va estar llesta per ser llançada a l'espai. Han va fer fora als nois de la comporta i després la va tancar davant dels seus nassos. Va ignorar els procediments de despressurització habituals i, utilitzant el sistema d'anul·lació manual, va obligar a les portes exteriors a obrir-se..., amb el que els barrils d'espècia van sortir acomiadats al buit.

—Ja estan llançats, Chewie! —va cridar—. Arxiva aquestes coordenades!

Amb una mica de sort, Han hauria de ser capaç de seguir el curs de l'espècia i tornar a donar amb ella després d'unes quantes operacions de cerca per la zona. Els barrils estaven fets d'un aliatge que apareixeria clarament en els seus sensors si s'aproximava prou a ells.

Era tot el que podia fer, donades les circumstàncies.

Han va tornar corrent a la cabina i va seguir la trajectòria prevista a tota velocitat, ja que així sortiria del Pou aproximadament en el lloc on li estaven esperant. Amb prou feines acabava d'emergir del Pou quan els navilis del servei de duanes imperial van començar a aproximar-se a la seva popa. Han va mirar a Chewie.

—Ens ha anat realment just, eh?

La llum indicadora de la unitat de comunicacions va començar a parpellejar, i Han la va activar.

—Nau no identificada, prepari's per ser abordada —va dir una veu bastant furiosa, en el mateix instant en què Han sentia com el Falcó quedava embolicat per un raig tractor—. Aquí el creuer lleuger imperial Taxador. No ofereixi resistència i no sofrirà cap dany.

Han va seguir immòbil en el seu seient, amb els nens agrupats al seu voltant en la cabina, contemplant com el Falcó anava sent arrossegat cap a la gran nau imperial.

—Deixeu que jo m'encarregui de parlar, nois —va dir.

Uns moments després que la maniobra d'atracada hagués acabat, els imperials ja estaven en l’escotilla del Falcó i exigien que se'ls deixés entrar. Han va sospirar i després es va aixecar per franquejar-los l'accés, i un deixant de nens es va apressar a desplegar-se darrere d'ell.

El capità imperial en persona formava part del grup d'abordatge fortament armat.

—Sóc el Capità Tybert Capucot —va dir l'home calb d'expressió entre irritable i desconfiada, contemplant a Han com si el corellià li semblés un espectacle particularment desagradable—. Capità Solo, se sospita que està intentant treure espècia de contraban de Kèssel. Estic autoritzat a registrar la seva nau.

Han va assenyalar l'interior amb un gest de la mà.

—Registrin tot el que vulguin —va dir—. No haig d’ocultar res.

Capucot va deixar anar un esbufec i va aconseguir contemplar a Han des del naixement del pont del nas..., a pesar que l'oficial imperial era diversos centímetres més baix que el corellià.

El capità va fer que un equip de registre entrés en la nau.

—Inspeccioneu fins a l'últim mil·límetre —va ordenar—. Vull aquesta espècia.

Han es va encongir d'espatlles i es va fer a un costat.

Els imperials van buscar..., van buscar..., i després van buscar una mica més. Han i Chewie van arrufar el nas quan van sentir soroll de coses que estaven sent tiratges al terra a la sala i el compartiment de càrrega posterior.

—Ei! —va protestar Han—. Només sóc un comerciant honrat! Sóc un ciutadà imperial, i no poden tractar la meva nau d'aquesta manera!

—Un comerciant honrat, veritat? —Es va burlar Capucot—. I si no estava transportant espècia, què estava fent llavors?

Han va pensar a tota velocitat.

—Estava... Eh... Bé, estava portant aquests nois de tornada a Corèllia —va dir—. Veurà, va haver-hi una gran operació de rescat en un món d'esclaus, i jo... Eh... Bé, diguem que es van oblidar d'aquests nois, així que me'ls vaig emportar amb mi.

El capità li va mirar fixament.

—Corèllia queda per aquí —va dir amb veu gèlida, assenyalant cap a popa.

Han es va encongir d'espatlles.

—Vaig haver de fer una parada per comprar una mica de menjar. No va ser així, nois?

—Sí! —Va murmurar el petit Tym—. Teníem gana! El Capità Solo ens va salvar!

—El Capità Solo va arriscar la seva vida per nosaltres —va dir Cathea, fent girar la seva llarga trena entre els dits—. És un heroi.

—Sí, ell ens va salvar —va dir Aeron—. Anàvem a volar per l'aire.

El petit Kryss va anar cap al Han, li va agafar la mà i després va alçar la mirada cap al capità imperial.

—El Capità Solo és el millor pilot de tota la galàxia. Si volgués podria deixar enrere a tots aquests fasti...

Han va aconseguir posar la mà sobre la boca del nen just a temps.

—Ha, ha —va riure, al mateix temps que intentava mostrar serietat—. Ah, les criatures... Diuen coses realment increïbles, veritat? Té vostè família, capità?

Capucot no semblava gens divertit.

I finalment l'equip de registre va tornar, semblant molt poc complagut.

—No hem trobat res, senyor. Hem dut a terme una inspecció molt escrupolosa, capità.

El rostre d’en Tybert Capucot va enrogir. El capità va romandre immòbil durant uns moments, fent un visible esforç per recuperar la parla, i va acabar permetent que la seva mirada es trobés amb la d’en Han.

—El nostre valent heroi el Capità Solo afirma que estava portant aquests nens a Corèllia —va dir després—. Un acte tan noble bé es mereix comptar amb una escorta imperial. Fixi el seu curs cap a Corèllia, capità, i nosaltres li escortarem fins a allà.

Han va obrir la boca, però de seguida va tornar a tancar-la.

—Gràcies —va dir, aconseguint assentir al preu d'un considerable esforç de voluntat—. Anem cap allà.

Han va necessitar gairebé un dia sencer per arribar al seu món natal, i va passar tot aquest temps maleint en silenci davant aquell retard en la recollida de la seva espècia. Sabia que si li ocorria alguna cosa al carregament, Jabba es mostraria implacable. Els negocis eren els negocis, i els hutts no coneixien el significat de la paraula «compassió».

Quan va arribar a Corèllia, Han es va trobar amb què els imperials ja havien anunciat la seva aproximació, per la qual cosa hi havia tota una ambaixada dels mitjans de comunicació esperant-los. Han i Chewie van ser felicitats i acollits com a herois, i únicament el fet que Han ja hagués estat condecorat amb la tira de sang corelliana va impedir que l'agraït govern del seu món natal li concedís una altra vegada el dret a usar-la.

Han només pensava a tornar al Pou i recuperar el carregament d'espècia que havia llançat a l'espai. Finalment va poder acomiadar-se dels nens —després d'haver-se vist obligat a admetre que en realitat eren bastant bons nois— i es va poder enlairar com un ciutadà lliure.

El corellià va tornar al Pou el més de pressa possible, i va posar rumb cap a les coordenades en les quals havia llançat el carregament de brillestim per refinar. Després va dedicar les quatre hores següents a recórrer el perímetre exterior del camp d'asteroides, posant-se una mica més frenètic a cada minut que passava.

—Ha d'estar aquí! —va exclamar, tornant-se cap a Chewie. Però no ho estava.

En Han va seguir buscant l'espècia durant dues hores, utilitzant les unitats sensores auxiliars de la sala per augmentar el radi de captació de les instal·lades en la cabina. De sobte va ser interromput per un rugit de Chewbacca, que li estava cridant des de la cabina.

—Ja vaig! —va xisclar, i va arrencar a córrer.

Chewie va assenyalar els sensors, en els quals es veien dos contactes que estaven convergint ràpidament cap a ells. Han va comprovar les identificacions de les naus i després va remugar un jurament ple d'amargor mentre es copejava violentament el front amb el palmell de la mà.

—Fantàstic! Més imperials! És just el que necessito! Per què m'han de passar aquestes coses?

Es va deixar caure en el seient de pilotatge i va invertir el curs per tornar al Pou. Chewbacca va emetre un grunyit interrogatiu, volent saber per què arrencaven a córrer quan no portaven ni un gram d'espècia a bord.

—És que no ho entens? —va replicar Han mentre incrementava la velocitat fins que els asteroides van començar a desfilar al costat d'ells com a taques borroses—. Deuen haver trobat l'espècia que vam llançar a l'espai, i saben què era el que estàvem buscant! I a més ja saps que Capucot no ens va creure... El condemnat capità ha d'estar darrere de tot això! Aquestes maleïdes bavoses ens arrestaran per sospita de contraban i confiscaran el Falcó! Mai aconseguirem recuperar-lo! —Han va executar un brusc viratge per esquivar un asteroide de les dimensions d'un destructor imperial—. I a més... —va afegir—. Bé, no vull que tornin a trencar més coses mentre inspeccionen la nau. Recorda que hem acabat de netejar tota la trencadissa que van fer Capucot i els seus nois.

Junts, Han i Chewie van fer que el Falcó solqués el Pou a tota velocitat amb rumb cap a les Goles. Els seus perseguidors eren dues naus del servei de tarifes imperial, i els van seguir amb temerària decisió.

Les mans d’en Han voleiaven sobre els controls com les d'un home posseït mentre el Falcó oscil·lava i es desviava d'un costat a un altre per obrir-se pas a través del traïdorenc camp d'asteroides. Chewie estava deixant anar udols de terror davant els terribles riscos que corria el seu soci.

—Calla d'una vegada, cara peluda! —va cridar Han—. Haig de concentrar-me!

Els udols d’en Chewie es van anar afeblint fins a convenir-se en gemecs. Els nous sons possiblement eren pregàries, però Han estava massa ocupat per parar-los esment.

S'estaven aproximant al final del Pou, i anaven en línia recta cap a les Goles.

—Al final hauré d'arrencar el blindatge ventral del Falcó a força d'acceleracions, Chewie, i aferrar-me a l'esperança que aquests imperials no vulguin acostar-se als forats negres —va dir Han—. Aquests llimacs del dimoni no pensen donar-se per vençuts!

Chewbacca va deixar escapar un grunyit de pura desesperació.

—No puc fer una altra cosa, soci! No vaig a permetre que es quedin amb el Falcó!

Les dues naus imperials es mantenien tan prop del navili contrabandista com si estiguessin unides a ell per rajos de tracció. Han i Chewie es van inclinar frenèticament sobre el tauler de control del Falcó, ajustant el seu curs, velocitat, direcció, nivells d'escuts...

En Han, totalment desesperat, va fer que el Falcó s'acostés als grups de forats negres molt més del que mai es permetria intentar-ho qualsevol persona entenimentada. Només la considerable velocitat de la nau podia salvar-los.

El Falcó Mil·lenari va passar tan prop dels forats negres de les Goles que només la seva terrible rapidesa va impedir que fos capturat i atret cap al seu interior. Els ulls vigilants dels discos d'acumulació semblaven engrandir-se i empetitir-se mentre el Falcó es desplaçava vertiginosament al voltant dels traïdorencs pous de gravetat. Les naus imperials van seguir perseguint-los a la màxima velocitat que podien aconseguir.

Han va executar un viratge impossible seguit per un parell d'embogides alteracions del rumb mentre el Falcó es dirigia cap als confins de les Goles. Estudiant els seus instruments, Han va veure que una de les naus imperials, la més petita de les dues, no havia aconseguit duplicar la seva maniobra. La nau havia desaparegut en l'abraçada del disc d'acumulació del forat negre, esfumant-se dins d'ell amb un diminut i innoble centelleig.

—Sí! —va exclamar salvatgement—. No aneu a agafar-me! Ni avui ni mai!

La nau imperial supervivent s'estava quedant cada vegada més enrere, i el Falcó ja gairebé havia sortit de les Goles.

—Sí, Chewie! Ho hem aconseguit!

—Arrrrrhhhhhhnnnnn!

Han va fer que el Falcó passés a tota velocitat al costat de Kèssel, i un instant després es van veure lliures de l'amenaça dels pous gravitatoris. Han es va apressar a inclinar-se sobre l'ordinador de navegació.

—El curs ja està introduït! —Va cridar a continuació—. Endavant, Chewie!

Uns moments després ja estaven fora de perill per l’hiperespai. El corellià es va enfonsar en el seu seient.

—Realment han estat a punt d'agafar-nos —va murmurar amb veu enronquida.

Chewie es va mostrar d'acord.

Mentre s'anava relaxant lentament en el seu seient, Han es va adonar d'alguna cosa.

—Eh, Chewie... Mira! —Va assenyalar els instruments—. Hem establert una nova marca!

Chewie va comentar amargament que la seva nova marca de velocitat havia estat obtinguda a costa dels seus nervis. Han va entretancar els ulls.

—Ei, això és molt rar —murmurà—. Aquí diu que hem escurçat la distància que vam recórrer, no només el temps... Això marca menys de dotze parsecs!

Chewie va deixar escapar un grunyit ple d'escepticisme i va copejar l'indicador de la distància amb els seus peluts artells mentre comentava que l'embogida forma de pilotar d’en Han devia haver causat un curtcircuit en els sistemes de l'indicador.

Han va protestar, però quan Chewbacca, cada vegada més furiós, va respondre amb un feroç grunyit, va decidir donar-se per vençut.

—D'acord, d'acord. Estic massa cansat per discutir —va dir, aixecant les mans.

Però he fet el recorregut en menys de dotze parsecs..., va pensar tossudament.

Així i tot, en aquell moment tenia problemes més apressants que la velocitat o les marques de distància en els quals pensar. Què dimonis li anava a dir a Jabba?

Següent