L'ull de la ment (VII)

Anterior

CAPÍTOL VII

Grammel corria pel passadís i diversos soldats li trepitjaven els talons. El capità-supervisor va acabar de cordar-se els pantalons i va cridar al grup de soldats reunits:

─Per les llunes dobles, què passa aquí?

─Ajupi's, ajupi's, senyor! ─va cridar frenèticament un dels suboficials.

─Per què, imbècil? ─va rugir Grammel─. No comprens que no els interessa matar-te sinó fugir? ─va treure la pistola de la cartutxera i va detenir al sergent que estava al seu costat─. Entra aquí ─va ordenar al suboficial mentre assenyalava la sala de comunicacions amb la pistola─ i digues-los que tanquin totes les sortides. Ningú entrarà ni sortirà del complex sense la meva autorització personal.

─Sí, capità-supervisor!

Mentre el sergent corria cap a la sala, Grammel va conduir pel passadís fumejant a l'ara nombrós grup de soldats armats.

Poc després el sergent va abandonar la sala i va cridar que les comunicacions estaven interrompudes i que tots els que es trobaven dins estaven morts o agonitzant. Però Grammel ja no podia sentir-li. El sergent va córrer darrere d'ell.

***

Luke va aixecar una mà i els quatre aspirants a evadits es van detenir.

─Allà està la sortida ─els va informar assenyalant una cantonada.

Davant apareixien les portes dobles transparents que conduïen a l'ara atractiu terreny humit de l'exterior. Un soldat desarmat escrivia en un escriptori situat a un costat de la porta.

─Encara no han fet sonar l'alarma ─va murmurar Luke.

─No trigaran molt ─va declarar l'espavilada princesa─. No està sol ─va assenyalar als dos guardians que flanquejaven la sortida.

A més d'un parell de fusells pesats, cada guardià estava armat amb diversos artefactes.

Luke es va recolzar contra la paret i es va detenir a pensar: els separava de la porta un bon tros, i a més en espai obert.

─Podríem cobrir als yuzzem ─va proposar la princesa─. Si poden abatre a l'home de l'escriptori abans que faci sonar l'alarma...

─No ─va objectar Luke─. És massa perillós. Si els dos guardians són bons tiradors, Hin i Kee moriran. Però si vostè i jo deixem les armes i simulem que un dels dos té dificultats... Bé ─va agregar Luke pensatiu─, podríem armar xivarri, potser aconseguir que un o tots dos s'allunyin dels botons de les alarmes...

Hin i Kee van escoltar un minut més la xerrada dels dos humans i després van creuar una mirada. Hin grunyí i Kee va moure afirmativament el cap.

Un xiscle ensordidor va fer que Luke i Leia donessin un salt. Els dos yuzzem van agitar els seus braços desmanegats, van esgrimir els seus rifles com a joguines i van arremetre en la cantonada com un devessall informe.

La tàctica mancava de refinament però va donar resultat. Els tres guardians van quedar momentàniament paralitzats en veure als dos gegants que s'abalançaven sobre ells. En l'escriptori, el soldat uniformat va prémer tremolosament dos botons... però cap d'ells era l'adequat.

Hin es va ocupar del primer guardià abans que aquest pogués aixecar l'arma pesada. El fusell es va disparar i va obrir un badallant forat en el terra. Hin va començar a desmembrar al soldat sense molestar-se a llevar-li l'armadura.

Kee va agafar l'escriptori i la consola de comunicacions i la va deixar caure sobre l'aterrit soldat assegut darrere. L'altre guardià va aconseguir aixecar la seva arma pesada i apuntar al desbocat yuzzem més proper.

─Kee, vigila! ─va cridar Luke mentre la Leia i ell deixaven la cantonada i creuaven el buit.

Un raig d'energia va ionitzar l'aire damunt del yuzzem i després va esclatar en la paret més llunyana. Luke va derrocar al guardià amb una ràfega de la seva pistola.

La princesa ja havia arribat a la porta doble i tirava frenèticament de la picaporta manual.

─No serveix, Luke! Segurament s'engega per control remot. Probablement des d'allà ─ va assenyalar l'escriptori destrossat.

Luke va mirar al seu voltant i va començar a tocar el cos del soldat al que havia disparat. En la cintura de l'home hi havia diverses llaunes metàl·liques llises de la grandària d'una mà; les hi va llevar acuradament.

Hin va decidir actuar pel seu compte i va arrencar el casc a l'home que havia matat. Es va cobrir el puny amb ell i va començar a copejar les portes transparents. Malgrat la immensa força del yuzzem el material d'aspecte fràgil es va negar a cedir.

─No donarà resultat, Hin ─li va informar Luke finalment i es va detenir al seu costat─. Material de seguretat... mai el travessaries. Col·loca't darrere de la cantonada. Vostè també, princesa.

La Leia no va discutir. Al costat dels dos yuzzem, va córrer a protegir-se en la cantonada des de la qual havien llançat l'atac.

Luke va girar el dial situat en la part superior de la llauna, va girar el petit cilindre i va ajustar un dial semblant situat en la part inferior. Després de deixar la llauna en la unió de les portes dobles, va córrer a reunir-se amb els seus companys. Van transcórrer diversos segons.

La sacsejada els va produir la sensació de què un raig havia caigut darrere d'ells. En la cantonada va centellejar un foc verd que es va convertir instantàniament en un fum acre. Quan van entrellucar, van descobrir que ambdues portes i una part dels fonaments de l'edifici havien desaparegut.

─Han millorat aquests artefactes ─va comentar Luke professionalment.

La princesa no va esperar al fet que el fum desaparegués. Es va dirigir vigorosament cap a la llibertat enmig de les runes fumejants. Hin i Kee la seguien a curta distància.

Un tret va xiular per sobre del cap d’en Luke, que es va ajupir i va titubejar. La Leia havia arribat al forat on abans es trobava la porta. Es va detenir, va mirar cap enrere i va agitar preocupada una mà.

─Vinga, Luke!

Però Luke estava ocupat. Agenollat en el terra mentre els rajos seguien passant al seu voltant, va activar les altres tres llaunes que havia agafat. Un raig d'energia va caure perillosament a prop i li va obligar a parpellejar. Amb tota rapidesa va fer rodar cada llauna passadís avall, es va aixecar i va córrer com un boig a l’encalç dels seus companys.

Grammel i el grup de soldats van frenar els seus passos mentre les llaunes rodaven i rebotaven innocentment cap a ells. El passadís va quedar buit amb velocitat inhumana.

Luke va travessar l'espai de la porta volada i va anar comptant dintre seu. En arribar a sis es va tirar al terra i es va cobrir la cara amb tots dos braços. Tres explosions titàniques van esclatar dins del temple i van llançar fragments sibilants de metall modern i pedra antiga per sobre del seu cap.

Quan els enderrocs van deixar de caure, es va posar dempeus i va seguir corrent. La Leia i els dos yuzzem van abandonar el seu amagatall entre els arbres i es van apressar a reunir-se amb ell.

─Res trencat ─els va assegurar Luke en resposta a una pregunta muda. Es va treure les restes de fang i pols del mico─. Però em sento brut de cap a peus.

─És estrany ─va agregar tibada la princesa─, però així em sentia cada vegada que Grammel em mirava ─va assenyalar a les seves esquenes─. Ara no ens perseguiran durant un parell de minuts.

Luke es va tornar. L'entrada del temple s'havia esfondrat totalment. Fum i flames sorgien de les esquerdes de les parets i la teulada. Les sirenes i les alarmes començaven a sonar a la ciutat.

Al trot ràpid i els yuzzem a la carrera per no quedar ressagats respecte als humans, es van llançar en l'adreça que Halla havia indicat a Luke. Poc després van trobar el torrent i el van seguir a tota velocitat. En pocs minuts van aconseguir arribar al taller de manteniment, que era més gran i imponent del que Luke esperava. Ja havia enfosquit. El vast i silenciós espai obert estava atapeït d'enormes peces de màquines de mineria i de transportadors portàtils en diverses etapes de reparació.

─No veig res ─va murmurar Luke.

Al seu costat, la princesa percebia la tornada de les seves sospites.

─Creus que s’ha anat sense esperar-nos?

Luke li va dirigir una mirada molesta.

─Va arriscar la seva vida per treure'ns de la presó.

─Fins i tot els dements poden espantar-se ─va ser la freda rèplica de la princesa.

─Jo m'espantaré si no sortim ràpidament d'aquí ─va exclamar una veu que va sorprendre’ls a tots.

Halla va sorgir de les penombres que cobrien un enorme rafal situat a l'esquerra. Dues figures, una humanoide i l'altra no, la van seguir.

─C3PO...! R2D2...!

─Amo Luke! ─va cridar C3PO─. Estàvem preocupats i temíem que no poguessin escapar. Aaah!

C3PO observava les formes immenses i morrudes situades darrere de Luke i la princesa.

─No et preocupis. Són Hin i Kee, un parell de yuzzem. Són dels nostres ─R2D2 va llançar un bip gemegós─. Ja sé que semblen feroços, R2D2, però ens van ajudar a fugir.

Aquest va llançar una xiulada de satisfacció.

Halla mirava a Luke amb admiració.

─Què vas fer, noi? ─Com afegida a la seva pregunta una lleugera explosió va sonar des de la direcció de la caserna general situada en el temple─. Sembla que la mina mateixa està esclatant.

─Simplement, vaig intentar retardar una mica la persecució ─va explicar modestament. Un altre esclat va fer que tots s'estremissin reflexivament. Una columna de flames grogues va il·luminar el cel nocturn i va travessar la boira─. Tal vegada em vaig excedir.

Halla els va conduir cap a l'interior del taller entre una llarga fila de formes sòlides fins arribar a un vehicle obert muntat sobre rodes múltiples i inflades. Van pujar a l'aparell. Halla es va acomodar en dels comandaments.

─Al principi no sabia com aconseguiria encendre aquesta bèstia ─els hi va explicar─. El teu amiguet es va ocupar de resoldre-ho. R2D2, connecta el motor.

La rabassuda unitat R2 va avançar pesadament. Va estendre un braç i va col·locar una peça-eina de si mateix dins d'una ranura amb clau i tancada amb forrellat. El motor va rugir instantàniament.

─De vegades serveix per a alguna cosa ─es va veure obligat a reconèixer C3PO.

─Està segura que podrà conduir un vehicle d'aquesta grandària? ─va preguntar la princesa a Halla.

─No, però puc conduir qualsevol cosa més petita i aprendre amb rapidesa.

Halla va tocar alguna cosa amb el dit i el reptador va sortir llançat amb una sorprenent acceleració per a un vehicle tan voluminós. Van travessar bruscament l'entrada del taller i van estar a punt d'aixafar a diversos mecànics que s'acostaven per investigar el soroll que el motor havia produït. Els mecànics es van desbandar i un home va llançar darrere d'ells el seu casc-gorra per expressar el seu malestar i frustració. Uns altres es van apressar a informar als seus superiors.

Halla va girar bruscament el volant. Van travessar una tanca de filferro. Poc després el terreny en pendent es va convertir en pantà i selva. Va situar al reptador dels pantans sobre el pantà tou i li va fer travessar arbres i matolls amb implacable desconsideració pel fet de si recorrien o no terra sòlida o torba sense fons.

Després de rodar durant mitja hora enmig d'una foscor total, únicament interrompuda pels múltiples fars antiboira del reptador, Luke va recolzar una mà en el braç de la Halla.

─Crec que ara podem reduir la velocitat ─va dir i va contemplar el camí que havien recorregut. Almenys suposava que era el camí que havien recorregut. Halla hi havia fet tants girs i corbes frenètiques durant la desenfrenada fugida que ja no estava segur.

─Sí, reduïm la velocitat ─va insistir la princesa─. Potser Luke no va deixar a ningú en condicions d'organitzar una persecució immediata.

Halla es va apartar dels ulls un floc de pèl gris i gradualment va posar el reptador en punt mort.

Va utilitzar un llum flexible situat en el seu costat de la cabina oberta del reptador i va recórrer la boira fins a una elevada mata de vegetació. Després de conduir el reptador fins a ella, va apagar el motor i només va deixar enceses les llums interiors de la cabina.

─Ja està! ─va exclamar cansada, recolzant-se en el seient del conductor─. Encara que estiguessin darrere de nosaltres, fet pel qual aposto en contra, les passarien negres per trobar-nos aquí.

Les llums de la cabina brillaven misteriosament enmig de la boira suau i arremolinada.

Un xerroteig gemegós va sonar darrere d'ells.

─Kee pregunta si hi ha una mica de menjar ─va traduir Luke. Un segon grunyit─. Hin pregunta el mateix.

─Mai vaig sentir parlar d'un yuzzem que no estigués sempre famolenc ─va contestar Halla. Girà en el seient i va assenyalar la part de darrere del reptador─. Allà hi ha un enorme armari d'emmagatzematge. Està ple de racions ─es va donar el luxe d'exhibir un somriure presumptuós─. Vaig registrar el taller a fons abans d'escollir aquest trencafangs. Els motors estan carregats de gom a gom i podrem usar-los durant diverses setmanes. A bord hi ha menjar i equip de sobres. L'aigua mai ha estat un problema a Mimban sempre que t'ocupis de matar les coses que viuen en ella abans de beure-la.

─Estic impressionada ─va reconèixer la princesa─. Com és possible que algú com vostè... vull dir algú no autoritzat... aconseguís organitzar el segrest d'un vehicle totalment equipat i costós com aquest reptador?

─Certament, sou forasters aquí ─va comentar la Halla─. Aquí res que sigui major que un maletí personal està sota vigilància. No hi ha on fugir amb alguna cosa gran. L'única manera de sortir del planeta és sota la supervisió imperial i ells controlen tot el que aterra i, sobretot, tot el que surt. Qualsevol podria aconseguir un reptador com aquest o un camió. Però tracteu de robar la peça d'una perforadora! No, el lladre només pot fugir cap a un únic lloc, és a dir a una de les cinc ciutats mineres... i caure en mans d’en Grammel.

La princesa va fer un gest afirmatiu amb el cap.

─Tinc gana. I tu, Luke?

─Jo també ─mentre la princesa es dedicava a buscar alguna cosa per menjar, Luke es va dirigir a la Halla─: Quant temps calcula que trigarem d’arribar al temple on se suposa que està el cristall?

─Segons el que em va dir el nadiu... Ah, serà millor que ho vegis.

Es va portar la mà al pit i va treure un estoig petit. Estava ple de papers. Els va regirar, va escollir un i el va desplegar davant Luke.

Aquest va estudiar el dibuix sota la pàl·lida llum dels il·luminadors del tauler de comandaments del reptador.

─No veig res.

─No sóc una artista ─va protestar ella─ i el nadiu tampoc ho era.

─No, no ho és ─Luke va observar a l'enigmàtica anciana enmig de la boira─. Halla, què és vostè?

Va esbossar un somriure que mostrava les dents.

─Sóc ambiciosa, noi. Amb això prou ─va agafar el mapa, va observar alguns instruments del tauler i després va assenyalar en la foscor─. El viatge en reptador durarà d'una setmana a deu dies de temps local.

─Això és tot? ─va preguntar Luke sorprès─. Està tan a prop de la mina? Jo diria que una nau descendent podria albirar el temple fàcilment.

─Encara que ho aconseguís enmig d'aquesta sopa, no li atrauria dirigir-se a l'emplaçament ─va respondre la Halla─. Probablement existeixen un centenar de temples en el veïnatge immediat de les ciutats mineres i també hi ha altres disseminats per la selva propera. Per a què interessar-se per aquest? A més, mil homes podrien estar a cinc metres d'un temple i passar-ho totalment per alt.

─Comprenc ─Luke es va tirar cap enrere i va meditar─. Quina classe de lloc és? S'assembla al temple que la gent de Grammel utilitzava com a caserna general?

─Això ningú ho sap, ni tan sols els nadius. Cap humà ha vist mai el temple de Pomojema. Recorda que els nadius que van construir els temples adoraven a milers de déus i de deïtats. Cadascun comptava amb el seu santuari. A pesar que no estan classificats ni res per l'estil, segons els arxius que vaig aconseguir veure, Pomojema era un déu secundari, encara que se suposava que era capaç d'atorgar als seus sacerdots la capacitat de realitzar actes miraculosos. Guarir als malalts i coses semblants. Naturalment, se suposa que la meitat dels déus mimbanites eren capaços de realitzar miracles. Ningú vol que el déu del seu veí sigui més famós que el propi. Però pel que fa a Pomojema, aquestes llegendes podrien contenir un fons de debò. El cristall Kaiburr podria constituir la base d'aquestes històries.

─Si aquest Essada del que va parlar Grammel s'apodera d'ell, es convertirà en una força per a la destrucció, no per guarir malalties ─va murmurar Luke desconsolat.

Halla va arrufar les celles.

─Essada? Qui és Essada? ─La seva mirada va passejar de Luke a la princesa─. Per ventura hi ha alguna cosa que no m'heu dit?

─El governador Essada ─va dir la princesa i es va moure incòmoda en esmentar el nom.

─Un governador? Un governador imperial? ─Halla s'alterava visiblement. Luke va assentir amb el cap─. Us persegueix un governador imperial? ─Un altre senyal d'assentiment. Halla va girar en el seient i va encendre el motor del reptador─. Noi, queda anul·lada l'expedició! S’ha acabat! He sentit dir que els governadors poden ordenar l'execució dels ciutadans comuns. No vull saber res de res en aquestes condicions.

─Detingui's Halla! Detingui's! ─Luke forcejava amb ella per agafar els comandaments. La seva força superior va prevaler i va apagar el motor─. R2D2, no el tornis a encendre tret que jo t'autoritzi ─es va sentir un bip de resposta.

Halla va cedir i va enfonsar cansada les espatlles.

─Deixa-ho tranquil, noi. Sóc una anciana, però encara em queda una mica de vida. I no vull malgastar-la. Ni tan sols davant la possibilitat de fer-me amb el cristall.

─Halla, hem de trobar el cristall i hem de fer-ho abans que Grammel ens atrapi o abans que aquest governador o els seus representants arribin a Mimban.

─Grammel ─va murmurar maliciosament─. Va deure reconèixer la importància que té el fragment que et va llevar. Segurament l'hi va comunicar a Essada.

─Així és ─va reconèixer Luke─, però no estic tan segur que ell o Essada hagin comprès quin és el valor del cristall. No podem córrer aquest risc. Hem de ser els primers a trobar-lo perquè si ens capturen s'assabentaran per nosaltres... per més que intentem guardar el secret.

─Tens raó ─va acceptar la Halla.

─I si no podem escapar amb el cristall ─va prosseguir Luke implacablement─, haurem de destruir-lo. No podem permetre que quedi en mans dels imperials.

─Set anys, noi, set anys ─va murmurar Halla─. No puc prometre't que, si el trobem, estigui disposada a fer-lo pols.

─D'acord ─va dir Luke─. Diguem que, de moment, no ens preocuparem d'això. L'única cosa important és trobar-lo abans que Grammel ens trobi a nosaltres.

─D'una setmana a deu dies ─va repetir l'anciana─. Sempre que el terreny no estigui excessivament intransitable ni sorgeixin problemes amb els locals.

─Quins locals? ─La princesa no estava impressionada─. Es refereix a aquests éssers lamentables que vam veure reptar i suplicar un glop a la ciutat?

─Algunes de les races natives de Mimban no estan degradades pel contacte amb els éssers humans ─els hi va explicar ─. No estan tan degradats com els greenies. Alguns poden lluitar i ho faran. Recordeu que, en realitat, aquest món està molt poc explorat. Ningú sap amb massa certesa què hi ha allà ─va assenyalar cap a la nit─, més enllà del contorn immediat de les ciutats mineres. Ni els arqueòlegs ni els antropòlegs... ningú. Noia, al costat de les ciutats s'han produït suficients descobriments per tenir totalment ocupada a la petita estació científica. No tenen temps ni necessitat de ficar-se en aquest fangar per buscar exemplars. Sobretot perquè els exemplars van a les ciutats. Passarem per llocs pels quals ningú ha tingut motius per passar amb anterioritat i probablement trobarem coses amb les quals ningú abans s'ha topat. Aquest és un món pròsper i sa. Nosaltres som una bona ració de carn. He vist representacions d'alguns dels carnívors de Mimban. Els mètodes d'ingestió descrits no són més bonics que ells ─es va dirigir al Luke─. Noi, mira sota el seient.

Luke va obeir i va trobar un compartiment que contenia dos fusells barrinaires i quatre pistoles.

─Totes les armes estan carregades ─li va explicar─, que és més del que tu pots dir respecte a les armes amb què us vau escapolir.

Luke va agafar els dos fusells i els hi va passar als yuzzem, que podrien manejar fàcilment aquestes armes voluminoses. Després va lliurar una pistola a la Leia, va donar una altra a la Halla i es va guardar una tercera. Va deixar l'última dins del compartiment.

Hin va començar a observar de manera experimental el fusell. En aquest model, el guardamà es trobava al costat del gallet pròpiament dit. Massa a prop per al dit gros d'un yuzzem. Hin va utilitzar ambdues mans i va prémer de certa manera. Després que el guardamà saltés, el va posar a un costat i va tocar el gallet amb satisfacció.

Luke va apuntar amb la seva pistola a un matoll proper. La pressió en el botó de tret i una breu resplendor de llum intensa van dissoldre la mata. Satisfet amb la nova arma, li va posar el fiador i la va acomodar en el seu cinturó.

Li quedava una cosa més per fer. Va agafar la pistola que havia portat de la presó i va obrir la culata. Va passar el comandament terminal d'APUNTAR a CÀRREGA i va encaixar les terminals que feien joc en el mànec del seu sabre de llum.

Es va recolzar i va observar en silenci la boira, mentre la vella arma del seu pare absorbia energia...

 Següent