Tarkin (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

MITIGACIÓ DE RISCOS

L’Agulla Carronya va volar sense rumb entre mons d'un altre sistema sense nom, aquesta vegada en una escala no prevista fruit d'una sobtada decisió de Salikk, executada mentre la corbeta escapava del buc cisterna en flames, perseguida per caces estel·lars i amb els canons, el raig tractor i els torpedes de la nau escorta intentant desesperadament trobar-los.

L’odissea de Phindar havia deixat la corbeta magolada i sacsejada. El casc blindat estava ple de cercles fosos i la major part de focus externs eren pasterades foses. Els efectes del raig tractor, que havia atrapat la nau més per atzar que com a conseqüència de l'habilitat de la tripulació del Goliat, havia arrencat part de la bateria de rectenes. A l'interior semblava que hagués passat un tornado i descàrregues d'energia haguessin socarrat la majoria d'aparells de la cuina i la zona mèdica. Hi havia parts de la nau ara inaccessibles per culpa dels danys en la resclosa d'aire i les filtracions de radiació. Els lavabos i dutxes havien deixat de funcionar i es mantenia la il·luminació d'emergència. Havien desactivat la majoria d'alarmes per evitar que sonessin. Hi havia llums parpellejant en tot el tauler de controls de la sala de comandament, i algunes de les rutines de la computadora es negaven a reactivar-se. Els sistemes d'armes i ocultament, la bateria de sensors, l’hiperimpulsor i la computadora de navegació havien sortit millor lliurats, però els generadors d'escuts solament funcionaven al cinquanta per cent de la seva capacitat.

—Mirant el costat bo —estava dient Teller als seus companys—, les fugides pels pèls proporcionen holovídeos captivadors.

Els sis estaven en la malament il·luminada cabina de comandament, cuidant-se les ferides quan no estaven manipulant diversos instruments. Anora portava en el front un apòsit de bacta i s'havia recollit alguns dels seus rínxols castanys per col·locar un altre apòsit en el seu cap.

—L'Imperi ha suspès el servei d’HoloNet en gran part del sector —va dir en un to feble i derrotat—. Dubto que la nostra transmissió arribés a més de mitja dotzena de sistemes.

—Solament necessitem haver arribat a un —va dir Teller, intentant mostrar-se encoratjador—. Doneu-li temps i l’holovídeo s'estendrà per altres sectors.

—No vaig tenir oportunitat d'eliminar la demora abans de l'explosió del buc cisterna —va dir Hask—. Però hi ha una seqüència en què es veu als caces estel·lars llançant-se contra nosaltres.

Cala va aparèixer per una escotilla d'accés de la coberta.

—L'explosió hauria destruït l’Eta-Dos i tots els Ales-V si la càrrega no s'hagués retardat a detonar. Pot ser que els contenidors del buc cisterna estiguessin equipats amb sensors que controlen si les cel·les de combustible estan completament buides. Un sensor del contenidor va poder detectar la bomba i fer algun intent de neutralitzar o contenir la detonació.

—No és assumpte nostre —va dir Salikk des del seient de comandament. La il·luminació tènue amb prou feines afectava a la seva visió i estava examinant l'instrumental mentre parlava—. Tenim sort d'haver fotut el camp quan ho vam fer. El Goliat ens tenia en el punt de mira.

Hask va mirar fixament a Teller.

—Creus que Tarkin i Vader haurien donat l'ordre de disparar, sabent que podrien haver volat el buc cisterna per l'aire?

—Ho preguntes de debò? —va dir Teller.

Hask va arrufar les celles.

—Pot ser que no els importés volar ell buc cisterna, però podien haver causat estralls entre els seus propis pilots de caces estel·lars.

Teller es va recolzar sobre la mampara de babord.

—Recordes el que et vaig dir sobre els dies de Tarkin en la Força de Seguretat de les Regions Exteriors i aquella nau especial que va dissenyar amb els canons frontals giratoris i muntats en pivots?

—Ho recordo.

—Bé, no solament els va utilitzar contra els pirates —va dir Teller—. Un pensaria que hauria culpat dels problemes d’Eriadú als Mons del Nucli, que s'estaven embutxacant la major part dels beneficis pel comerç de la lommita de Seswenna. Però en realitat solament volia acabar amb els lladres que aguaitaven Seswenna. Quan les contraofensives de les seves forces van deixar de donar els resultats desitjats, Tarkin va decidir ampliar l'abast de l'exèrcit atacant qualsevol grup que recolzés o donés recer als enemics de Seswenna. No li va importar que els grups de suport es veiessin atrapats, amenaçats per pirates d'una banda i per les Regions Exteriors per l'altre. Tu podries dir-ne víctimes civils, Hask, però per a Tarkin no ho eren. Eren aliats dels seus enemics i això equivalia a enemics que mereixien qualsevol represàlia que volgués prendre contra ells.

Teller va arrufar els llavis i va sacsejar el cap amb pesar.

—Va ser brutal el que van repartir les naus de guerra de les Regions Exteriors. Ningú sap quanta gent va morir ni on van enterrar els cossos. Però ni amb la flotilla que havia reunit Regions Exteriors podien estar a tot arreu alhora, així que a Tarkin se li va ocórrer fer als seus partidaris responsables de la seva pròpia protecció i armar-los contra els pirates. Així aconseguia obrir un altre front contra els pirates i finalment va acabar enfrontant als diferents grups de partidaris entre ells, per por de les represàlies de Regions Exteriors. Va ser una espècie d'anihilació mútua garantida i finalment Tarkin va alliberar a Seswenna dels seus problemes.

Teller es va quedar callat un instant.

—Un mai sap quins esdeveniments donen forma a la vida d'algú, a les seves eleccions morals. Pot ser que fossin els segles havent de defensar-se dels depredadors, o els segles d'assalts de pirates, esclavistes i corsaris els que van forjar el caràcter eriaduenc. Pot ser que la història del lloc es filtrés en el seu material genètic, creant aquest apetit per la violència. Però ni tan sols això explica plenament a Tarkin, perquè la majoria d’eriaduencs que he conegut no se li semblen en res.

Teller va mirar a Hask.

—Quan Regions Exteriors va aconseguir espantar al que quedava dels grups que no havia exterminat, Tarkin va desviar la seva ira cap a qualsevol que hagués arribat a Eriadú fugint de conflictes intersistemes o a la recerca d'una nova vida, una nova ocupació... ja saps, els qui li treien el treball als eriaduencs natius, abarrotant les ciutats i arruïnant l'economia. Tot el clan Tarkin va iniciar una campanya contra ells. Era igual que fossin humans o no, la qüestió era que aquells paràsits socials estaven impedint que Eriadú tingués les recompenses que tant mereixia i tan durament s'havia guanyat, i no li deixaven aconseguir l'estatus dels Mons del Nucli. Per llavors, Tarkin era el governador d’Eriadú i probablement el més popular que el planeta hagués tingut mai. Recentment sortit de la Força de Seguretat de les Regions Exteriors i anys de vida acadèmica, tenia el suport d'una camarilla d'oficials influents que havien entrenat per convertir-se en Judicials, però que en realitat estaven desitjant que es desencadenés la guerra galàctica.

—Palpatine va fer els ulls grossos davant el que estava succeint a Seswenna... les deportacions, les purgues, les atrocitats comeses contra qualsevol que acabés en la llista d'extermini dels Tarkin. I, com era d'esperar, sota el govern de Tarkin Eriadú finalment va aconseguir la celebritat que sempre havia reclamat. Es va convertir en l'estel emergent, el planeta al que altres planetes desitjosos de ser explotats miraven com un model. Així que, per descomptat, els actors invisibles que havien col·locat en el poder a Palpatine estaven igual de disposats a recolzar a Tarkin. Dimonis, ja havia format un exèrcit. Va ser l'exemple d’Eriadú el que Coruscant va imitar quan es va embarcar en la mateixa empresa. Per què creus si no que va aconseguir tantes coses en tan pocs anys i es va fer tan bon amic de Palpatine, dels senadors que estaven pressionant a favor d'una llei de creació d'un exèrcit i dels membres del Consell de Govern? Per què creus que forma tan bona societat amb Vader?

Teller va respondre les seves pròpies preguntes.

—Perquè tots ells comparteixen el mateix somni. Són poderosos que saben què és el millor per a la resta de nosaltres... qui ha de viure, qui ha de morir, davant qui hem de doblegar-nos i quant —va mirar a Cala, Artoz i Salikk—. No necessito recordar-vos el que Tarkin va fer al final de la guerra, quan ja no hi havia Jedi per mantenir controlades la violència i la venjança. De no ser així no estaríem a bord d'aquesta nau. L'Emperador separarà el gra de la palla en les poblacions de la galàxia fins que solament quedin aquells als quals pugui controlar. I ell, Vader i Tarkin ho aconseguiran gràcies a un exèrcit de reclutes incondicionals que podrien ser clons vist el poc criteri personal que demostren, armes com no hem vist en milers d'anys i a la por.

Teller es va apartar de la mampara, coixejant lleument mentre s'obria pas entre la lleu llum fins a un dels seients d'acceleració.

—Podeu pensar en l’Agulla Carronya com una simple nau, però és més que això. És una manifestació de la personalitat de Tarkin, un exemple a petita escala de fins a on està disposat a arribar. Sigil, velocitat, potencia... Això és Tarkin, l'omniscient i ubic agent imperial. I per això l'estem convertint en el símbol d'una altra cosa, la resistència.

Hask va entretancar els seus ulls felins i va assentir dubitativament.

—Té gràcia, Teller. L'última vegada que ens vas deixar anar un d'aquests discursos, ens vas dir que cap dels qui havíem matat era civil perquè servien a l'Imperi. A mi em sembla que Tarkin estava atacant a qualsevol que ajudés als pirates.

Teller va assentir.

—Sí, Hask, excepte per una cosa...

—Nosaltres som els bons —va dir Anora, llançant-li una mirada sardònica a Teller.

***

De nou en uniforme i amb les mans a l'esquena, Tarkin estava al costat de Vader al centre del pont del Goliat, i la seva presència xopava l'espai de la cabina amb una sensació d'urgència inusual.

—Hi ha alguna cosa? —va preguntar Tarkin secament al suboficial assegut davant el tauler de comunicacions.

—Res, senyor.

—Segueixi intentant-ho.

La nau escorta seguia a l'espai de Phindar, en part perquè Tarkin pogués determinar la responsabilitat de la destrucció del buc cisterna amb els líders planetaris. A l'esquerra tenia al comandant de la nau, lívid, no solament pel fet que estiguessin a punt de fer-lo responsable de la mort dels pocs pilots de caça estel·lar que havien sobreviscut al feroç combat amb l’Agulla Carronya.

Encara que no ho demostrava, Tarkin se sentia més responsable del que el comandant notava. Vader i ell havien caigut en un parany i havien estat a punt de pagar el preu d'haver-se llançat a ell. Es considerava culpable per l'excés de confiança que li havia portat a predir on apareixerien els segrestadors de naus, i es va prometre que mai més es permetria aquell error. Que l'arribada del Goliat hagués enxampat desprevinguts als segrestadors solament afegia més valor a la seva astuta fugida.

Va sonar una alarma en el tauler de comunicacions i Tarkin va anar cap a allà precipitadament, adonant-se immediatament de la seva precipitació.

—Informe de l'operació de rescat i recuperació de Phindar, senyor —va dir el suboficial després d'escoltar pel seu auricular un moment—. Sospiten que el buc cisterna va ser destruït per un artefacte explosiu amagat dins d'una cel·la de combustible buida.

—En aquest cas, els dissidents solament estaven usant el buc cisterna per cobrir-se —va dir Tarkin—. Esperaven atreure'ns cap a ell, tant per evitar haver d'enfrontar-se a la nostra inesperada arribada com amb l'esperança que l'explosió també ens atrapés a nosaltres.

Un parell de sistemes locals havien rebut un breu holovídeo de l'enfrontament, la posterior persecució i l'explosió. La transmissió demorada de l’holovídeo li va dir a Tarkin que els segrestadors havien esperat que l’Agulla Carronya sortís de l’hiperespai, la qual cosa els donava també idea de la distància que havia viatjat la nau, encara que no en quina direcció.

Tornant-se cap a Vader, va dir:

—Potser el més intel·ligent hauria estat disparar al buc cisterna des del principi.

Llavors Vader va creuar els braços enfront del pit i va negar amb el cap.

—L'Emperador no ho hauria aprovat.

Tarkin li va mirar. Era un comentari estrany provenint de Vader, donades les atrocitats que havia perpetrat per l'Emperador des del final de la guerra. Es preguntava si Vader li estava posant a prova, com sentia que havia estat fent l'Emperador en la seva trobada més recent.

—Si no estem disposats a fer el que sigui necessari —va dir finalment—, correm el risc de perdre el que ens van ordenar protegir.

El comentari parafrasejava alguna cosa que Skywalker li havia dit després del rescat de la Ciutadella. Però l'única reacció de Vader va ser dir:

—Ho malentén, governador. Com he dit, necessitem atrapar-los a tots a la nostra xarxa.

El tauler de comunicacions va tornar a emetre una alarma, aquesta vegada eren notícies millors i més esperades.

—Senyor, estem rebent coordenades de posició del dispositiu rastrejador.

Tarkin no sé va molestar a ocultar la seva excitació.

—L'administrador phindià va fer una cosa bé. Estava gairebé segur que m'havia mentit.

Vader va assentir.

—Va servir bé a l'Imperi als seus últims moments.

Tarkin estava darrere del suboficial del tauler de comunicacions.

—Quin és l'origen de les transmissions?

El suboficial esperà que les dades de la interfície arribessin des de la computadora de navegació del Goliat.

—Senyor, l'origen és un sector conegut com LCC-quatre-quatre-set. Equidistant en parsecs dels sistemes Sumitra i Cvetaen.

—Aquests són sistemes en la direcció del Nucli... a la regió Expansió —va dir Tarkin, genuïnament preocupat.

—Sí, senyor. Els planetes destacats més propers són Thustra i Aquaris.

Vader va mirar a Tarkin.

—Ha arribat el moment que nosaltres posem el parany.

Una de les poques zones de l'antic Temple Jedi que no s'havia renovat era el mapa galàctic hologràfic, una enorme representació globular de la galàxia situada a mitja altura de la qual havia estat l'agulla del Consell Jedi. L'Orde usava el mapa per tenir situats als seus membres més allunyats, ara servia per identificar focus problemàtics als territoris de l'Emperador.

L'Emperador havia consentit que membres del seu Consell de Govern parlessin privadament amb representants dels serveis d'intel·ligència, esperant que l'última estratègia de Vader i Tarkin conclogués la recerca de la nau del moff i tragués a la llum qui eren els conspiradors que l'havien segrestat. Encara que no deixava d'estar molest perquè un grup de imitadors insignificants dels baixos fons de la galàxia estaven anant d'un costat per a un altre per generar problemes, allò que més li corroïa era la seva curiositat. Les suaus ones del corrent del Costat Fosc s'havien transformat en ràpids i remolins.

Estava assegut en una senzilla cadira sobre un podi, semblada a la de la sala d'actes, amb part dels seus assessors de colorits abillaments col·locats darrere d'ell, Mas Amedda, Ars Dangor, Janus Greejatus i Kren Blista-Vanee. Els caps d'intel·ligència Ison i Rancit estaven enfront dels membres del Consell de Govern, explicant els seus arguments des d'una passarel·la circular fixada a la paret corbada de l'agulla per la base de l'esfera hologràfica.

—Milord, el Vicealmirall Rancit i jo coincidim en un assumpte —estava dient Ison—. Si el Governador Tarkin va a seguir prenent decisions unilaterals com la de Phindar, hauria de fer-ho des de Coruscant, coordinant els esforços de l'exèrcit imperial en comptes de perseguir a la seva corbeta errant per tota la Vora Exterior.

Rancit va esperar fins a estar segur que Ison havia acabat el seu al·legat.

—Milord, ara que tenim informes que l’Agulla Carronya està a la regió Expansió, aquesta crisi adquireix la major de les exigències. És possible que el pla dels dissidents sigui que la nau de guerra es reuneixi amb la corbeta...

—No m'interessa el que és possible, vicealmirall —li va interrompre l'Emperador—. M'interessa saber els seus plans per bregar amb les diferents opcions.

Rancit va fer una reverència amb el cap.

—Per descomptat, milord. Encara que haig d'insistir que Intel·ligència Naval ha detectat activitat inusual per tot aquest sector de la regió Expansió, com si grups desconeguts estiguessin intentant inundar de trànsit certs sistemes estel·lars.

L'Emperador es va inclinar cap a ell.

—Igual que vostè està omplint sistemes estel·lars amb les nostres naus de guerra.

Rancit va parpellejar i es va quedar quiet.

—Milord, solament intentem protegir els nostres interessos en aquests sistemes. Vist el camí recorregut pels segrestadors, és... bo, creiem raonable suposar que pretenen atacar sistemes de la Vora Interior, des dels quals els potencials punts de salt i destinacions hiperespacials es multipliquen exponencialment. Ens hem pres la llibertat de declarar alguns sistemes com a zones d'entrada prohibida, però la necessitat de traslladar recursos a altres sistemes es fa cada vegada més complicada.

L'Emperador va mirar a Ison.

—No coincideix amb el vicealmirall, director adjunt?

—No del tot, milord. Les creixents activitats a les quals es refereix el Vicealmirall Rancit podrien ser conseqüència dels holovídeos transmesos per l’Agulla Carronya. Els operatius de vigilància i recerca de COMPNOR en diversos sectors han detectat un creixement tant de propaganda antiimperial com de la mobilització dels grups de desafectes. El DSI està fent detencions i interrogant a presoners en diverses instal·lacions imperials, intentant desemmascarar als culpables. Per rar que sembli, milord, també hem rebut informació del sindicat criminal Crymorah, que pel que sembla compartia alguna nefasta filiació amb els criminals que operaven l'estació de proveïment de Phindar sota subcontracte.

L'Emperador va aproximar les gemmes dels dits d'ambdues mans.

—Les meves instruccions per Lord Vader i el Moff Tarkin van ser que donessin exemple amb els segrestadors, no que els permetessin convertir en una riota als caps de la intel·ligència imperial —va tornar el seu encaputxat cap cap a Rancit i va fer un moviment amb els dits de la seva mà dreta—. Il·lumini'ns amb el que vostè faria, vicealmirall.

Rancit va gargamellejar abans de començar.

—Milord, en comptes de combatre amb els dissidents en la seva ubicació actual, que el Governador Tarkin encara ha de comunicar-nos, ell proposa que esperem al fet que tracin una trajectòria fins al seu proper objectiu i els atrapem allà.

De fet Vader i Tarkin ja havien notificat la ubicació, però l'Emperador havia preferit guardar-se aquella informació. Aquest va dir:

—Atès que han aconseguit escapar de tots els intents com aquest, com pensa atrapar-los?

—Usant creuers interdictors, milord... col·locats minuciosament per treure a l’Agulla Carronya de l’hiperespai poc abans que arribi al seu sistema de destí i el seu punt de reversió. El Governador Tarkin ens assegura que qualsevol salt des de la ubicació actual dels dissidents precisarà almenys de dues reversions per aconseguir potencials objectius imperials. Sent així, es poden emplaçar els interdictors abans que arribi l’Agulla Carronya.

L'Emperador va mirar a Kren Blista-Vanee.

—Els interdictors sol·licitats s'estan desenvolupant com a part de la Zona de Seguretat del Nucli Profund, milord —aficionat a lluir barrets cridaners i freqüentar l'òpera, Blista-Vanee era relativament un nouvingut al Consell de Govern, però ja havia demostrat la seva vàlua per obrir rutes espacials fins a sistemes estel·lars del Nucli Profund—. Però voldria afegir que els projectors de pous de gravetat de la nau no s'han provat en escenaris d'aquesta índole.

L'Emperador s’ho va pensar un moment, després va tornar a mirar a Rancit.

—Parli'm d'aquests objectius «potencials».

—Permeti'm, milord —va dir Rancit, assenyalant el mapa astral i ampliant una porció d'ell—. La nostra principal preocupació és Lantillies, des d'on hem redestinat molts recursos. A més de la instal·lació imperial de Cartao i l'estació gelada Beta en Anteevy. Un atac contra Taanab, encara que estava en la Ruta Comercial Perlemiana, aportaria als dissidents més crítiques que lloances, ja que els projectes agrícoles de Taanab alimentaven a milers de milions de persones en les Vores Mitjana i Exterior. El mateix és cert per a un atac des de Garos, per la universitat, encara que també hi ha una instal·lació imperial en terra —Rancit va fer una pausa—. Vol que continuï, milord?

A manera de resposta, l'Emperador va mirar a Ison.

—Com he dit en innombrables ocasions, milord, la flota ja està massa dispersa. Seguint el consell de l’Almirallat, la flota està redirigint els seus recursos des de llocs tan remots com Rothana i Bothawui.

—I a risc de repetir-me —va dir Rancit—, els interessos imperials han de protegir-se.

L'Emperador va dedicar una bona estona a estudiar a Ison i Rancit, projectant-se amb els seus poders per destriar fidelitats, protocols o sincronies. Després els seus pensaments es van desviar cap a Vader i Tarkin. Li admirava com de bé que estaven treballant junts, però començava a preguntar-se si potser estaven massa propers als detalls dels plans dels segrestadors per reconèixer el seu objectiu final. Un necessitava certa distància, com la qual sentia que tenia contemplant la representació tridimensional de la galàxia que havia fet seva. Com havia pogut Plagueis burlar-se d'ell per implicar-se personalment en un assumpte aparentment tan trivial? Però el seu mestre tampoc havia previst que el seu antic aprenent un dia es convertiria en Emperador.

Amb un gest subtil li va dir a Mas Amedda que es reunís amb ell en el podi. Quan el chagrian va arribar, l'Emperador va dir:

—Torni'm a parlar dels bloquejadors de senyals descoberts en la partida de Murkhana.

—Un dels agents de Seguretat Imperial va rebre l'encàrrec d'investigar el descobriment d'aquest suboficial —va dir Amedda en amb prou feines un murmuri.

L'Emperador s’ho va pensar.

—El suboficial del DSI aquí, a Coruscant?

—Sí, milord.

L'Emperador va deixar caure els dits que tenia junts per les puntes.

—Faci'ls venir, visir. Sospito que obtindrem algun benefici si parlo personalment amb tots dos.

 Següent