L'ull de la ment (IV)

Anterior

CAPÍTOL IV

─Per les nostres ànimes i la nostra salut, detingueu-vos! ─va dir Halla als dos contendents.

Coberts de fang, ni Luke ni la princesa van sentir l'advertiment, que angoixada, els hi mussitava.

Un dels homes es va inclinar cap a la dreta, va escopir alguna cosa a través de la barba i va comentar:

─Nois, se suposa que una criada no ha de retornar els cops.

─Per algun motiu, no sembla correcte ─va coincidir el seu company.

─A més ─va agregar el primer home─, lluitar en públic va contra les lleis de la ciutat, no és així?

─Així és ─va coincidir un altre home─. Potser puguem arreglar-ho abans que el sentinella nocturn els agafi.

─Els farem una bona passada ─es va ajupir cap a Luke─. Aguanta, jovenet. No permetrem que ella et faci mal.

Somrients i burletes, els cinc van baixar de l'andana. Com va descobrir que tots els participants la ignoraven, Halla s’escapolí entre les ombres.

─Senyora, podem fer alguna cosa? ─Li va dir una veu en l'oïda.

L'anciana es va sobresaltar. C3PO es va sobresaltar.

─Tu, refugiat d'una tenda de segona mà, no tens dret a espantar-me de semblant manera!

─Disculpi'm, però el meu amo i la dama...

─Ah. Tu ets C3PO? ─l’androide va assentir─. Llavors aquell deu ser R2D2 ─un bip va sorgir des d'una difusa forma propera─. Sospito que, de moment, res podem fer ─va mirar cap al carrer─. Potser aquests bordegassos només estiguin fent tabola.

Dos homes van separar la Leia del Luke. Gràcies a això van poder veure-la clarament per primera vegada. El seu xanxa inicial va desaparèixer bruscament a mesura que exterioritzaven sentiments menys afables.

─Ja està bé ─va murmurar un individu amb pit de barril i bigoti a l’estil manxú─. Indubtablement, aquesta no és una criada androide.

La Leia va reparar en les mirades dels miners. Algunes de les sivelles i corretges de la roba ajustada s'havien deixat anar mentre lluitava amb Luke. Malgrat la capa de fang que els cobria, les zones al descobert cridaven incòmodament l'atenció. Sentia que alguna cosa reptava sobre el seu cos, sota la roba.

Va ignorar el fang, va intentar unir els extrems solts del seu abillament, es dreçà com una reina i va anunciar amb tremolosa dignitat:

─Moltíssimes gràcies. És un assumpte privat. Ara espero que tinguin l'amabilitat de deixar-nos resoldre les nostres diferències.

─Moltíssimes gràcies, és un assumpte privat ─va repetir un dels homes amb to melindrós.

Els altres van riure a riallades. L'home de la barba la va mirar maliciosament.

─Estimada, no ets una ciutadana registrada ─va assenyalar la seva espatlla─. No portes la targeta amb el nom ni res que se li sembli. Lluitar en la via pública és il·legal. Les lleis mineres diuen que, sempre que puguem, hem d'arrestar a tot aquell que transgredeixi la llei. Acosta't i deixa que et detingui ─va estirar una sòlida urpa.

La princesa va donar un ràpid pas enrere i va seguir mirant-los furiosa, però la seva confiança es dissolia com la neu en un fogó.

─No puc dir-los qui sóc, però si algun arriba a posar-me la mà al damunt, haurà de respondre per això.

Pit de barril es va acostar. La seva veu mancava d'humor i no li va somriure:

─Polleta marina, posaré quelcom més que una mà damunt teu...

Una forma esvelta es va interposar entre la princesa i el seu aspirant a capturador.

─Escolti, amic, aquesta és una discussió privada que podem resoldre pel nostre compte.

─Fillet, no sóc el teu amic ─va respondre serenament l'home, va estendre una mà i el va empènyer cap enrere─. Aparta't. La teva discussió ja no té importància.

La princesa va llançar una exclamació de sorpresa. Un dels homes s'havia lliscat cap a les seves esquenes i l'havia subjectat del pit amb el braç esquerre. Luke es va acostar ràpidament i va deixar caure amb força la vora de la mà sobre el puny de l'altre. El miner va exclamar un crit de dolor, va retrocedir i es va subjectar el canell.

Al carrer remava un silenci mortal. Ara tots estaven concentrats en Luke, no en la princesa. Els únics sons de la boira provenien de la selva distant.

─El fillet vol jugar ─va afirmar tallantment l'home al que Luke havia copejat en el canell─. Es nega a ser detingut en públic.

L'home va agitar l'avantbraç dret. Es va sentir un espetec i de sota la màniga del mico va sorgir un estilet de doble fulla. El pla de les fulles estava anivellat amb el dors del puny. La llum difusa que provenia de les protegides finestres de la taverna va reflectir, de manera sinistra, ambdues fulles mentre l'home va avançar agotzonat cap al Luke.

La princesa no va pronunciar paraula; es va limitar a mirar. Halla, C3PO i R2D2 van fer el mateix, protegits per l'ombra.

─Au vinga, fillet ─li va constrènyer l'home i va fer un senyal amb la mà no armada perquè Luke s'acostés.

Després va agitar l'arma i les fulles bessones van sorgir de la màniga buida. Va moure la cama dreta i després l'esquerra. De la sola de cada bota va sorgir un parell de fulles dobles─. Au vinga, ballem. Faré que duri.

Luke va intentar mirar les vuit fulles alhora i, al mateix temps, distreure al seu agressor.

─La dama i jo discutíem alguna cosa. No necessitem ajuda de ningú.

─Massa tard, fillet ─l'home va somriure─. Ara tu i jo estem enfangats.

Els companys del miner miraven, reien sorneguerament i de tant en tant es donaven cops de colze. Evidentment, gaudien de cadascun dels moviments.

L'home de les fulles es va abalançar sobre Luke amb el braç esquerre, va seguir el moviment errat mentre Luke retrocedia amb una puntada lateral giratòria, després va traçar un arc i es va estirar amb el braç dret. Les fulles dobles van produir sons sibilants en el dens i humit aire de la nit.

─No volem problemes ─va declarar Luke i, de mala gana, va acostar la mà al pom del seu sabre de llum.

─En un parell de minuts no hauràs de preocupar-te per això ─li va assegurar el seu agressor.

Es va llançar amb un crit sobre ell, que va esquivar àgilment les puntades i els moviments dels braços.

─Vigila, Luke! ─va cridar la princesa... massa tard.

Un altre dels homes s'havia acostat a l'esquena d’en Luke i en aquest moment li va subjectar tots dos braços als costats. El portador de les fulles s'acostava amb displicència, sense somriure, i realitzava moviments entrellaçats amb els punys. Les fulles resplendien tant com els seus ulls.

─Noi, ets un ballarí avesat, no? Estic fart de seguir-te.

─Carrega-te’l a poc a poc, Jake ─va demanar un dels espectadors─. És un noi xerraire.

─He dit que no volem problemes ─va repetir Luke i va mantenir la vista fixa en les fulles entrellaçades que s'aproximaven mentre tornava a portar la mà dreta a la seva cintura. Va prémer el botó de l'empunyadura del sabre.

Una vegada activat, el feix d'energia blava d'un metre de longitud que apuntava cap enrere es va materialitzar a través de la cuixa dreta de l'home que li subjectava. Amb un udol l'home va deixar anar al Luke, va caure al terra i es va aferrar a la cama.

L'home de les navalles es va quedar immòbil un instant i després va avançar. Luke va descriure amb el sabre una sèrie complexa d'arcs i cercles entrellaçats en la mitja foscor, moviments que van fer vacil·lar al seu agressor.

L'home caigut emetia un gemec constant.

Luke es va llançar contra el portador de les navalles prou per fer-ho retrocedir.

─Ara, tots vostès... toquin el dos.

En lloc d'anar-se’n, el quartet de feréstega expressió va mostrar més fulles i altres armes de mà. Van començar a realitzar maniobres per envoltar-li, encara que es van mantenir fora de l'abast d'aquest feix de llum ballarí i letal.

La Leia va igualar les distàncies quan va saltar sobre l'esquena de l'home que estava més a prop i li va esgarrapar la cara.

Els tres restants van seguir tenallant al Luke amb les seves armes, van provar la seva velocitat i reflexos amb perícia professional, van conversar entre si i van comparar les habilitats d’en Luke mentre decidien quina era la millor manera d'atrapar-lo. Si esperava que el seu quart company se'ls reunís, es decebrien. Estava ocupat amb la princesa, que els maleïa a tot pulmó.

Halla observava preocupada quan un moviment carrer amunt va desviar la seva atenció de la baralla. Un grup de figures àgils vestides amb armadura blanca i negra s'acostava al trot ràpid cap a la taverna. Va deixar de mirar als imperials que s'acostaven per observar una vegada més la contesa, que havia arribat a un punt mort.

Un home es va abalançar sobre en Luke des d'enrere. Aquest va esquivar la punta elèctrica que l'home esgrimia i, simultàniament, va girar cap avall. Va sortir volant una mà, tallada i acuradament cauteritzada a l'altura del puny, per aterrar en el fang i quedar-se allà fumejant lentament. Emmudit, l'home va caure d'esquena i va observar el seu monyó carbonitzat.

Ara els imperials estaven a prop. Halla va abandonar el seu amagatall, va indicar a R2D2 i C3PO que la seguissin, es va internar en l'accés entre els edificis i va desaparèixer en la foscor de la nit. Després de detenir-se un segon i veure que gens guanyarien si es deixaven atrapar, els dos androides la van seguir.

Els agressors que quedaven van seguir aguaitant al Luke, encara que amb més cautela. Després de despatxar al seu únic oponent amb una judiciosa pressió en el lloc adequat, la princesa pensava ocupar-se d'un altre quan alguna cosa brillant com el sol i sorollós va esclatar enmig d'ells i els estaborní. Tots van girar, van parpellejar a causa de la persistent resplendor i van veure que diversos rifles d'energia els apuntaven.

─Aixequeu les armes ─va ordenar bruscament el sergent que estava a càrrec del grup. Sota la pàl·lida llum s'albiraven tres marques angulars en la màniga de l'armadura. Unes marques semblants creuaven el seu casc─. En nom de l'emperador, quedeu detinguts per lluitar amb armes en la via pública.

Quan els miners van guardar o van embeinar les seves diverses armes, Luke va desconnectar el sabre. Dos soldats es van acostar i van recollir el petit arsenal. La princesa va reparar que la seva única víctima recuperava la consciència i li va assestar una sobirana puntada.

─Ei, vostè, detingui's! ─va ordenar el sergent.

─Ho sento ─va respondre dolçament la Leia.

Els van fer marxar per la ciutat custodiats per un escamot armat. Luke va aprofitar l'oportunitat per observar les estructures circumdants. Molt poques eren diferents de les quals ja hi havia trobat. Va arribar a la conclusió que en una ciutat com aquesta, la intercanviabilitat era una necessitat econòmica.

Els habitants que es van topar amb ells es van estrènyer contra les parets dels edificis, van murmurar entre si i de tant en tant van assenyalar als desgraciats pocavergonyes. Evidentment, els espectadors tenien idea del que els esperava.

Luke desitjava tenir-la.

─A on creu que ens porten? ─va preguntar en un murmuri a la princesa.

─A la presó local. A quin altre lloc podrien portar-nos?

Luke va assenyalar cap endavant:

─Si és aquell edifici, estic impressionat.

S'aproximaven a un sòlid i formidable zigurat d'arquitectura mimbanita antiga. De pedra grisa i negra, era exactament igual que les ruïnes que Luke havia vist mentre buscava la nau de la princesa.

Malgrat la seva forma aproximada de fus, l'edifici es remuntava per sobre de les estructures més recents i senzilles de la ciutat minera.

─No es tracta d'una presó comuna ─va comentar suaument mentre travessaven l'ample arc de pedra que cobria l'entrada. Va preguntar descaradament al soldat que estava al seu costat─: Què és aquest lloc?

El soldat proveït de casc es va tornar cap a ell i li va dir:

─Els presos i els que violen les lleis han de donar respostes en lloc de fer preguntes.

Sorprenentment, mentre baixaven per un passadís de pedra vorejat de canonades modernes i components electrònics, el soldat va oferir de manera voluntària certa informació:

─Aquest edifici és un dels vells temples erigits pels nadius d'aquest món.

La sorpresa d’en Luke era autèntica.

─Es refereix a aquests lamentables desgraciats que pidolen un glop?

L'home va riure inesperadament.

─Vaja, està vostè de bon humor. El necessitarà. Si els greenies van construir això? Vostè ha de passar tot el temps en les mines. Però jo no ─el soldat es va mostrar orgullós─. Sempre intento superar-me a mi mateix. Com vostè sap ─va començar a explicar─, a més dels greenies, aquest món alberga diverses races semi intel·ligents. Algunes estan més degenerades que les altres. La raça que va construir aquests llocs –va assenyalar amb el fusell la teulada de pedra que s'arquejava al capdamunt─ ha desaparegut fa molt temps. Almenys, pel que fa al que la recerca imperial va poder determinar.

Van girar en una altra corba i Luke es meravellà de la grandària de l'estructura.

─Aquest edifici ha estat adaptat per albergar els despatxos de les mines i la caserna general imperial de Mimban ─va agitar el cap d'un costat a un altre─. Els miners saben molt poc del que no es refereix al seu treball.

─És veritat ─va reconèixer Luke i no va sentir remordiments en maleir a tots els miners. No havien estat massa hospitalaris amb ell des de la seva arribada─. Nosaltres som d'una altra ciutat ─va agregar com a mesura de seguretat.

La breu companyonia del soldat va desaparèixer i va respondre amb fredor:

─Pot ser cert o no. Els pertorbadors contumaços menteixen molt. El fet que l'Imperi toleri aquí una quantitat limitada de desordre com a vàlvula de seguretat per a vostès no és motiu suficient per abusar del privilegi. Posen les coses difícils als seus companys ─va assenyalar cap endavant, al soldat que carregava la borsa d'armes confiscades─. Quan s'inclouen artefactes de matar, es converteix en una mica més que en un assumpte d'indisciplina laboral. Presentaran denúncies. És una pena. Espero que rebi el que es mereix.

─Gràcies ─va respondre secament Luke.

Un dels miners grunyí.

─No ha estat culpa nostra. L'espasa i la dona ens van provocar.

─Callin ─va ordenar el sergent─. Ja tindrà oportunitat de donar la seva versió dels fets al capità-supervisor Grammel.

Aquestes paraules van aconseguir que Luke i Leia s'agitessin violentament. Grammel era l'home contra el qual la Halla els havia advertit.

─Potser es mostri generós ─va prosseguir filosòficament el sergent─. Aquí és difícil trobar bons treballadors. Tal vegada els hi deixi la majoria dels dits.

─M'agradaria haver-li fet més preguntes a la Halla sobre Grammel ─va murmurar Luke.

─Sí, Halla ─la princesa semblava descoratjada─. No s’esllomà tractant de salvar-nos, veritat?

─Què podia fer contra els imperials? ─va replicar Luke.

─Suposo que tens raó. Però vaig pensar que intentaria alguna cosa ─la Leia es va encongir d'espatlles─. Suposo que no puc culpar-la per haver-se salvat a si mateixa.

─A més, C3PO i R2D2 van aconseguir escapar ─va agregar Luke suaument.

─Ei, si aquí enrere segueix la xerrameca, jo mateix m'ocuparé d'arrencar alguns dits ─va amenaçar el sergent.

─Li agradaria romandre enterrat sota un metre de fang durant una hora? ─va inquirir la princesa.

─No ─va reconèixer serenament el sergent─. Li agradaria que la seva bufona llengua fos cremada amb un barrinador de poca potència?

La Leia es va asserenar. Ja tenien bastants problemes. Gens guanyaria provocant-los encara més. Va fixar la seva mirada al centre de l'esquena del sergent i va intentar embogir-lo. El sergent no va mostrar el més mínim senyal d'estar afectat. Probablement només hi havia os pur sota el casc, es va dir la Leia.

Van girar en l'última corba i van entrar en una gran càmera. Després de l’espartà interior i exterior de pedra grisa, els sibarítics mobles que allà hi havia resultaven sorprenents. Utilitzaven pròdigament pells autèntiques i artificials. Allà estaven molts dels béns materials que Luke hauria associat amb un món molt més desenvolupat que Mimban. No obstant això, no es lluïen, la qual cosa demostrava que l'habitant de la càmera els considerava com el seu equip natural.

A l'altre costat de la càmera, es veia a un home assegut darrere d'un escriptori funcional i poc impressionant.

─Porti'ls, sergent.

La seva veu avorrida sonava trencada i cascada. Luke va pensar que l'home havia sofert algun trastorn en les cordes vocals.

Davant un gest del sergent, els set detinguts ─inclòs un que coixejava i tenia la cama bastament embenada─ van ser traslladats per la cambra i es van detenir enfront de l'escriptori.

Luke va pensar que el més impressionant d’en Grammel era la reacció que els miners van experimentar en la seva presència. Gens quedava de la seva jactància i fanfarroneria. Romanien amb la vista fixa en el terra, en les parets, en els seus companys... miraven qualsevol cosa menys a l'home assegut darrere de l'escriptori. Agitaven inquiets els peus.

Sense que es notés, Luke va intentar observar al personatge que provocava un servilisme tan temorós en homes tan aguerrits com els cinc miners. Grammel va recolzar el cap a les mans i els colzes sobre l'escriptori mentre els escrutava.

Grammel no afegia cap nota de color a quant li envoltava. El seu rostre era pàl·lid com una pela d'ou i la imatge de l'oficial imperial va quedar encara més deslluïda quan s’alçà i va mostrar una modesta panxa que es corbava suaument sota el seu estèrnum com una congelada cataracta de greix que trencava i queia per sota de la cintura en un embull d'uniforme.

No obstant això, l'uniforme de color gris i plata estava immaculat i impecable, com si intentés camuflar la panxa que contenia. Per sobre del coll alt i atapeït apuntava la gola fins a una mandíbula quadrada i vorejada per un bigoti caigut. La línia de borrissol facial harmonitzava amb l'expressió agra que el capità-supervisor mostrava... habitualment, va suposar Luke. Uns ulls ínfims i penetrants entrellucaven des de sota les celles semblants a un llom de granit, destacades per un desordenat cabell negre i gris.

Luke va arribar a la conclusió que aquest rostre reia en molt comptades ocasions i, quan ho feia, era per motius erronis.

Grammel va començar a estudiar d'un en un als membres del grup inquiet. Luke va reparar en els miners i va intentar concentrar-se únicament en una taca del sòl cobert de pell.

─Així que aquests són els pertorbadors que han trencat la pau per lluitar amb armes assassines ─va observar-los amb desaprovació. Una vegada més, aquesta veu va ferir les oïdes d’en Luke com una màquina oxidada a la qual no lubricaven feia molt temps. Plena de grinyols i gemecs aguts, s'adequava perfectament a Grammel.

El sergent va avançar a pas viu i va informar:

─Sí, capità-supervisor. Demano permís per portar als dos ferits a la infermeria.

─Concedit ─va respondre Grammel. Encara que no va somriure, el seu gest permanent es va afluixar prou perquè els seus llavis es redrecessin una mica─. Durant un temps, es trobaran millor que els qui romanguin aquí.

El miner que havia perdut la mà i el que coixejava van ser retirats de l'estada sota vigilància.

Grammel va seguir examinant als quals quedaven. Quan va arribar a Luke i a la princesa, va tòrcer la boca com si algú l'hagués punxat amb una agulla.

─A vostès dos no els reconec. Qui són? ─va envoltar l'escriptori i es va detenir al costat d’en Luke─. Vostè, noi! Qui és?

─Només un miner contractat, capità-supervisor ─va quequejar Luke i va intentar mostrar-se convenientment aterrit. No li va resultar difícil. Tampoc li molestava una lleugera humiliació verbal si la seva vida penjava d'un fil.

Grammel es va acostar a la princesa per observar-la. Va somriure cautelosament, com si l'esforç li produís dolor.

─I vostè, estimada meva? Suposo que també és minera.

─No ─la Leia no li va mirar. Va gesticular breument cap al Luke─. Sóc la seva... criada.

─És veritat ─va agregar Luke ràpidament─. És tan sols la meva...

─Puc sentir, noi ─va murmurar Grammel. La va mirar i li va passar un dit per la galta─. Bonica dona... –Ella es va apartar─. I a més, bel·licosa ─va mirar al Luke─. Noi, li felicito pel seu bon gust.

─Gràcies, senyor.

La Leia li va mirar enfadada però, quin altre comentari podia fer?

─Probablement els seus modals concorden amb la seva incompetència ─li va dir la princesa.

Grammel es va limitar a assentir satisfet.

─Modals, incompetència ─va repetir─. Paraules estranyes en boca d'una criada ─va cridar al sergent, que romania molt a prop en posició de ferms─: Quina identificació tenien aquests dos?

─Identificació, capità-supervisor? Vam suposar que la normal, senyor.

─Sergent, no han registrat les identificacions? ─va preguntar Grammel lentament.

El sergent, que només va aconseguir fer l'efecte d'un home que transpira sota l'armadura, va explicar poc convençut:

─No, senyor. Ho vam suposar.

─Mai suposi, sergent. L'univers està ple de persones mortes que van viure mitjançant supòsits ─va girar amablement cap al Luke i la Leia─. Si us plau, em mostren les seves targetes d'identitat?

Luke va fingir buscar entre la roba i va intentar mostrar-se desconcertat quan la inexistent targeta no es va materialitzar. La princesa va fer esforços per imitar-lo.

─Segurament la vam perdre durant la refrega ─va declarar i va tractar de canviar ràpidament de tema─. Aquests cinc... ara tres... ens van atacar sense que els provoquéssim i...

─És una mentida! ─va protestar enèrgicament un dels miners. Va buscar compassió en Grammel però no la va trobar.

─Vostè ─li va dir Grammel amb tota serenitat─, calli.

L'home va obeir amb prestesa.

Un soldat va entrar en la càmera i va preguntar amb to afalagador:

─Capità-supervisor?

La interrupció va semblar irritar a Grammel.

─Sí, què desitja?

El soldat es va acostar a l'escriptori i va murmurar unes paraules a cau d'orella d’en Grammel. Aquest es va mostrar sorprès.

─Sí, el veuré ─va dir en veu alta i va caminar cap a la porta.

Va entrar una figura petita i encapotada i va començar a parlar amb Grammel. De tant en tant, Luke va aconseguir distingir alguna paraula. Es va ajupir i va murmurar a la princesa:

─Leia, això no m'agrada gens.

Ella va respondre, tibant:

─Luke, tens una manera meravellosa i evocadora de reduir les situacions més fatals i incòmodes en allò merament mundà.

Luke semblava ofès. El capità-supervisor va concloure el seu diàleg amb la diminuta figura, que va fer una ràpida reverència i va abandonar l'estada. Ociosament, Luke es va preguntar si el que hi havia sota el capot era humà o, potser, un dels nadius. La tornada de la veu d’en Grammel va interrompre les seves especulacions.

─Vosaltres, els miners, vau iniciar la refrega ─va declarar amb un to sever i va excloure marcadament a Luke i la Leia d'aquesta categoria.

─Oh, capità-supervisor ─va començar a dir servilment el més corpulent dels tres─, ens van provocar. Només intentàvem defensar la llei de la ciutat que es refereix a les refregues de carrer.

─Mitjançant la seva transgressió i l'atac en aquesta senyoreta? ─va replicar Grammel.

─No era una cosa seriosa ─va agregar l'home─. Al principi, només volíem divertir-nos una mica.

─La diversió us costarà a cadascun la paga de mig període de temps ─va declarar Grammel─. Seré indulgent amb vosaltres ─els tres homes amb prou feines s'animaven a mostrar-se esperançats─. Aquí les lleis mineres són poc exigents i us concedeixen bastant llibertat en termes d'esplais ─els va mirar furiós─. No obstant això, l'agressió amb intent d'assassinat no correspon a la idea que l'Imperi té de l'oci productiu. Al marge ─va agregar després d'una pausa─ del que jo pugui pensar personalment.

Embravit, un dels miners va decidir temptar la seva sort. Va avançar i va anunciar:

─Capità-supervisor Grammel, apel·lo la sentència.

Grammel va mirar a l'home de la mateixa manera que un botànic observaria una nova espècie de mala herba.

─Té dret a això. Sobre quina base recorre?

─Brevetat... brevetat del judici i informalitat de les circumstàncies ─va aconseguir finalment dir.

─Molt bé. Tenint en compte que aquí la llei imperial sóc jo, analitzaré la seva apel·lació ─Grammel es va interrompre un instant i va agregar afablement─: La seva apel·lació ha estat rebutjada.

─Llavors apel·lo al representant del Departament Imperial de Recursos que està a càrrec de les operacions mineres ─va replicar amb vivesa l'home─. Vull que la sentència es recorri d'una altra manera.

─Per descomptat ─va coincidir Grammel. Es va acostar a la paret situada darrere de l'escriptori. Va agafar del seu lloc una llarga i prima barra de plàstic i va prémer l'interruptor d'un dels extrems mentre envoltava l'escriptori─. La conversa ha estat gravada ─va informar a tothom.

Va tocar un altre interruptor i la barra va mostrar una línia mòbil de paraules a través de la seva superfície encerada.

Quan l'enregistrament va acabar, va aixecar la barra i va enfonsar bruscament un extrem del plàstic rígid en l'ull esquerre del miner discutidor.

Sang i carn van sortir a dojo mentre l'home queia al sòl udolant. Un dels seus aterrits companys es va ajupir al seu costat i va intentar estroncar el flux de sang de la conca ocular destrossada. Baixava en torrent constant pel rostre de l'home i la pitrera del seu mico.

─Vosaltres tres esteu acomiadats ─els va informar Grammel lleugerament, com si res anormal hagués ocorregut─ . Sergent?

─Capità-supervisor?

─Porti aquests tres a les cel·les de contenció posteriors. Els seus dos companys es reuniran amb ells quan s'hagin recuperat. Que s’asseguin i pensin una estona. Registri els seus noms i claus d'identificació perquè puguin pagar les multes amb més facilitat. A no ser ─va concloure loquaçment i es va copejar el palmell de la mà amb la barra gravadora─ que algun altre vulgui apel·lar la sentència.

Mentre els dos miners transportaven i arrossegaven al seu company desmaiat fins a la sortida sota vigilància, Grammel els va apuntar amb la barra.

─Sapigueu que encara té l'ull. Ha quedat permanentment gravat aquí. Porteu-lo quan es recuperi i permetré que el torni a veure.

El sergent va esperar la sortida dels guardians i els miners i després va tornar a fer guàrdia al costat de la porta.

─Em desagraden els detalls burocràtics ─va explicar Grammel afablement a Luke i a la princesa─, però aquest és un món pràcticament desconegut i inexplorat i jo no puc perdre el temps. De vegades les meves decisions deuen ser ràpides i contundents. Només el grau de capacitat que tenen per idear degradacions més complexes per a si mateixos distingeix als animals humans que treballen aquí dels nadius. Durant mil·lennis, aquest tipus d'inventiva ha estat un tret persistent i lamentable de la humanitat. Com segurament ho comprenen, estic convençut que vostès dos seran més assenyats que aquests tipus inferiors que acaben de deixar-nos.

Es va asseure en la vora de l'escriptori i va començar a copejar-se la cama amb la barra de punta vermella. Luke estava nerviós.

─Ja l'hi vaig dir, capità-supervisor ─va repetir─. Segurament vam perdre les nostres targetes d'identitat durant la refrega. Van deure caure en el fang. Si ens permet tornar allà, estic segur que les trobarem. Tret que ─va agregar amb fingida preocupació─ algú s'acostés després de la baralla i les robés.

─Ah, crec que cap dels nostres laboriosos ciutadans faria alguna cosa semblant ─va comentar Grammel i es va girar. Mirà atentament per sobre de l'espatlla─. En realitat, tampoc crec que estiguin allà. Em sembla que vostès dos no tenien cap targeta d'identitat que perdre. Pel que m'han dit, són més que desconeguts en aquesta ciutat. Són forasters per a la mina, per a la presència imperial aquí, per a aquest mateix món. No aconsegueixo imaginar com van arribar sense ser detectats, sense autorització i sencers ─va prémer les dents i va agregar perillosament─: No obstant això, ho esbrinaré. Sempre esbrino el que desitjo saber.

─És estrany ─va intervenir la princesa─, doncs em sembla que vostè té una capacitat d'aprenentatge excessivament limitada.

El seu comentari no va desconcertar a Grammel. En tot cas, els meditats insults de la princesa semblaven satisfer-li.

─Joveneta, fa una estona em va dir incompetent. Ara em denigra intel·lectualment. No sóc intel·ligent, però tampoc incompetent ni manco d'educació. Vaig adquirir un estil aprenent com obtenir respostes a les meves preguntes. Però el seu comentari sobre els meus modals és realista ─va tirar cap enrere el peu esquerre i li donà una puntada en la cuixa esquerra amb la punta de la bota.

Gemegant de dolor, la princesa es va subjectar sota el maluc i va caure de genolls. Va detenir amb la mà dreta la caiguda mentre amb l'altra se sostenia el lloc ferit. Luke es va enfuriar interiorment però va seguir mirant cap endavant amb tota decisió. No era el moment ni el lloc de morir.

─No obstant això, sóc honrat ─va agregar Grammel mentre la mirava.

Va tornar a moure la cama i donà una puntada el braç dret de la princesa, amb el qual sostenia el cos. La Leia va caure, va rodar i es va asseure sense deixar de subjectar la cama esquerra. El capità-supervisor va llançar una forta puntada que la va encertar en el naixement de la columna vertebral, encara que no amb la força suficient per paralitzar-la. La Leia va gemegar mentre es portava ambdues mans a la part més estreta de l'esquena i va caure de costat, posició en la qual va romandre queixant-se.

Grammel va tornar a tirar cap enrere la cama. Incapaç de suportar-ho, Luke es va interposar entre tots dos i va dir ràpidament:

─Capità-supervisor, si li digués la veritat no em creuria.

La proposta era tan intrigant que, de moment, Grammel es va oblidar de la princesa.

─Jove, sempre estic disposat a escoltar.

Luke va llançar un sospir de desconsol i es va mostrar abatut.

─Som delinqüents escapolits de Circarpo ─va confessar pesarosament─. Allà ens busquen per extorsió i xantatge ─va assenyalar el cos caigut de la princesa─. La noia és la meva companya i cimbell. Nosaltres... vam cometre l'error de comprometre a algunes persones que van resultar ser més importants del que suposàvem. No som delinqüents molt importants, però vam aconseguir que algunes persones molt influents estiguin furioses amb nosaltres ─va callar.

─Continuï ─li va constrènyer evasivament Grammel.

─Circarpo encara manté la condemna a mort per a molts delictes ─va prosseguir Luke─. És un món febril, a l'estil de l'empresa privada.

─Sé tot el que cal saber sobre Circarpo ─va aclarir amb impaciència el capità-supervisor.

Luke es va apressar a continuar amb el relat.

─Vam robar una petita nau vital. Havíem sentit parlar de les petites colònies de XII i X.

─I llavors van intentar fugir cap a allà ─va intervenir Grammel─. Bastant lògic.

─Amb l'esperança de trobar una manera de sortir del sistema ─va concloure Luke a tota velocitat. El seu entusiasme era sincer perquè fins al moment Grammel no havia rebutjat de pla la història─. Fins i tot ─va agregar com a mesura de seguretat─ pensàvem unir-nos als rebels si això ens ajudava a eludir el processament.

─Tots dos seríeu uns traïdors bastant menyspreables ─va comentar Grammel─. Els rebels s'haurien burlat de vosaltres. No allisten delinqüents en les seves files. És estrany tenint en compte que, tècnicament, són els pitjors delinqüents. Qualsevol que els veiés s'adonaria que ells mai els acceptarien.

Luke sabia que, afortunadament, la princesa estava massa adolorida per riure's.

─Jovenet, opino que la seva història, encara que versemblant, és una falsedat intel·ligentment tramada ─Luke es va quedar gelat─. Però... podria ser veritat. Si és així, si són el que afirmen ser, potser fins i tot puguem doblegar una mica les lleis per a vosaltres. Admiro la inventiva en els altres. Potser descobrim que poden fer alguna cosa aquí, a Mimban. L'Imperi té molts revoltosos que treballen en les mines. Ja han trobat a cinc. Per descomptat ─va concloure─, sempre podré retornar-los a Circarpo perquè els processin.

─Oh, no, capità-supervisor! ─va cridar Luke, va caure de genolls i es va aferrar desesperadament als camals d’en Grammel─. Si us plau, no ho faci, ens executaran. Si us plau, treballarem fins a rebentar, però no ens enviï allà! ─sanglotava obertament.

─Allunyi's de les meves botes ─va ordenar amb repugnància Grammel.

Mentre Luke retrocedia obedientment, el capità-supervisor es va ajupir per raspallar-se els pantalons en el lloc que Luke havia tocat.

Luke es va assecar les llàgrimes amb esforç i va intentar no mostrar-se massa esperançat mentre estudiava a Grammel. Al llarg del diàleg, la princesa s'havia assegut. Encara es fregava la part més estreta de l'esquena amb una mà i evitava acuradament la mirada d’en Grammel.

─Com ja vaig afirmar, tot el que m'ha dit és possible però improbable ─va continuar el capità-supervisor. Mirà a Luke d'una manera estranya─. No obstant això, hi ha una cosa que m'interessa. Si és honrat amb mi en aquest sentit, ho prendré com un senyal de la seva bona fe.

─No comprenc, capità-supervisor ─va reconèixer Luke en el buit.

─M'han dit ─va prosseguir Grammel─ que té en el seu poder una gemma petita...

Luke es va quedar gelat.

Següent