Un nou clarejar (XXXVI)

Anterior

Capítol 36

—És un triomf —va declarar el Comte Vídian—. Un triomf, pur i simple!

Va entrar amb gambades al pont, sostenint en alt un quadern de dades. No el necessitava, però no tothom tenia els seus ulls.

—És l'informe del meu investigador principal —va dir, acostant-se a la Capitana Sloane—. Noranta-set per cent de les molècules de thorilide en l'efluent es van mantenir intactes. Solament una porció petita es va desintegrar!

—No reconec el nom —va dir Sloane, assenyalant al de l'investigador principal—. Lemuel Tharsa. Està a bord?

—És part del meu equip. Va abordar amb mi. —Vídian la va mirar impacientment, molest per què li haguessin interromput la seva bona notícia—. Trobarà que es va registrar en el manifest de la nau. Quina diferència fa? L'important és el que diu.

Sloane va llegir l'informe.

—«La lluna Cynda pot ser efectivament polvoritzada usant càrregues de perforació profunda, produint una quantitat de thorilide llest equiparable al que usant mètodes convencionals podria ser minat en uns dos mil anys...». —Ella va aixecar la mirada amb incredulitat—. Dos mil anys?

—Imagini la resposta de l'Emperador!

—Si que haurem augmentat l'eficàcia.

Vídian va mirar més enllà d'ella al cel fora de l'Ultimàtum.

—Quin és l'estat de les flotes mineres de càrrega?

—Hem ordenat que cada nau buida mantingui la posició, esperant el seu següent comando —va dir, lliurant el quadern de dades a un ajudant—. Dues-centes setanta naus, comptant vaixells de càrrega de thorilide i transports d'explosius.

—Les necessitarem a totes —va dir Vídian—. I a totes les de Gorse. Anem a portar milers de tones mètriques de baràdium-357 de Dipòsit Calcoraan. Podem adaptar els transports de thorilide per usar-los allà.

Sloane va anar a examinar un monitor.

—També sembla quedar almenys un transport d'explosius intacte a Cynda.

—Improbable.

—O temerari. Els nostres sensors van mostrar que es dirigia cap a la lluna, fins i tot després de l'explosió. Algú estava decidit a lliurar la seva càrrega. —Sloane va estudiar la pantalla amb més deteniment, abans d'aixecar la mirada amb preocupació—. Comptem trenta-sis naus destruïdes en l'hangar principal de Cynda, tant transports de personal com de naus de càrrega. Tot el personal assistent va resultar presumiblement perdut.

—Acceptable —va dir Vídian—. Si haguéssim alertat als miners dels nostres plans, ens hauríem trobat amb un veritable malestar. Hi hauria dotzenes com aquest terrorista.

—Un va ser suficient —va dir Sloane, redreçant-se—. Però no va la gent de Gorse a preguntar-se què va passar?

Vídian va començar a caminar de tornada cap a l'ascensor, acompanyat per Sloane.

—He preparat una alerta per a la transmissió —va dir—, afirmant que l'esdeveniment va ser el xoc d'un cometa. Amb només aquesta explicació s'explica per què els treballadors van ser sorpresos... i la destinació final de Cynda.

—Eficient.

—De totes maneres, ja no necessitem miners, quan el nostre pla funcioni.

Les celles fosques de la capitana es van alçar.

—El nostre pla?

—Això podria ser important per a vostè, Sloane —va dir Vídian, parant en la porta de l'ascensor—. Aviat enviaré les instruccions finals.

—Estem llestos, milord.

Vídian va assentir amb el cap, va fer un pas enrere i va mirar mentre la porta es tancava davant d'ell. Ell ja no podia somriure, però ho sentia. Això era un triomf.

Però no pur i simple. No li ho havia explicat tot a Sloane. Sens dubte, destruir la lluna li ajudaria a complir amb la meta de l'Emperador ara... però més endavant era una altra història. Aquesta petita distinció inconvenient li havia estat revelada en l'última hora, i no l'havia compartit amb ningú.

No obstant això, esperava tal eventualitat, i tenia un mitjà de tractar amb ella. Li permetria passar aquesta crisi... i després tendiria un parany del qual el Baró Danthe mai podria escapar. Vídian sabia una cosa que Danthe no, un secret que solucionaria tots els seus problemes.

En un sol moviment mantindria el favor de l'Emperador... i eliminaria al seu principal rival d'una vegada per sempre. Eficient, com sempre.

 

***

Al costat de Hera, Kanan havia aconseguit portar el cos de l’Okadiah per la llarga i retorçada ruta de tornada a la badia auxiliar encara pressuritzada. Allà, després de llevar-se els seus vestits ambientals, van trobar a Skelly i Zaluna fora de la nau. Skelly estava estirat sobre la seva esquena, mirant les llums, mentre Zaluna passejaven com en un somni, meravellant-se davant els efectes calidoscòpics.

—He vist el lloc en les càmeres durant anys —havia dit ella—. Però mai em vaig imaginar que res pogués ser tan bell.

Kanan havia considerat portar el cos de l’Okadiah de tornada a Gorse per a l'enterrament. Però en reflexionar-ho, Cynda semblava un lloc de descans molt més digne per al seu amic. Hera i ell havien trobat una gruta lateral, on havien posat el cos i el van cobrir amb pedres.

Amb el dany al complex, Kanan no podia imaginar que ningú tornés a minar la lluna, no de la forma normal. Això significava que l'Imperi havia passat per complet al pla de fragmentar la lluna.

—Estàs parpellejant —va dir Skelly, mirant a Kanan.

Kanan va notar la llum pampalluguejant en el dispositiu en el seu cinturó.

—Una trucada entrant. —Era quelcom estrany, ara, sobretot—. És el meu cercapersones de Llum de lluna.

El va activar, i la veu de Vídian va fer ressò a través de l'enorme càmera.

—Atenció, tot el tràfic associat amb el Gremi Miner. Totes les naus mineres buides en Gorse o en òrbita tenen instruccions de seguir a l'Ultimàtum al sistema Calcoraan. S'ordena a tots els pilots fora de torn de Gorse reportar-se i volar en qualsevol nau que estigui disponible.

Skelly es va asseure. Va quedar bocabadat mentre tractava de calcular.

—Això ha de ser un miler de naus!

La transmissió va continuar... només que ara, la que parlava era Sloane.

—Aquesta alerta és per al Control del Tràfic Espacial de Gorse. No està permès que cap altre tràfic de cap tipus surti de Gorse fins a un altre avís. Els carrils espacials han de romandre buidats fins al nostre retorn. Deixarem una patrulla TIE per fer complir la restricció. —El missatge va acabar.

—Ningú pot anar-se’n de Gorse? —va preguntar inquieta Zaluna.

—Si tornem, quedem atrapats —va dir Skelly—. Què bé que van advertir a la gent.

—De què es tracta? —Va preguntar Kanan—. Què és Calcoraan?

Agenollada prop de la sortida a la badia d'aterratge, Hera mirava cap a l'espai a través de l'escut magnètic.

—És la base d'operacions de Vídian. Un centre neuràlgic, un centre de subministraments per a l'Imperi en aquest sector.

Skelly va fer espetegar els dits.

—Tres cinquanta-set!

Kanan va parpellejar.

—Què, baràdium-357?

—Està en la meva recerca —va dir el bombarder—. Vaig calcular els nombres per al pitjor dels casos, què faria falta per fragmentar la lluna. El vell i simple bisulfat de baràdium no pot fer-ho, ni amb mil naus plenes. Però l'isòtop sí. És aquest el malvat, el que usen les armes.

Tu ets l'expert, va pensar Kanan.

—I el tenen allà.

—El van inventar allà —va dir Hera, acostant-se per unir-se a ells.

Zaluna va parlar amb veu preocupada.

—Llavors què anem a fer?

Ningú va dir res.

Kanan finalment es va encongir d'espatlles i va indicar al Convenient.

—Podríem fer el que volen que fem.

Hera es va tornar per enfrontar-se a ell.

—Sí?

—Aquest és un transport d'explosius. Jo sóc pilot d'una de les empreses mineres. Van escoltar les meves ordres. No podem anar a cap altre costat, o més probablement, no sense lluitar. —Va posar les mans davant d'ell, amb els palmells cap amunt—. Així que ens anem.

—Seguim a Vídian? —Els ulls de Skelly es van estrènyer—. Què podríem fer?

Kanan li va fulminar amb la mirada.

—No anem a fer explotar el lloc, t'ho asseguro!

—Però tal vegada —va dir Hera—, tal vegada no hàgim de fer-ho.

Kanan va mirar la nau, considerant les possibilitats.

—No podem decidir anar sense el consentiment de tots —va dir Hera—. Aquesta és la manera de l'Imperi.

Kanan li va retornar la mirada amb incredulitat.

—Què, vols una votació? No podem exactament asseure'ns en un cercle a debatre-ho tot l'any.

Hera va caminar fins al centre del grup, dirigint-se a cadascun dels tres mentre donava la volta.

—Escoltin, crec que tots entenem el que està en joc... almenys, espero que ho fem. Saben que aquí es necessita detenir a l'Imperi, i també tenen raons individuals per preocupar-se. Però perquè puguem tenir alguna oportunitat de treballar junts, hem d'estar units. Tots hem de veure el mateix panorama general.

Zaluna la va mirar.

—Explica'ns.

—Ja he estat aquí per veure-ho. Per tota la galàxia. Aquest és un Imperi motivat per la cobdícia... que produeix injustícia. Que regeix mitjançant el temor... i que prospera a través d'enganys. —Hera va començar a comptar amb els dits—. Cobdícia, injustícia, por, engany. Poden veure'ls aquí, veritat?

—Certament que van aconseguir la part de cobdícia —va dir Skelly, mirant el sostre—. No puc creure el que han fet... el que li faran en aquest lloc. I per a què? —Va agitar la seva mà bona—. El que sigui. Comptin amb mi. I crec que si Gord Grallik estigués viu, et recolzaria en la part d'injustícia.

Hera va assentir amb el cap. A continuació es va tornar cap a Zaluna.

—Vols anar-te’n a casa, Zaluna? Perquè si ho fas, tots ho farem. Ningú et jutjarà.

Zaluna no va dir res per uns llargs moments.

Finalment, invocant les paraules, va parlar:

—Saben, sempre em va agradar dir-me a mi mateixa que era una persona valenta. Però el fet és que he estat una covarda —va dir, mirant cap avall—. El lloc on em sentia més segura era en un lloc on podia vigilar als altres. Però ha canviat. Hetto, Skelly... estan lluny de ser els únics. He vist a centenars de persones arrestades. Basats en coses que els vaig escoltar dir i fer. —Va sacsejar el cap—. I mai vaig tornar a veure de nou en les pantalles a cap d'aquestes persones. Ningú torna!

—L'Imperi no vigila per protegir, Zaluna. Vigila per espantar.

—Ho sé. Jo he estat el terror. —Amb els ulls plens de desafiament, va mirar a Hera—. No vull seguir espantant a la gent innocent. I tampoc deixaré que ells ho facin.

Hera va somriure suaument. Kanan sabia que Hera no volia que es notés, però podia notar que ella estava immensament orgullosa de Zaluna.

—Nosaltres... no haurem de ferir a ningú, veritat? —va preguntar la dona.

—No si podem evitar-ho —va dir Hera.

Ara va tornar els ulls cap a Kanan.

—I què hi ha de tu?

—He perdut la pista —va dir Kanan—. Amb què em van deixar, injustícia?

—Engany —va oferir Skelly.

—Bé, crec que això ho tinc cobert —va dir Kanan, assenyalant—. Tots els cossos aquí a baix. Ningú havia d'estar aquí.

Es va gratar la barba, decidint si anava a oferir una mica més, quan les següents paraules li van sortir de totes maneres.

—I ells no són els meus únics amics que van ser enganyats per l'Imperi.

Hera el va estudiar, tal vegada decidint si li demanaria que ho expliqués. En canvi, va somriure una mica.

—Llavors què suggereixes fer sobre aquest tema?

—Alguna cosa. —Kanan va fer una pausa—. No sé què. Però algú va colpejar a traïció a un amic. No vaig a deixar-ho passar.

—Això és suficient. —Hera es va posar dempeus i va fer senyals cap a la rampa—. És la teva nau, capità.

—Tu ets la pilot.

—I tu ets l'estrateg. —Ella va somriure—. Anem a veure el que pots fer.

 

Era més que un risc, va pensar Hera: Anar a un dipòsit Imperial en aquesta etapa del seu projecte ratllava en la bogeria. L'Imperi, encara no l'havia identificat. Ser catalogada ara seria tan dolent com ser atrapada.

Però el que estava succeint a Gorse i Cynda era més que greu. Era el tipus de cosa que havia jurat detenir algun dia. El dia havia arribat més d’hora... massa d’hora, abans que ella hagués reunit un equip capaç. No era exactament el nou clarejar que havia tingut en ment.

Skelly hauria estat arrestat si l’hagués deixat enrere a Gorse, encara ho creia; això podria haver posat a l'Imperi en el seu rastre. Però ell no estava fet per a revolucionari. I Zaluna ara estava resolta, però aviat estaria fora del seu element.

No, era a Kanan al que volia veure en acció. El va observar des del seient del pilot, mentre ell introduïa coordenades hiperespacials en la computadora de navegació. Ara li semblava diferent. No obsessionat, com semblava Skelly... sinó enfocat, dirigit. L’havia vist actuar així en arrencades curtes quan es requeria heroisme; ara era un esforç sostingut. Estava clar que el que havia succeït a Cynda l'havia afectat profundament.

No havia mentit abans. Ella volia veure el que ell podia fer. Però estava més interessada a veure el que anava a fer.

 Següent