Un tracte just (I)

Un tracte just

Paul S. Kemp

A bord de la Cercadora, Khedryn Farr i el seu soci, Marr Idi-Shael, tornen a recuperar una nau abandonada que havien trobat a prop de Fhost. Però són atacats per Reegas Vance de l'Estrella Negra, que vol el salvament i la Cercadora, i té la intenció de matar-los per obtenir-les. Khedryn i Marr necessitaran de tot el seu enginy per sortir amb vida d'aquesta.

Khedryn sentia l'interior de la seva boca com si hagués fet una llarga llepada als polsosos camins de Punt Llunyà. Un polsant mal de cap li feia sentir com si algú estigués cargolant alguna cosa en les seves temples. Va entrar amb pas lent a la cabina de la Cercadora i va lliscar en el seu seient.

—Com et sents? —va preguntar Marr, introduint una complicada fórmula a l'ordinador de navegació de la Cercadora. Fins i tot sense la ressaca, Khedryn no hauria estat capaç de comprendre la fórmula. Els números de la pantalla van ballar i ell va reprimir un atac de nàusees.

—No tan malament com oloro. —Es va ensumar temptativament una de les seves aixelles i va fer una ganyota quan la nàusea va aparèixer de nou—. És la mateixa roba que portava posada ahir a la nit?

Marr, absort en les seves dades, va murmurar alguna cosa massa inintel·ligible perquè Khedryn pogués desxifrar-ho.

Va mirar a l'exterior de la cabina. La Cercadora creuava la negror de l'espai, allunyant-se del pou de gravetat de Fhost. Els remolins de les estrelles de la finestra van marejar a Khedryn.

—Hi ha caf a la cuina —va dir Marr—. Potser et vingui bé.

—Gràcies. Potser després. Bé... torna a recordar-me què va passar ahir a la nit.

Marr va prémer una última tecla i el va mirar per sobre de la seva espatlla, amb la superfície del seu bronzejat front solcat per arrugues en un gest interrogant. La part superior del seu cap sobresortia de l'anell del seu cabell clar com el pic d'una muntanya envoltada pels núvols.

—Vas jugar al sàbacc, vas beure, i vas parlar... aquestes dues coses més del que haguessis degut. Hi havia oïdes per tota la cantina.

El to de desaprovació del cerean va irritar a Khedryn. Va tractar de pensar en una rèplica punxant, però el seu abús del pulkay li havia deixat el cap massa esmussat com perquè se li passés res. En lloc d'això, es va enfonsar en el seu seient i va assumir la realitat.

—He de controlar-me una mica. Està començant a afectar-me a la feina. Però aquesta vegada no hi va haver danys, no?

Marr va tenir la consideració de no dir res.

Mentre la Cercadora abandonava el sistema de Fhost, Khedryn va ajustar els seus sensors a la freqüència de la balisa subespacial de salvament que havien deixat en una nau a la deriva. Els escàners van captar el so gairebé immediatament: un satisfactori xiulet que es repetia a intervals regulars i anunciava la presència de crèdits surant lliures en la negror. Escoltar-ho va fer que el mal de cap de Khedryn remetés. Una fallada en el raig tractor els havia impedit remolcar la nau a la deriva fins a Fhost la primera vegada que la van descobrir, i Khedryn no havia volgut arriscar-se a reactivar els motors de la nau danyada.

Però ara la Cercadora ja estava reparada i podrien portar a casa seva peça rescatada.

—Aquí hi ha la balisa —va dir Marr.

Khedryn va veure el punt parpellejant en la pantalla de l'escàner.

—Aquesta vegada no t'escaparàs de nosaltres, milady. Anem a buscar-la —va dir Khedryn, i Marr va activar l’hipermotor.

La negror del sistema de Fhost va deixar pas al remolí blau de l’hiperespai, i la Cercadora es va obrir camí en les profunditats de les Regions Desconegudes. Khedryn es va afanyar a enfosquir les finestres de la cabina. Els remolins blaus regiraven el seu ja agitat estómac.

Es va posar dempeus, recolzant la mà a l'espatlla d’en Marr per mantenir l'equilibri.

—Crec que és hora de prendre aquest caf.

—Jo vigilaré la botiga.

Khedryn va necessitar prendre dues pastilles per a l'estómac i tres tasses de caf per tornar a sentir-se més o menys ell mateix. Amb una tassa de caf per a Marr a la mà, va caminar de tornada a la cabina. En veure a Khedryn, el cerean va prendre el caf, agraint el detall amb una inclinació de cap, i va comprovar els instruments mentre bevia a petits glops.

—Bon caf, i just a temps —va dir—. Estem a punt de sortir de l'hiperespai.

Khedryn va lliscar en el seu seient i va desactivar la balisa de recerca.

—Llavors anem a guanyar alguns crèdits.

Marr va ajustar els escuts de radiació, va desactivar l’hipermotor, i el blau va deixar pas al negre. El sistema va prendre forma davant ells: una parella distant de tènues vermelles binàries, el caòtic remolí d'un fi cinturó d'asteroides, i, més a prop, dos gegants gasosos vermells i taronges plens de llunes.

Marr va teclejar les coordenades de la nau a la deriva, Khedryn va activar els motors iònics, i la Cercadora va creuar el sistema, dirigint-se cap una de les grans llunes ermes que orbitaven el gegant gasós més proper. Khedryn va sentir una breu punxada de preocupació, i si algú més havia trobat la nau, i si els càlculs d’en Marr estaven equivocats i la seva òrbita havia decaigut més ràpid del que pensaven? Però quan van envoltar la lluna per arribar al seu costat oposat, la tènue llum vermella de les binàries moribundes va brillar en el casc de la nau a la deriva. Va somriure i va respirar.

—Hola, preciosa.

Una nau de transport d'equipament militar pesat havia estat reconvertida per a càrregues estàndard i penjava en una òrbita baixa i decadent sobre la lluna. La seva aparença era la d'un gran escarabat, i una inspecció més de prop revelava que a la nau li faltaven dues càpsules d'escapament i no tenia cap dany estructural excepte per un dels seus motors, que semblava haver esclatat completament. Khedryn i Marr ja havien examinat l'interior: la badia de càrrega buida i una sospitosa absència de registres.

Una nau de contrabandistes. Una fallada en el sistema de suport vital havia obligat a la tripulació a evacuar i mai havien tornat.

—Crec que podria fer-la volar, si em donessis temps suficient —va dir Marr.

—No ho dubto. Però sense suport vital, hauríem de pilotar amb escafandres. És més fàcil remolcar-la a casa sense més.

—S’ha de preocupar per la tripulació?

—Si estan vius (i és un «si» molt gran), aquesta nau serà ferralla i els seus components electrònics es reciclaran per usar-se en altres naus abans que puguin trobar-la... a la nau o a nosaltres. Estàs preocupat?

—En absolut —va dir Marr.

—Llavors entrem en rang d'abast del raig tractor i donem-li una passejada.

La Cercadora va devorar els quilòmetres, apropant-se a la nau varada. En qüestió d'instants, la nau va omplir el seu camp de visió.

—Una noia gran —va dir Khedryn, fent una ullada al casc de la nau de càrrega.

Marr va assentir i va maniobrar al seu voltant amb la Cercadora per trobar el punt òptim on llançar el raig tractor.

No obstant això, abans de poder activar el raig, va començar a sonar una alarma de proximitat.

—Què és això? —va dir Marr, inclinant-se cap endavant per mirar els instruments.

—Un mal funcionament. Ha de ser-ho. Hi ha...

—Una altra nau està sortint de l’hiperespai —va dir Marr.

—Què? Qui?

Khedryn es va inclinar cap endavant per examinar la signatura de l'escàner de la nau desconeguda quan una explosió va sacsejar la Cercadora, gairebé enderrocant-lo del seu seient. Les alarmes van udolar.

—Això són trets de canó! —va dir Marr.

Khedryn va maleir.

—Deflector posterior al màxim.

—Foc en celler de càrrega 2 —va anunciar Marr, movent les mans ràpidament sobre els instruments—. Estem perdent pressió al celler 1.

Khedryn va agafar la palanca de control.

—Segella-la. Maniobra evasiva.

Una espurna de llum i el canvi de to de l'alarma van anunciar la pèrdua de potència en els motors. Khedryn va maleir.

—Torna a posar-los en funcionament, Marr. Estem surant sense energia. Qui dimonis ens està disparant?

Va recollir les espatlles anticipant el següent tret, però aquest no va arribar. En canvi, va sonar un senyal d'avís.

—Ens estan trucant —va dir Marr.

Khedryn hauria de guanyar una mica de temps.

—Passa-me’ls, però segueix treballant en obtenir energia auxiliar per als motors.

El so ressonant d'un canal en obrir-se es va escoltar pels altaveus de la cabina. Khedryn va fer una ganyota de disgust quan va escoltar la veu a l'altre extrem.

—Khedryn Faal, com sempre, una altra vegada t’interposes en el meu camí.

—Reegas —va dir Marr.

 

Khedryn va estrènyer els punys fins que els artells se li van quedar blancs. Reegas pilotava un vaixell de càrrega YT-2400 altament modificat, armat fins a les dents, i tripulat per cinc matons. Dirigia un sindicat criminal a Fhost. I odiava a Khedryn.

—Et preguntaràs per què sóc aquí —va dir Reegas.

—Perquè ets un lladre i un assassí, suposo —va murmurar Khedryn, però no ho va transmetre.

—Vaig a quedar-me amb aquesta nau naufragada —va continuar Reegas.

El puny d’en Khedryn va colpejar el botó de transmissió.

—És la nostra...

Els espetecs del comunicador li van interrompre.

—I també em quedaré amb la Cercadora. Aquest tret als motors va ser intencionat. Podria haver-vos fet saltar pels aires. Considereu-vos afortunats. Hi arribaré, Faal. Teniu deu minuts per desembarcar.

—Desembarcar? Estàs...?

Un cop més, el grinyol de la interferència el va fer callar i va ressuscitar el seu mal de cap.

—Si seguiu aquí quan pugi a bord... —va dir Reegas-. Bé, no cal dir el que pot passar llavors. Després de tot, als meus nois els hi encanta disparar.

Khedryn va sentir que li bategava la vena del front.

—És que no saben que tinc ressaca? —va mussitar.

—No puc tornar a activar els motors en deu minuts —va dir Marr.

Khedryn es va fregar la templa.

—Com han pogut trobar-nos en primer lloc aquí fora?

—Anit estaves parlador. Segurament van escoltar alguna cosa sobre la nau naufragada i van posar una balisa a la Cercadora.

—Maleïda sigui, Marr. Se suposa que has de fer-me callar abans que parli gaire.

—Sempre parles massa.

—Calla, Marr. —Respirà profundament, cosa que feia que la ment recorregués ràpidament les opcions—. Molt bé. Escolta, res de preguntes, només respostes. Vull els motors de la Cercadora ben morts, impossibles de reparar. Pots fer això en cinc minuts?

Marr va pensar, i després va assentir.

—Fes-ho. I necessito que sintonitzis el deflector perquè no puguin realitzar un escàner de formes de vida a la Cercadora.

Marr es va mostrar tan incrèdul com la seva natural placidesa li permetia.

—Alguna cosa més? Potser que traci un nou...?

—Un cop estigui fet tot això, agafa armes i reuneix-te amb mi a l'armari d’escafandres. Va, ràpid.

—Què farem? Quin és el pla?

—Encara no ho sé. Només estic preparant les eines. —Polsà el botó de transmissió del comunicador—. Marxarem, maleït gàngster. Però no creguis que m'oblidaré d’això.

Reegas estava rient quan va respondre.

—Nou minuts i mig, Faal.

Mentre Marr treballava, Khedryn va córrer pels passadissos de la Cercadora fins que va arribar a l'armari d'equip. Va agafar un obridor d'escotilles i el va subjectar al seu vestit de buit.

—On estàs, Marr? —va preguntar pel comunicador.

—Ara arribo. Els motors estan arruïnats. Ningú podrà arreglar-los.

—Bé.

Khedryn va començar a lliscar en el seu vestit de buit.

Marr va aparèixer corrent davant la seva vista, va agafar el seu propi vestit, i va començar a posar-se'l. Van provar els segells i els comunicadors: tot funcionava a la perfecció.

—Anem a la càpsula —va dir Khedryn.

Marr va agafar-lo del braç.

—Dispararà a la càpsula quant la vegi, Khedryn.

—Ho sé. Per això no estarem dins.

Marr va deixar-lo anar.

—Si l’escaneja, sabrà que no estem a bord.

—Exactament.

Ah, sí? I llavors què?

Khedryn va arrufar les celles.

—Encara segueixo pensant en això.

I llavors li va fer l'ullet amb el seu ull vague a Marr.

***

Reegas i tres dels seus homes es trobaven a peu dret al costat de l'escotilla d'accés a la llançadora tipus Falcó Estel·lar unida a l'Estrella Negra. Els seus homes anaven equipats amb blàsters, armilles ablatives, i les habituals celles arrufades.

—La Cercadora acaba de llançar la seva càpsula d'escapament —va anunciar Marden pel comunicador de l'Estrella Negra.

Reegas va respondre pel seu comunicador.

—Fes un escaneig de formes de vida.

Hi va haver una pausa.

—Cap —es va sentir després.

—Vola-la a trossos, només per estar segurs. Poden haver-la apantallat. Pots escanejar la Cercadora?

—Els deflectors impedeixen un escaneig net.

Reegas va examinar els durs rostres dels seus homes.

—Potser Faal sigui estúpid, però no es rendeix. Ens estarà esperant.

Va haver-hi somriures per part dels seus homes.

—Els matarem a tots dos i llançarem els seus cadàvers a l'espai —va dir Reegas. Odiava a Faal, i ni tan sols estava segur de per què. Homes de polaritats oposades, va suposar. De vegades passava—. Vull la nau intacta.

Els homes van tornar a comprovar les càrregues dels seus blàsters i van embarcar en la Falcó Estel·lar. Reegas va ocupar el seu lloc a la petita cabina de la llançadora. A través del parabrisa, la Cercadora i la nau naufragada flotaven retallant-se contra la massa del gegant gasós. Reegas podria treure més d'un milió de crèdits de totes dues. Que Faal morís en el procés era simplement una bonificació.

—Anem a fer-vos una visita, nois —va murmurar a la Cercadora.

La llançadora es va separar l'Estrella Negra i va creuar a tota velocitat els quilòmetres de distància. Mentre volava, els canons de plasma de l'Estrella Negra van disparar, atomitzant la càpsula d'escapament de la Cercadora amb els seus allargats raigs vermells.

***

La respiració d’en Khedryn sonava com un bram en els estrets confins del casc del vestit de buit. Va parpellejar per apartar dels seus ulls els punts brillants que quedaven de l'explosió de la càpsula d'escapament. Ell i Marr estaven enganxats al costat de babord de la Cercadora, just a l'altre costat de l'anell d'atracament d'estribord. Van observar com la llançadora es va separar de l'Estrella Negra i accelerava cap a ells.

Khedryn va observar a través de l'espai la nau varada i, encara més important, els seus motors. Marr va dir que podia fer que tornessin a funcionar.

—Van a obrir-se pas a través de l'anell d'atracament amb explosius.

—Sí. Esperem fins que estiguin més a prop.

Els dos amics penjaven del costat de la nau que estaven a punt de perdre, esperant a mesura que s'acostava la llançadora. Quan va estar més a prop de la Cercadora, però en un angle oposat a Khedryn i Marr, el primer es va acomiadar de la seva nau amb uns copets.

—Anem —va dir.

Tots dos van activar els sistemes de propulsió antigravetat dels seus vestits de buit i van sortir acomiadats cap a l'espai.

***

La llançadora va xocar amb força contra la Cercadora, subjectant l'anell d'atracament amb les seves preses, i els homes d’en Reegas es van posar mans a l'obra. Dos van cobrir la porta amb els seus blàsters mentre el tercer subjectava les càrregues modelades en l'escotilla.

—Vola-la —va dir Reegas.

L'explosió va fer que l'escotilla sortís del seu marc, omplint la zona de fum i l'olor acre de la termita. Els homes d’en Reegas van entrar per l'obertura, amb els blàsters alçats. No obstant això, per a sorpresa d’en Reegas, no va escoltar foc blàster. Desenfundant la seva arma, va seguir als seus homes a bord de la Cercadora.

Res excepte un passadís buit.

—Aquesta nau no és tan gran. Trobeu-los. Tu i tu, amb mi. Vosaltres dos, per aquí. Aviseu si veieu o escolteu qualsevol cosa.

***

Khedryn i Marr van xocar contra el costat de la nau, i els dos van deixar anar un gemec per l'impacte. Reptaren lateralment com els crancs fins a la porta externa d'una resclosa.

—Donem-nos pressa —va dir Khedryn, lliurant a Marr l'obridor d'escotilles.

Marr el va col·locar en el seu lloc i va començar a treballar en el codi de seguretat de l'escotilla. Els números van desfilar a tota velocitat per la seva superfície, reflectint-se invertits a la placa facial del casc d’en Marr. La llum indicadora del tauler de control de l'escotilla seguia en vermell.

Khedryn es va mossegar el llavi amb frustració. Va fer una altra mirada a la Cercadora, preguntant-se quan es donaria compte Reegas que faltaven dos vestits de buit i pogués sumar dos i dos.

La intensa mirada d’en Marr estava perduda en els intents fallits de l’obridor. Va detenir la rutina del dispositiu, va prémer uns quants botons, i el va iniciar de nou amb una configuració diferent.

—Tens alguna cosa? —va preguntar Khedryn.

—Res segur. He provat amb els hexadecimals i no he obtingut res, així que ha de ser una altra cosa. Ho he programat perquè faci l’escombrat a base onze, després dotze, i així successivament. El problema són els espais.

Khedryn no tenia ni idea de què li estava parlant Marr. Va mirar per la petita finestra de l'escotilla al fosc interior de la nau, i després a la Cercadora a través de l'abisme de l'espai.

—Marr, ens quedem sense temps.

—Ho sé —va dir Marr—. Ho tindré de seguida.

Khedryn va mirar fixament la llum apagada del tauler de control de l'escotilla i va tractar de fer que s’il·luminés en verd amb la força de la seva voluntat.

***

Reegas i els seus dos homes van registrar els estrets passadissos de la Cercadora, amb els blàsters per davant. No van trobar res, no van escoltar res. La nau semblava una tomba. Quan van arribar l'eix central i els armaris de la nau, l'home que anava al capdavant es va girar.

—Els vestits de buit no hi són, Reegas —va dir.

I tot va encaixar de sobte en la ment d’en Reegas. Faal i Marr no estaven a bord. La càpsula d'escapament havia estat una distracció per fer pensar a Reegas que a la Cercadora l'esperava una emboscada.

—Estan a la nau naufragada! Van a tractar de sortir volant d'aquí amb ella! —Activà el seu comunicador—. Marden, incapacita els motors de la nau naufragada! Només els motors! Ara mateix!

—Per què?

—Simplement fes-ho!

—Sí, senyor.

***

Marden va apuntar amb els canons de l’Estrella Negra als motors de la nàufraga, va reduir la sortida d'energia dels llamps, i va disparar. Els motors van explotar, sacsejant tota la nau i desplaçant-la de la seva òrbita. Una pluja de trossos de metall va colpejar contra l'Estrella Negra i l'ona expansiva va fer que oscil·lés lleument.

El suau xiulet d'una alarma va captar la seva atenció. La porta externa de la resclosa que donava cap a la nau naufragada s'estava activant. Probablement hauria rebut l'impacte d'algun enderroc de l'explosió.

—Maleïda sigui.

Va saltar del seu seient i va córrer cap a la popa de l’Estrella Negra.

***

La boca d'en Khedryn es va quedar seca quan va veure que una llum s'encenia a l'altra banda del segell interior de la resclosa.

—Marr, ve algú! Afanya't!

—Ho tinc —va dir Marr, i la llum a la resclosa externa es va tornar verda.

Khedryn es va introduir a la resclosa mentre desenfundava el seu blàster. Amb la seva mà enguantada va tancar la porta exterior.

—Vinga —va dir mentre es tancava—. Vinga.

Quant va escoltar que estava segellada, va tirar de la palanca per obrir la porta interior, que va lliscar amb un xiuxiueig. Va captar un moviment fugaç al fons del passadís, una descàrrega de blàster, i va escoltar el crit de dolor d’en Marr.

Va disparar a cegues tan ràpid com va poder mentre buscava refugi enganxant-se contra la paret.

—Marr!

El cerean jeia d'esquena a la coberta, amb un forat negre fumejant a l'espatlla del seu vestit de buit. L'oxigen s'escapava pel forat amb un suau xiuxiueig.

—Estic bé —va dir Marr, agitant la mà.

Khedryn va assentir, alleujat, i va treure el cap. Un cos jeia al passadís; un humà, amb la cremada d'un forat de blàster al pit. Khedryn ja l'havia vist abans, a les cantines de Fhost, però no podia recordar el seu nom.

—Merda, merda, merda —va dir, despressuritzant el seu casc.

—Què passa? —va preguntar Marr mentre es posava dret.

—L’he matat.

Marr va posar la seva mà sobre l'espatlla d’en Khedryn.

Khedryn va bellugar el cap.

—Vinga. Roman alerta. Potser hi ha més d'ells.

Va agafar el comunicador del mort i van córrer cap a la cabina. Un escaneig de tota la nau va mostrar a Marr que no hi havia ningú més a bord. El comunicador del mort va començar a xiular.

—Verra —va cridar Reegas pel comunicador—. Verra, informa.

Verra. Aquest era el nom del mort.

—Verra és mort, Reegas —va dir Khadryn pel comunicador—. I estic assegut a la teva cabina.

Hauria pagat deu mil crèdits per poder veure la cara d’en Reegas mentre li deia aquestes paraules.

Una llarga pausa.

—Podem fer un tracte, Faal —va dir Reegas—. No facis una imprudència.

Khedryn va imaginar que Reegas i els seus homes estaven corrent de tornada a la llançadora.

—Si tens a algun home en aquesta llançadora, fes que surtin immediatament. —Khedryn comptà fins a deu—. Dispara, Marr.

Els canons de l’Estrella Negra van il·luminar l'espai i convertir en runes la llançadora. L'explosió va fer que la Cercadora sortís acomiadada cap a un costat. A Khedryn li feia mal danyar la seva pròpia nau, però valia la pena escoltar les malediccions d’en Reegas i les planyívoles alarmes de la nau a través del canal de comunicacions obert.

—Estàs atrapat aquí, Reegas. La Cercadora està morta en meitat de l'espai. Hem inutilitzat els motors. —Va mirar la nau nàufraga a través del vidre, advertint els focs que encara cremaven a la secció de motors—. Igual que la nau nàufraga, gràcies a tu. Estaràs aquí fora molt de temps, em temo.

Les malediccions d’en Reegas van omplir el comunicador.

—Recorda que podria haver-te desintegrat a l'espai —va dir Khedryn.

—Oh, mai m'oblido de res.

Khedryn va fer petar la llengua.

—Si et portes bé ara, potser enviï a algú des de Fhost perquè et trobi. —Endurí el to—. Deixa que sigui molt clar. Torna a jugar-me-la d'aquesta manera i no dubtaré a matar-te. I no tractis de recuperar aquesta nau. Ara és meva. Crec que és un tracte just després del que has fet, oi?

Silenci.

—Oi?

—Sí. Un tracte just. Envia a algú a buscar-nos, Faal. Envia a algú.

—Hi ha caf a la cuina. Si no és suficient per mantenir-vos en calor, sempre podeu arraulir-vos.

Reegas va esclatar en un altre enfilall d'exabruptes mentre Marr programava a l'ordinador de navegació una ruta cap a Fhost.

—És una bona nau —va dir Marr, acariciant els instruments amb les mans.

—Hi estic d'acord —va dir Khedryn, mirant al seu voltant—. Diguem-ne Munt de Ferralla. Et sembla bé?

Marr va somriure.

—Fa joc amb tu i amb mi, encara que no amb la nau. No és ferralla. Però potser ho diguis de forma irònica?

Khedryn es va acomodar al seient del pilot, va somriure, i es va fer el ximple.

—No sé de què em parles ni la meitat del temps, Marr. Encén aquest hipermotor i vegem del que és capaç.

FI