Un nou clarejar (LII)

Anterior

Capítol 52

El Comandant Chamas va aparèixer en holograma, parlant a la tripulació de comandament de la Recol·lectora.

—La seva connexió al Control de Detonació està activada, Comte Vídian. Les lectures mostren deu minuts fins que les últimes càrregues estiguin implantades.

—Ja veig. —Vídian ja estava veient els progressos en l'últim lloc d'injecció—. Les demores causades per aquest neci transport no van ser fatals.

Encara estava molest davant el fracàs dels caces de l'Ultimàtum a detenir al renegat, però l'aterratge forçós de la nau en la Recol·lectora no li havia costat molt. Els infiltrats s'havien escapolit al voltant dels seus soldats d'assalt, però ell havia apagat la línia de tramvia. Havien danyat la zona de la refineria, cert... però tenia moltes altres naus recol·lectores en camí.

Mirà a l'holograma.

—On està Sloane?

—La capitana es troba... indisposada. —Chamas semblava agitat.

—Es perdrà l'espectacle.

—Requereix vostè assistència contra...

—No. Recol·lectora fora. —Vídian va tallar la transmissió, i Chamas va desaparèixer. El cyborg mai havia tingut cap ús per a l'home i no volia parlar amb ell res més del necessari. No ara, al seu moment d'èxit.

Els sons de foc blàster venien des del passadís meridional, un dels tres portals en la planta baixa que portava al centre de comandament. Vídian es va canviar a la transmissió d'una càmera de seguretat del passadís i no va veure res inusual en absolut, només els seus soldats d'assalt fent guàrdia. Però alguna cosa estava malament amb la imatge. Estava congelada, els soldats detinguts a mig moviment com estàtues... fins i tot mentre els sentinelles a l'habitació amb Vídian estaven disparant per la porta sud. Ells veien alguna cosa que ell no podia.

—Baixin les portes de seguretat en el nivell del pis de comandament!

Unes barreres pesades van descendir lentament dels marcs de les portes en les tres grans entrades. Encara disparant a qualsevol que estigués en el passadís, un dels soldats d'assalt va carregar per l'entrada, movent-se per passar-la abans que la porta se segellés. Però un tret de blàster li va donar a meitat d'un pas i va caure de costat. L'enorme porta va baixar sobre la clavícula del soldat. Es va detenir allà, deixant un espai de mig metre d'altura entre la part inferior de la porta i el pis sota.

Vídian va sentir cessar el foc blàster. L'obertura era massa petita perquè l'atacant l'explotés fàcilment, qualsevol qui fos. Va comprovar una altra vegada la transmissió de la càmera. Encara mostrava als guàrdies parats immòbils, i la porta seguia oberta en la imatge.

—Algú ha estat interferint amb el que puc veure.

Un so indicador va sorgir de la seva consola de comandament. Un moment crític havia passat: L'últim conjunt de càrregues de baràdium estava sent carregat a la torre de perforació per al descens a l'interior profund de Cynda. No podia permetre's més distraccions. No hi havia portes blindades en les entrades al nivell superior de la seva estança, però podria col·locar als seus sentinelles restants allà. A la seva ordre, els soldats d'assalt van pujar corrent per les escales a les passarel·les. Això deixava una sola ruta a l'habitació, pel qual podria acabar amb el seu veritable enemic d'una vegada per sempre.

Es va tornar a la consola de comando, donant l'esquena a la porta principal. Això seria un assumpte simple.

 

***

Kanan estava fent guàrdia enmig dels cossos dels soldats d'assalt caiguts. Havia arribat abans que Hera, com esperava, però no hi havia cap bona manera de passar d'amagatotis als soldats d'assalt en estat d'alerta. Ara hi havia almenys una forma d'entrar a les estances de Vídian... per a un d'ells.

—Preparada?

Mirant als soldats caiguts, Zaluna es va estremir.

—No ho sé.

—Sabies que hauries de fer això sola, veritat? No podem colar-nos els dos.

—No vaig creure que arribaríem tan lluny. —Zaluna va retornar el seu aparell a la bossa. Van haver d'enganyar a les càmeres de vigilància en el seu acostament, com al Dipòsit Calcoraan, però el truc no funcionava tan bé quan algú estava en l'escena. Ara no hi havia forma d'evitar-ho—. Estàs segur que no vols un tutorial sobre com infiltrar-te en els sistemes de comunicacions imperials?

—Ho faria si pogués —va dir Kanan. Podia sentir més tropes que corrien a la sala, buscant-los—. Se'ns ha acabat el temps.

—Succeeix.

Els soldats d'assalt estaven acostant-se. Kanan es va agenollar, protegint la porta davant d'ella.

—Sento que hagis de fer això, Zaluna. Tu mai vas demanar res d'això.

—Tu tampoc —va dir ella, ajustant-se la bossa—. Ets una persona decent, Kanan, no importa el que tractes de mostrar al món. Segueix sent així.

Amb una diligent salutació, Zaluna es va posar de quatre grapes i va treure el cap per sota de la porta blindada apuntalada pel cos del desafortunat soldat d'assalt. Mirà cap a enrere i va murmurar:

—Tots cyborgs, tot el temps. Serà igual que evadir les càmeres.

Després es va escórrer per sota de la porta.

 

L'habitació era terriblement gran, amb un munt de consoles de computadora pertot arreu. Més llocs per amagar-se. Zaluna es va arrossegar darrere d'una. Els assistents cibernètics de Vídian estaven aquí i allà, però la seva ment semblava estar en el seu treball.

Zaluna es va moure silenciosament d'una estació de treball a una altra, amb l'esperança que les oïdes artificials a la sala no sentissin les seves articulacions cruixint ni el seu cor palpitant. És com obrir-me camí pel pis d'aquella cantina l'altre dia, es va dir. No ho era, però pensar-ho l'ajudava.

Finalment, va trobar una consola prop de la paret oriental que semblava tenir una connexió al sistema de comunicacions... i un agradable petit racó darrere, on ella podria connectar-se i enviar el seu avís.

Amb el text n’hi hauria prou. Ella l’havia preescrit durant el viatge amb tramvia: «Gent de Gorse, vigileu amb...». Ho enviaria i esperaria el millor.

Era a punt de connectar-se al port quan una veu va venir des de dalt.

—I aquí està el nostre rosegador.

Agafada per l'esquena de la camisa, Zaluna va ser arrossegada cap amunt i fora. En ser girada, va veure la lluna per les finestres. Va veure soldats d'assalt corrent pels graons metàl·lics de la planta principal. I ara mirava directament als terribles ulls del Comte Vídian.

Ell va sacsejar violentament a la dona. La seva bossa es va obrir, vessant el blàster i tots els seus dispositius. Vídian va estudiar els instruments.

—Així que van portar un hacker. Sabia que hi havia algú més. —Amb l'altra mà en el coll de Zaluna, la va tornar a portar cara a cara amb ell—. Si saps de càmeres de vigilància, hauries d'haver recordat una cosa més: No sempre saps on estan.

Es va tornar i la va llançar a l'altre costat de l'habitació.

 

***

Enmig de disparar contra els soldats d'assalt que s'acostaven a la porta, Kanan va escoltar el crit de la Zaluna.

El gambit havia fallat. Kanan va disparar una vegada i una altra, llançant als seus últims atacants a la coberta. Enfundant el blàster, va tornar cap a la porta. Havia caigut més des que Zaluna havia passat per sota, els servos seguien pressionant, tractant en va de passar a través de l'obstacle cuirassat.

Kanan va posar les mans en la part inferior de la porta blindada i va empènyer cap amunt. Els seus músculs van protestar, lluitant contra la pesada porta i el mecanisme que la sostenia en el seu lloc. El metall va gemegar, i després alguna cosa va cruixir. Va aixecar la porta mig metre des d'on havia estat... fins a on no pujava més. Era suficient. Va lliscar les cames per sota i va rodar, fins i tot mentre la porta començava a moure's una altra vegada.

Redreçant-se, va veure al comte movent-se a l'aguait cap al cos immòbil de Zaluna. Kanan es va posar dempeus.

—Vídian!

Un soldat d'assalt va carregar cap a Kanan des del costat esquerre de la porta, amb el blàster aixecat. Kanan es va moure com un raig, agafant el rifle pel canó i empenyent. El soldat va ensopegar cap enrere, cosa que li va permetre arrabassar-li l'arma. Un altre soldat va venir cap a ell, des d'enrere. Kanan va girar sobre si mateix, colpejant el costat del casc del seu atacant amb l'arma.

Vídian va carregar. Kanan va donar la volta al rifle del soldat d'assalt. Tres trets de blàster es van estavellar a frec de roba contra el cos de Vídian, socarrimant-li la túnica. Kanan sabia que això no el detindria... però havia d'apartar a l'home de Zaluna. Vídian va carregar, agafant el canó del rifle blàster. El va arrencar i el va aixafar amb les seves mans de metall.

—De pressa —va dir el comte, impertorbable—. Haig de complir un horari.

Kanan va moure la mà a la pistolera abans de canviar d'idea. Havia après una mica de la seva primera baralla. En canvi, es capbussà al costat mentre Vídian es llançava, colpejant el terra prou per tornar a saltar... cap a l'esquena de Vídian.

Enfuriat, Vídian li va llançar unes urpades que van estripar la roba de Kanan. Clavant els talons en els malucs de metall del cyborg, Kanan va embolicar els braços al voltant de la part posterior del coll de Vídian i es va aferrar com si la seva vida depengués d'això.

 

***

Hera va saltar de passadís en passadís, evitant els grups de soldats d'assalt. Eren nombrosos en aquest extrem de la Recol·lectora... i pel que sembla havien fet molt exercici per la infiltració anterior dels seus amics.

Sí, Kanan ha estat aquí, va pensar, mirant al voltant de la cantonada als cossos dels soldats atordits. Altres soldats d'assalt estaven atenent als seus companys i ajudant a defensar els seus llocs. Ella no podria seguir el camí que havia pres Kanan.

Obrint un portal que s'apartava de la sala principal, va entrar a una àrea d'emmagatzematge d'equips... i vehicles de càrrega, tots desatesos. Fins i tot hi havia diversos carros flotants com el qual Kanan utilitzava a Cynda.

Un muntacàrregues motoritzat va captar la seva atenció. Un vehicle repulsor de treball pesat, prou estret com per moure's pels passadissos... amb una cabina que oferia algun grau de protecció dels atacants que tingués enfronti.

Hera va somriure. Conduir equips de càrrega era el treball de Kanan, però li mostraria el que ella podia fer.

 

***

Zaluna va despertar a un malson. El so li va arribar primer... Vídian ensopegant per aquí, xocant l'esquena contra consoles i parets mentre intentava desfer-se de Kanan. Uns horribles esgarips sortien dels altaveus de Vídian quan els circuits electrònics intentaven expressar la seva fúria animal.

I no obstant això Kanan seguia movent-se, canviant el seu agafador cada vegada que Vídian era a punt de deixar-li-ho anar. D'una clau de cap, als braços al voltant de les espatlles del cyborg, a una clau de cap una altra vegada, l'home més jove es retorçava en resposta a cada moviment del comte.

Zaluna es va obligar a asseure's. La cama li feia un mal horrible on hi havia aterrat... però els únics soldats d'assalt aquí estaven en el terra. Els assistents cibernètics de Vídian s'arremolinaven prop de les parets, mirant com el parell feia estralls al seu espai de treball. Vídian va passar trontollant-se amb Kanan una altra vegada, gairebé trepitjant-la. Ella va rodar...

... i va veure la seva pistola, en el pis on l'havia deixat caure. Ara Vídian tenia un agafador en el turmell esquerre de Kanan, va veure ella. Havia d'ajudar al seu amic. Zaluna es capbussà cap al blàster i es va aixecar per fer front al comte.

—Zal, no! —Va cridar Kanan.

Vídian va escombrar cap endavant, deixant anar la presa d’en Kanan i aconseguint el blàster. Ella va tractar de disparar... però ara ell havia agafat el canó. Va prémer el gallet. Zaluna va veure un centelleig més brillant que el llampec quan el paquet d'energia del blàster es va descarregar en els seus rostres. Va caure d'esquena... i no va veure res més.

 

El centelleig va disminuir. Kanan, que havia recordat el que succeïa quan els trets de blàster colpejaven a Vídian, havia saltat per allunyar-se un instant abans que ocorregués el centelleig. Quan els seus ulls es van ajustar a la llum, Kanan va veure a Zaluna esvaïda.

—No!

Vídian es va trontollar, sostenint-se la cara entre les mans. Kanan conjecturà ràpidament que l'home havia sobreestimat la seva capacitat per resistir atacs d'energia. Les sagetes de blàster eren una cosa; els paquets d'energia explotant a frec de roba eren una altra cosa. Kanan va passar corrent pel seu costat fins al costat de Zaluna. La dona encara respirava, va veure, però la seva cara estava cremada.

Igual que, veia ara, la de Vídian. Recuperat, el cyborg s'havia llevat les mans de la cara. La seva cobertura facial de sintepell estava socarrimada i fosa, revelant a l'home de metall de sota. Es va redreçar i va mirar a baix al parell.

—Això acaba ara, pistoler. Desenfunda la teva arma.

Kanan era a punt de fer-ho... quan va sentir una cosa més, foc blàster fent ressò en l'enorme càmera. No podia determinar d'on provenia. Mirant al seu voltant, Vídian va actuar com si ell tampoc pogués adonar-se... ni pogués identificar l'horripilant grinyol que ho acompanyava.

Llavors tothom ho va veure, un enorme muntacàrregues flotant estava forçant el pas a través d'una de les portes superiors en la passarel·la superior. Dos desventurats soldats d'assalt ja havien estat recollits pels seus enormes braços... i un tercer, agafat per sorpresa, va caure enrere sobre la barana fins al pis del centre de comandament.

El vehicle va seguir endavant, trencant la barrera de la passarel·la. Vídian, sorprès davant la nova arribada des de dalt, es capbussà al costat... fins i tot mentre Kanan es movia per protegir a Zaluna. Amb un estrèpit ensordidor, el muntacàrregues i els soldats que sostenia van colpejar el pis entre els infiltrats i Vídian. Els braços d'elevació es van sacsejar violentament, un gairebé pataquejant els barbs del comte.

Hera va sortir de la cabina. Vídian la va mirar amb sorpresa.

—Tu!

—Aquest és el truc amb les càmeres de vigilància, comte. No pots veure-les a totes alhora. —Va treure els seus blàsters.

Vídian va començar a obrir-se pas cap a ella entre la pila d'enderrocs.

—Hauries d'haver intentat atropellar-me. Saps que els teus blàsters no poden ferir-me.

—No, però això podria. —Hera es va donar volta i va apuntar cadascun cap a una finestra diferent—. Aquests finestrals no tenen escut magnètic... i aquests blàsters estan posats a plena potència. Puc descomprimir tot aquest compartiment. Si fas qualsevol moviment contra els meus amics, o tractes de donar l'ordre de detonació... tindràs tota una nova direcció!

Vídian va respondre amb un esbufec digital.

—I a qui de nosaltres creus que li aniria millor en tal eventualitat? —Va anar fins a una consola i va subjectar la mà esquerra a ella—. Jo no aniré enlloc. I la meva respiració ja està millorada. —Va bellugar el cap i va deixar escapar una riallada electrònica—. Però trobo el que has dit molt més interessant. Per fi hem arribat a això. Desitgen salvar la lluna, Cynda. —Mirà al seu voltant als treballadors i als pocs soldats d'assalt que es movien, recuperant-se i aixecant les armes—. Diguin-me per a qui treballen, ara!

—Treballo per a tothom. El poble de Gorse. El poble de la galàxia!

Vídian va semblar sorprès. Després es va petar de riure.

—Crec que aquí tenim una agitadora!

—Si destrueixes la lluna, destruiràs el thorilide —va cridar Hera—. L'Emperador no ho tolerarà!

—No estiguis tan segura —va dir Vídian—. Sóc més intel·ligent del que creus. —Es va tornar per enfrontar la consola—. Vaig a fer això. I després vaig a esbrinar qui són realment. I l'Imperi destruirà a tots els que siguin importants per a vostès.

Kanan li va fulminar amb la mirada.

—Arribes una mica tard per a això.

—I el seu temps s'acaba. Quatre minuts per a la finestra de detonació òptima. —Li va somriure a Kanan—. Volen que esperem tots junts?

 Següent