Un nou clarejar (XXXII)

Anterior

Capítol 32

Era estrany, estar sols en El Cinturó d'Asteroides. Encara no havia arribat cap client, i no esperava a cap durant algun temps. Llum de lluna sens dubte encara estava plena d'imperials, i amb l'autobús flotant fora d'acció, Okadiah hauria de trobar una altra manera de fer que els seus regulars arribessin i tornessin de la cantina.

Kanan havia pensat milions de vegades d’abandonar als altres. Però no volia abandonar a Hera i ella estava convençuda que la captura de Skelly portaria a l'Imperi directament a ells. Qui ho sabia, tal vegada tenia raó. I Hera no se n'aniria sense Zaluna, no quan la dona encara tenia el cub de dades que volia.

Almenys Zaluna hi havia resultat útil, portant-los per les rutes que sabia que no estaven sota vigilància. Una vegada que havia confirmat que les càmeres a l'edifici seguien estant mortes, Kanan havia enviat a tots a dalt a l'apartament de l'àtic. Ell s'havia demorat a baix en el bar fosc, recollint qualsevol aliment que va poder trobar.

Kanan s'havia anat aquest matí suposant que mai tornaria a veure una altra vegada el lloc. Ara no tenia ni idea d'on estaria en dotze hores. No creia que ningú li hagués donat un bon cop d'ull a la seva cara en l’espaiport imperial, però no volia comptar amb això.

I calia fer alguna cosa sobre els seus altres hostes.

Algú va accionar el pany en la porta lateral. Kanan ràpidament va tirar la seva bossa de viatge de la barra i la va posar als seus peus. Okadiah va entrar, amb aspecte més gris de l'habitual.

—Vas arribar aquí més ràpid del que esperava —va dir Kanan.

—Alguna cosa està passant a Llum de lluna —va contestar Okadiah, penjant ombrívol la seva jaqueta en un penja-robes—. T'has assabentat d’això de la cap Lal?

Kanan va assentir... i després va sacsejar el cap.

—No vaig escoltar tota la història. Què va passar?

—Diuen que un terratrèmol la va fer caure en un tanc d'àcid en la planta. Que es va acostar massa —va dir l'ancià.

Kanan va bellugar el cap.

—Terrible.

—Una mentida terrible, voldràs dir. —Okadiah va passejar en la foscor, redreçant cadires—. He conegut a Lal Grallik per més temps que el que tu has viscut, noi. Ella sabia on caminar. Va quedar davant d'un cyborg sanguinari, això és tot... tal com ho va fer el cap del gremi. —Fent una pausa per netejar-se alguna cosa en l'ull, es va donar volta—. Van redirigir a tots els nostres transports de personal al camp de Calladan. Vaig haver de venir en taxi flotant.

—Això explica la multitud —va dir Kanan, tractant de sonar normal mentre mirava al voltant del bar buit—. Suposo que serà una nit tranquil·la.

—Aquesta és una de les raons —va dir Okadiah. Va anar fins al mostrador i va ajuntar les mans en ell—. Em vaig trobar amb uns cavallers quan vaig aterrar.

Kanan va trobar un drap i va començar a netejar la superfície.

—Anaven vestits de blanc?

—Com uns necis, tenint en compte tot el fang d’aquest planeta. —L'ancià va anar fins a l'extrem de la barra i va donar la volta. Tornant a mirar, va veure el sac ple de menjar als peus de Kanan. Evidentment decidint ignorar-ho, es va unir a Kanan darrere del mostrador—. Em van dir que els imperials havien requisat el Viatge-suau per anar a l’espaiport... i que algú el va robar d'allà i va sortir a fer una passejada.

—Sorprenent —va dir Kanan—. Un pensaria que un gran imperi seria més acurat amb la propietat d'altres persones.

—És un bon hàbit al qual acostumar-se. —Okadiah va obrir una ampolla i va preparar dues copes—. Pel que sembla qualsevol que va donar aquest passeig li va disparar a un grapat de soldats d'assalt i va fer danys per valor de cent mil crèdits a la propietat. —Sense mirar a Kanan, Okadiah va servir—. Hi ha alguna cosa que vulguis explicar-me?

Kanan es va quedar aturat, amb el rostre de pedra.

—No, en realitat no.

Okadiah va recollir ambdues begudes i li va mirar.

—Aquesta noia no t'està ficant en res?

Kanan no va respondre.

Okadiah va mirar per un moment al jove, abans d'anar fins a ell amb les begudes.

—Sempre m'has semblat com un tipus sense cap lloc on anar, Kanan, mai com un fugitiu. —Va mantenir els ulls fixos en ell—. Sense cap lloc on anar és millor. Menys gent vindrà preguntant on estàs.

Kanan va assentir.

—Entenc —va dir, prenent la copa oferta. Va fer un gest a un lloc sota el mostrador—. Per cert, si revises la caixa de seguretat, trobaràs alguns crèdits. Crec que a algú li van caure darrere d'una taula.

—De debò?

—Suficient per al pagament inicial d'un altre autobús flotant —va dir Kanan, arrossegant una mica els peus. Era la meitat dels diners que havia estalviat—. Eh... probablement no un tan nou com el qual tenies.

—Llavors almenys la fortuna li ha somrigut a algú avui —va dir Okadiah. Va aixecar la seva copa en un brindis—. Per que l'esperit de la mort cometi un error administratiu i s'oblidi que existeixes.

—Correcte —va dir Kanan. Després va agregar—: Per la cap Lal.

—Per la Lal.

Kanan va acabar la seva beguda i va deixar la copa en l'aigüera. Va recollir el sac de menjar i se’n va anar cap a l'escala.

 

Les veus elevades darrere de la porta es van silenciar immediatament quan Kanan la va tustar. Va obrir el pestell. En veure’l, Hera va baixar el blàster i el va deixar passar.

L'habitació era un lloc de residència només en el sentit gorsià del terme. Una xemeneia pujava travessant un sostre baix i inclinat; des del carrer, no hi havia cap indicació de si més no l'existència d'una planta superior. Uns tubs corrien pel pis, bisecant la càmera florida. Els llums portàtils proporcionaven l'única llum. Un matalàs havia estat tirat damunt d'unes caixes per crear un llit improvisat.

Zaluna estava asseguda als peus del llit, fregant-se els turmells. El compartiment havia estat un lloc estret, i havia dormit malament... quan havia pogut dormir en absolut. Skelly estava assegut davant d'una petita palangana, fent tot el possible per netejar-se les ferides. I Hera estava sostenint la porta, amb un aspecte tan frustrat com mai l'havia vist.

—Algun problema?

—Simplement hem debatut els esdeveniments del dia —va dir Hera, parlant lentament. Li va llançar una mirada a Skelly—. Particularment algunes coses que podrien haver-se fet... de manera diferent.

—Això és el que necessita aquest grup, una instructora de vida. —Kanan la va passar i va començar a repartir els aliments. Zaluna i Skelly els van atrapar amb entusiasme. Kanan va caminar fins al llit i es va asseure, oferint-li a Hera un seient i el que quedava a la bossa—. La seva taula, senyoreta.

Després d'un moment, ella es va asseure amb ell.

Tots van menjar en silenci.

—Ho dic de debò —va dir finalment Hera quan va acabar el seu menjar—. Ho has estat fent tot malament, Skelly. Has d'oblidar els vells costums.

—Això sona familiar —es va queixar Skelly.

Kanan va riure.

—Què està fent malament Skelly ara?

—És el que intentava dir-li abans —va dir Hera, va fer un bola amb el sac—. Gord enfrontant a Vídian. Skelly fent explotar tot el que veu... és un suïcidi. No és la forma de fer això.

—De fer què?

—De fer una... —Hera es va parar. Va respirar profund i va baixar la veu—. No és la forma de fer una diferència contra l'Imperi.

—No estan intentant fer una diferència —va dir Kanan, repartint el menjar—. Estan tractant de retornar el cop.

—I ho entenc. Però si la gent que té queixes de l'Imperi actua únicament en els seus propis interessos, això no li servirà de res a ningú. De fet, podria fer més difícil que floreixi qualsevol tipus de veritable rebel·lió...

—Rebel·lió? —va exclamar Skelly—. Qui està parlant de rebel·lió?

Prop d'allà, Zaluna va deixar escapar un tsk-tsk. Li va parlar a l'aire en una veu cadenciosa:

—Així és com et fiques en problemes.

—Ningú està parlant de rebel·lió, això és segur —va anunciar Kanan. Zaluna havia escombrat la cambra a la recerca de dispositius d'escolta, però clarament no estava còmoda amb les paraules que havia sentit.

Hera va posar els ulls en blanc.

—No, nosaltres no. Mai ho faríem. Però en teoria... —Va dir la paraula forta i va mirar tranquil·litzadorament a Zaluna.

—Realment no els agrada que parlis de teoria —va dir la sullustana amb un somriure.

Hera va continuar.

—En teoria, diguem que tens a milers de persones... no, a milers de sistemes, enfuriats amb un hipotètic Imperi Galàctic d'una galàxia llunyana. Però tots estan molestos per assumptes locals, per queixes particulars, i mai s'ajunten per res. Així que no aconsegueixen cap força numèrica, ni cap avantatge estratègic de la cooperació. Són fàcils de dividir i conquistar. I el pitjor de tot, mai es desenvolupa cap esperit comú.

Skelly li va retornar la mirada amb incredulitat.

—Estàs dient que no hem de lluitar? —La seva veu va ressonar a la petita habitació—. El que li estan fent a la lluna. El que li van fer a Lal. El que em van fer a mi...

—... va ser horrible, Skelly. —Aixecant-se, Hera va anar fins a ell i li va posar una mà en l'espatlla—. Però no vas ser ferit per una sola persona.

—Tens raó. Es va sentir com un exèrcit.

—Vas ser ferit per un règim. Podries cobrar venjança contra la mà que et va ferir... o que va matar a Lal. Però no aconseguiries justícia. No fins que la tingui tothom.

Els ulls de Skelly es van estrènyer, i li va retornar la mirada en silenci.

En el pis, Zaluna va extreure un altre petit aparell de la seva bossa i va començar a trastejar amb ell.

—Reviso els meus missatges —li va dir a aquells al seu voltant—. És segur.

Hera va assentir amb el cap.

Skelly mirava ociosament la frondosa tija de l'únic vegetal que Kanan havia estat capaç de trobar en el rebost de la cantina.

—Saps, molts de nosaltres vam perdre membres en la guerra. Tot el que volíem dels doctors era poder tornar a fer el que fèiem abans. No ens vam oferir per convertir-nos en màquines assassines. —Es va inclinar cap endavant atordit—. Quin és el problema d'aquest tipus?

Kanan va suposar que era una pregunta retòrica. També es va adonar que Skelly havia sofert una pallissa pitjor del que s'havia imaginat.

Zaluna va panteixar i va deixar caure l'aparell que sostenia.

La twi’lek la va mirar amb preocupació.

—Què passa?

Amb les mans en els genolls, Zaluna tenia la mirada fixa amb incredulitat en el petit aparell als seus peus.

—Jo... acabo de comprovar. Tot el meu equip va ser suspès. I quan no em vaig presentar al meu torn, jo també. —Les paraules se li van quedar atrapades en la gola—. Trenta anys amb un registre de treball perfecte... perduts.

Hera es va cobrir la boca amb la mà.

—Oh, Zaluna, ho lamento.

—És més que això. L'Imperi sap que era amiga de Hetto. Esbrinaran on vaig estar avui. Perdré el treball, o alguna cosa pitjor!

—Quin treball, espiar a tothom —va dir Skelly, expressant el seu desdeny.

—És important! —va replicar Zaluna—. Almenys... alguna vegada ho va ser. Fèiem coses. Coses importants.

—No ho veig —va dir Kanan, posant-se dempeus i anant fins a la porta. Es va inclinar contra ella de braços plegats. L'espionatge de l'Imperi no li sorprenia, per descomptat. Només semblava una pèrdua de temps—. Què té de bo veure a un munt de gent en la seva miserable vida avorrida?

—En els vells temps, sota la República, fèiem més que això —va dir Zaluna, animant-se—. Trobàvem persones desaparegudes. Deteníem crims. Impedíem...

—Impedien que la gent qüestionés les coses! —Skelly va llançar al terra la tija verda que sostenia—. Van ajudar a l'Imperi a vigilar la producció. Els van ajudar a ocupar-se de qualsevol que se sortís de la línia!

—Això és ara —va dir Zaluna, aixecant el to de la veu. Parlant ràpid, es va enfrontar a Skelly—. Mai ha passat res dolent en la teva vida? Alguna cosa dolenta que pogués haver-se pogut detenir, si tan sols algú hagués estat prestant més atenció?

Skelly va respirar profund i va assentir amb el cap.

—Més d'una vegada.

—I tu, Kanan? Hi ha res dolent que es podria haver evitat si algú t'hagués estat vigilant?

Kanan es va remoure. Hera havia estat escoltant silenciosament des de la cantonada, però ara podia sentir que la seva atenció s'enfocava en ell.

—No ho sé —va dir ell finalment, amb les mans en les butxaques.

—Tothom té alguna cosa així —va dir Zaluna—. El que fem, allò que fèiem, era bo. —Va baixar el cap nerviosament—. I ara estic acabada.

Kanan es va esforçar per trobar alguna cosa que dir. No podia pensar en res. Però traient la mà de la butxaca, va trobar el dispositiu d'enregistrament que Zaluna havia trobat en l'autobús flotant.

—Tret que algú vulgui reviure el desastre d'avui —va dir—, vaig a aixafar aquesta cosa.

—No, espera —va dir Hera, acostant-se a ell. L'hi va treure —. Els imperials van estar conduint l'autobús un temps abans. Vídian, i la capitana imperial.

—Jo no vaig escoltar a ningú —va dir Zaluna, oferint-li a Hera el seu holoprojector—. Però tenint en compte que ningú podia escoltar-me a mi. —Hera va connectar els dispositius i va fer retrocedir diverses hores l'enregistrament.

Es van asseure en silenci, observant el material de la càmera de vigilància de l'autobús flotant. Quan tot va haver acabat, Kanan va aixecar la mirada, perplex.

—Skelly tenia raó. Faran explotar la lluna.

 Següent