L'ull de la ment (V)

Anterior

CAPÍTOL V

─Gran capità-supervisor ─va aconseguir dir per fi─, crec que no comprenc a què es refereix.

─Si us plau ─va sol·licitar Grammel i per primera vegada va mostrar un indici d'autèntica emoció─, no jugui amb mi. Els van observar mentre conversaven amb una persona local ─va pronunciar les últimes paraules amb veritable fàstic─, la presència de la qual aquí les lleis imperials amb prou feines toleren. Ella sempre roman del costat segur de la il·legalitat. Malgrat els meus sentiments personals, la seva deportació il·legal i innecessària irritaria a alguns sectors del populatxo que la consideren divertida. A més, resultaria costós. Els van veure mentre li mostraven una pedreta vermella i brillant. Potser alguna cosa que vostès van adquirir durant la seva estada il·legal a Circarpo?

Els pensaments d’en Luke eren un remolí. Indubtablement algun informant de Grammel ─amb tota probabilitat la diminuta figura encapotada amb la qual el capità-supervisor havia conversat feia alguns minuts─ havia vist el fragment de cristall Kaiburr que Halla els havia ofert. Però l'espia no havia vist que Halla el treia i els el mostrava.

Llavors Grammel i l'espia suposaven que la pedra era una cosa que Luke havia portat i mostrava a la Halla! Això estava bé en el que concernia a l'anciana, va pensar. Ara no havia de barrejar-se en l'assumpte.

Durant un instant terrible, Luke va pensar que Grammel podia ser un ser sensible en la Força amb els coneixements i la capacitat d'operar el cristall o, almenys, de percebre les seves propietats especials. Però una precipitada anàlisi només va revelar que la ment d’en Grammel estava dominada pel buit insípid i rutinari associat amb els humans normals. Res podia sospitar sobre la veritable importància del fragment. No obstant això, Luke es va resistir a lliurar el preciós tros a un servidor de l'Imperi.

Grammel no era una persona donada a perdre temps.

─Au, jove. Vostè sembla una persona assenyada. Segurament no valdrà la pena buscar-se més problemes.

─En realitat ─va insistir Luke i va buscar frenèticament evasives─, no sé de què em parla.

─Bé, si insisteix... ─va respondre Grammel, no gaire satisfet. Va dirigir la seva atenció a la princesa, que continuava en el terra i es fregava les ferides─. Potser la jove és una mica més que un soci comercial? Significa alguna cosa per a vostè?

Luke es va encongir estudiadament d'espatlles.

─No significa gens per a mi.

─D'acord ─va agregar el capità-supervisor─. Llavors el que ocorrerà ara no li preocuparà.

Va cridar per senyals al sergent. El soldat cobert amb l'armadura es va acostar i es va ajupir sobre la princesa.

La Leia es va estirar per agafar-li la mà, va passar una cama sota la d'ell i, simultàniament, va tirar i donar una puntada de peu.

Mentre el soldat queia al terra estrepitosament, va córrer cap a la porta i va cridar a Luke que la seguís.

Per més que va moure la clau i el pom de la porta, aquesta no es va obrir.

─Benvolguda meva, perd el temps ─li va dir Grammel─. Hauria d’haver tractat d'agafar la seva arma. Ens obren exclusivament la porta a mi, a alguns membres selectes del meu personal i als soldats que tenen el ressonador adequat incorporat a l'armadura. Sospito que vostè no s'inclou en cap d'aquestes categories.

Irritat, el sergent s'havia posat dempeus i avançava cap a ella amb els braços oberts. La Leia va començar a córrer, va ensopegar i va caure al terra. Grammel es va situar damunt d'ella i va tancar el puny de la mà dreta.

─No! ─va exclamar Luke en l'últim moment.

Grammel va interrompre el moviment de la mà en l'aire mentre li mirava.

─Això està millor ─va aconsellar a Luke─. Millor ser assenyat que obstinat. Per descomptat, trobaria la pedra, però vostè consideraria desagradable el descobriment.

Luke va descordar una butxaca i la va obrir.

─No pots! ─va declarar una veu. Girà i va veure que la princesa li observava. Evidentment, aquesta havia acabat per creure almenys una part de la història de la Halla. Encara que potser, es va corregir, ella jugava el seu paper de lladre d'estar per casa que no desitja separar-se dels béns durament guanyats.

─No tenim una altra escapatòria.

Mentre Grammel no demanés noms, Luke pensava que mancava de sentit oferir-los-hi voluntàriament, fossin falsos o autèntics. Va desenrotllar la tela, va treure la capseta i la hi va lliurar a l’expectant administrador.

Grammel la va estudiar i va fer una pregunta per la qual Luke no estava preparat.

─Quina és la combinació?

Durant un instant, Luke va quedar aterrit. Si confessava que ignorava la combinació, s'enfonsaria la seva mentida acuradament elaborada. Per això va córrer l'únic risc possible:

─Està oberta.

Tant ell com la Leia van contenir la respiració mentre Grammel tocava el petit pany. Es va sentir un lleu espetec. Luke no s'havia molestat a esbrinar la combinació quan Halla li va lliurar la caixa.

El capità-supervisor Grammel mirava fascinat el resplendent fragment de color carmesí.

─Molt bonica. Què és?

─No sé ─va mentir Luke─. No tinc la menor idea de quin tipus de gemma és ─Grammel li va mirar severament─. Dic la veritat... no sóc gemmòleg ni químic ─va pronunciar aquestes paraules amb més facilitat.

─És natural la lluentor o respon a l'estímul extern? ─va inquirir Grammel i va moure la gemma en la caixa amb un dit temptador.

─No tinc la menor idea. Brilla des que la tenim, per la qual cosa suposo que és una propietat natural de la pedra.

El capità-supervisor li va somriure d'una manera que a Luke no li va agradar.

─Si sap tan poc, per què la va robar?

─No he dit que la robéssim ─Grammel va riure burleta i Luke, que complia el seu paper de bona gana, va adoptar una actitud defensiva─. D'acord, la vam robar. Era bonica i mai havia vist alguna cosa semblat. Qualsevol cosa bonica i rara probablement també és valuosa.

─M'ha dit que el seu camp de treball era l'extorsió, no el robatori ─va agregar Grammel.

─La cosa em va intrigar i com vaig tenir la possibilitat de guardar-me-la, ho vaig fer ─va respondre Luke amb un toc envalentit i bel·ligerant.

Evidentment, era l'enfocament adequat.

─Assenyat ─va reconèixer Grammel. Va tornar a concentrar-se en el fragment─. Jo tampoc la reconec. En tant gemma, no és molt impressionant... Manca de facetes i ni tan sols està retallada per tallar-la. Però té raó en dir que és rara. La propietat brillant la destaca ─bruscament, va deixar de girar-la amb el dit i va allunyar la mà─. No és nociva, veritat?

─Fins ara, no ─va respondre Luke i va fingir una sobtada preocupació. Que Grammel sués una mica!

─Han sofert alguna conseqüència nociva des que la tenen en el seu poder?

─No fins que ens van portar aquí.

Aquesta frase va estar a punt de provocar el riure de l'administrador.

─Crec que la faré analitzar per un especialista abans d'arribar a una conclusió ─va prosseguir lentament, va recolzar la caixa en l'escriptori i es va allunyar. Mirà a Luke amistosament─. Per descomptat, ha estat confiscada. Pot considerar-la com a multa per haver participat en la refrega.

─Nosaltres vam ser els agredits ─va protestar Luke en benefici de les aparences.

─Per ventura discuteix la meva sentència? ─va preguntar feréstec Grammel.

─No, capità-supervisor!

─Està bé. Veig que vostè és un jove intel·ligent. Llàstima que la seva companya obri la boca prescindint del seu cervell ─la Leia li va mirar enfadada però va tenir la sensatesa de guardar silenci─. Crec que podrem arreglar alguna cosa. Mentrestant, vostès dos estan il·legalment en aquest món, desafiant l'intent imperial de mantenir en secret aquesta instal·lació. Per aquest motiu quedaran retinguts fins que pugui comprovar la seva història.

Luke va començar a parlar, però Grammel el va fer callar amb un gest.

─No, no es preocupi pels noms. Crec que, de totes maneres, m'oferiria un àlies. Prendrem les impressions rutinàries, retrats naturals i la resta de la informació pertinent. A Circarpo tinc contactes legals i uns altres que no ho són tant. Si m'envien informació en el sentit que vostès dos són delinqüents d'estar per casa coneguts en aquell món, i si s'ha de jutjar per la seva història han de ser coneguts, es comprovarà el que han declarat i adoptarem les nostres relacions d'acord amb això... no necessàriament en detriment seu. Si resulta que ningú desenterra informació sobre vostès o aquesta informació està en contradicció amb el que m'han explicat, hauré de suposar que tot és pura invenció. En aquest desgraciat cas, em veuré obligat a recórrer a mètodes poc delicats per obtenir la veritat ─Luke hauria preferit qualsevol tipus de ganyota a canvi de l'expressió buida i inhumana que Grammel va adoptar en pronunciar aquestes paraules─. Però no hi ha motiu que ens impedeixi ser cordials fins aquest moment. Sergent!

─Capità-supervisor! ─va respondre el suboficial acostant-se ràpidament.

─Ocupi's que els escortin fins a la zona de confinament.

─A quina cel·la, senyor?

─La cel·la preventiva de màxima seguretat ─va respondre Grammel amb expressió indesxifrable.

El sergent va dubtar.

─Senyor, aquesta cel·la ja està ocupada. Els seus ocupants són perillosos... ja han enviat a tres homes a la infermeria.

─No importa ─va insistir Grammel amb indiferència─. Estic segur que aquests dos se les hi manegaran. A més, els presos no lluiten entre si. Almenys, no ho fan amb massa freqüència.

─De què parla? ─va inquirir la princesa i es va posar dempeus─. Amb què ens va a engabiar?

─Ja ho descobrirà ─li va assegurar Grammel afablement. Alguns soldats van entrar en l'estada i van envoltar a Luke i la Leia─. Si us plau, tractin de mantenir-se amb vida fins que pugui comprovar la seva història. M'apesararia que m'haguessin dit la veritat i no aconseguissin sobreviure prou a la companyia de la seva cel·la per poder ser alliberats.

─Hem estat sincers amb vostè! ─va insistir Luke amb veu desesperada.─ Sergent!

El suboficial va conduir a tots dos presoners fins a la sortida. Grammel va ignorar les súpliques d’en Luke, que volia esbrinar a on els enviaven.

Una vegada que van partir i l'habitació va recuperar la seva tranquil·litat, el capità-supervisor va dedicar diversos minuts a estudiar el fragment de cristall brillant. Després va prémer un botó situat darrere de l'escriptori. Es va obrir una altra porta i una diminuta figura encapotada va entrar en l'estada per segona vegada.

─És això el que vas veure, Bot? ─va preguntar Grammel i va assenyalar la caixa oberta recolzada en l'escriptori. Un gest d'assentiment de la forma encaputxada─. Saps de què es tracta?

Aquesta vegada va obtenir un moviment negatiu.

─Jo tampoc ─va admetre Grammel─. Crec que el jove subestima el seu exotisme. Mai he vist ni escoltat parlar d'alguna cosa remotament semblat en això. I tu?

Una altra sacsejada d'un costat a un altre per part del crani encaputxat.

Grammel va observar la porta tancada que Luke i Leia havien travessat.

─Aquests dos podrien ser el que el noi va dir. No estic segur. Tinc la sensació de què la seva història és massa clara, massa adequada. Gairebé com si avalués les seves respostes d'acord amb el que jo vull sentir. No aconsegueixo decidir si és un brivall inepte o un mentider divinament bo. I hi ha una cosa més. Semblava gairebé segur que la noia i ell contactarien amb els rebels en la X o la XII. Cap dels nostres agents ho ha aconseguit.

La figura va emetre un ronc a manera de frase i Grammel va assentir amb el cap.

─Sé que els rebels saben distingir als veritables traïdors dels nostres, però la confiança del noi no deixa de preocupar-me. Sembla excessiva en un criminal d'estar per casa. I la noia va mostrar més nervi que els que solen tenir normalment les del seu tipus. Estic desconcertat, Bot. Però crec... crec que en tot això pot haver-hi quelcom important. No disposo de les dades per enllaçar-ho tot... ara com ara. Potser signifiqui molt per a nosaltres.

Satisfeta, la figura va assentir enèrgicament.

Grammel va prendre una decisió.

─Hauré de posar-me en contacte amb una autoritat superior. La idea de compartir això no m'agrada, però no veig un altre camí ─capcinejà desdenyosament en direcció a la porta─. De totes maneres, els sostraurem la veritat abans que algú important pugui arribar aquí.

Va abandonar l'escriptori, va avançar fins a la paret situada darrere i va tocar un petit interruptor. Un tros de paret va desaparèixer i va deixar al descobert una pantalla buida de color daurat. Grammel va accionar un altre comandament. Un panell curull de dials i botons es va lliscar fora de la paret, sota la pantalla reflectora. Va fer altres sintonitzacions i després va parlar per un fonocaptor vocal excel·lent:

─Tinc primera prioritat per a la comunicació a l'espai profund amb el governador Bin Essada, al món territorial administratiu de Gyndine.

Mirà a la forma encapotada a la recerca de coincidència i es va veure recompensat per un senyal d'assentiment.

─Despatxem la trucada ─va declarar monòtonament una veu de computadora.

Durant un instant va aparèixer l'estàtica visual, però la pantalla es va buidar amb consoladora velocitat. Si s'ha de jutjar per les distàncies imperials, Gyndine no estava massa lluny.

El retrat que va aparèixer en la pantalla corresponia a un individu bru i voluminós, en el que la seva característica més destacada era una successió de papades que queien escalonadament en la pitrera de la seva camisa. El pèl negre i arrissat, tocat de blanc en les temples i tenyit de taronja en un dibuix espiral que apareixia sobre la coroneta, coronava el rostre com les algues marines en un còdol desgastat per les aigües. Els ulls foscos miraven guerxo sense parar i les pupil·les rosades es mostraven sempre sensibles a la llum.

─Tinc treball ─grunyí el governador Essada amb veu porcina de contralt─. Qui truca i per a què?

Amb aquest semblant presumptuós i potent en la pantalla, Grammel va perdre gran part de la seva acostumada seguretat. Les seves paraules van sonar servils i tremoloses.

─Només sóc jo, governador, un humil servidor de l'emperador, el capità-supervisor Grammel.

─No conec a cap capità-supervisor Grammel ─va agregar la veu.

─Senyor, estic a càrrec de la colònia minera secreta de Circarpo V ─va explicar Grammel esperançat.

Essada va fer una pausa i va aixecar la vista de la cinta que observava.

─Conec les operacions imperials en aquest sistema ─va respondre amb circumspecció─. Quin dels seus assumptes exigeix primera prioritat amb mi? ─L'enorme massa es va inclinar cap endavant─. Capità-supervisor Grammel, millor que sigui important. Ara me'n recordo de vostè.

─Sí, senyor ─Grammel va inclinar repetides vegades el cap davant la pantalla─. Es tracta d'un assumpte que inclou a dos desconeguts que, d'alguna manera, van aterrar secretament aquí. Els desconeguts i un estrany fragment de cristall que tenien en el seu poder. Les persones no són importants, senyor, però com vostè és molt famós com a expert en radiacions poc comunes, vaig pensar que potser...

─No em faci perdre temps amb afalacs, Grammel ─li va advertir Essada─. Des que l'emperador va dissoldre el senat, els governadors regionals estem sobrecarregats de treball.

─Comprenc, senyor ─va agregar Grammel ràpidament i es va apressar a agafar la minúscula caixa que contenia la pedra. La va aixecar perquè el fonocaptor visual de l'estada pogués captar-la─. Aquí està.

Essada la va observar.

─És estranya... Mai he vist alguna cosa semblant, Grammel. La radiació es genera des de l'interior?

─Sí, senyor, estic segur.

─Jo no ─va replicar el governador─, però reconec que sembla ser així. Parli'm de les persones que la tenien.

Grammel es va encongir d'espatlles.

─No són importants, probablement es tracta d'un parell de lladres d'estar per casa que la van robar, senyor.

─Un parell de lladres d'estar per casa van penetrar i van aterrar secretament a Circarpo V? ─va preguntar el governador incrèdul.

─Això crec, senyor. Un noi i una jove...

─Una jove ─va repetir Essada─. Hem sentit uns rumors provinents de Circarpo IV sobre una important reunió que els dirigents clandestins preparaven per a... ha dit una jove? Per ventura és bruna, vehement i una mica sarcàstica?

─És la mateixa persona, senyor ─va quequejar sorprès Grammel.

─Els ha identificat?

─No, senyor. Només els hem empresonat. Estan tancats al costat dels...

─Que el caos s'apoderi dels seus detalls, Grammel! ─va cridar Essada─. Doni'm una representació visual d'ambdues persones.

─En un instant ─va reposar un Grammel alleujat. Va agafar la barra gravadora de plàstic de l'escriptori i la va sostenir insegur davant la pantalla─. Senyor, això encara no ha estat transferit. Creu que podrà albirar les imatges de la barra?

─Puc albirar moltes coses, Grammel, en les profunditats buides de la seva ànima. Col·loqui-la al costat del seu fonocaptor visual.

L'administrador va accionar l'interruptor i va situar el tub llarg i cristal·lí al costat del panell de la pantalla.

Va tocar el panell de recuperació i en la substància de la barra van aparèixer retrats bidimensionals. Va fer una pausa i després va moure la barra per mostrar imatges de grandària natural d'ambdues persones.

─Per la Força, podria ser ella, podria ser ─va murmurar agitat el governador Essada─. Al jove no el conec però potser també és important, estic satisfet.

─Importants, senyor? Els coneix?

─Espero rebre honors parcials per la seva captura i execució posterior... Almenys, per la d'ella –Essada va mirar atentament al desconcertat oficial─. Grammel, no han de sofrir danys ni ferides fins que l'autoritat pertinent vagi a buscar-los.

─Com vostè ordeni, senyor ─va respondre un atordit capità-supervisor─. Però no entenc. Qui són i per què han cridat l'atenció d'algú tan...?

─Grammel, només li exigeixo serveis, no preguntes.

─Sí, senyor ─va acatar amb gravetat la indicació de l'administrador.

Essada va donar un gir més lleuger a la conversa.

─Ha fet bé en contactar-me directament, encara que no pels motius que suposa. Quan aquests dos estiguin en mans imperials, vostè es convertirà en coronel-supervisor Grammel.

─Governador! ─Grammel va perdre completament l'aplom─. Senyor, és massa generós. No sé què dir...

─No digui res ─va aconsellar Essada─. Així resulta més suportable. Mantingui'ls amb vida, Grammel. El fet que vostè vagi a l'infern o guanyi la glòria depèn de la manera en què compleixi aquestes ordres. A més de mantenir-los amb vida i sans, compta amb la meva autorització per mantenir-los a ratlla de la manera que prefereixi.

─Sí, senyor. Senyor, em permet...?

Però el governador Essada ja s'havia oblidat de Grammel.

─Una persona determinada considerarà important aquesta informació. Sí, serà bo per a mi –bruscament va reparar que les comunicacions seguien obertes─. Amb vida, Grammel, recordi-ho.

─Però, senyor, no pot dir-me...?

La pantalla va quedar buida.

Durant diversos segons, que semblaven eterns i carregats de presagis, el capità-supervisor va romandre immòbil davant el fosc rectangle. Després va guardar en el seu lloc la pantalla i el panell de comandaments i va girar cap a la figura encaputxada que reptava de darrere de la massa protectora d'una cadira de forma lliure situada a l'altre costat de l'estada.

─Bot, sembla que hem ensopegat amb alguna cosa molt més important que el que qualsevol dels dos va imaginar. «Coronel-supervisor!» ─va observar el cristall que sostenia a la mà i va oblidar tota possible naturalesa letal davant la visió del futur brillant que apareixia davant els seus ulls─. Hem d'anar amb compte.

La figura encapotada va moure vigorosament el cap...

Següent