Tarkin (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

ZERO DEFECTES

Amb les armes recarregades i l'interior tan ordenat com era possible, l’Agulla Carronya esperava instruccions sobre quan desenganxar i cap a on fer el salt hiperespacial. Des del seient de copilot, Teller, de nou amb les seves botes i pantalons militars, va mirar a Salikk mentre aquest realitzava una revisió prevol de sistemes i instrumental. El gotal va acostar la mà a la computadora de navegació però es va detenir, vacil·lant.

—Algun problema? —va preguntar Teller.

Salikk mantenia la mirada fixa en una pantalla d'estatus.

—Probablement no sigui res, però...

Teller es va redreçar en el seient.

—Probablement no sigui res, però he notat un dolor intens en el braç esquerre... Probablement no sigui res, però últimament la meva núvia està molt distant... —va sacsejar el cap—. Sempre que sento aquesta frase.

—És la capacitat del combustible —li va tallar Salikk—. Hi ha factorització en les cel·les que vam aconseguir a Phindar. Alguna cosa no encaixa.

—Aquest phindià ens va estafar! —va exclamar Teller—. No m'estranya que es mostrés tan complaent.

Salikk va balancejar el seu cap de dues banyes.

—No és això.

Teller es va inclinar sobre el tauler.

—Per ventura no et vas adonar que encara no teníem el dipòsit ple quan ens desenganxem del buc cisterna?

El gotal seguia sacsejant el cap.

—Ho vaig revisar... almenys crec que ho vaig fer. Però encara que se'm passés per alt algun detall, aquesta divergència no té sentit.

—Havíem d'escapar del raig tractor...

—No.

Teller va mirar a Artoz, que estava assegut en silenci en el seient de l'oficial de comunicacions, mirant-los a tots dos.

—Alguna idea?

El mon cal va reflexionar un moment, donant copets amb les seves mans palmípedes sobre el tauler de comandaments.

—El motivador d’hiperimpulsió pot estar danyat. Podríem intentar recalibrar els relés de sincronització.

Salikk va esbufegar.

—Probablement no sigui res —estava acostant la mà al tauler quan Teller li va dir que esperés i va cridar per l’escotilla destruïda a Cala, que estava a la sala de reunions.

—Hauries de tornar a posar-te el vestit de protecció —li va dir Teller al koorivar quan va entrar per la coberta posterior.

Cala se’l va quedar mirant.

—Vols causar-me una sobredosi de radiació, és això? Has decidit que sóc prescindible.

—Calma't —va dir Teller—. Solament necessito que vagis al moll de combustible i facis unes proves a les cel·les que vam comprar a Phindar. Les reconeixeràs perquè són Wiborg Jenssen, porten el logo del buc cisterna... una espècie de triple S.

Cala va deixar caure les espatlles en senyal de derrota.

—Què se suposa que haig de buscar?

—Amb sort, una cel·la buida o defectuosa —va dir Artoz.

Cala arrufà el gest.

—Aquest phindià ens va estafar!

—Esperem que no —va dir Teller, deslligant-se de l’arnés del seient i posant-se dret—. Anem, t'ajudaré a posar-te el vestit.

Les escotilles congelades i les rescloses d'aire avariades els van obligar a seguir una ruta enrevessada fins al celler de combustible. Una vegada aïllat dins del vestit de protecció, Cala va desaparèixer a l'altre costat de la resclosa d'aire i Teller va tornar a la cabina de comandament, on va trobar a Anora asseguda en la cadira del copilot.

—Què passa? —va preguntar ella, en un to més exigent que intrigat.

—Probablement no sigui res —va començar a dir, però es va interrompre. Després d'activar el comunicador intern de la nau, va dir—. Cala, estàs dins?

—Les estic revisant. Els indicadors de nivell semblen correctes.

Teller s'havia girat cap a Anora quan Cala va afegir:

—Espera, espera. El sensor ha trobat una. La cel·la sembla buida.

—Una del phindiaà?

—Té el logo.

—Pots treure-la?

Cala va contestar amb una llarga maledicció.

—Et vaig dir que hauríem d'haver portat un droide.

—Ho sé, però pensa en els maldecaps que li donaria a Salikk —Teller li va dedicar un somriure al gotal—. Però no ho vam fer i tu ets la nostra millor basa. El transportador del repulsor segueix aquí?

—Just on el vaig deixar després de preparar la bomba parany.

—Fes que el transportador tregui la cel·la —va dir Artoz cap al receptor d'àudio—, i que la transfereixi al moll de descontaminació perquè la unitat de diagnòstic pugui fer-li un cop d'ull.

—Fer-li un cop d'ull per a què? —va dir Cala—. El sensor diu que està buida.

—Necessitem obrir-la —va dir Teller.

—T'has tornat boig? —va bordar Cala—. I si hi ha una bomba dins?

Teller va intentar restar importància a aquella possibilitat.

—Aquestes coses solament les fem nosaltres. A més, per això ho farà la unitat de diagnòstic. Primer l'escanejarà.

—És l'última vegada que em poso aquest vestit —va dir Cala.

—Tracte fet. La propera vegada l'hi ordenaré a Anora.

Un gest d'aquesta li va mostrar el que pensava sobre aquest tema.

Una altra, maledicció de Cala va trencar un llarg silenci.

—No està buida.

Teller va intercanviar una sèrie de mirades inquietes amb Salikk i Artoz.

—Què hi ha dins?

Tots miraven l'altaveu del centre de comandament, com si el koorivar estigués allà, a la sala.

—Una espècie de dispositiu —va informar Cala finalment—. Una cosa que no havia vist mai.

—Molt bé —va dir Artoz, intentant que la seva ressonant veu sonés calmada—. Que la unitat de diagnòstic filmi el dispositiu i després introdueixi la imatge a la biblioteca de la nau.

Cala va exhalar sonorament.

—Espera.

El comunicador de la nau va tornar a quedar en silenci i Teller es va passar la mà per la cara.

—Probablement no sigui... —va començar a dir Anora, però Teller la va fer callar.

—Maleïda sigui, Teller, és un rastrejador imperial! —va dir el koorivar—. La base de dades ho descriu com un rastrejador parallum,... una espècie de transmissor subespacial que analitza les ordres de la computadora de navegació de la nau.

Salikk es va tornar per mirar als altres, amb els ulls com a plats per l'estupefacció.

—Tarkin no solament sap on estem sinó també on pensem anar. El que significa que estem essencialment atrapats. Tret que vulguis anar fins allà en subllum, que solament trigaríem —va mirar les lectures de la pantalla—, al voltant de cinquanta anys.

—Potser ja hàgim fet suficient —va dir Anora, tocant-se el seu crani ferit—. Podem deixar-ho aquí.

Teller va negar amb el cap.

—El que hem fet no és ni molt menys suficient.

Es va sentir la veu remota de Cala.

—Haig de desactivar-ho?

—No, no facis res encara —li va dir Teller—. Deixa-ho aquí i vine —va mirar al voltant de la cabina de comandament—. Pensem en això des de la perspectiva de Tarkin.

—Sí, per què no? —va dir Anora, clarament enfuriada.

—Tarkin sap que estem aquí —va dir Artoz—, i està convençut que sap quines són les nostres intencions.

—I amb raó —va dir Salikk.

—Sap que estem aquí —va dir Teller, pensant en veu alta—, però no ha vingut a per nosaltres —va mirar a Artoz—. Òbviament, espera a veure què introduïm en la computadora de navegació per poder atrapar-nos allà.

—Perquè ell, Vader o qui sigui, potser tota la Marina Imperial, puguin atrapar-nos —va dir el mon cal—. Sens dubte estan calculant tots els possibles punts de sortida de salt hiperespacial en aquest sistema.

Teller va assentir.

—Que deuen ser dotzenes.

—Mentrestant —va dir Salikk—, la marina està desplegant naus en tots els sistemes en els quals Tarkin creu que podem aparèixer.

Anora va deixar de mirar-se les mans i va aixecar el cap.

—Hi ha alguna manera d'introduir coordenades falses, en la computadora de navegació?

Salikk va negar amb el cap.

—No mentre el rastrejador estigui activat.

Es van quedar tots callats un instant i finalment Teller va dir:

—Ara mateix solament necessitem guanyar una mica de temps, veritat? Així que, suposem que li donem a Tarkin les coordenades de salt a un sistema estel·lar molt atrafegat.

Anora va arrufar les seves fines celles, que van dibuixar una V.

—No entenc de què ens servirà això, tret que creguis que podem ocultar-nos en un embús.

—Li donem les coordenades —va dir Teller—, però no fem el salt.

—Vols dir...?

—Ens ocupem que ho faci un altre.

***

Alçat orgullosament en la passarel·la del pont de comandament elevat del destructor estel·lar Executrix, Tarkin se sentia més a casa del que s'havia sentit en anys. Aquella nau de guerra, un tità de classe Imperial en forma de falca, acabava d'arribar al Sistema Obroa-skai després d'un salt des de Lantillies, després que Tarkin descobrís que l’Agulla Carronya s'havia posat en marxa. La vista panoràmica pels finestrals trapezoidals del moll del pont abastava pràcticament totes les naus que componien la força d'assalt. Al lluny, col·locats sobre una zona d'estels radiants, suraven tres interdictors, un Detainer CC-2200, un model més modern de fragata CC-7700 i, recentment sortit d'un moll profund del Sistema Corellià i encara sense provar, un Immobilitzador 418. Els primers dos, fortament blindats, tenien proes descendents i unes projeccions laterals voluminoses en forma d'ala en les quals hi havia quartets de projectors de pous de gravetat. L’Immobilitzador, per contra, tenia quatre projectors hemisfèrics en la part posterior del casc punxegut de la nau. Desplegats a mig camí entre els interdictors i l’Executrix hi havia fragates, piquets i canoneres. El piquet del centre transportava a Vader, Crest (ascendit per Vader a tinent) i unes dues dotzenes de soldats d'assalt. Era un escamot d'abordatge, en l'improbable cas que poguessin recuperar l’Agulla Carronya sense combatre, o com a mínim inutilitzar-la sense haver de reduir-la a enderrocs.

Una holotaula situada a estribord i sota la passarel·la de comandament elevada mostrava un cronòmetre tridimensional en el qual es veia un compte enrere en temps estàndard fins al moment d'arribada estimada de l’Agulla Carronya. Com etzibaven, els dissidents havien fet saltar la nau des de la seva ubicació original fins al remot Sistema Thustra i, després de passar diverses hores allà, li havien demanat a la computadora de navegació que tracés un rumb fins a Obroa-skai. El temps d'arribada estimada es basava en la suposició que l’Agulla Carronya hauria saltat a velocitat llum en aquell moment o poc després, i en la velocitat a la qual l’hiperimpulsor podia transportar-la. Una arribada abans d'hora faria que la nau revertís a l'espai real en zones més profundes del sistema, on hi havia apostades altres naus de guerra imperials, inclòs el Goliat, per interceptar-la. Un rastrejador més sofisticat hauria permès que Tarkin seguís la trajectòria de la corbeta per l’hiperespai gràcies als transmissors subespacials fil-S, però l'esquadró de soldats d'assalt destinat al buc cisterna de Phindar solament va poder trobar un senzill dispositiu que es comunicava amb la computadora de navegació de la nau.

Un especialista assegut davant la pantalla en el pou de dades davanter va cridar l'atenció de Tarkin.

—Senyor, la presa ha d'arribar en T menys cent vint.

Tarkin va inclinar el micròfon del seu auricular cap a la boca i va obrir la xarxa de batalla amb l'oficial d'enllaç de la força d'assalt, a bord de la fragata CC-7700.

—Els projectors s'estan recarregant al màxim, Governador Tarkin —va dir el comandant—. El camp s'iniciarà i es desactivarà, per intentar evitar arrossegar altres embarcacions des de l’hiperespai. Encara que hauria d'advertir que pot ser inevitable, vist l'elevat tràfic d'aquest sistema.

—Entenc, comandant —va dir Tarkin—. De totes maneres, ordeni als seus tècnics que siguin assenyats.

—Ho faré, senyor, però el reglatge de potència dels pous de gravetat ve dictat, fins a cert punt, per la velocitat relativa de la nau objectiu i, bé, senyor, per ser-li sincer, hi ha poques tan ràpides com l’Agulla Carronya.

Tarkin es va pessigar el llavi inferior i va reflexionar. L'ideal seria que els sistemes locals haguessin estat avisats que Obroa-skai s'havia declarat zona restringida, però el comandament naval s'havia oposat a difondre l'avís per por d'alertar als dissidents. Ell tenia motius per estar preocupat: principalment la qüestió de per què els dissidents feien aquell salt cap a Obroa-skai, que mancava d'objectiu imperial algun i era cèlebre principalment pels seus centres mèdics i biblioteques.

—T menys trenta i comptant —va anunciar l'especialista del pou de dades.

Tarkin va anar cap al final de la passarel·la i va mirar fixament al trio d’interdictors. Va creuar els braços enfront del pit i va fer el compte enrere en silenci, encara que l'especialista estava fent el mateix per l'auricular de la seva orella dreta.

El compte havia arribat a T menys cinc quan Tarkin va trontollar cap endavant i va estar a punt de caure. Tement una altra sacsejada, va obrir els braços i això li va evitar estavellar-se de cap contra el finestral més proper. Van començar a udolar alarmes per tot el pont de comandament, sobtadament fent trontolls, mentre la nau gegantina grunyia i tornava a donar una altra bandada cap als llunyans interdictors. Esforçant-se per mantenir-se dret, Tarkin entrellucà les fragates i piquets a mitja distància, que avançaven gairebé com si estiguessin accelerant.

—Comandant —va cridar pel micròfon dels seus auriculars—, el camp és massa potent!

—Estem en això, senyor —va dir el comandant, també a crits—. És l’Immobilitzador. Les resistències de sobre-voltatge no han pogut evitar que els sistemes gravitacionals entrin en alerta...

La connexió pel comunicador es va tallar.

Prop dels interdictors van començar a aparèixer naus on abans solament hi havia espai replet d'estrelles. Tarkin es va tornar cap al moll davanter i va anar donant tombs fins al pou de dades per examinar la vista ampliada d'una de les pantalles. El primer a sortir de l’hiperespai va ser un vaixell de càrrega YT-1000 antiquat amb forma de plat, al que van seguir dos transports angulosos i un luxós iot espacial. Després va sorgir un altre vaixell de càrrega, seguit de dos transports de passatgers.

De sobte, va sentir com si li empenyessin cap al fons del pont. Amb el camp d'interdicció neutralitzat, les naus que havien quedat atrapades en la teranyina invisible començaven a donar tombs. Dues d'elles van xocar i van desaparèixer de la vista. L'ampliació de la pantalla va mostrar els centelleigs dels motors subllum d'altres naus, però aquestes amb prou feines van poder escapar o corregir els seus tombs quan el camp es va reactivar i va tornar a atrapar-les. Tarkin va obrir les cames per intentar mantenir l'equilibri i va posar cara de sorpresa en tornar-se cap als finestrals. A babord, una nau enorme que semblava més una criatura que un artefacte manufacturat, s’inclinà, passant al costat del Detainer CC-2200 abans de fer un gir sobre si mateixa que va fer que la seva superfície dorsal travessés la proa inclinada de l’interdictor.

—Un creuer estel·lar mon cal! —va dir una veu en la seva oïda, prou alt per poder sentit entre l’ensordidor aldarull d'alarmes—. El creuer de luxe Vista Estel·lar sortint de Corsin. Porta unes deu mil persones a bord!

Al lluny va brillar una breu explosió intensa com una nova, prou feroç per fer-li parpellejar i veure estrelles que no existien. Quan va poder veure a través del finestral tacat per la detonació, es va adonar que la popa de l'orgànica nau de passatgers havia desaparegut i l’interdictor hi havia virat noranta graus des de la seva posició inicial per culpa d'un impacte. Al cap d'un instant uns bots salvavides tipus càpsules i esbarts de càpsules de salvament esfèriques van començar a sortir del creuer estavellat.

—El Vista Estel·lar informa que està en una dificultat urgent —va dir l'especialista—. El capità de la nau sol·licita tota l'ajuda que puguem proporcionar-li.

Tarkin es va tornar cap als pous de dades però va parlar pel seu micròfon.

—Ordeni a les fragates que els auxiliïn. Doni instruccions als interdictors de desactivar el camp i porti'ns a una posició des de la qual puguem usar els rajos tractors per rescatar als bots salvavides.

De sobte la veu de Vader va començar a cridar en la seva oïda.

—On està la seva corbeta, governador? No apareix en cap dels nostres escàners. La veu?

Tarkin va córrer cap a la vora de la passarel·la i va assenyalar a un dels suboficials asseguts.

—Han localitzat a l’Agulla Carronya?

L'especialista es va girar cap a ell.

—Ni rastre de la corbeta, senyor. Podria estar en manera oculta?

Tarkin va serrar els llavis i va negar amb el cap.

—Ni tan sols un dispositiu d’ocultament podria impedir la seva detecció en un camp d'interdicció.

Un segon especialista es va dirigir a ell.

—Senyor, el comandant de la força d'assalt desitja saber si vol que els interdictors reactivin el camp. Alguns dels transports estan intentant escapar.

Tarkin va obrir la boca per respondre però Vader va dir:

—Vull que atrapin a totes aquestes naus. Retinguin-les amb rajos tractors si és necessari, però no permetin que marxi cap.

Tarkin va assentir cap als suboficials.

—Retinguin aquestes embarcacions.

—I els bots salvavides, senyor? —va preguntar un.

—Ja ens ocuparem d'això quan puguem.

Una tercera especialista va intervenir.

—Senyor, una de les nostres fragates està rebent trets.

Tarkin va avançar per la passarel·la de comandament.

—En pantalla.

Va aparèixer una imatge borrosa d'un iot Lux-400 modificat, amb línies verdes de foc làser sorgint dels amagats canons laterals de la nau.

—Tenim la signatura transponedora d'aquesta embarcació? —va preguntar Tarkin.

—És l'Absent, senyor —va dir la tècnica—. Està en la llista de buscats de diversos sectors per contraban d'armes.

—Apunti cap a ella —va ordenar Tarkin.

L'especialista va transmetre l'ordre per radi i va aixecar la vista per mirar-lo.

—Els nostres artillers informen que tenen dificultats per trobar blancs clars per culpa dels bots salvavides i el camp d'enderrocs.

Tarkin treia fum pels queixals.

—Que els trobin i obrin foc!

Va desviar la seva atenció cap a les pantalles mentre les descàrregues de turbolàser de les torretes laterals del destructor trobaven al Lux-400 i aquest desapareixia en una fugaç bola de foc.

—L'Absent ha deixat d'estar en les llistes de buscats, senyor. Baixes col·laterals mínimes.

Tarkin va anar per la passarel·la fins al pou de dades principal.

—Han confinat a la resta de naus?

—No aniran enlloc, senyor. I el piquet de Lord Vader s'està acostant al grup. Segueix sense haver-hi rastre de l’Agulla Carronya.

—Els sensors indiquen que alguna nau hi hagi saltat a velocitat llum?

—Cap, senyor. Tampoc hi ha proves de radiació Cronau... encara que el camp d'interdicció ho dificulta considerablement.

Tarkin va sacsejar el cap, estupefacte. Els segrestadors havien canviat de plans a l'últim moment? O algú els havia avisat?

—El rastrejador segueix transmetent?

El tècnic va examinar diversos instruments.

—No hi ha senyal del rastrejador, senyor. Res.

Així que ho havien descobert. Però quan?

Tarkin va seguir avançant fins que estava a poca distància dels finestrals, a un pas del caos de l'altre costat. La veu de Vader va interrompre la seva introspecció.

—Quina nau ha aparegut primer?

—El vaixell de càrrega YT-1000 —va dir Tarkin.

—Doncs començarem per aquesta, ja que és la que va arribar en el temps més semblat a l’estimat per a l’Agulla Carronya.

—Començarem el què, Lord Vader?

—El fet que la corbeta no hagi aparegut no respon a un canvi sobtat de plans, governador. Els dissidents estan intentant confondre'ns i jo vull registrar totes les naus atrapades fins que tinguem respostes.

Tarkin va veure que el piquet accelerava, Vader tenia pressa per anar cap a aquella antigalla immobilitzada, ignorant el casc en flames del creuer de passatgers i els bots salvavides i càpsules de salvament que hi havia pertot arreu.

Tarkin va deixar que la seva vista es gargotegés, els estels i les naus van perdre definició. Els seus pensaments van tornar a l'altiplà i les lliçons que allà havia après. De vegades, sobretot quan portaven diversos dies sense provar mos, malgrat els seus irreprotxables esforços per caçar, una presa fugissera els causava tal desesperació que acabaven oblidant com d'important que era pensar com ella. Vader tenia raó, els dissidents no havien canviat de plans en l'últim moment, coneixien el parany que els estaven preparant. Com els animals que entenen que són més febles durant una fugida i paren esment als advertiments d'altres animals. Fugint per les seves vides, detecten olors en el vent, aguditzen els seus sentits, podent sentir i veure als seus perseguidors des de molt lluny. Aprofiten al màxim el seu major coneixement del territori. Les sabanes i les zones selvàtiques de l'altiplà s'agitaven quan Jova i la seva banda s'acostaven, perquè eren intrusos i normalment els intrusos no portaven res de bo.

Malgrat el seu odi i frustració, Tarkin respectava als dissidents per la seva intel·ligència, encara que era evident que el seu pla havia comptat amb l'ajuda d'imperials. Uns aliats que estaven fent el que podien per evitar la recuperació de l’Agulla Carronya.

Tarkin havia perdut la noció del temps que portava enfront dels finestrals quan la ira de Vader li va fer tornar al present.

—Pugin el vaixell de càrrega a bord de l’Executrix per a una inspecció minuciosa. Retinguin a la tripulació fins que hagi acabat d'interrogar-los a tots.

 Següent