Capítol 27
Hera va recuperar l'alè quan va arribar al terrat del tercer
pis. Els edificis a l'altre costat del bulevard de la planta de Llum de lluna
no eren alts, però tots tenien escales o algun altre tipus de sortida
d'emergència. Tothom estava acostumat als terratrèmols a Gorse. Això era una
altra història.
Des d'un lloc ocult, va mirar sorpresa cap avall al carrer.
La nau imperial encara cremava a baix, destruïda per algú al que havien ferit.
Era una cosa que Hera esperava veure algun dia, una cosa que ella sempre havia
cregut que anava a venir. Encara que no tan aviat i no d'aquesta manera. No
estava segura de què havia impulsat a Skelly a fer-ho, però sens dubte ell
havia estat l'únic responsable, basada en el que Kanan havia vist.
Hera no havia volgut quedar-se a nivell del terra després de
l'explosió. El carrer semblava una zona de guerra, i l'intent d'assassinat
segur que anava a embogir als imperials. Però ella havia ajudat amb la cerca i
rescat tant com es va atrevir, i havia de buscar la millor forma de sortir del
veïnat acordonat per la seguretat. De totes maneres, només Kanan tenia algun
tipus de permís per romandre en el lloc, i estava allà, tractant d'alliberar a
la gent. Que fes això la feia pensar bé d'ell. Anava en contra del motlle de
despreocupat en el qual semblava voler encaixar.
En veritat, ella encara estava atordida de moment a la
fàbrica quan Gord Grallik havia vist l'enregistrament de Vídian matant a la
seva esposa. Ell era un típic tipus dur de seguretat, no obstant això, havia
observat l'assassinat com si el seu món s'enfonsés al voltant seu. Recordar-ho
encara li retorçava el cor.
Però això no va ser el pitjor, ho va comprendre ara quan va
mirar a baix cap al carrer. Vídian, socarrimat però aparentment intacte, estava
sent tret de l'escena pel seu escorta quan Gord va aparèixer en la porta. El
besalisk va córrer enmig de les brases ardents només per ser detingut pels
soldats d'assalt. No podia escoltar-ho en aquesta distància, però ell els
apel·lava, pregant-los. Que arrestessin a Vídian, suposava. Un ajudant de Llum
de lluna va lliurar a Gord un quadern de dades: Hera va assumir que eren les
imatges de la càmera de seguretat. El frenètic besalisk l'hi va mostrar a un
soldat darrere l'altre, però no el van deixar passar.
Hera no volia mirar... no hi havia res en absolut que ella
pogués fer. No aquí, no ara. Però es va obligar a si mateixa. Gord va intentar
seguir a Vídian de totes maneres, només per ser agafat pels soldats. Van fer
falta quatre d'ells per frenar al cap de seguretat de pesades espatlles, un per
a cada braç.
Després el van copejar. Això era la justícia en l'Imperi.
Quan els soldats d'assalt es van separar, Hera va veure a
Gord arrossegant-se cap a la porta de Llum de lluna. Ella va parpellejar per
apartar una llàgrima de ràbia. Sí, havia de veure aquestes coses, per recordar
pel que estava lluitant.
Hera va entretancar els ulls per veure on havia anat Vídian
a través de la foscor fumejant. Els va veure a ell i a Sloane discutint
intensament, dirigint-se entre una fila de soldats d'assalt que els
flanquejaven en el camí cap a...
No, a Kanan no li
agradarà.
—Estàs bromejant? —Havent acabat la seva cerca i havent-se
unit a Hera en el terrat, Kanan va mirar cap avall al lloc buit al carrer—. No
m’ho puc creure. Ens van robar l'autobús flotant!
—Crec que en diuen requisar per assumptes oficials —va dir
Hera, ajupida en la vora del terrat i assenyalant cap a l'est. Kanan va veure
el contorn de l'autobús flotant allunyant-se pel carrer.
—Estic segura que es dirigeixen a l’espaiport imperial
buscant un altre transbordador.
Kanan va arrufar les celles.
—Sí, bé, espera fins que trobin que la porta del bany està
embussada. —Es va sacsejar les cendres humides de la túnica. Havia trobat a
Drakka atrapat darrere de la seva unitat congeladora; alliberar-ho li havia
pres llargs minuts. Llavors el cuiner havia sortit fet una fúria, decidit a
donar-li als imperials la seva opinió sobre el seu negoci destruït. Kanan podia
veure des de la seva posició que la conversa no anava molt bé, però ell tenia
els seus propis problemes—. L’espaiport està a Terra Alta. —Era a deu
quilòmetres d'allà.
—Jo estic més interessada a sortir d'aquí —va dir Hera,
aixecant-se—. Hi ha hagut un atemptat contra un enviat de l'Emperador... tots
són sospitosos. Hem de sortir d'aquest veïnat abans que aparegui la meitat de
l'Imperi! Tal vegada per aquests carrerons al sud?
—És l'autobús de l’Okadiah —va dir Kanan—. Aquest és el problema de fer amics, no
ho va dir: Ells feien impossible ser
veritablement lliure.
Va tornar a mirar a l'altre costat del Bulevard Trencat, que
ara era un terme més descriptiu de l'habitual, i va veure a un pesat camió
flotant gris sortint del moll de càrrega de Llum de lluna.
—Ep, espera —va dir, agafant el canell de Hera abans que
pogués anar-se’n—. Crec que podem resoldre tots dos problemes alhora.
Va assenyalar al vehicle.
—Això està ple de thorilide refinat. —Pel que sembla, ni tan
sols la violació de propietat, assassinat i sabotatge podien detenir la
producció de thorilide: Cada sis minuts un altre dels transports partia de la
planta—. Es dirigeix...
—... directe a l’espaiport imperial —va dir Hera—. Ho vaig
veure en el meu reconeixement d'ahir.
Els seus ulls es van trobar, i un batec del cor més tard van
sortir corrent per les teulades. Hera era tan ràpida com àgil, esquivant
obstacles i saltant sobre una bretxa després d'una altra. De tant en tant,
mirava cap enrere per veure si Kanan li seguia el ritme.
—Estic bé —va dir ell, mantenint-se un parell de passos per
darrere—. Tracto de no topar amb el teu cul.
Ella va somriure i va saltar la bretxa següent. Ell la va
seguir.
En arribar al final de la fila de pisos, van trobar una
porta i van baixar corrent per l'escala. Recuperant l'alè en la porta, es van
detenir a temps per veure al camió flotant avançant pel carrer cap a ells. Un
soldat d'assalt va fer passar al vehicle i el seu droide xofer daurat.
Tan aviat com el soldat d'assalt va girar el cap, Kanan i
Hera van córrer cap al camió que s'acostava. Kanan va saltar a l'estrep del
costat del passatger.
—Ho sento —va dir el droide—. No es permeten passatgers en
el...
Hera, que ara penjava fora de l'altra porta, va accionar un
interruptor en el coll del droide, apagant-lo. Kanan es va ficar ràpidament en
la cabina, va agafar els controls, i es va ajupir. El vehicle va traçar una
àmplia corba a l'esquerra passant l'últim punt de control de soldats d'assalt;
el sentinella mai va veure a la dona penjant fora. Hàbilment, Hera va obrir la
porta i va apartar d'un cop al robot.
—Prefereixo conduir jo —va dir ella, aconseguint els
controls—. No és res contra tu.
Kanan va tancar la porta del passatger i va estirar les
cames.
—Amor, pots portar-me a qualsevol lloc. —Mirà enrere al
desastre en què s'havia convertit Ciutat Tremolor—. Sempre que sigui lluny
d'aquí!
Hera havia estat amb
prou feines més loquaç que el droide desactivat, va pensar Kanan. No havia
dit res sobre el que havia succeït en la planta abans que trobés la Lal.
Ell no coneixia bé al marit de la Lal, a part de què tenia
mal geni i una gran col·lecció de blàsters. I una altra cosa més.
—Aquest tipus vivia per la Lal —va dir.
—Em vaig adonar. Va ser dur.
En veure-la, Kanan va pensar que això havia de ser una
subestimació.
—Bé, has esbrinat res sobre Vídian. És el mal enllaunat.
—Ser dolent no et deté en l'Imperi. T'ajuda. —Ella va
sospirar—. Aquesta vegada ni tan sols vaig poder acostar-m’hi... però crec que
vaig trobar el que vaig venir a esbrinar a Gorse. El secret de l'eficàcia de
Denetrius Vídian és l'assassinat.
—I on et porta això?
—A cap part on no estigués abans. I tot el que vaig poder
trobar sobre Tharsa va ser que havia visitat el lloc un parell de vegades fa
molt temps. No vaig poder trobar res més. Primer va aparèixer Gord, llavors
tots van començar a córrer buscant a Skelly. —Guiant al camió flotant al
voltant d'una cantonada, va sospirar—. No sé el que pensa Skelly que pot
aconseguir amb això. Aquestes accions de canó fluix[1]...
no et portaran enlloc.
—I a on estàs tractant d'anar tu? —La va mirar intensament—.
Vaig pensar que anaves a abandonar-me després de fer la teva petita incursió. I
acabes de dir que la teva gran missió està complerta. Però aquí estàs.
Ella va posar els ulls en blanc.
—T'estic ajudant a recuperar el teu autobús flotant.
—Justa la fusta. —Kanan va riure.
—No, no, és el menys que puc fer —va dir Hera—. Estaves
disposat a entrar, a buscar-me. Innecessari... i gairebé un problema per a tu.
Però ho agraeixo.
—Bé, ets l'única persona en aquest planeta per la qual
m'arriscaria així. —Això havia de dir-li
alguna cosa, va pensar ell.
—No estic segura que ho cregui. Vas tornar per aquest cuiner
besalisk... i Okadiah em va explicar a l'autobús que el vas salvar de Vídian.
—Ella va somriure—. Fins i tot vas salvar a Skelly en la cantina.
Ell va aixecar les mans.
—Ep, tots cometem errors!
—Bé, ja veurem —va dir ella i ho va deixar en això. A Kanan
li va agradar la mirada que va veure d'ella. Li deia que havia arribat a pensar
que valia la pena observar-lo.
Mirant als edificis que passaven rabent, Kanan va riure.
—Tot el que es gasta en el thorilide, tota la seguretat, i
aquí nosaltres acabem d’emportar-nos un camió ple.
—L’estem portant directe on ha d'anar —va dir ella—. I no és
com si poguéssim trobar a qui vendre-li-ho.
Kanan va bellugar el cap.
—Saps, ni tan sols sé per a què serveixen aquestes deixalles.
—El thorilide? —va preguntar Hera—. S'utilitza en l'absorció
de xoc d'estat sòlid granular. Ho usen en els Destructors Estel·lars per
mantenir les torretes turbolàser en el seu lloc després de disparar.
—Una altra vegada canons fluixos! I es fan tants problemes
per això?
Els ulls de Hera es van engrandir quan ho va considerar.
—Un Destructor Estel·lar requereix l'ús de setze milions de
components individuals, vint-i-set mil dels quals només es produeixen en un
únic sistema, com Gorse. —Ho va mirar, amb el rostre animat per la passió—. Per
això és que l'Emperador necessita un Imperi, Kanan. És com un cuc espacial,
l'única funció del qual és sobreviure. Ha de consumir, consumir i consumir.
—Comences a sonar com Skelly.
—Ell no està del tot equivocat —va dir ella, guiant al camió
flotant a Terra Alta—. Però definitivament no està del tot bé.
***
Skelly havia portat la motojet sobre les teulades per
arribar a Terra Alta, volant a baixa altura sobre la seva superfície per evitar
qualsevol rastreig del tràfic aeri. Amb la major part de l'atenció imperial a
portar vehicles policials a Ciutat Tremolor, Skelly havia endevinat que
s'estaria prestant relativament poca atenció als camps d'aterratge. Així i tot,
sabia que no podia simplement passar volant amb la moto sobre el mur de
contenció. I era poc inclinat a desmuntar, perquè cada pas que donava fora de
la moto li causava dolor.
Però ara, en la foscor de l'extrem oriental del complex, la
seva experiència en subvertir barricades en la guerra li va servir de nou.
Havia vist durant els vols a Cynda que el terreny en Terra Alta tenia unes
profundes rases de drenatge que conduïen al costat més baix del complex. Va ser
allà, per fora de la paret en la foscor, que va trobar un embornal prou gran
com per donar cabuda tant a ell com a la motojet. Els barrots que tancaven la
canonada no van ser rival per a la varietat d'explosius que portava en la
motxilla. Li va semblar divertit que les mateixes tècniques que havia utilitzat
en mineria a Cynda per a l'Imperi ara ho estaven fent entrar a la seva base.
Algunes explosions apagades després, estava encorbat
dolorosament baix contra la columna de la motojet, deixant-la portar-los, a ell
i a la seva motxilla, de venjança a través del túnel. A l'interior del complex,
va continuar volant el vehicle a baixa altitud a través dels canals de drenatge
que separaven les zones d'aterratge. Aquí totes les llums apuntaven cap amunt;
si algú s'hagués pres la molèstia de mirar cap avall, la vista del seu cap
apuntant de la terra i navegant suaument li hauria cridat l'atenció.
Però ningú el va veure. Ara, a l'ombra de la torre de
control de l’espaiport, va esperar, tractant-se el rostre inflat amb benes de
la farmaciola. Observava l'àrea d'arribada de transports de terra, on cada pocs
minuts un altre transport flotant conduït per droides apareixia portant
thorilide pels transports imperials a l'espera.
Era aquest espaiport,
va pensar. L'últim pas abans que la
bellesa de Cynda, aixafada i refinada, partís cap al Dipòsit Calcoraan i la
distribució a dements projectes de construcció naval de tot l'Imperi. Veure-ho
l’emmalaltia.
El temps va passar. Per un minut, es va preocupar d'haver
fet l'aposta equivocada. Havia assumit que Vídian, després d'haver perdut un
vehicle fora del món, vindria aquí a continuació. Però aviat la porta es va
obrir per permetre l'entrada de... l'autobús flotant de l’Okadiah?
Skelly va parpellejar quan ho va veure. Què estava fent
aquí? Llavors va veure sortir un grup de soldats d'assalt, seguits per Vídian i
la capitana imperial. No era d'estranyar que ell hagués arribat abans, va pensar.
Faria falta un pilot genial per fer que el Viatge-suau vencés a una persona
determinada en una motojet.
Va sentir a les seves costelles moure's dolorosament quan es
va arraulir contra la paret exterior de la torre de control. Ara Skelly
funcionava a pura adrenalina... la seva pròpia i les injeccions estimulants de
la farmaciola. Però no es desanimava.
Havia errat amb Vídian abans. No ho tornaria a fer.
[1]Traducció literal de loose
cannon, que es tradueix més normalment com a bala perduda o tir a l'aire, ho
deixo així perquè funcioni la referència que es fa més endavant. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada