Un nou clarejar (XXX)

Anterior

Capítol 30

La forma de controlar la teva por per estar en una cornisa, havia dit la Mestra Billaba, és no pensar en això fins que l'hagis deixat. Fins i tot en aquest moment, Kanan havia pensat que aquest consell podia interpretar-se de dues maneres diferents. Deixar la cornisa podia significar que estaves segur dins... o podia significar que estaves caient en picat. Molts adagis Jedi semblaven tenir aquest problema: Sempre assumien que tot sortiria bé.

Kanan no assumia això en aquest moment. La part inferior d'un lliscant normalment no hauria ofert cap separació per a algú penjat... i el Viatge-suau, encara que havia estat dissenyat per al vol, havia estat poc més que un lliscant durant anys. Elevar-ho a més d'un metre del terra el feia tentinejar-se com un boig sobre el seu eix cap a esquerra i dreta. Tots els conductors de l’Okadiah ho sabien.

Però Skelly no era un dels conductors de l’Okadiah.

—Vigila! —Kanan li va cridar a Hera mentre la màquina perdia altitud. Hera va aixecar les cames abans que freguessin el carrer cobert de llot. Kanan, més alt que ella, va sentir la part davantera de les seves botes colpejar la superfície.

Kanan es va esforçar, tirant de si mateix cap amunt per buscar un segon agafador. Més endavant, va veure a Hera pivotant àgilment una cama cap amunt per agafar-se d'un puntal de suport penjant. Fer això no era una opció per a ell... no amb les aspes giratòries del turboventilador directament al capdavant. Havia d'acomodar el seu pes i revertir els seus agafadors, donant-se volta.

En fer-ho, va veure als perseguidors. Dos... no, tres transports de tropes imperials corrien pel carril fosc després del deixant de l'autobús flotant, en ocasions disminuint la velocitat pel tràfic en direcció oposada. Skelly no era molestat en absolut pel tràfic, va notar Kanan, cada pocs segons, el vehicle apartava alguna cosa cap a l'esquerra o dreta... o s'inclinava cap amunt, en simplement pujar sobre el seu obstacle. Kanan havia d'aixecar el cos cap amunt cada vegada que la màquina tornava a baixar per evitar ser arrencat. Però no hi havia cap opció excepte aguantar... no amb els imperials per darrere i Hera en perill més endavant.

Quan el primer tret de blàster de la torreta de canons bessons del transport més proper va passar a només uns metres de l'autobús, Kanan ja havia tingut suficient. En veure una lleu esquerda just dins de la part posterior del xassís, va llançar les cames cap amunt i va enganxar les botes sota el vorell inferior. Això li va permetre aconseguir un agafador més segur a l'esquerra, deixant enrere la carcassa del turboventilador.

Amb tanta cura com li va ser possible en el vent batent, Kanan va temptejar en la foscor, després va començar a avançar cap enrere per la part inferior del Viatge-suau, sentint-se una mica com un mynock que havia perdut la succió. Gemegant per la tensió, va aixecar el seu cos a través de l'obertura de l'esquerda a un lloc on podria aferrar-se a la vora interior de la part posterior de l'estructura inferior.

Va esperar allà, respirant agitat, mentre l'autobús flotant s'inclinava i rodava. L'espera era insuportable... però havia d'esperar al moment correcte. Finalment va arribar. L'autobús flotant va colpejar fort amb alguna cosa a l'esquerra, fent que gairebé bolqués sobre el seu costat dret. Veient l'aire obrint-se entre ell i la terra que corria per sota, Kanan va fer rodar el seu cos fins al para-xocs posterior.

Aquesta vegada, el Viatge-suau va colpejar contra el terra quan es va redreçar... i Kanan va començar a caure cap enrere des del para-xocs.

—Et tinc, Kanan!

Kanan va aixecar la mirada, atònit. Sí, algú el tenia. Skelly penjava per la destrossada finestra posterior, la seva mà dreta biònica tancada al voltant del cinturó de Kanan. Skelly va cridar d'agonia mentre Kanan grimpava sobre les seves espatlles i passava pel panell obert.

Kanan va arribar al pis en la part posterior de l'autobús flotant, bleixant. Però no podia quedar-se. L'autobús flotant havia colpejat el carrer... qualsevol que estigués sota s'hi hauria pairat.

—Hem de tornar per Hera! —va cridar. Després va parpellejar mirant a Skelly—. Qui està conduint?

Abans que aconseguís una resposta, el Viatge-suau va rebotar una altra vegada sobre alguna cosa, fent que Kanan rellisqués pel passadís sobre la seva part posterior mentre el vehicle s'inclinava cap avall.

Potes enlaire al costat del seient del conductor, va mirar cap amunt.

—Ho sento —va dir Hera, somrient—. Encara m'estic acostumant. Però benvingut a bord!

Kanan va rodar i es va posar dempeus ràpidament. Va veure que Skelly d'alguna manera havia arribat davant, clarament amb molt dolor però incapaç de descansar. L'home de menor alçada estava assegut en l'escala de la porta esquerra oberta, amb el braç dret embolicat al voltant del riell de suport mentre que la seva altra mà rebuscava en la seva bossa. Un moment després, Skelly va llançar una petita bomba de tub per la porta.

Els lliscants terrestres estacionats del costat esquerre del carrer van esclatar en un infern que va il·luminar la zona, bolcant-los. L'ona expansiva va agafar la part posterior del Viatge-suau, inclinant l'autobús flotant a mig camí cap al seu costat dret mentre corria cap a una intersecció. Kanan es va aferrar al pal de suport mentre Hera hàbilment recuperava el control, usant l'impuls per portar el vehicle per un carrer lateral.

Skelly només va somriure, mostrant unes dents trencades i ennegrides. Va buscar de nou en la seva bossa.

—Pots fer que deixi de fer això? —va exclamar Hera.

—Amb gust —va dir Kanan. Va anar al seu costat, i va arrabassar la bossa sota Skelly.

—Eh! —va dir Skelly, estirant-se per aconseguir-la... i gairebé caient per la porta oberta.

Kanan el va agafar i immediatament ho va lamentar.

—Hauria de...

Abans que pogués acabar, el foc blàster va destrossar les finestres del costat esquerre. Kanan es va ajupir, tractant de protegir-se el cap dels fragments voladors. A través de la porta oberta, va poder veure d'on venien les ràfegues, un dels transports de reconeixement, emboscat en un carrer lateral. Un segon més tard les finestres de la dreta van explotar amb foc procedent de la direcció oposada.

—Estem en una galeria de tir! —va cridar Kanan. Havien de sortir d'aquí... però això significava esbrinar on estaven. Penjant-se la bossa sobre l'espatlla, va treure l'arma i va grimpar damunt d'un dels seients.

Era gairebé impossible, en veure que el món passava rabent en la foscor. Okadiah mai havia fet funcionar el sistema de navegació del vehicle: Qui ho necessitava, per fer viatges d'anada i tornada al bar? Però Kanan va buscar desesperat qualsevol element recognoscible.

—Allà! —Van passar l'estranya forma de l'edifici Plaça Finestra del Món de Transcept, il·luminada per dins i per fora com sempre—. Gira a la dreta —va cridar Kanan—. Per la vella autopista dels miners. Anem cap als Pous!

El Viatge-suau es va trontollar. Hera va reduir amb prou feines la velocitat del vehicle... i no obstant això d'alguna manera va donar la volta fàcilment per la rampa d'entrada. L'antiga via elevada tenia el benefici de l'accés limitat, ara, en lloc de passar pels carrers laterals amb artillers imperials, estaven passant edificis i teulades a banda i banda. Estaven voltats, cert... però ja hi havia molt poc tràfic corrent per l'autopista, i Hera va augmentar l'acceleració. Kanan va sortir del seient i va córrer cap a la part posterior.

Va veure que els transports de reconeixement els perseguien per darrere. Es va llevar la bossa de Skelly de l'espatlla. Dins hi havia prop d'una dotzena de dispositius explosius improvisats. Ara que havien sortit fora del tràfic, les probabilitats de fer amb ells més que danys aleatoris a la propietat eren millors. Va cridar a Skelly, que seguia en el mig de l'autobús.

—Com faig per activar-les?

—Endolla els cables i dóna'ls amb tot!

Traient un cilindre no gaire més gran que un got de licor, Kanan ràpidament va unir els dos cables solts que li penjaven. Mirant cap enrere, va apuntar. El va llançar per la finestra posterior i va veure com el prenia el deixant, impulsant-lo cap als imperials que s'aproximaven.

El foc va brollar davant el transport de reconeixement de més endavant. Sota ell, l'estructura de l'autopista, ja ressentida per anys de terratrèmols, es va sacsejar violentament. El primer transport es va donar la volta tractant d'evitar l'explosió, llançant als soldats d'assalt que anaven fora... però això va ser millor per a ells, quan un darrere l'altre els vehicles que venien per darrere van xocar contra ell.

—Tres per un! —va cridar Kanan, agitant el puny.

—Tenim problemes més grans! —va cridar Skelly.

Kanan va mirar endavant, sobresaltat. No esperava que la ruta estigués buidada tot el camí, però estaven a quilòmetres d'una altra rampa d'accés.

—Encara no hauria d'haver-hi ningú enfront de nosaltres!

Però abans que pogués córrer cap endavant per mirar, una llum va cremar fora de les finestres a esquerra i dreta, encegant-lo. Sentint una sobtada onada de calor, es va adonar que no eren reflectors inundant de llum l'autobús flotant, ni petites armes de foc dels imperials. Un gemec agut va passar per sobre dels seus caps.

—És això...

—TIE! —va cridar Hera.

El caça estel·lar va passar disparat sobre ells, una bombeta blanca intercalada entre ales hexagonals negres. Kanan va mirar enrere per veure les llums bessones dels seus motors iònics retrocedint en la distància... només per sentir que el món tornava a moure's quan un segon caça, amb la trajectòria de vol anivellada en forma perpendicular a la carretera, va començar a metrallar-los des de dalt.

Hera inclinà violentament el Viatge-suau, fent caure als seus passatgers. No hi havia cap protecció contra l'atac dels TIEs... excepte la mateixa autopista. Malgrat l'objecció dels motors del Viatge-suau, Hera va inclinar noranta graus l'autobús flotant, movent-se no pel camí superficial sinó més aviat pel mur de retenció esquerre de la carretera elevada. El TIE, que havia estat apuntant baix en el seu recorregut, va trobar que el seu canó destrossava el duracret en lloc del seu objectiu.

Hera va torçar el Viatge-suau per anivellar-ho una altra vegada. El TIE va xisclar per damunt i va començar fer un llaç... i ara tornava el primer atacant, pujant per l'autopista cap a ells. Aquesta vegada, Hera va colpejar els frens, enviant l'autobús flotant en una virolla... i va començar a córrer en l'altra direcció. La maniobra va escurçar la distància amb el TIE que els havia estat seguint de tal manera que els seus trets van passar inofensius per amunt.

Kanan es va posar dempeus ràpidament. Hera era la millor pilot que mai havia vist, aconseguint fer coses que ell mai havia imaginat que fossin possibles amb el Viatge-suau. Però això no podia continuar... especialment no com estaven ara corrent cap als transports de reconeixement, apilats i en flames. Alguna cosa calia fer.

Kanan va córrer cap a la part davantera del vehicle. Patinant fins a detenir-se, es capbussà al pis a la dreta als peus de Hera.

—Què creus que estàs fent? —va preguntar Hera, desconcertada.

Kanan va aconseguir una mica més allà dels seus peus, sota el seient del conductor.

—Aquesta cosa solia volar, recordes? —Va deixar anar d'una tirada un paquet marró amb tires... l'antic paracaigudes de l’Okadiah.

—Vas a escapar saltant?

—Gens d’això! —Posant-se dempeus, Kanan va mirar el sostre, en el mig de la nau—. Talla l'acceleració. Quan et doni el senyal, accelera! —Mirà cap enrere—. Skelly! Necessitaré la teva ajuda!

—Genial! —Skelly el va mirar cansat—. Necessitaré medicació. —Va dir, però es va posar dempeus.

En el sostre al centre exacte del vehicle estava la sortida d'emergència del sostre, no era res dolent en un planeta propens als terratrèmols i lliscaments de fang. Quan Skelly ho va aconseguir, Kanan feia equilibri en el respatller d'un seient, tractant d'obrir l’escotilla oxidada.

—Necessito que vinguis aquí i em sostinguis!

Quan Kanan va emergir en el sostre, el segon caça TIE estava corrent al llarg de la longitud de la carretera. No hi havia cap bona oportunitat de simplement tirar-li una bomba, ho sabia. El vent li va embutxacar de ple quan es va posar dempeus. Skelly s'havia encaixat en el buit darrere de Kanan i l’aferrava per la part posterior del cinturó. Kanan s’enfrontava a un TIE, que corria cap a ell amb els làsers llestos per disparar mentre que ell no tenia cap arma en absolut.

Però tenia un pla.

—Hera, ara!

Darrere, Skelly va repetir el crit a Hera. Ella va trepitjar l'accelerador... just al mateix temps que Kanan activava el paracaigudes. Sense estar unit a res, el paracaigudes va embutxacar tot el vent i es va disparar cap enrere en l'aire... obrint-se en tota la seva envergadura en la ruta del caça TIE. El caça va girar a la dreta, només per trobar cordes i lona enganxades al seu panell solar d'estribord. Embullat, desequilibrat i encegat, el distret pilot del caça estel·lar no va veure la torre de microones en el seu camí.

—Whoa! —va dir Kanan, gairebé perdent el peu quan la nau va explotar espectacularment. Un menys. Però encara quedava l'altre, va veure mentre es tornava per mirar cap endavant. I entre l'autobús flotant i el caça TIE, Kanan va veure la fumejant pila que havien estat els transports de reconeixement. El seu treball brut d'abans jeia davant d’ells, ara com una barrera... i si Hera intentava un altre gir de 180 graus, temia que ell sortiria volant. Pitjor encara, hi havia soldats d'assalt en la calçada de l'autopista, supervivents del xoc. El foc d'armes lleugeres centellejava... i anaven corrent cap a ell!

—Tira'm cap a dins!

Skelly no estava en condicions de moure a Kanan enlloc. Però es va deixar anar de l'obertura del sostre, caient cap a l'interior de l'autobús flotant, fent que Kanan ensopegués enrere cap al forat. Agafant-se, va lluitar per donar-se la volta i baixar les cames per l’escotilla.

Va escoltar alguna cosa des de baix.

—Hera diu que t'agafis!

Kanan, a mig camí per l’escotilla i amb ambdues mans en el sostre, va parpellejar.

—Hera, què estàs...?

Abans que pogués acabar la frase, l'autobús flotant va passar disparat a través dels soldats d'assalt en el paviment elevat davant d'ells, tirant a diversos al costat. Segur que l'autobús flotant xocaria amb les restes fumejants, Kanan es va protegir el rostre amb el braç.

... i va sentir un enorme impacte sota ell quan l'autobús flotant va colpejar l'obstacle. El va colpejar i passant per damunt, els dolls dels seus repulsors van usar les restes com una rampa improvisada. El Viatge-suau es va llançar cap a l'aire... i va cobrar vida plenament, els seus antics motors van recordar el que alguna vegada havien estat capaços de fer.

Hera havia fet volar el vehicle! Davant l'atònita sorpresa de Kanan... i sens dubte també del pilot de TIE supervivent, que es va desviar per evitar una col·lisió, només per xocar de forma catastròfica contra una xemeneia.

El Viatge-suau va romandre elevat, sortint de l'autopista elevada i passant sobre les teulades. Kanan no podia creure el que veien els seus ulls. Ficant-se per l'obertura del sostre, va aterrar bruscament i va córrer cap a Hera.

—Aquesta cosa no ha volat en anys!

—Has de parlar-li de la manera correcta —va dir ella, somrient.

—Pensava que jo era un bon pilot. Però tu... ets increïble.

—Gràcies. Però probablement hauríem d'anar a algun lloc.

Kanan va parpellejar.

—Oh, sí. —Va assenyalar—. De tornada al sud. Els Pous, prop de la cantina.

Ella el va mirar amb preocupació.

—No podem simplement anar a qualsevol lloc. Tenen satèl·lits. Trobaran aquesta cosa. Haurem de trobar un lloc on desfer-nos d'ella.

—Això —la va tranquil·litzar Kanan—, no serà un problema.

 Següent