Un nou clarejar (XXVI)

Anterior

Capítol 26

En la planta de refineria, Gord Grallik gemegava.

El cap de seguretat havia entrat corrent a la sala, encara perseguint a Hera. Ella mateixa baixava per les escales quan ell es va detenir entre els espumosos tancs d'àcid i va mirar cap avall. Hera ja havia vist des del cim que la figura de quatre braços en l'àcid era sense cap dubte besaliska.

—Lal! —Gord va córrer, buscant una de les perxes a prova d'àcid. Per quan Hera va arribar al terra, ell havia desistit. Es va tornar cap al tanc, disposat a capbussar-se en l'àcid i salvar a la seva dona.

—No! —va cridar Hera. Frenant perquè no acabessin tots dos caient a l'interior, va agafar els dos braços esquerres del cap de seguretat—. És massa tard!

Gord va intentar pairar-se.

—Haig de fer-ho!

Hera es va aferrar a ell desesperadament. No sabia si era conscient d'ella mentre lluitava per seguir cap al tanc. Ell pesava molt més que ella... i no obstant això ella estava usant cada poc de la seva força per impedir que saltés.

—No... pots... fer... això!

Per fi, Gord es va detenir. No sabia si finalment havia registrat la seva presència, adonant-se que ella cauria també... o si simplement havia tornat a veure el que quedava de Lal. Tan poc.

—No —va dir ell en veu baixa. Va caure de genolls—. No.

La twi’lek s'aferrava als seus braços.

—Ho lamento —va dir ella. Intentava apartar-lo de la vora, sense molt èxit.

Gord la va mirar... i la ràbia va cremar en els seus ulls.

—Tu vas fer això?

—No! Et juro que no. Va ser Vídian! —Hera es va apartar d'ell, però no va córrer—. Comprova els monitors de seguretat. Ho veuràs!

Les mans besaliskes la van aferrar. Arrossegant-la i amb l'assassinat en els ulls, Gord va anar ràpidament amb ella cap a l'estació de control de seguretat en la paret.

—Ho veuré —va dir.

 

***

Vídian es va parar fora de la refineria i va mirar a la lluna. Havia matat a un altre guia de la gira, sí, però no tenia cap sentit continuar amb aquesta gira, ni cap altra. Llum de lluna era el millor dels casos d'operadors de Gorse. Encara que l'Imperi prengués el control directe de les fàbriques —una eina a la seva disposició que hi havia trobat que resultava d'eficàcia mixta— no hi havia manera de fer complir les noves quotes de l'Emperador.

I els primers lliuraments eren en una setmana.

Vídian es va donar la volta i va colpejar la paret. La seva mà va xocar contra el permacret, deixant una esquerda. El Baró Danthe tenia la culpa d'això... un suposat subordinat, que el convertia en un treballador lluitant per complir amb un ultimàtum de dalt. Ja sabia que era impossible trobar suficient thorilide preparat al seu territori, o el de qualsevol altra persona. No sense destrossar completament la lluna...

Vídian es va detenir. Va tornar a reproduir el que els seus ulls i sentits havien gravat abans, els desvaris del boig Skelly.

«Vostè ha de detenir les explosions de Cynda. Pot destrossar tota la lluna per error!»

Recordant, va buscar en la seva butxaca. L’holodisc estava aquí, el que havia planejat destruir.

Vídian va avançar decididament cap a un edifici d'oficines proper. Sí, mirar-ho gairebé certament seria una pèrdua de temps per a un home que mai perdia el temps. El fet que ho considerés en absolut era una veritable mesura de com de desesperada era la situació a la qual s’enfrontava.

***

Sloane no era la primera capitana imperial que Kanan havia conegut. Però era sens dubte la que millor es veia... encara que ella insistís a pentinar cap enrere el seu meravellós cabell negre sota aquest petit barret. Un dels seus ajudants apuntava una llum cap al seu rostre, una cosa totalment innecessària sota la llum de la lluna.

—Diuen que vostè va entrar a la zona de seguretat perquè estava portant miners a treballar —va dir la dona—. Si és un conductor d'autobús, per què estava tractant d'entrar a la fàbrica?

—Anava a recollir el meu pagament. —Amb les mans emmanillades a l'esquena, Kanan li va mostrar un somriure—. Si tu vols, una vegada que el tingui puc mostrar-te la ciutat.

Els ulls marrons de l’Sloane es van entretancar.

—Esperi un segon. Jo el conec! Vostè és el pilot del transport d'explosius. El bocamoll.

—M'has posat un nom —va dir Kanan, somrient—. Això és grandiós. Sabia que no podies només anar-te’n volant. Vas venir fins a aquí a veure'm?

Sloane va avançar, va estendre la mà per darrere per aferrar-lo de la cueta i va tirar.

—No m'agreguis treballs, pilot —va dir ella, tirant-lo cap avall—. El seu petit acte podria funcionar amb algunes. Jo, podria forçar-te al servei i posar-te a mantenir compactadores d'escombraries. O llançar-t’hi en una!

—D'acord, d'acord. —Kanan es va encongir d'espatlles contra la retenció dels soldats d'assalt—. Però si saps que sóc pilot, saps que treballo aquí.

—Sense un passi per a les instal·lacions?

—Lal Grallik em coneix. Pregunta-li a ella.

—Fent amics? —Kanan va sentir una veu que ja li era familiar darrere de l’Sloane. La capitana va girar sense alliberar-lo, retorçant-li el coll en el procés. Hera va sortir de la fàbrica, amb el seu passi penjant a les mans—. Vas deixar la teva identificació en la planta, amic.

Els imperials van apuntar la seva llum a Hera. Sloane l'estudià abans de tornar a mirar-lo a ell. Kanan va assentir amb el cap, en la mesura en què podia amb la capitana aferrant-se al seu cabell.

—T'ho vaig dir.

Sloane va deixar anar a Kanan amb una empenta, tirant-lo cap enrere i cap avall al fang. Es va tornar cap a Hera.

—I on està la seva placa?

Hera va somriure.

—Bé, haig de tenir-la. En cas contrari, com podria estar aquí?

Sloane va mirar al cel i grunyí de frustració.

—Ja he tingut suficient de vostès. Crec que els detindrem a tots per...

—Sloane!

La capitana va mirar el seu comunicador.

—Comte Vídian —va dir ella—. Encara estem capturant a Skelly... i als seus còmplices.

—Oblidi'ls —va respondre Vídian.

—Senyor?

—La inspecció. Tot. Oblidi-ho tot. Aquí ja he vist prou. Tinc una nova estratègia que servirà a l'Emperador. Hem de tornar a l'Ultimàtum immediatament. Reuneixi als seus homes i trobi's amb mi en la llançadora.

Sloane va reconèixer l'ordre i va desactivar el comunicador. Va fer un gest a un soldat d'assalt perquè li llevés les manilles a Kanan. Un altre li va retornar el seu blàster i la pistolera.

—És el seu dia de sort —va dir Sloane.

—I tant que sí —va dir Kanan, inclinant el cap cap a Hera—. Les tinc a les dues aquí.

Hera va córrer cap endavant i el va aferrar del braç.

—Gràcies, capitana. Ja ens anem. —Va començar a empènyer a Kanan cap a la porta oberta, sota la mirada gelada de l’Sloane—. Lamentem haver-la molestat.

—Sí, bona sort amb la teva inspecció —va dir Kanan, abans que Hera l’empenyés amb força per la porta d'empleats.

Hera va empènyer a Kanan girant la cantonada i de tornada a l'autobús flotant. Semblava pertorbada.

—Realment no saps quan parar, veritat?

Kanan es va encongir d'espatlles.

—Escolta, va funcionar, no? —Es va netejar el fang dels pantalons—. Ser hostil o callat només els fa enutjar. La manera de desfer-se dels imperials és alegrar-se tant de veure'ls que se sentin alleujats quan t'has anat. Alguns imperials, almenys.

Hera va aixecar les mans.

—No tenim temps per a això. Una cosa terrible va passar allà, i... —Va fer una pausa i va mirar cap avall, ofegant-se una mica. Ell es va adonar que mai abans l'havia vist quan no estava plenament en control. Ara semblava esgotada.

—Ei —va dir, tocant-la al canell—. No estàs bromejant. Una cosa dolenta?

—Vídian va assassinar a l'administradora.

—Què, Lal? —Kanan va quedar impactat—. La va matar? Per què?

—Perquè podia —va dir ella, aixecant la mirada i fixant-la en els seus ulls—. El seu espòs ho va veure i va sortir corrent a la recerca de Vídian. I per aquesta trucada de comunicador, sona com que Vídian està tramant una altra cosa!

—Just per allà —va dir Kanan, assenyalant a la llançadora imperial. A l'altre costat del fangós bulevard, la porta principal de Llum de lluna es va obrir. Vídian va aparèixer allà, parlant amb la tripulació de vol de la nau. Sloane i els seus soldats d'assalt se li van unir.

—Hem de seguir-los —va dir Hera.

—No puc seguir una llançadora en un autobús flotant!

—És un Viatge-suau Mark 6 —va dir ella—. Volarà!

—Fa com un zilló d'anys —va dir Kanan. Va tornar a mirar per veure a Vídian marxant decidit sobre els taulons cap a la llançadora. Sloane es va quedar en la porta amb els altres, evidentment donant ordres relacionades amb la seva partida.

I llavors, seguint amb els ulls el camí de retorn a la Lambda, va veure alguna cosa encaixada sota el tauló més proper a la nau. Semblava una petita bossa, a diversos metres de distància del que semblava ser una reixeta d'embornal.

Una reixeta d'embornal oberta.

Kanan no va necessitar que la Força li digués que aferrés a Hera.

—A terra!

La nit es va il·luminar en Ciutat Tremolor. La llançadora imperial va explotar, enviant enderrocs ardents en totes direccions. Al carrer, l'ona de xoc va atrapar a Vídian, llançant el seu cos contra la tanca exterior de la fàbrica, mentre una bola de foc cremava per damunt.

Kanan va veure només un cop d'ull de la destinació del cyborg, amb les espatlles de Hera a les seves mans enguantades, es capbussà amb ella darrere del Viatge-suau. Restes metàl·liques van sortir disparades en totes direccions, algunes d'elles colpejant de manera ensordidora l'autobús flotant. Les motojets estacionades abans pels reforços van sortir girant sense control; Kanan va veure a una empalar-se en el tancat darrere d'ell.

El baluern va disminuir. Després d'assegurar-se que Hera estava bé, Kanan va treure el seu blàster i va mirar cautelosament al voltant del vehicle. Pel camí, Vídian estava de genolls però viu, la seva estructura reforçada evidentment li havia donat algun tipus de protecció. Però el carrer davant la fàbrica era un cràter ardent... i el bloc d'edificis darrere d'ella, incloent al menjador del pobre Drakka, ara estava en flames. L'instint de Kanan va ser córrer cap aquí, a veure si el cuiner besalisk estava bé.

Però una cosa més li va cridar l'atenció primer. Una figura fosca, sortint precipitadament de la reixeta d'embornal que havia vist. El lloc estava enmig de les flames però sense tocar de moment... i la figura anava coixejant ràpidament amb una gran motxilla a l'esquena. Skelly!

Trobant una motojet imperial en funcionament, Skelly va fer una ullada enrere. Després la va muntar i es va marxar.

 Següent