L'ull de la ment (VI)

Anterior

CAPÍTOL VI

─Prengui’s les coses amb calma ─es va queixar Luke i va alliberar el seu braç de la subjecció del soldat que els escortava pel llarg i estret passadís de pedra. Mentre avançaven, Luke es va dedicar a observar les humides i regalimades parets. Algunes d'elles estaven cobertes de molsa fosca. La humitat omnipresent de Mimban es filtrava fins i tot per les velles parets─. Caldria pensar que el govern imperial hagués pogut invertir alguns diners en allotjaments moderns ─va murmurar.

─Per a què si els primitius d'aquest món ens van llegar estructures tan útils? ─va preguntar el suboficial que caminava davant d'ells.

─Han convertit un temple, un lloc de culte, en oficines i presó ─va declarar furibunda la princesa.

─L'Imperi fa el que creu necessari ─va observar el suboficial amb un to flegmàtic que hauria satisfet als seus superiors─. M'han dit que aquesta empresa minera és costosa. L'Imperi és prou intel·ligent per estalviar en tot el que pot ─va concloure orgullós.

─Sens dubte això inclou la seva paga i els seus beneficis del retir ─va agregar maliciosament la princesa.

─N'hi ha prou de xerrada amb presos ─va ordenar el disgustat suboficial, molest pel gir que havia pres la conversa.

Van envoltar una tancada corba. En l'extrem del passadís, una xarxa de barrots creuats en diagonal formava una malla irrompible.

─Aquí teniu la vostra nova llar ─va informar el suboficial─. En el seu interior podreu meditar sobre el que l'Imperi us ofereix per al futur.

El suboficial va passar el palmell de la mà sobre la paret, a la seva dreta, i al centre de la graella metàl·lica va aparèixer un el·lipsoide sense barrots.

─En marxa ─va ordenar el soldat situat al costat d’en Luke i li va agullonar amb el fusell.

─Em van dir que tindríem companyia ─va agregar Luke mentre avançava de molt mala gana cap a l'espai obert.

Les seves paraules van provocar riures considerables entre els soldats reunits.

─La trobaràs molt ràpid ─el suboficial va somriure sorneguerament─ o aquesta et trobarà a tu.

Quan tots dos presos van entrar en la cel·la, el suboficial va tornar a passar la mà per la fotoplaca i els barrots desmaterialitzats van reaparèixer amb un poderós so metàl·lic.

─Ha dit companyia ─va repetir un dels soldats que es retiraven mentre ascendien pel passadís. La tropa va seguir rient.

─Per algun motiu, no em causa cap gràcia ─va murmurar Luke. Cadascun dels barrots en angle era tan ample com el seu avantbraç. Va copejar un amb l'ungla i va ressonar com una campana. Va anunciar─: No són buits sinó massissos. Aquesta cel·la va ser dissenyada per contenir alguna cosa més que persones comunes. Em pregunto què...

La princesa va panteixar, va assenyalar una de les cantonades i va començar a retrocedir cap a la paret més propera. Dos monticles massissos i peluts estaven agotzonats al costat de la part posterior de la cel·la, sota l'única finestra.

La pell pujava i baixava, la qual cosa demostrava que envoltava a alguna cosa viva.

─Calmi's... calmi's ─va aconsellar Luke, es va acostar a ella i va recolzar ambdues mans en les seves espatlles. La Leia es va recolzar contra ell─. Encara no sabem qui són.

─No sabem què són ─va murmurar temorosa la princesa─. Em sembla que estan despertant.

Una de les enormes formes s’aixecà, s’estirà i va emetre un grunyit semblant al rebombori d'un volcà. Girà i els va veure.

Luke va obrir desmesuradament els ulls. Va començar a dirigir-se cap a la figura. La princesa va estirar una mà per retenir-lo però ell la va apartar.

─Estàs boig, Luke? T'esbocinaran.

Va seguir avançant lentament cap a l’expectant figura. Era una mica més alta que ell, però molt més corpulenta. Els seus braços, coberts de pèl, arribaven fins al sòl de la cel·la i les mans s'arrossegaven per la pedra. Un llarg musell sobresortia del centre del rostre i ocultava la boca, si és que aquesta existia. Un parell d'immensos ulls negres li miraven ansiosos.

─Luke, no facis això... torna aquí.

De la figura a la qual Luke s'aproximava va sorgir un gemegós grunyit-retruny semblat a una deu subterrània enfuriada. La princesa va callar i preocupada es va estrènyer contra la freda paret de pedra, i va començar a lliscar-se cap al racó més llunyà.

Luke va observar amb precaució a la sòlida criatura. Havien d'entaular amistat ràpidament o la Leia i ell no necessitarien preocupar-se per sortir de Mimban, excepte en fragments. Es va estirar i va tocar un braç de determinada manera. La seva mirada no es va apartar en cap moment dels globus de color negre atzabeja que l’observaven.

Amb sorprenent velocitat aquell ésser va retrocedir un pas i garlà alguna cosa. Superava diverses vegades el pes d’en Luke. La pàl·lida llum dels il·luminadors, tancats hermèticament en el sostre de la cel·la, brillava en els músculs de les espatlles, semblants a cables, damunt dels braços doblement llargs.

Un parell de mans de la grandària de plaques es van estirar per agafar al Luke, que va respondre amb un suau murmuri. L’ésser va capcinejar, va balancejar el musell i va tornar a retrunyir. Luke va pronunciar un galimaties en veu més alta.

La bèstia es va estirar, va agafar-lo amb ambdues mans i el va elevar per sobre del seu cap, com si es disposés a estavellar-lo contra el terra de pedra. La princesa va cridar. L’ésser va acostar-lo al seu cos, el va acostar... i va plantar un petó humit en cadascuna de les seves galtes abans de deixar-lo delicadament en el terra.

La princesa mirava incrèdula a l'afectuós agressor d’en Luke.

─Però si no et va arrencar el cap. Tu... ─va mirar-li amb admiració─, tu li vas parlar.

─Sí ─va reconèixer Luke amb modèstia─. A Tatooine, en la granja del meu oncle, vaig estudiar moltes coses sobre alguns mons. Era la meva única evasió i un entreteniment educatiu ─va assenyalar l’ésser que posava el seu massís i llarg braç sobre el seu cap i el sacsejava amistosament i va dir─: Aquest és un yuzzem.

─He escoltat parlar d'ells, però és la primera vegada que en veig a un.

─Com són els primers d’estar aquí ─li va explicar─, vaig pensar que nosaltres havíem de ser els primers a saludar i vaig aprofitar les poques paraules que vaig aprendre del seu idioma ─xampurrejà amb aquell ésser, que li va retornar la xerrada─. En un altre lloc podria haver-me matat, però sembla que tots els presos són aliats.

El yuzzem va girar, va ensopegar i va xocar contra la paret. Es va ajupir i va començar a sacsejar al seu company somnolent. El segon yuzzem va rodar fins a despertar i es va llançar furiós sobre el primer. La mà massissa no va aconseguir agafar-li, però va xocar amb la paret amb força suficient per deixar una marca en la roca. Va rodar fins a asseure's, va començar a xerrar amb qui li havia despertat i es va sostenir el cap amb una mà.

─És clar! ─va exclamar la Leia quan ho va comprendre─. Estan borratxos! ─el segon yuzzem va aconseguir posar-se dempeus. La va mirar amb cara de pocs amics─. No va ser una ofensa ─va agregar ràpidament.

─Pel que he aconseguit entendre, el yuzzem amb el qual vaig parlar es diu Hin. El que està recolzat contra la paret és Kee i li agradaria estar en una altra part ─xampurrejà amb Hin i va escoltar la resposta─. Crec que ha dit que estaven treballant per a l'operació del govern imperial, que fa al voltant d'una setmana es van afartar i van començar a trencar coses. Des de llavors romanen tancats aquí.

─Ignorava que els imperials contractessin no-humans.

─Aparentment, aquests dos no van tenir una altra possibilitat ─va explicar Luke al mateix temps que escoltava a Hin─. Els imperials els hi cauen tan malament com a nosaltres. L’he intentat convèncer que no tots els humans som com els imperials. Crec que ho he aconseguit.

─Això espero ─va afirmar la Leia i va mirar als éssers de músculs massissos i llargs braços.

─Hin i Kee són joves, aproximadament de la nostra edat i no tenen molta experiència en assumptes imperials. En signar es van ficar en... bé, suposo que no la hi pot dir esclavitud, encara que servitud amb contracte d'aprenentatge és una expressió massa suau. Al final, quan van protestar, un funcionari de la mina va esgrimir un munt de documents i es va burlar d'ells. Per això van agafar les seves eines i van tractar d'omplir la mina en comptes de buidar-la. Segons Hin, l'únic motiu pel qual Grammel no els va liquidar immediatament és que cadascun realitza el treball de tres homes i al fet que estaven desenfrenadament borratxos. És evident que els yuzzem sofreixen perllongades ressaques ─va agregar innecessàriament─. Hin creu que els imperials els hi donaran una altra oportunitat. Però no està segur de desitjar-la. Estan aquí perquè no caben en les cel·les normals. Acosti’s a saludar-los ─com la princesa titubejava, Luke es va acostar a ella i va murmurar─: No hi ha problema. Crec que podem confiar en ells. Però serà millor que no els hi diguem qui som.

La princesa va assentir, es va acostar i els va oferir la mà. Aquesta va desaparèixer dins d'una arpa peluda. Hin li va dedicar una xerrada.

─El mateix dic, estic segura ─va afirmar i va guanyar confiança ràpidament.

Kee udolà i tots dos humans van mirar a l'altre yuzzem que barbotejà amb Luke.

─Diu que durant la setmana passada algú ha utilitzat una perforadora minera sobre el seu cap.

La Leia va començar a allunyar-se i es va aproximar a l'única finestra. Des d'allà s'albirava el panorama de les llums de la ciutat, enfosquides per la boira, i estava coberta per la mateixa configuració de barrots gruixuts situats en diagonal.

─Conec a algú a qui m'agradaria donar-li una perforadora ─va murmurar desconsolada.

─Es refereix a la Halla ─va declarar Luke─. No podia ni pot fer res per nosaltres. Si jo estigués en la seva situació, probablement també fugiria.

La Leia va somriure encantadorament i li va mirar als ulls.

─Luke, saps que no és cert. Ets massa lleial i responsable per al teu propi bé ─va tornar a contemplar les teulades de la ciutat llunyana embolicats en la boira─. Si no haguéssim perdut el control de nosaltres mateixos davant de la taverna, no hauríem cridat l'atenció dels miners. I ara no estaríem aquí. La culpa és meva.

Luke va recolzar una mà solidària en la seva espatlla.

─Au vinga, Leia... princesa. Ningú té la culpa d'aquest garbull. A més, és divertit perdre de tant en tant el control.

Ella va tornar a somriure agraïda.

─Luke, t'asseguro que la rebel·lió és afortunada de comptar amb tu. Ets un bon noi.

─Sí ─va desviar la mirada─. Sort per a la rebel·lió.

Hi havia barbolla a l'altre costat de la cel·la. Leia va mirar inquisitivament al Luke.

─Kee diu que algú s'acosta ─va traduir.

Juntament amb els dos yuzzem van dirigir la seva atenció al passadís. Les trepitjades es van acostar ràpidament.

Van aparèixer diversos soldats de les tropes d'assalt, dirigits per un Grammel angoixat, que va semblar relaxar-se en veure als seus presos.

─Vosaltres dos esteu desarmats? ─Luke va assentir─. Bé ─va declarar Grammel notòriament alleujat. La seva mirada es va dirigir als yuzzem i va retornar al Luke─. Veig que comparteixen cordialment la cel·la... ara com ara. Estic satisfet. Sospitava que hauria de canviar-los, però si els yuzzem suporten la seva presència serà millor que es quedin. Aquí estareu més segurs. Succeeix que algú s'ha interessat pel vostre cas.

Luke va mirar a la princesa sense comprendre; ella li va retornar una mirada del mateix signe.

─Sí, apostaria al fet que un dels intimidadors de Circarpo ─va afirmar Luke amb absoluta descaradura.

─No exactament ─un altre d'aquests enigmàtics somriures a mig fer que congelaven l'ànima d’en Luke─. Un representant imperial vindrà a interrogar-los personalment. Per a mi, això és suficient. Sé quan haig de mantenir-me al marge. Per aquest motiu no establiré contacte amb les nostres fonts de Circarpo fins que ell em digui que ho faci.

─Ah ─va ser tot el que Luke va poder dir. Estava satisfet i preocupat alhora; satisfet perquè, evidentment, encara no comprovarien la història que eren delinqüents escapolits de Circarpo i preocupat perquè no aconseguia imaginar el que Grammel pogués haver comentat amb una altra persona per desconcertar a un representant imperial. En quin punt van cometre un error i van revelar alguna cosa?

─Per què un representant imperial s'interessa tant per nosaltres? ─Va preguntar a la recerca d'informació.

─Això és el que m'agradaria saber ─va replicar Grammel─. Es va acostar als barrots ─. Li molestaria dir-m'ho?

─No sé de què em parla ─va respondre Luke i es va allunyar dels barrots.

─Podria aconseguir que m'ho digués ─Grammel es va enfuriar─, però he rebut ordres de... ─va haver d'obligar-se a abandonar els barrots─, de deixar-los tranquils. No permetin que això els hi doni confiança. Tinc la impressió de què aquest representant, que és algú molt important, té plans personals respecte a vostès, plans que seran més desagradables que qualsevol cosa que jo, amb la meva senzillesa, podria inventar.

─Vostè o algun funcionari imperial ─Luke es va encongir d'espatlles i va simular l'actitud indiferent del savi del carrer─. A nosaltres ens dóna el mateix, sempre que no ens deportin a Circarpo. M'agradaria saber per què han armat tant xivarri per nosaltres.

Grammel va bellugar lentament el cap.

─No m'impressionen. Desitjaria realment que em diguessin qui són i a què es deu tot això ─va ficar una mà en la butxaca i va treure la capseta que contenia el fragment del cristall Kaiburr─. Però suposo que no ho faran ─va concloure amb un sospir i va tornar a guardar-se la caixa en la butxaca─. Tenint en compte que ara les meves mans estan lligades, no puc obligar-los com m'agradaria. Haig de reconèixer que no arribo a comprendre el que el governador Essada veu en vostès.

─Un governador imperial... ─la Leia es va ajupir, va retrocedir, va respirar agitadament i es va portar ambdues mans al rostre. La transpiració brillava en el seu front.

Grammel la mirava amb summa atenció.

─Sí... per què li preocupa tant? ─Bruscament va mirar al Luke─. Què ocorre aquí?

Luke el va ignorar i es va acostar a la princesa per consolar-la.

─Prengui-s’ho amb calma, Leia, potser no signifiqui res.

─Luke, els governadors imperials no s'interessen pels lladres comuns ─va murmurar tibant-se. Alguna cosa li estrenyia la gola─. Tornaran a interrogar-me... com aquella vegada... aquella vegada.

Es va allunyar i es va recolzar en la paret posterior de la cel·la.

Aquella vegada en l'Estrella de la Mort. Uns cucs negres reptaven pel seu cervell. Les exigències d'un altre governador, el ja mort Moff Tarkin, i la màquina que es lliscava en la seva cel·la de confinament. La implacable màquina negra, il·legal, confeccionada per retorçats científics imperials que van desafiar tots els codis, tant legals com morals. Es va situar per sobre d'ella i va baixar, els membres metàl·lics disposats a actuar eficaçment i sense emocions, en resposta a una programació inhumana.

Cridava, cridava, cridava per no detenir-se més...

Alguna cosa la va copejar amb força. Va parpellejar, va girar i va veure que Luke l'observava preocupat. Es va lliscar fins asseure's contra la paret. Hin s'havia acostat a poc a poc. El massís yuzzem d'ulls negres es va ajupir sol·lícit al seu costat. Un llarg braç la va tocar amb curiositat i el musell perllongat flexible l’ensumà...

─Es recuperarà, Hin ─va explicar Luke a l'estrany en el seu idioma, en tant ajudava a la Leia a assecar-se les fredes llàgrimes─. Només es tracta de la fama que l'Imperi té quant a la seva crueltat ─va respondre a Grammel. L'explicació va resultar poc convincent a les seves pròpies oïdes.

Grammel va tornar a acostar-se als barrots.

─A ella ja la van sotmetre a interrogatori. Alguna cosa sap ─va insistir agitat─. Qui és ella? Qui són? Diguin-m'ho! ─va copejar els barrots amb el puny─. Diguin-m'ho! ─després va adoptar un to suau i melós─. Tal vegada pugui intercedir en el seu nom davant qui sigui el representant imperial. Vull obtenir d'això el més que pugui, em senten? Seran el meu bitllet de sortida d'aquest món perdut. Vull marxar-me, vull l'ascens que Essada em va prometre i, si puc aconseguir-ho, vull més coses! Diguin-me qui són i què saben. Negociaré amb vostès. Donin-me alguna cosa que pugui utilitzar!, informació per no estar desarmat davant el seu inquisidor.

Luke va dirigir a Grammel una mirada plena de compassió.

─Qui són? ─va cridar Grammel furiós davant la seva impotència per no poder fer gens excepte suplicar, actitud a la qual no estava acostumat─. Per què són tan importants per a ell? Diguin-m'ho o faré desmembrar a la dona davant els seus ulls malgrat el que Essada va ordenar! Parli, parli, parli... ai!

Una urpa immensa havia travessat els barrots i agafat a Grammel del coll... gairebé. El capità-supervisor amb prou feines va aconseguir lliurar-se mitjançant un esforç desesperat. Una altra urpa va passar després de la primera.

Un soldat atent s'havia deixat caure sobre un genoll i disparat el seu rifle. A pesar que el tret era per estabornir, el raig que va colpejar a Kee en un costat el va fer ensopegar pel terra. En la gruixuda pell va aparèixer una ratlla negra i socarrimada. Kee va rodar, es va tocar la zona cremada, va panteixar suaument i va mirar a través dels barrots. Hin es va acostar al seu company ferit, va revisar la ferida i va mirar acerbament a Grammel. Després es va acostar als barrots.

Grammel va romandre fora del seu abast, sense somriure, mentre Hin es llançava sobre el seu coll. Una mà immensa es va agitar a pocs centímetres mentre el capità-supervisor es fregava el coll. El yuzzem va aferrar els barrots, va tirar contra direcció, va estrènyer i va estrènyer.

El capità-supervisor observava amb interès acadèmic al mateix temps que asserenava al suboficial que estava al seu costat.

─Ja no hi ha perill, Puddra. No poden trencar els barrots. Ni una dotzena de yuzzem podria fer-ho.

Malgrat la seva confiança va semblar que Hin, en un esforç suprem, va aconseguir doblegar lleugerament un dels barrots. Després es va quedar immòbil i va panteixar profundament. Aferrat als barrots i tremolós d'ira, va dirigir a Grammel una mirada d'odi pur.

Al seu pesar, Grammel va sospirar lleugerament.

─Com pot veure, és com li vaig dir ─va comentar al suboficial.

─Es troba bé, capità-supervisor? ─va preguntar l'home des de darrere de l'armadura.

─Perfectament, Puddra ─va assegurar al subordinat. Va arrufar ostentosament el nas─. Per descomptat, si exceptuem l'olor ─es va dirigir al Luke amb amabilitat─: Vostès deuen ser especials. Tot el que pot suportar l'olor d'un yuzzem... ─va arrufar el gest i va agitar el cap amb desconcert burleta─: Sobreviure amb semblant tuf durant una mica més que uns minuts exigeix alguna qualitat especial.

Hin va agrair aquestes paraules udolant desenfrenadament contra el capità-supervisor.

─Endavant, enfuria't ─Grammel es va burlar d’en Hin amb ganes─. Quan aconsegueixi convèncer al director de la mina que no mereix la pena que vosaltres dos sigueu rehabilitats per al treball, jo mateix us escorxaré. Naturalment, després de desodoritzar-vos a fons.

Girà per marxar-se. Mentre ho feia, Hin va emetre un so estrany. Aquest es va veure acompanyat per un potent paf que provenia del llarg musell. L'enorme globus de saliva va encertar a Grammel en el clatell, per sobre de l'alt coll de l'uniforme. El capità-supervisor es va netejar l'escopinada i li va mirar malèvolament per sobre de l'espatlla.

─Vaja, caricatura d'home. Serà aviat, molt ràpid, t'ho prometo.

Va dirigir un gest brusc a la tropa i van desaparèixer en massa passadís amunt.

Hin es va separar dels barrots i va retrocedir per observar a la princesa. Aquesta s'havia desmaiat i Luke la sostenia amb un braç. Es va sentir un grunyit i Luke va comentar amb veu irònica:

─Sí, el nostre carceller és un príncep, no?

A manera de resposta, Hin va agafar un reble del terra. El va fer rodar entre dos llargs dits, el va polvoritzar sense esforç i va deixar que la pols caigués novament al terra.

─Hin, espero que un dia puguis fer això amb ell ─va coincidir Luke mentre mirava al yuzzem─. Però sospito que ara com ara les nostres possibilitats de sortir d'aquí, per no parlar d'atrapar al capità-supervisor, no són moltes.

Es va sentir un gemec i la princesa es va estirar cap al Luke. Ell li va agafar les mans i ella va obrir els ulls sorpresa. Mirà insegura al seu voltant i llavors va notar que Hin l'observava curiosament amb els seus enormes ulls.

─Ho sento, Luke ─la va ajudar a posar-se dempeus─. La idea de tornar a sofrir novament un interrogatori imperial... vaig perdre el control.

─És comprensible. No tornarà a sofrir una altra sessió. M'ocuparé d'això.

La princesa li va somriure. Per a què destruir tanta confiança amb simples dades?

Luke s'havia acostat a l'única finestra existent i tirava dels barrots amb intencions exploratòries.

─Són tan sòlids com semblen ─grunyí─. Per aquí no hi ha sortida.

─Probablement els yuzzem ja ho han provat ─va agregar raonablement la princesa.

Un petit sector del mur de pedra es va obrir i ella va donar un salt. La carrera de tots dos yuzzem fins a la paret va relaxar al Luke. Abans que el panell de pedra tornés a lliscar-se fins al seu lloc, van introduir en la cel·la unes safates metàl·liques llises que contenien diversos bols i plats d'alguna cosa fumejant...

Hin i Kee no van deixar dubtes respecte al contingut dels plats. Cadascun va agafar un bol i va començar a engolir el seu contingut.

─Els modals dels yuzzem en la taula no em semblen molt refinats ─va observar Luke─. Crec que, si volem menjar alguna cosa, haurem d'apressar-nos, doncs en cas contrari no ens deixaran cap mos.

Van intercanviar una mirada i van analitzar el contingut de les dues safates restants. Luke ensumà el contingut d'un bol, es va encongir d'espatlles i va provar una cullerada.

─És una espècie de bullit ─va afirmar─. No està malament com aliment per a la presó.

─Recorda que Grammel té ordres de mantenir-nos sans ─va agregar la Leia─, fins que arribi el representant del govern imperial.

Luke va fer una pausa entre un mos i un altre per comentar, esperançat:

─Si arribem a tenir possibilitats d'escapar, almenys ho farem amb l'estómac ple.

Luke es va acabar el menjar, es va aixecar i va avançar fins als barrots que tancaven la cel·la. Va observar a través del passadís el punt llunyà en la paret de pedra on estava emplaçat el comandament d'entrada a la cel·la. La Leia li va observar serena.

Si poguessin arribar amb alguna cosa l'interruptor fotosensible encaixat en la paret... va meditar. La seva mirada va recórrer la cel·la. Les safates en què havia arribat el menjar eren d'un metall llis i no mal·leable.

Impossible unir-les. El resultat no serviria per arribar al distant interruptor. I aquest, evidentment, es trobava fora del llarg abast dels dos yuzzem.

─Hem de recolzar una mà o una altra cosa en aquest interruptor ─va murmurar frustrat.

─O una altra cosa, Luke, noi.

Tots es van sorprendre en sentir aquesta veu inesperada, sobretot els nerviosos yuzzem. Hin es va llançar cap a la finestra però, afortunadament, Luke va arribar abans.

─No, Hin... és una amiga ─el yuzzem va parlar atropelladament i va discutir amb ell, però, al final, es va apartar. Luke va córrer fins a l'obertura, es va agafar als barrots i es va posar de puntetes per mirar cap a fora. Un rostre arrugat i somrient li observava amb alegria─. Halla! ─va exclamar gairebé a crits─. Al cap i a la fi, no ens va oblidar! ─va intentar veure darrere d'ella─. I C3PO i R2D2?

─Els teus androides estan bé, noi. Quant a mi, mai oblido a un soci. A més, us necessito. Així que no us emocioneu. És el cristall el que busco ─el seu somriure va desaparèixer i li va mirar amb serietat─. Li vas dir a aquest cuc de Grammel alguna cosa sobre mi?

─No ─li va assegurar Luke. Es va sentir una tos i Luke va reparar que la princesa li mirava─. Bé, no exactament ─es va corregir─. Creu que nosaltres intentàvem vendre-li a vostè el fragment de cristall.

Halla va riure entre dents.

─Per això no em van agafar per interrogar-me. Grammel sempre va interpretar malament les coses. Suposo que s'ha quedat amb el fragment.

─Ho sento ─Luke semblava abatut─. No vam poder evitar-ho.

─No et preocupis, noi. Aviat tindrem el cristall sencer. Quan sortiu d'aquí.

─Com ho farem? Té alguna cosa per fer volar la paret?

─Au vinga, noi, seria una pèrdua de temps. Què faríeu, fugir d'aquí? ─Va fer una pausa en comprendre─. Digues-me, aposto que des d'aquesta finestra no pots veure cap avall, no és així?

─No, només veig en línia recta ─va reconèixer Luke.

─Noi, estic en un sortint d'aproximadament deu centímetres d'ample, sobre una trinxera de quaranta metres de profunditat. De l'altre costat hi ha una barrera que detectaria qualsevol arma d'energia o explosius que algú intentés passar. O per ventura vas creure que m’atapeïa tant contra la paret perquè m'agrada el teu alè?

─Halla, està boja! Què ocorrerà si rellisca?

─Luke, noi, només un petit xipolleig. Quant al primer, ja que tots semblen convençuts que estic boja, no veig res dolent a comportar-me així. Només una vella tronada com jo es ficaria per aquest sortint. Això significa que vosaltres no podríeu fer-ho. No, noi. L'única sortida d'aquest lloc és desfer el camí pel qual vau entrar.

Un grunyit poderós i exuberant va sonar a esquena d’en Luke. Hin es va acostar, va recolzar una mà en l'espatlla d’en Luke i va mirar implorant a Halla. Després Luke i ell van executar un ràpid intercanvi de grunyits.

Hin va retrocedir cap a l'interior de la cel·la i va entaular un diàleg amb Kee mentre Halla mirava indecisa.

─Què significa tot això? ─va preguntar Halla a Luke─. No entenc aquesta xerrameca de ninots.

Luke va fer d'intèrpret:

─Hin ha dit que si vostè aconsegueix treure'ns de la cel·la, Kee i ell s'ocuparan de fer-nos sortir de l'edifici.

─Creus que poden aconseguir-ho? ─va preguntar Halla al mateix temps que es mossegava els llavis.

Luke semblava confiar.

─No m'agradaria apostar en contra d'un parell de yuzzem desesperats. I hi ha una cosa més. Si els ajudem a fugir, ens ajudaran a buscar el cristall.

─Serien molt útils ─va reconèixer Halla immediatament─. Puc comprendre el motiu pel qual se sumarien a nosaltres. Quan s'escapoleixin de la presó, no hi haurà esperances d'indulgència per part d’en Grammel.

─Com ens traurà d'aquí?

Halla es va acomodar en la seva precària posició sobre la caiguda a plom i va respondre amb orgull:

─Ja et vaig dir que sóc una mestra de la Força. Aparta't, jovenet.

Com no sabia què esperar, Luke va obeir. La princesa es va creuar de braços i es va mostrar simultàniament escèptica i preocupada.

Halla va tancar els ulls i va semblar entrar en una espècie de tràngol. Luke va sentir l'agitació, va saber que ella manipulava la Força d'una manera que ell mai aconseguiria fer-ho. No precisament d'una manera superior... sinó... diferent. La seva major preocupació consistia que a causa de l'alteració del seu estat ella podria perdre peu en l'exterior del temple. Però va romandre allà com si estigués congelada, amb les celles arrufades, concentrada.

Luke va sentir un panteix i va girar per mirar cap a on assenyalava la princesa. Una de les safates metàl·liques de menjar s'hi havia elevat i surava mandrosament en l'aire. Va començar a avançar cap als barrots. Luke va tornar a mirar a Halla. Es tractava d'un simple truc de saló, però d'un truc que ell mai hauria aconseguit repetir. La levitació no era un art que ell dominés amb soltesa. Però semblava l'única cosa que Halla era capaç de fer. Va recordar la coctelera d'espècies de la taula de la taverna i va contenir la respiració.

Suada i amb el rostre retorçat per l'esforç, Halla va moure la safata. Aquesta va xocar contra els barrots. Luke es va estremir i va pensar que potser fos massa ampla per passar a través d'alguna de les obertures. Però la safata va girar, es va anivellar amb els barrots i va passar amb un grinyol amb prou feines perceptible.

Voleiant, va seguir lliscant pel passadís.

Halla amb prou feines respirava i tot el seu cos estava consagrat al tremend esforç que realitzava. Luke va veure que la safata queia, recuperava la seva altura anterior i tornava a caure abans de prosseguir passadís avall.

─Noi ─va arribar el ressò de la veu de l'anciana─, has d'ajudar-me. ─Halla seguia amb els ulls tancats.

─No puc, Halla ─va reposar tibat─. No serveixo per a això.

─Doncs hauràs de fer-ho, noi. No podré resistir molt més ─mentre acabava de parlar la safata va caure, va produir un tritlleig en xocar contra el sòl i va tornar a elevar-se.

Luke va tancar els ulls i va intentar concentrar-se únicament en la safata, ignorar la cel·la, a la princesa, totes les coses excepte aquest plat flotant i camús de metall amb forma. Una veu coneguda va semblar recordar-li alguna cosa.

«No t'esforcis tant, Luke», deia la veu. «Recorda el que et vaig ensenyar. Relaxa't, relaxa't, deixa que la Força operi a través teu. No intentis forçar la Força.».

Luke va intentar obeir i va deixar que altres pensaments, uns pensaments agradables, inundessin la seva ment.

Pel seu ésser va fluir un sentit de benestar general i va somriure. La safata va recuperar fermament la seva altura anterior i va continuar a pas ràpid pel passadís.

La princesa passejava constantment la seva mirada de Luke a Halla. La safata va xocar contra la paret del passadís i va començar a rebotar al llarg d'aquesta. Finalment va arribar al comandament encaixat en la paret, es va recolzar contra aquest i va cobrir el buit. Es va sentir un espetec molt feble. Al centre dels barrots de la cel·la va aparèixer un el·lipsoide.

Halla va emetre un perllongat i profund sospir, es va trontollar i va estar a punt de caure. Es va subjectar al mateix temps que la safata queia al terra. Hin i Kee van llançar una exclamació, igual que la princesa.

Luke es va inclinar cap endavant i va aixecar bruscament les celles. Alguna cosa va detenir a la safata amb prou feines a un centímetre del resistent terra de pedra i la va baixar suaument i silenciosament fins aquesta.

Els dos yuzzem van ser els primers a travessar la bretxa. La princesa els va seguir immediatament. Quan va passar, va girar i va cridar al Luke:

─Què esperes? Anem-hi!

Però Luke estava al costat de la finestra.

─Es troba bé, àvia?

─Em reposaré ─va dir Halla amb gràcia, mentre en el seu rostre encara es notaven les petjades de l'esforç─, sempre que no em diguis àvia tan sovint. Noi, sense la teva ajuda no ho hauria pogut fer. El teu domini és bo.

─No tan bo com la seva guia ─va respondre ell gentilment─. Vostè em va ensenyar el camí. Vaig tenir sort. He tingut bons mestres.

Es va estirar a través de les barres i li va acariciar la mà.

─Ets amable, Luke, noi. Prop d'aquí hi ha un enorme garatge i taller de manteniment de velocímetres terrestres. En sortir d'aquest mausoleu, gira a la dreta fins passar algunes cooperatives administratives prefabricades. Continua fins a trobar un torrent adaptat. Gira novament a la dreta i segueix el torrent. Passaràs al costat d'altres edificis majors. Finalment, arribaràs al dipòsit. El garatge és la gran estructura situada a l'esquerra. T'espero allà amb els dos androides.

─Què ocorrerà quan arribem allà?

─Ocórrer? Noi, haurem de robar un velocímetre terrestre o un gran reptador. O creus que anirem caminant fins a on està el cristall? En aquest planeta, no! T'espero allà.

─D'acord ─va respondre Luke.

─Dóna't pressa, Luke! ─va cridar la princesa, que temia que en qualsevol moment aparegués un escamot de soldats.

Com Luke no va respondre, Leia va entrar precipitadament en la cel·la, el va agafar d'un braç i va tirar d'ell. Luke va sortir voluntàriament, encara que encara mirava cap a la finestra que Halla ja havia abandonat.

Més endavant es va sentir una tremenda commoció, que va fer llançar a Luke veus de preocupació.

─Què ocorre? ─va preguntar la princesa i va intentar veure a l'altre costat de les cantonades que apareixien davant d’ells.

─Es tracta dels yuzzem.

─Sembla que s'estan divertint ─va ironitzar la Leia després que un estrèpit especialment violent retrunyís pel passadís.

─Hauríem de tractar d'escapolir-nos en silenci.

─Que un yuzzem sigui silenciós... si vols, també pots demanar un esquadró de naus amb ales en forma d'Y ─es va burlar ella. Va agafar la safata, la va passar pel pany de la cel·la i després la va lliscar cap a l'interior─ . Això els obligarà a pensar ─va anunciar satisfeta─. No preocuparà a Grammel, però tal vegada inquieti a alguns dels seus soldats. Vull que tot el que em persegueixi estigui tan nerviós com sigui possible.

Van començar a pujar pel passadís.

Hin i Kee esperaven en la segona corba. El primer es trobava damunt dels cossos abatuts de tres soldats. Utilitzava un androide per copejar amb ell a un quart soldat. L’androide que sostenia d'una cama es feia farinetes aproximadament a la mateixa velocitat que l'home.

Kee tenia en el seu poder un munt d'armes que, evidentment, havia arrabassat als soldats retirats del servei actiu. Luke va agafar la pistola que li van llançar i el mateix va fer la Leia, mentre els dos estranys éssers s'armaven a si mateixos.

Kee va adoptar ràpidament una actitud d'alerta, va girar i es va llançar cap a una porta allunyada.

─No, ara no! ─va protestar Luke. Es va estirar i va tornar amb dos grapats de pèl castany. Això no va semblar afectar en gens ni mica al corpulent yuzzem─. M'ho temia.

Kee només va trigar uns instants a aixafar la porta i entrar. Els altres li van seguir.

La gran sala era un centre de comunicacions, probablement el més important de tot el complex. Kee corria i disparava a la babalà amb el rifle que sostenia en una mà massissa mentre utilitzava l'altra per demolir tants instruments com operaris, sense preocupar-se que el blanc fos inorgànic o protestés.

Luke va arremetre darrere d'ell i va cridar en yuzzemi:

─Kee, hem de sortir d'aquí! Escolta'm!

Va ser inútil. L’ésser no estava per escoltar raons. Luke va abandonar la sala. Mentre ho feia, un raig d'energia va xocar contra la paret, damunt del seu cap. Es va deixar caure sobre un genoll, es va girar, disparar i abatre a un soldat imperial que es trobava en un passadís secundari. La Leia va encertar a un altre en l'estómac i el restant parell va córrer a protegir-se al mateix temps que disparava.

─Luke, els soldats regulars comencen a aparèixer! ─va cridar─. No podem seguir aquí... hem de sortir.

─Ja m'havia adonat ─va respondre Luke nerviosament. Es va enganxar contra la paret i va copejar i va empènyer a Hin per cridar la seva atenció─. Vinga, Hin! Per variar, utilitza el cap en lloc del cul!

El corpulent yuzzem va protestar perillosament. Luke no es va intimidar.

─Sé que aquest lloc empesta. A mi també m'agradaria volar-ho i marxar-me però ocorre que ens superen numèricament.

Hin va mostrar els seus filosos canins i va agafar a Luke del coll. El noi va mirar decididament el seu semblant vellut. Bruscament, la mà es va retirar, Hin va assentir lentament i va emetre un grunyit de disculpes.

─D'acord ─Luke va sospirar─. Vés a buscar a Kee. ─Un altre raig va trencar la pedra sobre els seus caps i Luke va girar per retornar la ràfega. El passadís començava a omplir-se de tropes imperials d'assalt. Luke va retrocedir i va cridar─: Anem, Leia!

La princesa va córrer a reunir-se amb ell mentre Luke la cobria. Després tots dos van cobrir la retirada dels yuzzem.

Mentre Kee sortia de la sala de comunicacions, una terrible explosió va derrocar el marc de la porta a les seves esquenes. El fum i les flames van sortir a borbollons del portal destrossat i li socarrimaren la pell de l'esquena, però això va contribuir a cobrir-los de les tropes que s'acostaven.

Hin tenia una sorpresa per al Luke i la hi va oferir esperançat.

─El meu sabre de llum! On el vas trobar?

El yuzzem va explicar que el soldat que s'havia apropiat del sabre ja no tornaria a necessitar-ho.

Luke va acomodar novament la relíquia familiar en el seu cinturó mentre els quatre corrien cap a la façana de l'edifici i deixaven a les seves esquenes confusió i sang per parts iguals...

 Següent