La prova (III)

Anterior

Capítol 3

Des del cel morat queia una pluja interminable de feroces serpentines, trossos d'asteroides descendint per l'atmosfera, mentre els equips de rompents els empenyien fora d'òrbita. El «Llançament» era un més del centenar de passos poc eficaços d'un procés de fosa mineral tan antic com la pròpia Falla i, contemplant-ho des de les oficines senzilles de l'edifici administratiu de Refineria Sarnus, Marvid Qreph amb prou feines podia creure que una maniobra tan antiquada pogués estar donant-los tants problemes al seu germà i a ell.

Marvid es va permetre mirar una estoneta més per la finestreta, va tibar la seva diminuta mandíbula i va girar el seu adornat ectocos cap a l'interior del despatx. Al centre de la sala, el seu germà Craitheus estava al costat de la taula de reunions, en el seu propi ectocos, surant ben alt, amb la intenció d'intimidar als seus amfitrions. Com tots els membres de l'espècie columi, Craitheus era sobretot cap, amb enormes ulls, sense nas i amb una teranyina de venes blaves palpitant sobre el seu gegantesc crani. De la seva diminuta barbeta descendia una corda fibrosa fins a un cos atrofiat amb prou feines prou gran per albergar els òrgans necessaris perquè la sang seguís fluint cap al seu gran cervell. Tenia uns membres minúsculs i rudimentaris, acabats en mans i peus retorçats en uns monyons inservibles de carn i os.

—La seva explotació de Chiloon no és més que un maldecap per a vostè —li estava dient Craitheus a l'amo de la refineria, Lando Calrissian—. I el problema dels pirates empitjorarà. La setmana que ve li farem una oferta pitjor.

—De totes maneres, tampoc l'acceptaria —va contestar Calrissian.

Malgrat la seva edat, Calrissian era un home ben plantat, estava en forma i era molt afable... una combinació que a Marvid sempre li havia resultat molt irritant. Era un apostador que havia invertit els seus guanys per construir un imperi industrial, un tipus intel·ligent i astut segons els estàndards humans, però alhora massa bondadós per al seu propi bé. No tenia ni un sol pèl negre, tenyit, fora de lloc. Sempre a punt per enlluernar amb el seu insuportable i blanquíssim somriure.

—Jo puc ser relativament nou en la Falla —va prosseguir Calrissian—, però Refineria Sarnus porta segles processant asteroides. Ha sobreviscut a problemes pitjors que uns quants pirates.

—És possible —va dir Craitheus—. Però quant vol jugar-se amb la seva resistència? El més astut seria concentrar-se en les seves explotacions fora de la Falla... abans que sorgeixin problemes allà també.

La rialleta de Calrissian no va variar un àpex.

—Haig de considerar-ho una amenaça?

—Potser hauria de considerar-ho un bon consell —li va dir Marvid, des de prop de la finestra. S'arriscava a molestar al seu germà intentant suavitzar el seu advertiment, però l'afició de Craitheus per la intimidació no sempre donava els seus fruits—. Estem entre homes de negocis i les negociacions estan encara massa verdes per començar amb amenaces.

—Celebro que pensi així —va dir Dena Yus.

Yus, una dona de pèl castany vermellós que semblava estar en la quarantena, estava asseguda al costat de Calrissian, davant de Craitheus. Era l'administradora de la refineria i la dona clau de Calrissian en la Falla, encara que solament portés sis mesos al capdavant de la refineria. Marvid ho sabia tot sobre ella perquè havia estat ell qui havia falsificat l'historial laboral i les recomanacions que van convèncer a Calrissian de contractar-la.

—Perquè si ens està amenaçant —va prosseguir Yus— una podria preguntar-se si vostès estan darrere dels problemes de la Falla. No ho estan?

—Acusar-nos no li servirà per ocultar la seva incompetència, administradora Yus —va dir Marvid, seguint-li el joc.

Com qualsevol bona espia industrial, Yus estava fent grans esforços per mostrar-se com una empleada lleial a ulls de l'objectiu. Encara que també els estava advertint als Qreph que s’ho prenguessin amb calma, fent-los entendre que la intimidació no anava a funcionar amb Lando Calrissian. Era bastant impertinent per la seva banda, però Marvid estava d'acord amb ella.

Marvid va mirar cap a l'altre extrem de la taula i el seu ectocos, reaccionant a un pensament que amb prou feines havia superat el llindar de la seva consciència, es va col·locar just enfront de Calrissian.

—Li interessa vendre —va dir Marvid—. Refineria Sarnus porta mesos agreujant la situació financera de Tendrando i això solament pot empitjorar.

—I, per descomptat, la hi hem de vendre a vostès —va contestar Yus—. El problema dels pirates és conjuntural, ja ho saben. Segurament millor que ningú.

—Administradora Yus, és la segona acusació vetllada que ens llança —va dir Craitheus. Sobreactuant, com sempre, parlava en una veu tènue i amenaçadora—. Li aconsello que no faci una tercera.

L'humor es va esfumar dels ulls de Calrissian i Marvid va saber que el seu germà s'havia excedit amb la seva tàctica intimidatòria. Intentant reparar el dany, va deixar caure el seu ectocos fins que els peus gairebé tocaven el terra, col·locant-se cara a cara amb el famós industrial i jugador.

—President Calrissian, vostè és un empresari astut —va dir Marvid, en un to raonable, gairebé de disculpa—. Estic segur que entén per què li fem una oferta tan generosa.

—Perquè els seus trituradors d'asteroides són massa grans i maldestres per competir en un entorn com la Falla —va dir Calrissian—. I volen tancar la meva refineria perquè els remolcadors d'asteroides no tinguin a ningú més a qui vendre i d'aquesta manera poder reduir el preu del mineral en brut.

—S'acosta bastant —va dir Marvid, permetent-se un lleu somriure.

Malgrat la seva llegendària sagacitat com a jugador, Calrissian solament veia una capa del pla dels germans. Era previsible. Calrissian no era més que un humà, en definitiva, amb un diminut cervell humà en un diminut cap humà. Els Qreph eren supergenis, l'elit fins i tot entre els columi de caps gegants.

—El nostre procés és incommensurablement més eficaç —va prosseguir Marvid, amb paciència—. Solament el primer any, l'estalvi en transport superarà el valor de tot aquest planeta.

—I deixarà sense treball a un milió de miners d'asteroides independents —va respondre Lando.

—L'economia és una ciència cruel —va dir Marvid. El seu ectocos es va sacsejar quan les seves espatlles mecàniques van reaccionar a la idea d'encongir-los—. Què li anem a fer.

—Ha de pensar en el seu interès, Calrissian —va afegir Craitheus.

—L'administradora Yus no ha estat capaç de revertir la situació de la refineria i vostè tampoc ho serà. Aquests no són uns pirates qualsevol. De ser-ho, la nostra força de seguretat mandaloriana ja els hauria atrapat.

—Suposant que els seus guàrdies mando realment ho hagin intentat —va dir Dena—. Solament tenim la seva paraula en aquest respecte.

—I quantes bases pirates ha destruït el seu proveïdor de seguretat? —li va preguntar Marvid.

Dena va baixar la vista al terra.

—Estem concentrant els nostres esforços a protegir els lliuraments.

—Per descomptat —va dir burleta Craitheus. El seu ectocos va donar mitja volta per mirar a Calrissian—. Senzillament, no disposen de recursos per a operacions de cerca i destrucció, però segueixen operant la refineria, malgrat les pèrdues.

—I encara que estiguéssim darrere dels pirates, com insinua l'administradora Yus, això tampoc canviaria res —va afegir Marvid—. Els seus problemes a Chiloon seguirien dessagnant els beneficis de les seves empreses més valuoses.

—I robant-li temps de la seva família —va afegir Craitheus—. Pensi en ells, president Calrissian. No preferiria passar les tardes amb Tendra i Lando Júnior en una de les seves cases, més a prop del Nucli?

Alguna cosa va fer que a Calrissian li brillessin els ulls. Va poder ser una punxada de dolor o una mostra que pensava el mateix, però es va dissipar tan ràpid que ni tan sols Marvid va poder interpretar-ho. L'humà va mostrar les seves dents blanques en un somriure ampli i ben assajat de condescendència.

—Chance[1] —va dir.

Les arrugues en el front de Craitheus van formar un tascó de confusió i ni tan sols Marvid ho va entendre. Esperant donar amb alguna pista, va accedir als últims cinc segons del seu videoarxiu, que gravava constantment la càmera de vídeo de la placa pectoral del seu ectocos. La cara de Calrissian va aparèixer en la seva ment, transmesa directament des del seu ectocos. Marvid va reproduir el vídeo lentament, intentant identificar l'emoció que havia vist passar fugaçment per la cara de l'industrial.

No va trigar a trobar el que buscava: una microexpressió que arribava i s'anava en un mil·lisegon... la punta de la llengua apuntant entre els llavis, els ulls obrint-se.

Por.

Per un instant, Calrissian havia pres el comentari de Craitheus sobre passar més temps amb Tendra i Lando Júnior com una amenaça a les seves vides... i allò li havia preocupat.

Veient que Marvid i el seu germà no deien res, Calrissian va omplir el silenci:

—Chance és com diem a Lando Júnior —va dir—. Si els seus investigadors fossin prou bons apareixeria en el seu informe.

—Perdoni —va dir Craitheus, en un to cada vegada més amenaçador—. La propera vegada ens esforçarem més.

—Suposant que sigui necessària una propera vegada —va dir Marvid. Decidit a pressionar al seu objectiu per l'únic punt feble que havia mostrat fins al moment, la preocupació per la seva família, Marvid va fer que el seu ectocos transmetés una sèrie de nombres al datapad que Calrissian tenia davant—. Hauria de passar més temps amb la seva família, Calrissian. Cregui'm, el millor per a tots és que accepti la nostra oferta i ens permeti fer-nos amb la seva explotació de Chiloon.

Marvid va assenyalar el datapad. Una lluentor desafiadora va il·luminar els ulls marrons de Calrissian, però de totes maneres els va baixar cap a la pantalla. I va arquejar una cella, sorprès.

—És més del que esperava —va admetre.

—És per tota la seva explotació de Chiloon —va dir Craitheus—. Solament ha d'acceptar i els crèdits es transferiran al compte que vulgui.

Calrissian no va desviar la vista del datapad.

—No sabia que estaven disposats a oferir tant, sobretot en una transferència immediata.

—Hi ha moltes coses que no sap sobre nosaltres, president —va dir Craitheus—. I és millor així.

Calrissian va assentir, reconeixent en silenci que la seva arribada inesperada i la sol·licitud d'una entrevista urgent li havien donat poc temps per investigar-los, encara que tampoc hauria descobert gran cosa. Els Qreph havien après a manejar informació des de nens, gràcies a una mare que es guanyava la vida venent informació al mercat negre. Ara els seus fills treballaven clandestinament millor que ningú en la galàxia, amb la possible excepció dels Sith, per descomptat. Ni tan sols Marvid i Craitheus havien previst l'assalt dels Sith contra el govern de l'Aliança Galàctica de l'any anterior. Aquell error els havia costat prop de tres bilions de crèdits en oportunitats perdudes.

«Lliçó apresa», va pensar Marvid.

Finalment, Calrissian va empènyer el datapad cap a la Yus. Ella ho va examinar un moment i va dir:

—És una bona oferta, Lando —en la seva veu hi havia just la reticència suficient per semblar sincerament decebuda—. Ningú li culparà per acceptar-la.

—No?

Els ulls de Calrissian es van posar en el datapad. La seva mirada fixa i el cap inclinat suggerien que estava plantejant-se seriosament l'oferta, com devia. Marvid i el seu germà havien triat acuradament la xifra. Era prou elevada per indicar que Refineria Sarnus els estava perjudicant més del que volien admetre, però no tant com perquè Calrissian es preguntés què més tramaven els Qreph en la Falla.

Però la cara de Lando no donava cap indici sobre si s'inclinava per acceptar o rebutjar l'oferta. Marvid va iniciar una reproducció immediata del seu videoarxiu, alentint les imatges a la recerca de microexpressions que poguessin suggerir si li convenia no perdre la paciència o fer una nova amenaça i explotar els seus temors respecte a la família.

Res.

Calrissian era inescrutable, un dels pocs humans que semblava realment capaç d'ocultar les seves emocions. Marvid gairebé ho admirava, de no representar una amenaça per als seus plans en la Falla.

Entenent que qualsevol pressió major seria contraproduent, Marvid va optar per deixar que Lando valorés la xifra tranquil·lament. Els Qreph oferien el que la refineria ingressaria en tres anys, sense problemes de pirateria. Qualsevol ser racional acceptaria semblant oferta.

Aparentment, Craitheus havia arribat a la mateixa conclusió. Va deixar que el seu ectocos es posés en el terra i adoptés una configuració de butaca, moment en què es va obrir la porta de la sala de reunions i va entrar sotraguejant l'obsoleta droide secretària de Yus, CZ-19.

—Disculpi la interrupció, administradora Yus —va dir—, però el president Calrissian va demanar ser avisat quan arribessin els seus convidats.

—Per fi —va dir Calrissian, tornant-se cap a la Dena—. Que algú els faci venir immediatament.

—No serà necessari, president —va dir la droide—. Els seus convidats esperen en la recepció. El Capità Kaeg els ha escortat des de l'hangar.

Marvid va haver d'obligar-se a no mirar al seu germà. A hores d’ara, se suposava que Omad Kaeg ja havia d'estar podrint-se en el compactador d'escombraries de l'Estació Llindar. Que no ho estigués significava, sens dubte, que el perdonavides de Craitheus, un tinent mandalorià anomenat Scarn, no havia aconseguit fer-se amb les accions de Kaeg en la cooperativa de miners. I no era una bona notícia.

Mentre Marvid pensava en la supervivència de Kaeg, el bigoti de Calrissian es va arquejar en un somriure alleujat.

—A què esperes? —li va preguntar a la droide secretària—. Fes-los passar!

—Té visita? —va preguntar Craitheus—. Enmig de la nostra reunió?

Calrissian es va encongir d'espatlles.

—La nostra reunió ha acabat, de moment. Han fet la seva oferta i necessito temps per considerar-la.

Craitheus li va llançar una mirada furiosa.

—No té temps, Calrissian. La situació s'està deteriorant. I el mateix li succeirà a la nostra oferta.

—Correré aquest risc —va dir Calrissian, posant-se dempeus—. Tinc el pressentiment que les coses en la Falla canviaran aviat.

Va envoltar la taula i va anar cap a la porta, per on estaven entrant un parell d'humans des de la recepció adjacent. L'home semblava tenir aproximadament la mateixa edat que Calrissian, amb la pell més clara, el pèl canós i despentinat i un somriure tort. La dona semblava uns deu anys més jove, amb un pèl llarg amb flocs canosos i una cara de pòmuls alts. Els seus grans ulls marrons desprenien una lluentor d'astúcia i atenció, i a Marvid li va semblar bastant atractiva. Darrere d'ells venia un jove humà de pell verda oliva, amb la barbeta plena de cicatrius i el nas tort; sens dubte l'objectiu de la missió fallida de l’Scarn, Omad Kaeg.

Calrissian va obrir els braços.

—Han, Leia... gràcies per venir —va dir—. Arribeu just a temps.

Aquesta vegada, Marvid no es va molestar a evitar creuar una mirada amb Craitheus. Els Qreph coneixien als famosos amics de Calrissian, Han i Leia Solo, però no esperaven que recorregués a ells a la recerca d'ajuda. Allò afegia tota una nova dimensió als seus interessos en la Falla, tan personal com pertorbadora. Marvid i Craitheus van seguir mirant-se un moment, reconeixent en silenci que hi havia noves contingències que incorporar als seus plans, i finalment es van tornar cap als parladors humans.

—Ja pots agrair-nos-ho —estava dient Han Solo—. Venir fins a aquí és un malson. He perdut tota la bateria de sensors del Falcó en una bossa de plasma i hem estat a punt d'estavellar-nos contra un asteroide de la grandària de l'Estrella de la Mort.

Les comissures de la boca de Craitheus van descendir per la decepció i Marvid va saber que estaven pensant el mateix; «llàstima que ho esquivés».

Calrissian va arquejar les celles en mirar darrere d’en Han, cap a Kaeg.

—Omad, has deixat que Han pilotés? En la seva primera visita a la Falla?

Kaeg es va encongir d'espatlles i el tic del seu ull va delatar la rialleta despreocupada que solia fingir.

—Em va amenaçar amb què la princesa em faria un esborrat mental... sigui el que sigui això —va dir—. Però el Capità Solo ho ha fet bastant bé per ser verge en la Falla. L'incident de l'asteroide ha estat l'únic moment en què hem estat a punt de morir.

Calrissian va arquejar una cella.

—Que tu sàpigues.

Va deixar anar a Han i es va tornar per abraçar la Leia. Anava vestida amb un vestit de pilot blanc i cenyit que va fer que Marvid es preguntés si les dones Jedi envellien al mateix ritme que les humanes comunes.

—Leia, us estic molt agraït —va dir Calrissian, mostrant el millor dels seus somriures—. Sé que l'Orde està molt atrafegat ara mateix. Estic segur que us va costar convèncer al Consell Jedi que us deixessin venir.

—No hi ha per a tant —va dir Leia, abraçant-lo—. El Consell sempre agraeix qualsevol excusa que permeti enviar a Han fora de la base.

Calrissian va esclafir una rialla. Semblava tan còmode que Marvid començava a pensar que els seus investigadors havien passat per alt moltes més coses, a més del sobrenom de Lando Júnior. Dir que els Jedi estaven «molt atrafegats» era quedar-se curt. La guerra d'espècia entre hutt i yakas amenaçava amb transformar-se en un combat interestel·lar a gran escala, mentre una xerraire falleen estava usant les seves feromones per edificar una església interestel·lar consagrada a l'anarquia no regulada del lliure mercat. I hi havia diverses dotzenes més de crisis similars florint per tota la galàxia, preparades per esclatar si els Jedi no intervenien. L'orde no estava «molt atrafegat», estava al límit.

Però el Consell Jedi havia respost a la petició de Calrissian enviant a la Falla Chiloon no solament als Solo, sinó també a una Cavaller durosiana anomenada Ohali Soroc, que en realitat havia arribat a Base Prime abans que la prenguessin la força de seguretat dels Qreph. I el fill de Luke Skywalker, Ben, també caminava ficant els nassos pel planeta Ramook, un món agrícola situat just al costat de la Falla. Suposadament, Ben i la seva companya buscaven una misteriosa embarcació Sith anomenada Nau; però Marvid reconeixia les falses tapadores a la primera. Els Jedi estaven responent a la trucada de Calrissian amb moltes forces.

I tenia bastant clar per què. El balanç d'Armes Tendrando, l'empresa més reeixida de la família Calrissian, mostrava tres mil milions de crèdits pagats a proveïdors no especificats. Tant Marvid com el seu germà havien suposat que aquests pagaments s'havien fet als subministradors secrets que necessitava qualsevol fabricant d'armament, però hi havia una altra possibilitat: potser els pagaments secrets de Tendrando s'estaven desviant cap a l'Orde Jedi. Això els donaria un incentiu addicional per ajudar a Calrissian a solucionar els seus problemes en la Falla.

Estava clar que els Qreph havien subestimat les influències de Calrissian. Marvid es va girar per suggerir que es marxessin i va trobar a Craitheus mirant a Han amb un odi tan evident que fins i tot Calrissian l'havia notat.

Evidentment, s'imposava alguna maniobra de distracció.

Marvid va fer girar el seu ectocos cap a Calrissian.

—Té als Jedi al seu servei? Estic impressionat.

—Vaig demanar als meus amics que investiguessin el problema dels pirates. Suposo que ni Craitheus ni vostè tenen cap objecció sobre aquest tema.

—Solament si la seva aparició retarda la decisió de vendre —va dir Marvid.

Kaeg va obrir els ulls com a plats, alarmat, i es va tornar cap a Calrissian.

—Vas a vendre?

—Marvid i Craitheus m'han fet una oferta —mentre parlava, Calrissian mirava fixament a Craitheus—. No l'he acceptat. I dubto que vagi fer-ho.

Els ulls de Craitheus s’aplanaren fins a formar ovals horitzontals.

—Si és així, es penedirà, Calrissian —li va dir—. Involucrar als Jedi en això ha estat un error. No podran salvar-li.

Els dos Solo van arrufar els llavis gairebé alhora i Marvid va saber que Craitheus acabava de cometre una greu equivocació. Molt greu.

—El que el meu germà vol dir —va dir, intentant cobrir-li— és que ja és massa tard perquè uns pocs Jedi espantin als pirates. El problema ja és massa gran.

Craitheus li va llançar una mirada enfuriada a Marvid i aquest es va adonar que no tenia la menor idea de què pensava el seu germà. Sí, quaranta anys enrere Han Solo havia estat l'última persona que havia consultat a la seva mare, abans que algú li fiqués una descàrrega de blàster en dos dels seus cervells. Però els columi no es deixaven portar per arravataments emocionals. Els columi seguien un pla.

Conscient que els tres humans li estaven mirant, Marvid va veure que no tenia cap més remei que recolzar al seu germà. Mirà fixament a Calrissian i va inclinar el seu ectocos cap endavant en un gest intimidant.

—La seva única esperança és acceptar la nostra oferta i considerar-se afortunat per això —mentre parlava, el seu ectocos li va alertar d'una pujada en les ones de ràdio d'alta freqüència; un senyal d'aprovació de Craitheus—. Si no ho fa, acabarà marxant-se de la Falla amb les mans buides.

—Això si surt viu —va dir Craitheus. Girà el seu ectocos i va anar cap a la sortida—. No ens subestimi, Calrissian.

—Seria poc intel·ligent per la seva banda —va afegir Marvid.

Seguint al seu germà, Marvid es va tornar cap a la porta i va descobrir a la Leia Solo enfront d'ell, de braços plegats. Va activar el sistema d'armament del seu ectocos amb un pensament... i la Leia va baixar la mà fins a la seva cintura i la va pujar amb l'espasa de llum desactivada.

—Sap què seria poc intel·ligent, Marvid? —li va preguntar—. Subestimar-nos a Han i a mi. És el que van fer els seus pinxos en l'Estació Llindar i ho han pagat amb la vida. Tots.

—Sí, un veritable estrall —va afegir Han—. Escates i trossos d'armadures mandalorianes pertot arreu. Aposto al fet que encara estan netejant aquesta cosa blava de les parets.

—Sí, la propera vegada haurem d'enviar-ne més —va dir Marvid, elevant el seu ectocos—. Per sort, tenim una força de seguretat nombrosíssima.

Després d'això, va creuar per sobre de la taula i va sortir disparat cap a la sortida, on es va topar amb l’androide de protocol daurat dels Solo, que estava a dos passos de la porta, en la recepció, descompost encara per la seva recent topada amb Craitheus.

Marvid ho va apartar amb un braç de vanaleatge i la unitat 3PO va sortir donant tombs.

Mentre 3PO guspirejava a la seva esquena, Marvid va seguir al seu germà passadís avall, cap als turboascensors. Encara que mantenia el seu sistema d'armes activat, no esperava problemes. La refineria estava abarrotada de personal orgànic i Calrissian era massa tou per posar en perill vides innocents desplegant als seus temibles droides de seguretat YVH. Els dos germans van arribar als turboascensors sense cap contratemps.

Abans de pujar-hi a un amb Craitheus, Marvid va activar el comunicador del seu ectocos i va obrir un canal amb el seu assistent confidencial, Savara Raine.

—Estem tornant al Lluna Aurel —va dir—. Espera'ns allà o pot ser que ens hàgim de marxar sense tu.

—Ja estic a bord —com sempre, la veu de Savara va ser sedosa i seductora, amb un lleu accent exòtic que feia que Marvid accedís en ocasions als seus arxius només per sentir-la, gairebé sense adonar-se—. Algun problema?

—No trigaran —va dir Marvid—. Prepara't per desenganxar.

—Estic en això —va contestar Savara—. Res més?

—Has pogut complir la teva missió?

La veu de la Savara va sonar indignada.

—Acabo de dir-te que estic esperant a bord.

—Per descomptat —Marvid no es va molestar pel seu to irritat, en realitat li encantava. Havien molt pocs éssers amb la confiança necessària per parlar-li d'aquella manera; i encara menys prou perillosos per sobreviure si ho feien—. Et va veure algú?

—Estàs sent groller —va replicar ella—. No trobaran ni els cadàvers.

—Excel·lent —va dir Marvid—. Dóna't una merescuda recompensa. Substancial.

—Oh, estic emocionada —va dir, sonant just el contrari—. Mira, Craitheus ve per l'hangar...

—Per descomptat —va contestar Marvid—. Ara vaig...

El canal es va tancar, deixant a Marvid amb una sensació estranya i agradable. Es preguntava si la noia era conscient de l'efecte que li produïa. No era el seu desdeny el que li resultava tan atractiu, sinó la intimitat que creava entre ells, com si Savara entengués exactament què era i ho acceptés, perquè els monstres no l'espantaven... perquè res espantava a Savara Raine.

Marvid es va ficar en el turboascensor i va baixar un centenar de metres cap a l'interior d'un cavernós hangar subterrani. Hi havia una dotzena de naus espacials de totes les formes i grandàries amarrades en un espai capaç d'albergar fins al triple d'aquest nombre. Va reconèixer un grapat de naus; l'elegant mitja lluna del creuer de luxe mandalorià dels Qreph, el Lluna Aurel, les oblies grassonetes de mitja dotzena de bucs de comandament ScragHull, les bèsties de càrrega de la força de seguretat de Sarnus; i el disc amb el morro bífid de l’YT-1300 dels Solo, el cèlebre Falcó Mil·lenari.

L'equip de manteniment del moll estava arremolinat al voltant del Falcó, reparant els danys del que semblava haver estat un complicadíssim primer viatge per la Falla. Era impossible saber si hi havia més Jedi a bord de l'embarcació, però encara que els hi hagués, passarien uns dies abans que intentessin res contra el seu germà o ell. Calrissian i els Solo podien tenir sospites sobre qui s'amagava darrere dels atacs pirates, però l'Orde Jedi mai autoritzaria l'ús de la violència basant-se en meres sospites. Així, mentre els Solo malgastaven el seu temps a la recerca de proves, els Qreph executarien el seu pla per fer fora a Calrissian i els miners de la Falla.

No detectant cap perill imminent, Marvid va creuar l'hangar precipitadament fins al Lluna Aurel i va pujar la rampa d'accés. En entrar es va sorprendre de trobar a Craitheus i Savara Raine esperant-li al costat de la comandant de la seva força de seguretat mandaloriana, Mirta Gev, una humana fornida enfundada en una armadura taronja i grisa, amb els ulls marrons clars i el pèl castany fosc i curt per poder posar-se el casc còmodament. Tenia una mirada reflexiva que feia desconfiar a Marvid sobre la seva lleialtat, com si hi hagués certes coses que no faria ni per diners.

Savara era una dona molt més jove, amb un pèl castany clar que li queia fins a les espatlles i uns ulls marrons foscos que sovint semblaven negres. Amb prou feines feia uns anys de la seva infància, però la seva mirada semblava molt més madura que la de Gev, freda i profunda com la d'un assassí anzati. De vegades portava una espasa de llum carmesí, que deia que era un record del temps passat amb els Jedi, però era capaç de matar de manera senzilla i eficaç amb qualsevol arma que tingués a mà... fins i tot desarmada. L'únic indici d'haver-se trobat mai amb algú capaç de posar a prova les seves habilitats de combat era una petita cicatriu en forma de ganxo en la comissura d'una boca d'altra banda perfecta.

Deduint que el seu germà i les dues dones li esperaven per explicar-li alguna cosa en privat, Marvid va estendre els puntals del seu ectocos i els va recolzar en la coberta.

—Voleu redefinir el pla? —li va preguntar a Craitheus.

En aquest les venes de les temples li palpitaven amb impaciència.

—No esperàvem l'aparició dels Solo —va dir—. No hem estat molt espavilats, però ens dóna l'oportunitat d'eliminar-los.

Marvid va pensar un moment en allò. De debò podrien matar als llegendaris Han i Leia Solo tan fàcilment? Va desviar la mirada de l'entusiasta Craitheus cap a la reticent Gev i després a la confiada i serena Savara.

—Podeu fer-ho? —li va preguntar a Savara—. Que els Solo vagin fins allà?

—No hauré de fer res —li va contestar ella—. Lando els portarà. Solament haig d'esperar.

—Però et carregaràs també a Calrissian —va dir Gev, tornant-se cap a Marvid—. Això no complicarà els seus plans?

—No té la menor importància —va dir Craitheus, menyspreant l'objecció amb un gest del seu braç de vanaleatge—. Eliminar a Calrissian sempre ha estat una de les opcions possibles.

—Això és cert —va coincidir Marvid. Craitheus i ell havien debatut moltes vegades la reacció de Tendra Calrissian a la mort del seu marit. Mai havien tingut molt clar si renunciaria a Refineria Sarnus, o si la faria prendre la determinació de mantenir-la oberta—, però una cosa tan rellevant cridarà l'atenció i ja tenim massa Jedi en la Falla.

—No cridarà l'atenció si sembla un accident —va dir Savara—. I ho semblarà. Els rajos tractors es desalineen constantment.

—Així és —va dir Gev—. Però haurien de fallar tres mecanismes de seguretat. Creure que els investigadors no detectaran alguna cosa així és massa.

—Podem ocupar-nos dels investigadors —va dir Marvid—. Serà mera rutina.

—I els Jedi ja estan aquí —va dir Savara—. Abans o després, haureu d'ocupar-vos d'ells... i serà molt més fàcil matar-los en una situació de confusió.

—Molt astuta —va dir Craitheus i es va tornar cap a Marvid—. A més, té un extra addicional.

Marvid s’ho va pensar un moment i va dir:

—Sí. Matar a Solo i la seva dona serà un bonic extra, no hi ha cap dubte.

Craitheus va somriure.

—Doncs està decidit.

Gev va sacsejar el cap.

—La meva gent no va signar per això —va objectar—. Fer fora a uns quants miners d'asteroides de la Falla és una cosa, això...

—No haurà de fer-ho la teva gent —va dir Savara. Les dues dones es van quedar mirant i Marvid va poder sentir la fredor entre elles—. Ho faré jo.

Gev va seguir mirant als ulls a Savara, sense pestanyejar. Marvid va començar a témer que allò desemboqués en una baralla i, per entretinguda que pogués resultar, seria d'allò més inoportuna. Molt probablement, els mandalorians perdrien al seu líder, la qual cosa al seu torn podia suposar que els Qreph perdessin als seus mandalorians. I sense mandalorians per manar-los, els nargons eren massa lents i brutals per servir com un cos de seguretat eficaç.

Conscient que no tenia cap més remei que intervenir, Marvid va dir:

—Comandant Gev, els termes del nostre contracte són molt clars. Està suggerint que vol rescindir el contracte? La néta de Boba Fett, renegant del seu planeta?

A Gev li van brillar els ulls, però els va apartar immediatament de Savara.

—No, per descomptat que no —va dir—. Solament volia fer-los saber com se sentirà la meva gent respecte a un atac d'aquest tipus.

—En aquest cas, li suggereixo que no els hi digui que és un atac —va dir Craitheus—. A no ser, per descomptat, que renunciï a la nostra ajuda, per al seu avi i vostè, amb el seu problema.

La cara de Gev es va petrificar i va contestar a Craitheus entre dents.

—Ja els he dit que compliré el meu contracte. Assegurin-se de fer-ho vostès també.

L'ull de Craitheus va brillar.

—Oh, no passi ànsia —va contestar—. No temi per això.

Savara va buscar els ulls de la Gev i va torçar els llavis en una ganyota victoriosa.

—Sembla que estaré molt ocupada —es va girar cap a la rampa d’embarcament i li va dir a Marvid—. No portaré comunicador així que més us val estar convençuts que voleu que ho faci.

—Estem bastant convençuts —Craitheus va fer un gest tranquil·litzador amb les mans de el seu ectocos—. Solament assegura't que estiguem fora del planeta quan succeeixi.

Savara va posar els ulls en blanc, recordant-li a Marvid a l'adolescent humana que encara era, almenys físicament.

—Estareu fora de perill, Craitheus.

—Per descomptat que sí —va dir Marvid—. Però i tu, la meva joia? No hauries de subestimar als Solo. Si alguna cosa desperta les seves sospites, no crec que sobrevisquis.

—I deixaries la teva missió incompleta —va afegir Craitheus—. Estàs segura de poder fer-ho sola? Podem donar-te un esquadró dels nostres guardaespatlles com a suport.

—Els mandalorians no tindrien per què saber què estàs fent —va afegir Marvid—. Solament que el seu treball és protegir-te.

No va afegir el que venia després perquè sabia que Savara no necessitava que l'hi expliquessin. Quan acabés la seva missió, els guardaespatlles haurien de ser eliminats. Ningú excepte Savara i Gev podien estar assabentades del paper dels Qreph en l'imminent accident.

Savara ho va meditar durant un moment, va mirar als ulls a Marvid i li va preguntar:

—Parlem d’en Han i Leia res més, veritat? Jaina no està amb ells?

—Això és —va dir Craitheus—. Però què importa això?

—Clar que importa —va dir Savara—. De Leia Solo puc ocupar-me personalment. Però Jaina... bé, no bastaria ni amb tot un esquadró de mandalorians.

—I penses anar sola? —va confirmar Craitheus.

Savara va assentir.

—Així costarà més que algú m'identifiqui. I si algú ho fa, em costarà menys fugir dels problemes sense un esquadró de guàrdies en armadura fotent soroll al meu deixant.

—Segur —Marvid va titubejar un instant i va preguntar—. Tens un pla per escapar sana i estàlvia, veritat?

La pregunta va fer apuntar un somriure en la cara de la Savara, que va allargar la mà per donar-li unes palmades suaus en la galta a Marvid.

—Per què, Marvid? Diria que estàs preocupat per mi —a Marvid no solia agradar-li que li toquessin, però no li semblava tan malament quan era Savara qui ho feia—. Què dolç.

 Següent

---

[1] Chance, podria haver traduït el sobrenom, però amb tantes varietats no em vaig atrevir, chance tant significa: sort, oportunitat, atzar, ocasió, casualitat, possibilitat, risc, aleatori, provar o tenir sort, totes elles amb força significat tenint a Lando Calrissian com a pare. (N. Del T.)