Un nou clarejar (XXII)

Anterior

Capítol 22

—Eh, vostè!

—Eh, jo —va dir Kanan, emergint sol des del curt passadís amb una tovallola blanca a la mà. Havia passat menys d'un minut, i dos dels soldats d'assalt havien arribat a la taula que havia desocupat.

—Estem registrant aquest establiment —va dir el de veu femenina.

—Buscant què?

—Un espia, que va venir aquí a reunir-se amb un traïdor. —El soldat masculí va empènyer a Kanan en passar al costat d'ell i va entrar al curt passadís.

—Estàs bromejant. —Kanan va riure—. Facin un cop d'ull —va dir, recollint la seva gerra buida de la taula i fregant-la amb el drap—. Si el seu espia està aquí aquesta nit, ha encès els seus impulsors!

La dona soldat d'assalt mirava la multitud de bevedors. Un ugnaught borratxo, de rostre morrut i només un metre d'altura, s'havia encimbellat matusser en el cap d'un ithorià semblantment borratxo. El cap de martell de pell marró tenia una gerra a cada mà de dits llargs i es trontollava tractant de servir-se tant a si mateix com al seu petit passatger al mateix temps sense vessar cap cervesa.

Una nit normal per al Cinturó d'Asteroides, en tots els aspectes.

—Tal vegada aquests d'allà són els seus traïdors —va dir Kanan, assenyalant-los amb un somriure.

—No importa —va dir el soldat d'assalt—. També busquem a un pilot de Llum de lluna. Encara no tenim les seves fotos, però és un testimoni, el bombarder va viatjar de polissó en la seva nau. Ens van dir que viu aquí.

—En el pis, tal vegada —va dir Kanan, caminant per deixar la gerra buida en la barra—. Aquests pilots vénen una nit i se’n van l'altra. —Va aconseguir una ampolla buida i la va llançar a les escombraries—. Jo sóc només el bàrman. Puc oferir-los alguna cosa?

Des del passadís curt, l'altre soldat va cridar:

—Hi ha algú darrere d'aquesta porta!

—Uh-oh —va dir Kanan, caminant ràpid per arribar allà primer. Hi havia una petita porta a l'esquerra al final del corredor, i el soldat d'assalt que Kanan havia vist abans anava a obrir-la d'una puntada. Kanan es va acostar i va aixecar la mà.

—Realment no crec que vulguis entrar aquí.

El soldat d'assalt va mirar a Kanan, el seu cap blindat es va inclinar lleugerament de perplexitat.

I després tots ho van sentir, el so més repugnant i nauseabund va venir des de darrere de la porta. Quelcom metàl·lic va colpejar fortament contra la paret a l'interior i després contra la porta, abans que l'horrible soroll d'arcades comencés una altra vegada.

—És un dels wookiees —va dir Kanan, sacsejant el cap—. Sempre creu que pot amb la cervesa trandoshana. Aquesta cosa pot desenganxar l'acabat d'un lliscant.

La dona soldat d'assalt no es va donar la volta.

—Però això no sona...

Va ser interrompuda per una terrible simfonia d'arcades, més forta que abans. Kanan mirava per darrere del parell en armadures.

—Porta l'equip pesat, Layda!

—Disculpin! —Hera, vestint un llarg davantal, va aparèixer en la porta oberta a l'altre costat del passadís. Va sortir del dipòsit sostenint un pal de fregar en una mà i un maletí de netejadors de potència industrial en l'altra. Mentre els soldats d'assalt miraven, va deixar el maletí fora de la porta i va treure diverses mascaretes de tela. Es va lligar una sobre el rostre i després una altra—. Serà millor que retrocedeixin —va dir als observadors mentre es col·locava la tercera mascareta sobre la boca—. No estic segura de si aquests vestits els protegiran.

—Rrrraaa-arrghh-arrggh-arrrrgh! —va venir un altre udol miserable darrere de la porta. Es van reprendre els cops.

—Crec que seguirem endavant —va dir la dona soldat d'assalt. El llenguatge corporal del seu company va mostrar un alleujament immediat—. Si veuen alguna persona sospitosa —va dir ella—, cridin a les autoritats.

—Han caigut —va dir Kanan.

Una vegada es va tancar la porta darrere dels soldats d'assalt, Kanan va treure una clau i va obrir la porta. Allà, dins d'un petit armari, s’agenollava un aterrit Skelly, sostenint una llauna metàl·lica a les mans.

—Va ser prou fort? —va dir, cridant en la cubeta i produint un sorollós ressò.

—Surt d'aquí —va dir Kanan, agafant-lo—. I surt d'aquí!

Mantenint la caputxa baixa sobre el cap de Skelly, Kanan el va empènyer a la sala principal, al llarg de la barra i sortint per la porta lateral. Els soldats d'assalt i el seu transport s'havien anat; solament quedava l'autobús flotant de l’Okadiah.

En arribar a l'escalinata d'entrada, Skelly es va aixecar la caputxa i simplement va cridar.

—Llavors, em donaràs aquesta identificació o no?

Kanan va respondre tancant la porta de cop i posant-li clau.

Hera estava recolzada contra la barra, sense el davantal, quan va tornar.

—Aquesta ha estat una bona tàctica, Kanan. —Podia notar per la seva expressió que estava impressionada—. Si vols que se’n vagin, fes que ells vulguin anar-se. Sembla fàcil.

—Tinc molta experiència evitant als soldats d'assalt.

—Oh? —va dir ella—. Per què és això?

—No m'agrada el seu sentit de la moda.

Ella va somriure

—Vine aquí.

Kanan ho va fer... i va ser gratament sorprès quan ella va estirar la mà per tocar-lo.

—M'has estat ocultant alguna cosa —va dir, passant el dit al llarg del coll de la seva camisa.

—Jo mai faria tal cosa. —Es va lliscar més prop d'ella, sorprès per aquesta nova actitud. Si l'emoció la tornava amistosa, ell no anava a objectar—. Pots tenir tot el que vulguis.

—Genial —va dir ella—. Vull el teu passi de Llum de lluna.

—Seria millor... —va dir Kanan, abans de registrar la seva resposta—. Que vols què?

—El teu passi —va dir, i va ficar la mà dins del seu escot per agafar alguna cosa. Va treure una targeta daurada, que penjava d'un cordó al voltant del seu coll—. Treballes en Llum de lluna. No ho sabia, fins que Skelly ho va esmentar. Vull el teu passi per entrar en el terreny.

—No crec que simplement puguis...

—He vist la porta. Està automatitzada. —Ella va fer un moviment swish-swish amb la mà—. Simple.

—Espera. Per què vols entrar a la fàbrica?

—Denetrius Vídian.

—Ew —va dir Kanan. Va caminar cap a la barra, on molts dels seus amics li cridaven amb reconfortants gots de vidre—. Creu-me, amor, jo sóc molt més maco.

—Ja sé quin aspecte té —va dir ella, seguint-lo al mostrador—. Ell és la raó per la qual estic aquí.

—Això és encara pitjor —va dir Kanan. Va començar a servir les begudes—. Sé que no es poden jutjar els gustos. Però ets massa bona per a algú com ell.

—No tinc una relació amb ell. Estic intentant esbrinar per què està aquí.

—Jo pensava que era obvi. Està aquí per treure-li més sang a les pedres... o thorilide als cristalls. —Donant-li un got, es va unir a ella del seu costat del mostrador. Realment ho feia de debò... el que fos que feia—. El que mai vaig descobrir és per què l'Imperi necessita tant thorilide.

Hera va bellugar el cap.

—Aquest no és el misteri aquí. Estan construint Destructors Estel·lars a un ritme com per posar un a cada casa. El misteri és per què Gorse —va dir ella—, i per què ara.

—Què vols dir?

—Ja els estaven forçant a treballar més del compte abans que aparegués Vídian. Per això és que el teu amic Skelly...

—No és el meu amic!

—... per això és que Skelly i molta altra gent com ell han protestat tant. Gorse i Cynda no van ser mons que l'Imperi honrés amb la seva negligència.

—Vigila —va dir Kanan, prenent l'excusa per inclinar-se més prop d'ella i mostrar-li el seu somriure—. Aquestes són paraules de traïció.

—Crec que confiaré en l'escombratge de vigilància que va fer Zaluna. Així que explica'm això —va dir—. El domini administratiu de Vídian està centrat en Calcoraan, a diversos sectors d'aquí. Però últimament, tota la seva carrera imperial sembla haver-se dirigit cap a una meta, aconseguir autoritat sobre Gorse i Cynda. I al mateix segon que la va obtenir, va trucar a una escorta imperial per venir aquí. —Va enumerar els misteris amb els dits—. No et sembla estrany?

—El cas estrany és que una persona intel·ligent no tingui res millor a fer que obsessionar-se amb la vida d'una bestiola rara imperial —va dir Kanan, sacsejant el cap amb incredulitat—. Per què t'importa?

—Perquè on va Vídian, el dolor li segueix. Alguns amics meus han desaparegut, els seus mons han sofert. Però tothom vol alguna cosa. Si puc esbrinar què és el que persegueix, potser pugui fer alguna cosa sobre aquest tema.

Kanan va bellugar el cap. Quants anys tenia... divuit, tal vegada? Acabar amb un influent agent de poder imperial?

—De debò, d'on vas treure tot això?

—Tinc ulls i oïdes. Llegeixo. Parlo amb la gent. Escolto.

—Si parles amb gent com Skelly i Zaluna, realment estàs desesperada. Skelly és un desastre. I no semblava com que Zaluna estava buscant ser part de tot això. Ella estava complint una última petició, no unint-se a una causa.

Els ulls d'ella van mostrar una mirada distant. Una mica trista, va pensar ell.

—No —va dir ella—, no són realment el tipus de persones que podrien ser... —es va detenir i va començar una altra vegada—. No són el tipus que busco.

—Podria haver-t'ho dit. Ho vaig fer, en realitat. —Es va posar la mà en el pit—. Jo sóc una altra història. Molt confiable. I estaré disponible.

—Disponible per a què?

—Pel que sigui. —Kanan es va parar dret—. Vaig a marxar d'aquest planeta... i et recomano que facis el mateix. Ha estat divertit tenir-te aquí, malgrat les lluites de carrer. Oblida aquest assumpte de Vídian i ens podem anar a viatjar per la galàxia.

El va contemplar amb diversió escèptica.

—No ho crec —va dir Hera—. Ens acabem de conèixer. Ni tan sols sé el que ets.

—Pregunta-li a qualsevol. —Kanan va agitar la mà cap als caps del munt de borratxos—. Okadiah! Parla-li de mi!

Invisible enmig de la multitud borratxa, Okadiah va cridar:

—Un bon pilot, un humanitari ocasional i un convidat més o menys tolerable. Casa't amb ell, estimada!

—És això una aprovació? —va preguntar Hera, esforçant-se per veure d'on procedia la veu—. Pots si més no veure'm?

—No importa —va dir Kanan—. Qualsevol t'ho dirà. Puc fer qualsevol cosa.

—No vull que facis cap cosa.

—Conec el sector. Conec gent. Conec gent que coneix gent. —Es va donar la volta—. Eh, mira això. Quin era el nom en la llista de Zaluna?

—El tipus pel qual estava preguntant l'Imperi? —a ella no se li escapava res—. Lemuel Tharsa.

Els seus ulls van escanejar l'habitació.

—Aguanta —va dir—. Okadiah!

L'ancià va sortir d'entre la multitud caminant cap a ells.

—M’has cridat? —Posant els ulls en Hera, l'ancià es va inclinar amb admiració—. Oh, tu definitivament m’has atret.

Hera va baixar els ulls i va somriure.

—Coneixes a un Lemuel Tharsa? —va preguntar Kanan.

—Puc conèixer a diversos Lemuel Tharsas. Hi ha escassetat?

—Va estar per aquí fa al voltant de vint anys —va dir Hera—. Em preguntava si recordaves qui era.

Okadiah va sacsejar el cap.

—Em dol decebre't, estimada. Però no. Mai va estar en una de les meves quadrilles.

Hera va assentir amb el cap.

—Molt bé. Gràcies.

Començant a donar-se la volta, Okadiah va mirar cap enrere.

—Potser, que si va treballar per a les refineries o l'administració del gremi, no ho hauria vist tret que vingués al bar. Podries preguntar a la cap Lal. Té una carrera de tota la vida en Llum de lluna... des de l'època quan era Introsfera. Ella podria tenir registres de personal.

—Gràcies!

—Però si us plau no miris el meu —va dir Okadiah—. No vull que sàpigues que sóc massa vell per a tu.

—Fora d'aquí —va dir Kanan, empenyent al seu amic—. Té càlculs renals de la teva edat —li va dir a Hera.

—Les teves observacions fereixen —va dir l'ancià i es va allunyar.

Hera va mirar a Kanan.

—Bé, ara, realment vull entrar allà. Em donaràs la insígnia o no?

Kanan es va fregar el front.

—Sabia que anaves a dir això. Mira, ha estat un llarg dia. En unes hores, haig de retornar a aquestes persones a Llum de lluna per al torn del matí... aquells que recuperin la consciència, almenys. També haig de recollir el meu pagament final. Vine amb nosaltres. Si insisteixes, puc portar-te a les instal·lacions i fer-te entrar. —Va aixecar les mans—. Però això és tot, d'acord? Cap bogeria.

Ella ho va estudiar per un moment. Finalment, va assentir.

—D'acord. Només una cosa. —Va aixecar el got—. I cap bogeria. Aquest és el meu lema.

 

Hera va tornar a la seva nau, resistint-se a l'oferta de Kanan d'allotjar-se en el Cinturó d'Asteroides. Va resultar que «borratxos dormint en el terra» era més que una expressió jocosa; Okadiah Garson posseïa l'edifici a l'altre costat del carreró, on els troneres esgotats, per la principesca summa d'un crèdit per cap, es retiraven al luxe d'estores en el terra dur. Kanan havia ofert donar-li l'habitació més privada damunt de la cantina —amb ell present o absent—, però ella havia decidit declinar l'oferta. Tenia molt per absorbir.

Zaluna mai havia tornat a aparèixer i Hera dubtava que tingués sentit tractar de fer contacte. Si Hera hagués arribat abans, o si la sullustana no hagués estat espantada, ara podria tenir el cub de dades de Transcept, òbviament un tresor d'informació sobre persones i mètodes de vigilància imperials. Però Hera no estava enutjada amb el destí, ni amb ella mateixa. Cada pla corria el risc de fracassar a causa de coses inesperades. Les recriminacions eren una pèrdua de temps valuós.

Però Kanan Jarrus la hi havia sorprès, i la gent rares vegades ho feia. En Ciutat Tremolor, ella havia vist a un lluitador, un típic bandarra. Però en el bar —a part del seu interès romàntic, que havia decidit trobar divertit— l’havia vist actuar amb subtilesa i astúcia.

Va ser oportú, però probablement una cosa irrepetible. En qualsevol cas, no esperava tenir l'oportunitat de descobrir-ho.

No, la seva veritable presa seguia aquí. Vídian volia augmentar la producció del món, òbviament, però la urgència de la seva visita la feia pensar que estava passant quelcom més. Si Vídian estava aquí en una missió secreta —tal vegada una missió secreta per a l'Emperador— llavors ella volia saber-ho.

I després estava Lemuel Tharsa. Des de la seva nau, havia comprovat l’HoloNet pública i trobat que Tharsa estava viu i bé treballant en un altre planeta com a consultor miner, fent treball independent per al govern imperial. Per què, llavors, algú a bord de l'Ultimàtum voldria revisar el seu passat llunyà a Gorse? Podria ser un potencial traïdor entre la gent de Vídian... i un aliat per a ella, si podia advertir-li?

Buscaria respostes demà, a Llum de lluna. Trobaria la veritat... i la veritat li diria què fer. Com sempre ho feia.

Es va obligar a dormir.

 Següent