La prova (XX)

Anterior

Capítol 20

Tal com veia Han la partida, el problema ara era l'ull de Doble. Aquesta temia que el dolor que li produiria en cremar-li-ho, encara que fos una cremada simulada, l’encegués. Així, després que Gev rebutgés la doble aposta d’en Han, Doble havia igualat la de Barduun d'un nas trencat i esperava una carta-xip que la salvés.

No havia estat així i en aquell moment estava en una mà de dotze cartes, davant la perspectiva d'una dolorosa sessió amb el droide de tortura. Si la seva puntuació no la feia passar-se ja, no trigaria a fer-ho. Mentre, Barduun estava assegut al costat d'ella, xopant-se de tota la por que Doble anava abocant en la Força.

—Li toca apostar, Solo —li va recordar Gev. Tenia el dit sobre el botó de les descàrregues elèctriques, preparada per llançar-li una altra al cervell si tornava a intentar alguna cosa antireglamentària—. S’ho vol pensar?

—Aquesta vegada no.

Mentre parlava, Han observava a Barduun, buscant aquell tic ombrívol que delatava la seva preocupació.

No el va veure.

Així que Barduun havia de tenir una puntuació bastant bona i Han un zero absolut. El més astut era apostar poc perquè la mà continués, resant perquè Barduun cometés un error o sofrís un canvi perjudicial en el valor de les seves cartes.

Però els Qreph no estaven en la partida, la qual cosa significava que estaven pensant en alguna cosa que no era Han Solo. I allò havia de canviar. Necessitava fer alguna cosa per provocar-los, per mantenir la seva concentració fixada en ell, en comptes de fer-ho en els Jedi que anaven en la seva cerca.

Han es va tornar cap a la Gev.

—Ara aposto mort i igualo la... —es va detenir quan el seu dit va baixar cap al botó, va somriure i va dir—. Oh, és veritat. Encara no puc.

—Bé, Solo —li va dir Gev—. Hauria de socarrar-li el cervell per intentar igualar la mà irregularment.

Han es va encongir d'espatlles.

—Mentre la meva aposta a mort valgui —va fer una pausa, intentant pensar una manera d'aconseguir que Doble es retirés, finalment va decidir que no tenia cap més remei que fer trampes i anunciar la seva intenció de tancar la mà—. Puc igualar una altra mà més endavant...

Gev va baixar el dit i les agulles sonda del seu cap van alliberar una descàrrega de dolor crepitant. Es va encongir en la seva cadira, tremolant i mig paralitzat, fins que els ulls vermells de duros de l’Ohali Soroc es van obrir i van arrodonir més de l'habitual.

—Prou! —va dir Ohali—. El Capità Solo no té la culpa que t'hagis cregut les falses promeses dels Qreph.

«Bé», va pensar Han. Ohali havia entès el seu pla.

Gev va mirar malament a Ohali i va deixar anar el botó.

—Això no té res a veure amb els Qreph. Solo està fent trampes, una altra vegada.

—Castigues a Solo per parlar quan no li toca —li va dir Ohali—, però treballes per als Qreph a pesar que saps que renegaran de les seves promeses.

—Fins ara mai han deixat de pagar-me —va dir Gev.

—Clar, mentre et ne... necessitin —va dir Han, començant a recuperar-se de la descàrrega. Si era capaç de cabrejar molt a Gev, potser s'oblidés prou de l’Ohali perquè aquesta inutilitzés el botó de les descàrregues—. Però ets molt ximplet si creus que poden acabar amb aquest nanoassassí.

Gev no picava l'ham. Va sacsejar el cap i es va tornar cap a Doble.

—Li toca apostar.

—Haig d'abandonar —Doble va recollir les seves cartes-xip i les va llançar sobre el munt de descart, enfonsant les espatlles en contemplar les seves pèrdues—. Si el Capità Solo iguala la mà, em passaré segur.

Han es va girar ràpidament cap a Barduun.

—I tu? —es va debanar el cervell buscant la paraula mandaloriana per a «covard». Si no era capaç de fer que Gev piqués, potser Barduun intentés etzibar-li—. T'atreveixes a igualar la meva aposta... o ets un altre dels hut’uuns de la Gev?

Aparentment impertèrrit, Barduun li va mirar un moment i va negar amb el cap.

—Jhonus Raam es retira.

—Ho sabia! —va cridar Han amb alegria i va girar les seves cartes-xip, mostrant el seu zero absolut—. Mira això, pallús!

En general, no hi havia manera més ràpida d’emportar-te un cop de puny que vanagloriar-te d'un gran faró, però Barduun no va caure en el parany i li va dedicar un somriure còmplice.

—De totes maneres, tampoc t'haurien deixat córrer el risc d'entrar en coma —va contestar Barduun, usant la Força per retornar-li les seves cartes-xip a Gev—. Els caps encara no han acabat de mapejar la teva ment.

Per llavors, el droide torturador ja estava darrere de Doble, esperant que es tornés per cobrar-se l'aposta. Doble fingia no adonar-se, amb la vista al capdavant i visiblement espantada. Convençut que la clau per cabrejar a Barduun seria privar-li del seu apetit per la por, Han li va fer un gest al droide perquè s'apartés.

—Està bé. No és necessari que pagui. No vull el seu dolor.

Doble va aixecar la vista, arquejant el seu front blau amb esperança.

—Em perdones el meu deute?

—Clar —Han va mirar a Barduun i es va alegrar en trobar una mirada feroç clavada en els seus ulls—. El dolor no em va. A més, ningú vol seguir jugant.

—Jo sí —va dir Barduun.

Han es va encongir d'espatlles.

—Com vulguis, però jo ja he acabat —va mirar a Gev, a l'altre costat de la taula—. Barduun tampoc ha de pagar. Solament vull...

—No.

Per a sorpresa d’en Han, l'objecció no va arribar de Barduun, sinó des de la porta que tenia a la seva esquena. Dos parells de peus pesats van martellejar el terra, un enorme braç verd va passar sobre la seva espatlla i va assenyalar a Doble.

—La partida continua —va dir la profunda veu d'un nargon—. Aquestes són les nostres ordres.

Han es va donar la volta i va veure als dos nargons a dos metres d'ell. Encara portaven els seus rifles blàster en les fundes dels genolls, però no era tan estúpid com per fer res. A la Leia li havia costat molt acabar solament amb un nargon i ella tenia una espasa de llum. En Han amb l'única cosa que podia comptar era amb què ningú li cregués tan tarat com per intentar res.

Però estar tarat era millor que rendir-se. Mirà a l'altre costat de la taula, va assentir cap a Ohali... i va veure que Mirta Gev posava la mà sobre el botó de les descàrregues cerebrals.

—Ni se t'ocorri —Gev va deixar l'amenaça en l'aire quan va notar que la seva mà canviava sobtadament de direcció i s'elevava, lluny de l'abast del botó—. Però quin brix...?

Per un instant, Han va pensar que Ohali havia emprat la Força per evitar-li una descàrrega, però semblava tan confosa com ell i va ser la mà de Barduun la que va veure fent gestos cap a la Gev.

Gev va semblar entendre-ho al mateix temps que Han.

—Barduun, què dimonis estàs fent?

Barduun va mirar cap a Han. «Vés-te’n».

Han no sabia si la veu havia sonat en les seves oïdes o solament en el seu cap, però no li va importar. Va baixar de la cadira i va posar els peus en el terra, sentint un centenar de punxades en el cap en arrencar-se les agulles de les sondes. Al cap de poc, estava assegut en el terra, envoltat de turmells i genolls variats, amb llaços de colors vius dansant pel seu camp de visió i un dolç trinar d'ocells tritllejant les seves oïdes.

Allò no podia ser gens bo.

La veu esmorteïda de la Gev va sonar darrere de la taula.

—No us quedeu aquí parats, caps d'aleta! —les seves mans van apuntar sota la taula, rumb als seus genolls—. Detingueu-los!

Clar. L'uniforme de repartidora de la Gev no incloïa arma de mà i en qüestions d'armes als mandalorians no els agradava anar «nus» mai. Obligant-se a girar-se, Han es va inclinar cap enrere i va tirar les mans per sobre del seu cap, subjectant-li els turmells des de darrere. Aquesta va cridar alarmada i li va donar una puntada, però Han ja estava tirant d'ella, traient-la de la seva cadira. En intentar alliberar-se es va colpejar el cap amb la taula i va sonar un agradable soroll sec. Llavors, Gev va pujar les mans i es va subjectar als reposa-braços de la cadira.

Un parell de forts baluerns van estremir la sala després que algú, Ohali o Barduun, llancés amb la Força als nargons contra la porta. Han va tornar el cap i va veure quatre potes escamoses, tot el que podia veure dels guàrdies des de sota la taula, estavellant-se amb la paret del fons. Aviat van aparèixer unes mans verdes davant la seva vista, buscant els rifles blàster de les fundes.

En Han va subjectar els turmells de la Gev amb tota la força que podia amb una mà, va rodar sobre el seu ventre i va usar la mà lliure per aixecar-li el camal dels pantalons.

Ella li va donar una puntada en el cap i Han va poder sentir l’olor del perfum de la Leia.

Es va agarrar fort i es va desfer d'aquella sensació. La propera vegada que tingués un grapat d'agulles sonda clavades en el cervell, intentaria trobar millor manera de llevar-les-hi. Va portar la seva mà fins al panxell de la Gev, va notar dues tires gruixudes de neolè i va trobar una petita funda penjada en la canyella.

Gev li va donar una altra puntada, més forta, i el trinat d'ocells del seu cap es va convertir en la cacofonia d'alarmes de danys de la cabina d'una nau. Va treure una empunyadura fina de la funda i va descobrir que tenia una vibronavalla a les mans. La va activar i la va enfonsar immediatament en la cama que li havia estat etzibant puntades.

Gev va cridar i va començar a colpejar-ho amb el seu altre peu. Han va bloquejar els cops amb el braç lliure i va veure que ella baixava la mà cap al seu genoll, agafant-se el camal dels pantalons per intentar treure's una arma auxiliar.

En Han l'apunyalava amb la vibronavalla, a dalt, a baix, de nou a dalt, fins que va notar que una tira de neolè s'havia deixat anar. Gev li etzibà un cop amb la vora de la mà que li va llançar el cap cap a un costat i li va fer recordar el sabor de la sal. Però una pistolera de la grandària d'una mà queia ja pel seu camal feta esquinçalls, entre una cascada de sang. En Han va aferrar l'arma i es va allunyar dels peus d'ella, va obrir el tancament de la funda i va treure un potent blàster de mà W202 de MandalTech.

Per llavors l'aroma de perfum començava a semblar suor i el tritlleig de les seves oïdes havia donat pas als udols i el crepitar del foc de blàster. En Han va llevar el fiador del W202, va aixecar la mà... i es va trobar davant el cul de la cadira de la Gev, que s'havia tirat cap enrere per evitar rebre una descàrrega en l'estómac.

Els mandalorians eren bons mercenaris per un motiu: tenien uns reflexos ràpids i pensaven encara més ràpid. De totes maneres, Han va disparar al cul de la cadira... i va estar a punt de perdre una orella quan una de les descàrregues a baixa potència va rebotar cap a ell.

Fins i tot amb la cama punxada, Gev no trigaria a tornar a la baralla. Pel que Han podia veure, els nargons concentraven la majoria dels seus trets en el costat de la taula on estava Barduun. En Han va rodar cap a l'altre costat i va començar a reptar.

Havia recorregut un parell metres quan un esclat ensordidor va sacsejar tota la sala. Tot va parpellejar en blau i el terra va tremolar sota les seves mans i genolls. Per un instant, va creure que havia saltat l'últim plom sa del seu cervell... fins que va notar que els rifles blàsters havien deixat de ressonar.

Mirà cap a la porta i va veure als nargons estampats contra la paret, amb les seves pesades cues picant al terra en convulsions salvatges i les potes dansant sota les retorçades línies d'uns rajos de Força.

—Lleveu-los els blàsters! —va bramar Barduun.

En Han va sortir de sota la taula. Barduun estava en l'altre extrem, amb els dos braços oberts, colpejant als nargons amb rajos de Força.

En Han va parpellejar diverses vegades, fins que es va convèncer que no tenia al·lucinacions. Un mandalorià llançant rajos de Força.

—Els blàsters! —va repetir Barduun.

—Eh, clar, col·lega —Han va mirar els llargs dits verds que encara subjectaven les culates dels rifles blàster, es va guardar el de la Gev en la cintura i va avançar empunyant la vibronavalla—. Jo m'ocupo.

Ohali Soroc el va retenir amb la Força.

—Deixa'm a mi.

En girar-se, Han va trobar a la durosiana aixecant una mà cap al nargon més proper. Li va llevar l'arma i la va fer surar fins a Han. Aquest es va guardar la vibronavalla en la cintura, amb el blàster de mà, va prendre el rifle i es va donar la volta per controlar la part posterior de la sala.

Doble seguia asseguda en la seva cadira, amb cara de perplexitat i un cràter fumejant en el front. Gev no estava per enlloc, però un rastre de sang en el terra conduïa fins a la barra de la paret adjacent.

—Oblida't de la Gev —li va dir Barduun, que seguia crivellant als nargons amb rajos de Força i començava a semblar cansat. Quan Ohali va tenir el segon rifle blàster a les seves mans, Barduun va començar a recular cap a una escotilla circular d'un racó de la sala—. Per aquí.

Han va apuntar el seu rifle blàster cap a la porta, al costat dels dos nargons.

—La sortida no és per aquí?

—T'ha donat Jhonus Raam una altra opció? —Barduun va subjectar l’escotilla posterior, va mirar el panell de control i va usar la Força per introduir un codi d'accés—. Vine amb mi o mor. Aquestes són les teves opcions.

Barduun va baixar les mans i els rajos de Força es van dissipar entre guspirejos. Els dos nargons van començar a trontollar-se cap enrere, maldestres i inestables, encara que no tant com perquè a Han li vingués de gust intentar sortejar-los. Desitjant que un rifle blàster els hi fes alguna cosa a aquells reptiloides, va obrir foc.

Les descàrregues van rebotar contra ells, però van ser més efectives que la seva pistola en el Ronto Roig. Com a mínim el rifle els hi socarrava les escates.

Les cues dels nargons van començar a bellugar-se i el seu pas va guanyar fermesa.

—Vaja, sembla que al final el millor serà seguir al grandàs —va dir Han.

—Totalment d'acord —Ohali ja reculava cap a l’escotilla—. De moment.

Han se li va unir i els dos van aixecar els rifles per apuntar cadascun a un nargon. Quan van creuar l’escotilla cap a un altre passadís, els dos reptiloides tenien enormes cercles socarrats en el pit i seguien avançant.

Va apuntar als genolls i li va alleujar veure que dues descàrregues penetraven en ells. El nargon seguia endavant, però com a mínim li brollava sang blava per dos llocs.

Barduun va acostar les mans al panell de control que hi havia en el seu costat de l’escotilla i els dos nargons van saltar cap endavant. Han va començar a disparar al seu nargon al cap i va aconseguir volar-li la cresta. Ohali li va ficar una descàrrega en un ull al seu i Han va veure que quedava immòbil, just al moment en què l’escotilla circular es tancava al voltant del seu braç estès.

L’escotilla va emetre un brunzit mecànic i va seguir tancant-se al voltant del musculós avantbraç del nargon. Les seves escates rebentaven amb una cadena d'espetecs sonors i les fulles de l’escotilla li van tallar la carn fins al vanaleatge.

—Maledicció! —va exclamar Barduun i va assenyalar el panell de control—. Vola-ho. Potser ens doni el temps que necessitem.

Han va volar la tapa del panell amb un parell de descàrregues blàster.

—El temps que necessitem per a què, exactament?

En veure que Barduun no contestava, Han li va passar el seu rifle a Ohali i va començar a toquerejar els cables del panell de control, usant la vibronavalla per tallar l'aïllant i desviar circuits.

—El temps que necessitem per a què? —va insistir.

—Per alliberar a la princesa —va cridar Barduun. Pel volum de la seva veu, en Han va saber que estava deu metres pel passadís que tenia a la seva esquena—. Jhonus Raam és la seva única esperança!

Han es va tornar cap a Ohali.

—La princesa?

Ohali es va encongir d'espatlles.

—Vés tu a saber.

En Han va acabar de bloquejar l’escotilla, va treure el rifle blàster i es va tornar per mirar el passadís. A un costat hi havia una paret de transpariacer que donava a un pati desert. En el costat oposat, hi havia cinc grans rescloses d'aire i res més. Barduun estava en la tercera, obrint l’escotilla i visiblement impacient.

—No m'agrada —va dir Han, en veu baixa—. Alguna idea d'on estem?

Ohali va assenyalar les rescloses d'aire.

—Aquestes donen als laboratoris de fabricació, on els Qreph creen als nargons i les... còpies, m'imagino.

—Com Doble?

Ohali va titubejar i va dir:

—Sí... entre unes altres.

Han es va donar la volta i va mirar cap al pati. A l'altre costat hi havia un gran hangar de sostre voltat. No podia haver-hi més d'un centenar de metres de distància, però Han havia trepitjat les suficients superfícies de llunes sense aire per reconèixer el buit a primera vista.

No hi havia cap manera senzilla de creuar aquell pati. Si volien arribar a l'hangar, haurien de tornar a obrir-se pas per la sala que acabaven d'abandonar i després pels barracons annexos.

Sense deixar de mirar a l'altre costat del pati, li va preguntar a Ohali:

—Imagino que per aquí no deu haver-hi cap túnel subterrani ni res per l'estil que ens condueixi fins allà.

—Em temo que no. Pel que sé d'aquest monòlit, no sembla que hi hagi res subterrani.

En Han va tornar a mirar a la durosiana.

—Monòlit? Llavors, això és...

—Mortis? —Ohali va negar amb el cap—. Pot ser un monòlit dels Celestials, però no és Mortis. O, com a mínim, espero que no ho sigui.

Han va arrufar les celles.

—Per què?

Ohali es va esforçar per no mirar cap a Barduun.

—Perquè estic bastant segura que el monòlit ha estat el que ha convertit a Barduun en el que és.

Un riure sinistre va ressonar pel passadís, des de la tercera resclosa d'aire, i Han va veure que Barduun els hi feia una ganyota desdenyosa.

—Ja no tens escapatòria, Capità Solo —va estendre una mà i Han va notar de sobte que estava sent arrossegat pel passadís—. Estem junts en això fins al final, els tres.

 Següent