Un nou clarejar (XLIV)

Anterior

Capítol 44

Zaluna estava asseguda en el terminal portàtil al costat del llit de Vídian i va mirar enrere al llarg del cable clar i prim. S'estirava fins a un port de dades ocult en l'orella del comte.

—Això és el més estrany que he fet. I després de l'últim parell de dies, és a dir molt.

Kanan va riure i va apartar una peça d'equip caigut que estava obstruint l’holoprojector.

—Estem buidats —va dir—. Mostra'ns el que té.

—He desactivat els seus ulls i oïdes perquè no gravin, i també he esborrat tota la seva trobada amb nosaltres —va dir Zaluna—. Això és bastant fàcil. Però només puc mostrar el que ha vist en l'últim dia... això ha de ser el límit d'aquest subsistema. —Va prémer un botó—. Llest.

Les llums de la sala es van atenuar. A l'altre costat del pis des del tron de Vídian, van aparèixer unes imatges hologràfiques de grandària natural, emeses per l'emissor en el sostre. Els hologrames eren simplement estereoscòpics, compostos per les imatges dels ulls esquerre i dret de Vídian... però tenien una nitidesa i profunditat inusual.

Hera va sacsejar el cap amb sorpresa.

—Estem veient a través dels ulls de Vídian!

—Sí —va dir Kanan—. Fan venir ganes de vomitar.

Zaluna avançava i retrocedia les visions a través del temps transcorregut, detenint-se només per una fracció de segon abans de posar-la de nou en moviment. Les imatges anaven i venien amb tanta rapidesa que Kanan sovint no estava segur del que estava veient, però la sullustana semblava saber.

—Pots veure tan ràpid? —va preguntar.

—Tots els dies per trenta anys —va dir Zaluna, manipulant els controls. Semblava més còmoda del que mai l'havia vist—. Les vides de la majoria de la gent no són molt interessants. Aprens a saltar bastant ràpid.

Va arribar a un tram que semblava gravat recentment, aquí en el santuari. Un terminal de dades va aparèixer a la vista, el que estava a l'altre costat de l'habitació.

—Allà —va dir Hera.

Zaluna anava molt per davant d'ella.

—Està entrant la seva clau de dades —va dir, passant la seqüència quadre per quadre en sentit invers—. Just... aquí.

Hera va llegir ràpidament el codi i va córrer al terminal a l'altre costat de l'habitació. Uns segons més tard, va anunciar alegrement:

—Estem dins!

Skelly, ben medicat, es va acostar ranquejant.

—Què tens?

—La llista de missatges de dades subespacials a Coruscant —va dir Hera, llegint. Va arrufar el nas—. Ja ha enviat els resultats de la prova de Cynda a l'Emperador.

Skelly va trobar una cadira i la va arrossegar al seu costat.

—Troba l'original. Anem a crear una versió revisada, dient que les proves van fallar. Direm que va haver-hi un error de mesurament.

—No sé si podem enviar res. Sembla que accedir al canal directe de l'Emperador requereix una contrasenya diferent. Ha d'haver entrat i desconnectat abans.

—Ha d'haver estat molt abans —va dir Zaluna, encara buscant a través de les imatges dels seus ulls—. No ingressa cap altra contrasenya.

—No podem tenir sort dues vegades —va dir Hera—. Però tal vegada hi hagi una altra manera. —Els seus dits es van moure ràpidament pels controls—. Aquí està l'arxiu amb els resultats de la prova lunar. Anem a fer un cop d'ull.

Skelly va mirar mentre Hera començava a llegir. Després d'uns moments, va fer una pausa, mirant fixament a la pantalla desconcertada.

—Això és confús.

—Estic segur que és tècnic —va dir Kanan—. Per això hem portat a Skelly, per mentir en el seu idioma.

—No és per això que és confús —va dir Hera sortint del document per revisar un altre—. No puc fer-ho.

—No pots fer el canvi?

—No, no hi ha necessitat —va contestar, tant sorpresa com confosa—. Els resultats originals ja diuen que l'explosió de prova va ocasionar que la majoria del thorilide es desintegrés. La versió que Vídian li va enviar a l'Emperador era una mentida.

—Què? —Kanan havia començat a pensar que un any no seria suficient perquè el món del comte tingués sentit.

Hera ho va llegir en veu alta. L'informe original deia que hi havia thorilide en els enderrocs espacials llançats cap amunt per l'explosió que va matar a Okadiah, però que una bona part s'havia destruït completament. Un procés de decaïment exponencial progressiu s'havia disparat en la resta; en menys d'un any de la destrucció de la lluna, tot el thorilide sense collir deixaria d'existir. I no obstant això Vídian li havia assegurat a l'Emperador que hi havia un proveïment per a dos mil anys. Hera estava atònita.

—Per què voldria destruir Cynda quan això arruïnaria el que va anar a buscar allà?

Kanan tenia la mateixa pregunta.

—Qui destruiria alguna cosa que vol l'Emperador?

Zaluna va mirar a Hera.

—No creuràs que...

—Que sigui un revolucionari, com jo? —Hera va sufocar un riure—. Ho dubto. Aquesta sembla una bona manera d'acabar morts.

—O amb un treball d'escriptori en Kèssel —va dir Kanan.

Skelly es va fregar un dels seus cops.

—Bé, sabem que és un locoide sàdic. Tal vegada sigui suficient, al seu món.

Hera va bellugar el cap.

—No és suïcida. Ha d'haver-hi una raó per la qual vol fer-ho i una raó per la qual no està preocupat.

La sala va quedar en silenci, excepte el baix soroll del controlador d'holograma de Zaluna mentre ella seguia a Vídian durant tot el seu dia.

Kanan va trobar la cadira de Vídian i es va esfondrar en ella. Va enfocar la seva mirada cansada en el diluvi d'imatges. És la màxima eina espia, havia pensat, però tot el que els havia aconseguit fins ara era la contrasenya. Mirà a baix al pis.

I després una altra vegada a dalt, on una imatge va cridar la seva atenció.

—Torna a mostrar això —va dir.

Zaluna va obeir.

—Bé, aquest és un home ben vestit —va dir ella. Era un jove humà ros, vestit amb un regi abillament de negocis, un joc de roba ricament decorat, amb botons d'or i una mitja capa que penjava sobre l'espatlla dreta. Però la imatge semblava diferent de les altres que havien vist—. La resolució d'aquesta imatge és diferent de tota la resta. Estrany.

Hera va veure la figura.

—Aquest és el Baró Danthe, el magnat dels droides. —Hera semblava saber-ho tot, com de costum, però ara semblava confosa—. Ell també està al Govern Imperial... és l'agregat de Vídian, a Coruscant. El vaig trobar en la meva recerca. Va estar aquí?

—No va estar aquí —va dir Kanan, espetegant els dits. Es veu diferent perquè és un holograma.

—Un holograma en un holograma? No hauria de veure's blau i borrós?

Zaluna va sacsejar el cap mentre ajustava els controls.

—No si Vídian transmet els missatges directe als seus ulls. I sí, és un missatge. Sembla que Vídian va gravar l'àudio de la conversa.

Les imatges van començar a moure's, i van sentir la veu incorpòria de Vídian.

—Baró Danthe, com puc fer el meu treball si no em deixa tranquil?

—Jo sóc només el missatger. L'Emperador vol la garantia immediata que vostè pot complir amb les quotes de thorilide d'aquest any —va dir el jove.

—Els meus plans donaran tot el que l'Emperador requereix... sempre i quan vostè no el convenci d'augmentar els totals una altra vegada.

—Comte, em fereix. Jo mai...

—Estalviï-m'ho. Estic a punt d'enviar l'informe a sa Majestat Imperial.

—Meravellós. Si volgués enviar-me una còpia de...

—No ho faré. Aquest és el meu domini, no el seu. —Una pausa—. Si tant vol la responsabilitat, Baró Danthe, bé. Després de complir reeixidament amb els objectius de l'Emperador aquest any li sol·licitaré que transfereixi l'administració de Gorse a la seva oficina.

—Això és molt generós, senyor. No sé què...

—No digui res. Només mantingui's fora dels meus assumptes! —La imatge del baró va desaparèixer.

—Estrelles, no s'aprecien l'un a l'altre per res —va dir Kanan—. Vas veure el somriure en la cara d'aquest tipus el baró? Jo no confiaria en ell ni per sostenir-me la porta.

—Té sentit —va dir Hera—. L'Emperador pressiona a Vídian per aconseguir una quota, raó per la qual Vídian ha de trencar Cynda com un ou. Obté el valor de thorilide d'un any, per allò que compleix amb la seva quota. I per quan s'esgoti abans d'hora, Danthe quedarà carregant el mort!

—Malvat —va dir Kanan, indicant a l'immòbil Vídian—. Sabia que el tenia.

—Espera un minut —va dir Skelly—. L'Emperador no acceptaria la paraula de Vídian en aquest informe. Vídian és un gerent, no un científic. Quin és el nom en aquest informe?

Hera va tornar a mirar la pantalla.

—No puc creure que no ho hagi vist abans. Lemuel Tharsa!

Kanan va parpellejar.

—De nou aquest nom. Qui era?

Hera va treure un quadern de dades de la seva butxaca.

—Ho esbrinaré aviat. Segons l’HoloNet, Lemuel Tharsa ha exercit com a Analista en Cap de Consultora Minerax des de fa quinze anys, elaborant estudis sobre matèries primeres per a ús privat i, més recentment, del govern imperial.

Zaluna es va animar.

—És l'home pel qual va preguntar algú en el Destructor Estel·lar. No hi havia molt sobre ell en el cub de dades, només el bioescaneig estàndard de la duana.

Hera la va mirar.

—Vaig buscar en la refineria de Llum de lluna, fa vint anys. Vaig trobar que li havien emès credencials d'entrada.

—Ah —va dir Zaluna. Va obrir la seva bossa i va treure el cub de dades de Hetto. Apagant l'enllaç a la memòria visual de Vídian, va connectar el cub al terminal en la qual estava treballant—. Llavors Llum de lluna era Introsfera. Definitivament estàvem monitorant l'edifici.

Skelly va posar els ulls en blanc.

—Per què no em sorprèn?

—Molt d'aquest material antic no ha estat minat... probablement no sabíem per on començar, quan va arribar la pregunta. —Els àgils dits de Zaluna van volar per tota la consola—. Estic executant una cerca visual del nom, limitada a insígnies de seguretat.

—Hi ha alguna cosa que no puguis fer? —Kanan es va fregar el front. Ocultar els seus talents de la Força fins i tot de si mateix tenia molt més sentit ara.

—Ho he trobat —va dir Zaluna—. Aquí està. —L’holoprojector es va activar una altra vegada, i va aparèixer un humà. Kanan es va posar dempeus i es va acostar a la imatge de grandària natural.

Les dades biomètriques que Zaluna havia trobat en els arxius de duanes deien que l'home tenia gairebé trenta al moment de la visita, però semblava molt més vell, com un atrafegat administrador intermedi, prematurament calb, amb uns pocs flocs de cabell vermellós. El seu vestit era deslluït, les seves sabates gastades. Podria haver estat qualsevol.

I no obstant això Kanan va pensar que hi havia quelcom estranyament familiar sobre Lemuel Tharsa. La seva postura, els seus gestos mentre li malparlava a un executiu al que clarament no podria haver-li importat menys el que estava dient.

—Què està dient? —va preguntar Kanan.

—Sembla que només vam agafar un fragment. —Zaluna va pressionar un botó.

—... no haig d'explicar-los una altra vegada les normes de seguretat del gremi. És el mateix a tot arreu del rubro. Ho han estat fent malament. Oblidin els vells costums!

Skelly va esclafir a riallades.

—És el lema del vell Vídian, abans que Vídian el digués.

Kanan i Hera es van mirar l'un a l'altre, al comte inconscient i després a la imatge. La veu era diferent, cert, però l'entonació era similar. Hera es va aixecar i es va acostar a Zaluna.

—Vas dir que hi havia dades biomètriques de Tharsa?

—Aquí està. —Zaluna els va fer aparèixer en la consola—. Vam treballar una mica amb ells en Transcept. L’espaiport principal els hi requereix a tots els visitants que arriben. —A Kanan se li van posar els pèls de punta, es va alegrar d'haver arribat en un vaixell de càrrega independent que va evitar aquesta rutina.

—No puc creure que vagi a preguntar això. —Hera va mirar a Vídian—. Estan les dades biològiques de Vídian en aquesta consola mèdica?

—Haurien d'estar. —Captant les intencions de Hera, Zaluna va córrer una comparació. Els resultats van aparèixer en la seva pantalla—. Els marcadors genètics són idèntics amb la mostra de l'arribada de Tharsa. No hi ha manera de comparar els ulls, veu, o petjades... però en alguna part allà dins, és el mateix home.

—Ep! —va dir Skelly, mirant entre Vídian i la imatge de Tharsa. Es va gratar el cap—. No, no. No és així. Vaig veure la biografia en l’HoloNet. Vídian era un contractista de defensa, gairebé va morir de la síndrome de Shilmer. No era inspector de seguretat. —Va riure entre dents—. Què irònic seria això!

—Molt irònic —va dir Hera, estudiant els resultats—. Però és ell.

Skelly es va quedar astorat.

—Llavors la bio de guerra de Vídian va ser un engany? Se suposa que havia estat un denunciant, que ajudava a les tropes!

Hera va mirar a Skelly amb una mirada comprensiva.

—Au vinga, realment et sorprèn?

Skelly va aixecar les mans.

—És més divertit quan jo penso les conspiracions.

—Així que Tharsa es va emmalaltir i es va convertir en Vídian. —Kanan es va creuar de braços—. Va passar això també a Gorse? Hi ha registres al centre mèdic?

—Llavors la República tenia lleis de privadesa —va dir Zaluna—. Era l'únic lloc on no teníem accés. Els únics registres estarien en el lloc.

—O no. —Hera va arrufar les celles —. Vídian va fer demolir un centre mèdic en la seva visita. Però no sé per què es preocuparia per cobrir les seves pistes ara... o per què algú en l'Ultimàtum estaria preguntant per Tharsa.

Kanan la va mirar, perplex.

—Això no és l'única cosa que no entenc. Per què no mantenir el seu nom original?

Hera va pensar per un moment... i va somriure.

—Perquè volia mantenir a Tharsa viu. Ell encara està en les files imperials com a assessor, recordes? —Va córrer de tornada cap al terminal en l'altre extrem de l'habitació. Va assenyalar a la pantalla—. I mira del que ha estat responsable!

Kanan va caminar darrere d'ella i va llegir. Era una llarga llista de coses, algunes de fa poc.

—No... ho entenc. Què són?

Hera va passar el dit per les entrades de la pantalla.

—Informes tècnics de Consultora Minerax. El nom de Tharsa està en molts d'ells com el preparador. —Els seus ulls van recórrer els títols—. Hi ha dotzenes de mons, dotzenes de projectes. Algunes són coses en les quals Vídian va treballar per a l'Imperi... i algunes són d’abans, dels dies de la República.

—Ell és el seu propi auditor independent? —Es va burlar Skelly—. Aquesta és una forma eficient d'estafar als teus clients. Fes la teva pròpia recerca fraudulenta! —Mirà malintencionadament al cos immòbil de Vídian—. Estic impressionat. Ets el mestre. De debò.

Kanan va assentir amb el cap. Les coses estaven encaixant en el seu lloc. Si algun imperial estava preguntant per Tharsa, potser Vídian havia cobert les seves petjades en Gorse per evitar que algú fes la connexió. El nom de Tharsa seguiria sent bo per a l'Emperador, sempre i quan no sospités res; el pla de Vídian per destruir la lluna passaria.

Hera va entretancar els ulls.

—Aquí hi ha un altre arxiu etiquetat amb el nom de Tharsa... més vell, però amb accés el dia d'avui. Però no puc obrir-lo.

—No hi ha problema —va dir Kanan, girant—. Zal?

—Reportant-me —va dir Zaluna, saltant sobre el cable connectat al cap de Vídian.

Hera es va aixecar i va caminar fins a Kanan. Ell li va somriure.

—Això és alguna cosa, veritat?

—És alguna cosa —va dir ella, mirant al seu voltant a les portes exteriors—. Només que no estic segura de què.

—Li enviem la versió correcta a l'Emperador, això és —va dir Kanan.

—No en aquest sistema —va dir Hera—. I no crec que l'Emperador revisi exactament els seus propis missatges, especialment els dels dissidents a l'atzar.

Va tornar els ulls cap al sostre. Ella tenia aquesta mirada una altra vegada, que estava cinc jugades per davant d'ell en qualsevol que fos el joc al que estava jugant. Li agradava aquesta mirada, fins i tot si li posava una mica incòmode. La va mirar.

—Has tingut sort, Zal?

—No puc desxifrar-ho —va dir Zaluna—. Jo no sóc hacker. Segresta a un d'aquests la propera vegada.

Kanan va mirar a Vídian. El temps s'estava acabant. Podrien donar-li una altra dosi al comte, però algú vindria a buscar-lo eventualment.

Kanan va mirar a Hera.

—Realment creus que hi ha alguna cosa important en aquest arxiu?

Ella va assentir amb el cap.

—És l'únic protegit així. I —va agregar, amb cautela—, tinc una sensació.

—És suficient per a mi —va dir Kanan. Va caminar fins a la taula de Vídian—. Tornin a pujar aquí a aquest droide mèdic. Tinc un pla.

 Següent