El més buscat (XIII)

Anterior

Capítol 13

A Qi’ra li encantava el desossador de naus en la nit: sentir raucar les granotes de sentina, el soroll que feia el metall tirat pel vent, les ales que xocaven amb l'aigua, la pàl·lida llum de la lluna contra les naus oxidades, l'olor de l'aigua dolça trobant-se amb el mar que estava només darrere de l'horitzó. Però, més que res, estimava l'enorme i lleig arbre que s'aferrava tossudament al seu pujol i com les seves arrels semblaven abraçar la vella nau sota ell. Aquest arbre era un supervivent.

El seu arbre, el seu pujol, la seva atrotinada nau.

Aquesta vegada, mentre conduïen sobre l’speeder robat, Qi’ra es va alegrar de tenir companyia. De compartir el seu lloc secret amb... bo, no estava preparada per dir que eren els seus amics, però Han i Tsuulo eren bones persones amb els qui estar quan hi havia problemes.

—Hi haurà una gelada avui —va dir Han mentre estacionava l’speeder. Va bufar-se les mans, les va fregar i es van apressar a entrar al refugi.

Qi’ra va encendre el llum i es va adonar que l'energia estava baixa, aviat hauria de recarregar-la. Els tres es van asseure al voltant del llum en la taula i Qi’ra va col·locar l’holoprojector enfront d'ells.

Estava per encendre-ho quan es va adonar que Tsuulo estava tremolant violentament.

—Estàs bé, amic? —li va preguntar Han.

Tsuulo va dir alguna cosa, però Qi’ra només va entendre la paraula «fred».

Es va aixecar i va anar per la manta que estava en el seu llit, sense una paraula el va tapar amb ella.

—Desitjaria que tinguéssim més menjar —va dir ella.

—Jo sempre desitjo tenir més menjar —va assentir Han.

—És difícil mantenir-te calent quan el teu cos no té energia suficient —va explicar Qi’ra al mateix temps que es va preguntar si havia compartit massa del seu secret.

Tsuulo va dir alguna cosa i Qi’ra no necessitava saber huttès per entendre que les seves paraules estaven començant a ajuntar-se i a tremolar. Alguna cosa anava malament.

—Lamenta ser una molèstia —va traduir Han—. Però sembla que els rodians no suporten les baixes temperatures, diu alguna cosa sobre el seu planeta natal, crec que era molt calent. No estic segur, no té molt sentit el que diu.

—Tinc un escalfador —va dir Qi’ra buscant en la lleixa superior—. És petit i no té molta energia, però pot mantenir-nos calents per una o dues hores. Suficient perquè no li doni hipotèrmia.

Va trobar l'escalfador, el va col·locar sobre la taula enfront de Tsuulo i el va encendre. Va brillar contra la cara del rodià, semblava emetre un to groc i ell sospirà de felicitat.

Entre el llum i l'escalfador, la casa de la Qi’ra estava més il·luminada que mai. Per primera vegada va notar el rostre d’en Han; estava completament vermell, semblava que havia passat diverses hores sota el sol, l'única cosa que romania blanc eren dos cercles on havien estat les seves ulleres.

—Què veus? —va preguntar ell.

—El teu rostre —va dir ella—. Es veu cremat.

—Oh, això. Sí, se sent com si la meva pell fora a trencar-se, crec que em vaig parar massa prop d'una fuita de deixalles.

—Començarà a pelar-se en un dia o dos, tret que aconseguim una mica de crema de bacta.

—Almenys seré més difícil de reconèixer si se'm pela la pell.

—Això és cert —va assentir Qi’ra al mateix temps que estirava la mà dreta per prendre l’holoprojector.

—Espera, què és això? —va preguntar Han assenyalant la mà dreta.

Qi’ra va observar els seus dits: estaven inflats i plens de blaus, especialment el segon artell del seu dit mitjà. Li feia moltíssim mal, però no creia que estigués trencat. A més, havia tingut ferides pitjors.

—Crec que és de quan vaig colpejar a Reezo, et vaig dir que m'havia fet mal —va explicar aixecant les espatlles. La propera vegada que estomaqués a algú volia fer-ho amb una clau de rosques o qualsevol cosa que no fos la seva mà.

Tsuulo va dir alguna cosa i va assenyalar l’holoprojector.

—Està bé, està bé, aquí anem —va dir Qi’ra i ho va encendre.

Una figura va aparèixer de l’holoprojector banyada en una llum blava, amb prou feines més alta que el llum de taula. Era una dona, però era massa petita en l’holoprojector perquè poguessin distingir la seva espècie amb exactitud, una cosa que segurament havia estat a propòsit. Només podien saber que era prima i portava un vestit que la cobria de cap a peus. Tenia les mans al capdavant i de sobte va fer una lleugera reverència.

—Salutacions —va dir la dona.

—Salutacions —va repetir Qi’ra. Tenia el cor en la gola, estava parlant amb una desertora imperial. Algú que estava a l'espai sobre ells. Això feia que el cap li donés voltes.

—Vaig anticipar que aquest primer intent de subhasta tindria complicacions —va dir la dona—. Fins i tot vaig esperar perdre alguns actius, però no vaig imaginar que el meu datacub acabés a les mans de tres... pocavergonyes.

—Pocavergonyes? —va dir Han, aparentava estar ofès, però Qi’ra tenia una lleugera sospita que més aviat estava content.

—Vas arriscar molt per tractar de contactar-nos —va assenyalar Qi’ra.

La figura va fer un moviment amb una mà.

—He tingut els ulls posats al terra durant tot aquest temps i un rastrejador en aquest cub. Però haig d'admetre que aquesta és una altra cosa que no vaig anticipar, que el meu cub acabaria en l'infame desossador de naus de Corèllia. On les naus arriben per morir.

Tsuulo va quedar bocabadat. Han i Qi’ra es van mirar. L'Enginyera sabia exactament on estaven.

Llavors per què no havia enviat als seus stormtrooper darrere d'ells? Per què no estava llevant-los el datacub per la força?

Qi’ra va pensar en la resposta gairebé al mateix temps que la seva ment va idear la pregunta: perquè era únic. Havia desertat de l'Imperi, això significava que no podia tenir més còpies. El cub tenia el treball de tota la seva vida i tenia por que algú el destruís.

Per això els stormtroopers havien errat els seus trets en la Fonedora: no volien danyar el cub.

—Si véns darrere de nosaltres destruirem el cub en mil trossos —va advertir Qi’ra.

—No tinc el menor dubte —va assentir la figura.

—Però no volem fer això —va afegir ràpidament Qi’ra—. Preferim arribar a un acord.

—M’agrada escoltar això —va dir l'Enginyera. La seva veu era profunda i ronca, però semblava estar alterada mecànicament. Qi’ra no sabia prou sobre holoprojectors per conèixer si era normal per la distància que hi havia entre ambdues parts o si l'Enginyera estava modificant la seva veu a propòsit.

Qi’ra no estava segura de què dir en aquest moment, però el que no volia dir era just el que Han va dir.

—Llavors... hauríem de reunir-nos o alguna cosa així? —va dir Han i va irritar a Qi’ra.

—Per a què? —va preguntar l'Enginyera, dubtosa.

Estava anant amb compte, va notar Qi’ra. No estava tan relaxada ni tan segura de si mateixa com volia aparentar i això va fer que Qi’ra somrigués per primera vegada en molt temps.

—Volem donar-te el cub en persona. Només a tu, no a un missatger. Hem estat corrent per les nostres vides i estic segura que saps el difícil que pot ser confiar en algú més.

Han estava mirant-la de forma estranya.

—Ets molt bona en això —va murmurar.

—M'encantaria poder veure de nou el cub —va dir l'Enginyera—. Amb gust podria proporcionar-los una escorta cap a la meva nau.

—De debò? —va dir Qi’ra—. Dic, està bé.

—Amb una condició —va agregar l'Enginyera.

—Sempre hi ha una condició —va protestar Han.

—Primer han de fer alguna cosa per mi per demostrar que són honestos, una cosa petitíssima.

Tsuulo va deixar caure el cap sobre la taula, frustrat. Fins i tot Han es va ajupir sobre la cadira.

—Petitíssim? Sí, clar.

Qi’ra volia cridar d'enuig, ja havien passat per molt, què més podria voler? Però, al mateix temps entenia l'estratègia de l'Enginyera: si estigués en el seu lloc, hauria fet el mateix i si no, almenys demanaria una prova que eren competents. Dit això, fins als ossos li dolien.

—Només digues-nos què és el que vols —va preguntar.

—L'Imperi em va seguir fins aquí, al sistema Corèllia —va explicar l'Enginyera—. Vaig enviar a un dels meus tripulants al planeta perquè recol·lectés subministraments, però CorSec el va reconèixer i el va arrestar. El tenen detingut en una cel·la al centre de Coronet.

Tsuulo va maleir i encara que tenia la boca coberta amb la manta, el soroll va haver de ser prou fort perquè l'Enginyera l’escoltés.

—El teu amic rodià és... agradable.

—Vols que alliberem al teu tripulant pres? —va preguntar Han.

—Així és.

—Com? —va exclamar Qi’ra—. No es pot entrar a una cel·la, prendre un presoner i sortir caminant.

—Jo els donaré els uniformes i identixips que necessiten per entrar —va explicar—. La resta està a les seves mans. Vostès tres han demostrat ser molt capaços i crec que les seves probabilitats de tenir èxit són... acceptables.

Això no li va sonar gens bé a cap d'ells.

—I què hi ha dels teus amics stormtroopers? —va suggerir Qi’ra—. Semblaven ser molt lleials.

El pit de l'Enginyera es va elevar i va enfonsar, com si estigués respirant profund.

—Estic segura que una noia intel·ligent com tu entén l'important que és utilitzar els recursos amb prudència i estratègia.

Els ulls de la Qi’ra es van entretancar mentre tractava de descobrir la resposta.

—No pots arriscar-te a usar-los massa seguit —va endevinar.

—Exactament. Ja van abandonar la seva ruta de patrullatge una vegada avui. Molts fins i tot van usar els blàsters. Hauran de passar diverses setmanes o fins i tot mesos abans que pugui usar-los de nou sense posar-los en risc. Ara com ara necessito que es quedin on estan, en els seus llocs i sense aixecar sospites.

—Això sembla una mala idea —va dir Han creuant els braços.

—Si fan això per mi —va continuar l'Enginyera—, els aconseguiré un passatge segur als tres perquè surtin d'aquest planeta.

Han es va redreçar en la cadira i va obrir els ulls.

—Com ens faràs arribar els uniformes i identixips? —va preguntar Qi’ra.

—Els donaré una ubicació perquè els recullin, serà en un lloc aïllat. I els deixaré una sorpresa.

—Odio les sorpreses —va dir Qi’ra.

—Aquesta els agradarà. És alguna cosa que jo vaig fer, els serà d'utilitat.

—Què opinen? —va preguntar Qi’ra a Han i Tsuulo.

Tsuulo va assentir, va dir alguna cosa que sonava positiu.

—És la nostra millor oportunitat —va dir Han—. M'han arrestat un parell de vegades, conec el lloc molt bé.

—Llavors estem d'acord —va anunciar Qi’ra—. Dóna'ns les coordinades dels uniformes i tota la informació que tinguis sobre la cel·la. Recuperarem al teu tripulant.

—Prefereixo mantenir-me lluny de l’HoloNet —va dir l'Enginyera—. Així que tot el que necessiten estarà en aquest punt —llavors va procedir a donar una sèrie de coordenades que Tsuulo va anotar en el seu datapad.

Això significava que primer haurien d'anar a pels uniformes i identixips i fins llavors podrien fer un pla. No li agradava gens ni mica, però Qi’ra tampoc tenia una altra opció.

—És un tracte.

L'Enginyera va inclinar el cap en senyal d'agraïment i després l'holograma es va apagar.

Els tres es van quedar en silenci per un moment. El llum al centre de la taula va parpellejar: no li quedava molt temps de vida.

—Bé, això va ser interessant —va dir Han.

—Suposo que podries dir-ho així —va assentir Qi’ra.

—Segur ja estàs pensant en un pla, cert? —va preguntar Han, però ell mateix es va respondre—: Clar, sense problemes.

—Clar —va repetir ella titubejant—. Sense problemes —la veritat era que estava exhausta i famolenca i, a més, era una cosa completament aliena a qualsevol cosa que hagués fet abans. Sentia un enorme i aclaparador pes sobre les seves espatlles, la feia sentir-se diminuta i indefensa. Odiava aquest sentiment.

—Sabies exactament què dir-li —Han estava meravellat—. Tens un talent natural per a... pensant-ho bé, no per parlar amb qualsevol, ets massa envanida i indiferent per a això...

—És increïble que no tinguis més amics, tenint en compte com ets d'encoratjador.

—El que vull dir és que ets molt bona amb els negocis. Sones com totes aquestes... —Han va fer un moviment estrany amb la mà enfront del seu rostre—. Persones importants. Ets atrevida, igual que ells.

—Gràcies? Suposo? —va dir Qi’ra, però la veritat és que aquestes paraules havien alliberat una mica del pes de les seves espatlles. Sentia que ja podia respirar.

Llavors Tsuulo va dir alguna cosa sobre dormir.

—Sí, tal vegada unes quantes hores —va suggerir Han.

El petit rodià es va tapar amb la manta i va mirar el seu datapad per estudiar les coordenades, amb la seva antena dolenta enganxada al capdavant. Havia d'estar tan cansat com Qi’ra i Han; potser fins i tot més, per les seves limitacions en climes tan freds. Pobre, ella i Han l'havien ficat en aquest problema i ell no s'havia queixat ni una vegada.

—Tsuulo —va dir Qi’ra—, no has de fer això.

—Sí, res d'això és culpa teva —va agregar Han.

El rodià va aixecar la mirada i els va mirar, confós.

—Dic, està bé si només vols quedar-te aquí mentre Han i jo rescatem al tripulant de l'Enginyera. No vam haver d'obligar-te a ser part de tot això i, bé, ho sento —va dir Qi’ra.

Tsuulo va respondre amb rapidesa i amb un to exaltat, Qi’ra estava segura que l'havia fet enutjar.

—Diu que per descomptat que vindrà —va traduir Han—. Diu que arribarà fins al final; a més, tu i jo som... —Han va acabar de parlar en veu baixa, tan baixa que no es va escoltar el que va dir.

—Què? Què va dir? —va preguntar Qi’ra.

Tsuulo va fer un gest perquè Han acabés de traduir.

—Diu que tu i jo som els seus amics i Tsuulo mai abandona als seus amics.

—Oh... —va sospirar Qi’ra. Sentia com el seu rostre, el seu cor i fins i tot la seva ànima es congelaven. Sòlids i impenetrables.

Llavors Tsuulo va somriure, aquesta ridícula expressió rodiana que només abastava tres dits humans... va ser en aquest moment en el qual Qi’ra es va adonar, amb un cop en el cor, que aquest petit rodià... li queia bé. Li agradava la seva companyia. Els últims dies haurien estat insuportables sense ell. I sense Han.

Ella es va aclarir la gola i Han va evitar mirar-los als ulls. Ell es veia tan incòmode com ella se sentia.

—Bé, Tsuulo —va dir Qi’ra per fi—. Veig per què tu i jo som amics, però no tinc la més mínima idea de per què voldries ser amic d'aquest paio —i va assenyalar a Han amb el polze.

—Escolta! —va protestar Han, encara que estava somrient.

Tsuulo rigué i després va dir alguna cosa que va fer que Han arrufés les celles.

—Què? —va preguntar Qi’ra.

—Diu que tot estarà bé. Que la Força l’acompanya.

—D'acord. Suposo que jo prendré el primer torn —va dir Qi’ra.

—Em despertes en una hora? —va preguntar Han mentre caminava cap al llit.

***

Després que tots van fer una migdiada, van pujar a l’speeder i Tsuulo els va portar cap a les coordenades que els havia donat l'Enginyera. Van passar pel desossador de naus i es van dirigir cap al pantà on l'aigua dolça donava pas a la salada. Desembocadures llotoses es regiraven entre la pastura com llistons platejats sota la llum de la lluna. Aus pescadores volaven sobre ells i, de tant en tant, una s'aventurava a submergir-se en l'aigua a la recerca d'una mica de menjar. Droides ferrovellers en xanques caminaven per l'aigua buscant qualsevol cosa que poguessin reciclar.

Els tres es van dirigir cap a una petita pujada i aviat no hi havia res més que mar front ells, una taca negra amb bombolles blanques. Tsuulo li va demanar que es detingués.

Uns metres més endavant van arribar a la freda sorra característica de les platges de Coronet. A la seva esquerra, un rierol desembocava en l'oceà. La foscor feia que semblés una taca d'oli i, sobre ella... hi havia una cosa més.

L'aire va bufar sobre els seus rostres i Qi’ra gairebé va vomitar.

—Què és aquesta fastigosa pudor? —va preguntar Han.

Qi’ra es va tapar la boca amb la seva jaqueta, però de poc va servir. L'aire era espès i putrefacte, escombraries i alguna cosa molt, molt pitjor. Era tan forta l'olor que els seus ulls van començar a plorar.

Tsuulo va dir alguna cosa que va fer que Han ofegués un crit.

—Diu que són aigües residuals! —va traduir Han—. Però no pot ser, nosaltres vivim en els embornals i mai ha fet una olor tan pudent.

—De fet, crec que té raó —va dir Qi’ra—. Hem estat en la superfície per més d'un dia. El nostre olfacte es va acostumar ja a altres olors.

—Vols dir que el cau dels Cucs Blancs sempre fa aquesta olor? —Han no s’ho podia creure—. Això significa que nosaltres sempre fem una olor així.

—Ja saps el que diuen: «Pots sentir l’olor d'un cuc blanc a un klick de distància» —Qi’ra es va preguntar amb quant perfum havia estat xopada la roba que Lady Pròxima li va lliurar amb prou feines fa uns dies.

—Bé, doncs prenguem el paquet de l'Enginyera i sortim d'aquí, ràpid.

Tsuulo els guià fins a una pila de sorra, pedra i grava que semblava una tomba. Les llums de l’speeder van il·luminar l'espai mentre els tres excavaven. Qi’ra no podia deixar de pensar, i va notar que això feia que es mogués amb lentitud, quan l'única cosa que volia era sortir d'aquí.

La veritat és que no volia empestar a aigües residuals. No volia estar bruta sempre. No volia tornar als embornals després d'haver gaudit de l'aire fresc, la roba elegant, els bells hotels i l'atenció de la gent poderosa que la creia prou important per poder opinar.

—Aquí! —va cridar Han—. Un contenidor.

El van obrir i, tal com havia dit l'Enginyera, en el contenidor hi havia tres uniformes nets i doblegats, identixips falsificats i molts crèdits.

—No veig el que més esperava —va sospirar Han.

—Què era? —va preguntar Qi’ra.

—Una dutxa portàtil!

Qi’ra va arrufar el nas empàtic, ella volia el mateix.

—Per allà hi ha un lloc amb aigua neta.

Han la va mirar, escèptic.

—Bé, més neta que aquí. Podem arreglar-nos una mica aquí.

Tsuulo va treure dos objectes rodons del contenidor que Qi’ra no va reconèixer. El rodià va prendre un i va dir alguna cosa. Cabia perfectament en el palmell de la seva mà, com si fos una pilota de joguina, però la seva closca de metall reflectia una intensa lluentor amb les llums de l’speeder.

—No sé —va dir Han—. Però aquí té un botó, per a què servirà?

Tsuulo era a punt de pressionar-ho quan Qi’ra va cridar.

—No!

Han i Tsuulo es van congelar.

—L'Enginyera va dir que deixaria una sorpresa —va explicar—. I si és algun tipus d'arma?

Han es va acostar per inspeccionar l'aparell de més a prop.

—Tal vegada sigui un detonador tèrmic —va dir—. He sentit parlar d'aquests.

Tsuulo va lliurar l'aparell a Han, que li va donar la volta per poder estudiar-ho des de tots els angles possibles. Mentrestant, Tsuulo buscava en el seu datapad més informació.

Per fi va fer un soroll triomfal i va aixecar el datapad perquè Han i Qi’ra poguessin veure-ho de prop. En ell estava la imatge d'un aparell similar, petit, rodó, metàl·lic i amb un botó en el costat. Estava marcat com a «granada atordidora».

—Això serà molt útil —va dir Han somrient. Però el seu somriure aviat va desaparèixer quan es va adonar d'alguna cosa desagradable—. Tal vegada ens va donar dos per si ens atordíem a nosaltres amb el primer...

—Crec que l'Enginyera els va dissenyar —va dir Qi’ra—. És molt probable que no sigui una granada atordidora comuna i corrent.

—Hi ha un tipus comú i corrent? —va preguntar Han i Qi’ra només va aixecar les espatlles.

Tsuulo va treure un dels uniformes del contenidor i el va desdoblegar. Estava fet d'un material dur i gris, tenia un collaret alt i un barret igual. Llavors Tsuulo va maleir en veu alta.

—Uh, Qi’ra. Tenim un problema —va anunciar Han—. Aquests uniformes diuen «Projectes Avançats de Laboratori Sienar».

—Maledicció —va exclamar Qi’ra i immediatament va començar a revisar tots els plans en els quals havia pensat. Havia escoltat el nom «Sienar» diverses vegades, però «Projectes Avançats de Laboratori» era quelcom nou—. No estic segura que aquesta companyia existeixi a Corèllia.

—És una companyia d'enginyeria o alguna cosa semblant, veritat? —va preguntar Han.

—Tal vegada? —Cap dels tres podia passar per científic, eren massa joves.

Tsuulo va tornar a agitar el seu datapad, dient alguna cosa en huttès.

—Oh, no —va tornar a dir Han.

—Què? Ara què? —va preguntar Qi’ra.

—Tsuulo acaba d'ingressar les coordenades que ens va donar l'Enginyera. El seu tripulant no està en una cel·la per a borratxos o lladres comuns —va començar Han—. Està en una presó imperial.

—Tenies raó, Han —va dir Qi’ra, amb prou feines podia respirar—. Aquest «favor» que li estem fent a l'Enginyera té alguna cosa que no ens va explicar.

—I tant que sí.

—Llavors haurem de ser creatius, veritat? —va continuar Qi’ra—. Espera... què és això?

Tsuulo va treure tres aparells de metall del fons del contenidor. Tenien la forma d'un tub amb dues protuberàncies d'un costat i una diminuta reixeta de l'altre. Eren prou petits per cabre en les seves butxaques.

—Són respiradors —va dir Han—. Estic segur.

—Per què necessitaríem...? —va començar Qi’ra—. Oh... —Va mirar els respiradors i després les granades atordidores, i de retorn als respiradors—. Aquestes no són granades atordidores —va dir, somrient mentre pensava en un pla nou—. Són una cosa molt millor.

 Següent