Un nou clarejar (LIV)

Anterior

Capítol 54

Els havia succeït igual als Jedi, recordava Kanan. En resposta a alguna ordre de l'Emperador, els soldats clon havien eliminat la preuada força de combat de la República. Havia estat un dia fosc... el més fosc, per molt, en la vida del jove Caleb Dume. Kanan Jarrus generalment evitava pensar en això.

Però veure als soldats d'assalt tornar-se contra el seu cap: Era alhora sorprenent i deliciós. Fins i tot si els imperials també estaven apuntant amb les seves armes contra Kanan i els seus amics. Més soldats van aixecar-se per obrir la porta principal, amb el que el nombre total de guàrdies d'armadura blanca va pujar a una dotzena.

Pujada damunt del muntacàrregues, Kanan va veure que Hera no sabia què pensar. Però era impossible confondre la reacció de Vídian a la capitana hologràfica.

—Aquest és un acte temerari, Sloane. Ha perdut el cap?

—Està sota arrest per múltiples violacions al codi legal imperial. Falsificació de testimoniatge a l'Emperador. Especulació sense el permís de l'Emperador. Incompliment de fe amb l'Emperador. Intent de danyar o destruir actius estratègics considerats vitals per...

—L'Emperador —va acabar Vídian, amb ira creixent—. S'atreveix a invocar el seu nom? —Va assenyalar a Kanan—. Aquests... anarquistes li han enverinat la ment en contra meva. Són partidaris de Gorse, tractant d'obstaculitzar el nostre projecte. —Va tornar a mirar a la lluna per les finestres—. Un projecte que ha de continuar!

—Oblidi-ho, Vídian —va dir Sloane—. No destruirà res avui.

Kanan amb prou feines podia contenir la seva resposta. El seu gambit havia funcionat, després de tot.

Vídian va mirar com el parell de soldats d'assalt s'acostava a ell, com si estigués decidint què fer.

—No ho crec —va dir. Mirà a un parell dels seus assistents cibernètics—. Restaurin l'enllaç amb Control de Detonació.

Sloane li va etzibar:

—Ja hem desconnectat...

—No han desconnectat res. Les torres d'injecció, els sistemes logístics... vostès només les van instal·lar. Els meus treballadors les van fabricar... i els meus treballadors poden recuperar el control per a mi en qualsevol moment.

—Si així és com ho vol —va dir Sloane—. S'estén una sentència de mort a tots els treballadors en el pont de la Recol·lectora. Soldats d'assalt, foc!

Els soldats d'assalt van executar la seva ordre, i cap a diversos dels ajudants de Vídian, immediatament, a frec de roba. Vídian va cridar alguna cosa, però Kanan no ho va escoltar. El foc blàster cremava pertot arreu, es va tirar a la coberta. Ficant-se darrere de les restes destrossades de la cabina del muntacàrregues, va veure a Zaluna. Es veia malferida, el seu rostre era un desastre cremat.

Hem de sortir d'aquí. Mirà cap enrere per veure a Hera baixant del muntacàrregues cap al terra, esquivant trets mentre ho feia. Tot al seu voltant, els droides i ajudants de Vídian queien.

Amb el blàster a la mà, Kanan va considerar unir-se a ells abans de tornar a pensar-s’ho. Per ser un home adult, si encara hi havia un home en aquest cos, Vídian havia aconseguit una ràbia sobrehumana. Qualsevol que fos la font d'energia que accionava les extremitats de l'home, encara no s'havia esgotat. Sacsejant-se el tret de blàster d'un soldat d'assalt, Vídian es va llançar cap al seu atacant, aixafant a les seves mans el casc de l'home. Un crit horrible després, Vídian estava sobre un altre soldat d'assalt.

Kanan va veure un portal recentment obert a un costat. Hera va proporcionar foc de cobertura mentre Kanan aixecava el cos de la Zaluna. Va córrer cap a la sortida i la va deixar fora de la porta.

—Espera aquí —va dir.

—És... broma? —va murmurar ella.

—Ho sento. —Kanan es va tornar cap a l'habitació.

Hera, fins i tot enmig del caos, recordava el que més havien de fer.

—La consola de comunicacions va cridar —ella, assenyalant més enllà de l'última refrega. Va saltar de darrere del muntacàrregues, fins i tot mentre Kanan venia des de l'altre costat.

Vídian ja estava allà.

L'últim soldat d'assalt ja havia caigut, Kanan es va adonar massa tard. Fins a l'últim, els treballadors de Vídian també havien caigut... només més baixes en el lloc de treball en la màquina del comte. Només ell, Hera i Vídian quedaven amb vida aquí. I Vídian acabava d'acabar de pressionar una sèrie de tecles.

—Enllaç amb Control de Detonació restaurat —va dir Vídian—. Amb una mica més d'un minut de marge.

Era la mateixa veu presumida i satisfeta de si mateixa que sempre havien sentit de Vídian... però l'home mateix havia canviat molt. La seva túnica estava feta esquinçalls; la seva pell artificial i nas havien estat arrencades i socarrades en la seva cara, deixant només una màscara de plata carbonitzada. Saltaven espurnes de les seves articulacions mecàniques. No obstant això, seguia alçat. Es va tornar cap a Kanan i Hera.

—No sé el que li han dit a Sloane. Però una vegada que l'Emperador vegi els meus resultats, no importarà.

—Els teus resultats? —Va cridar Hera—. Destrucció i genocidi!

Vídian va esbufegar.

—Ho estan fent malament, saben. Mai arribaran enlloc contra l'Imperi. Són massa indisciplinats, massa desorganitzats.

—Anem a aprendre —va dir Hera, brandant la seva arma—. La gent els detindrà. Els detindrem.

—Ja hem tingut aquesta baralla abans, nosaltres tres. No tenen res que pugui fer-me mal.

—Tal vegada jo tingui alguna cosa. —Kanan es va palpar la funda en la cama esquerra, on estava ocult el seu sabre de llum.

—Ximpleries —va dir Vídian, agitant la mà amb desdeny—. Si tinguessis alguna cosa, ja ho hauries usat. Correcte?

Hera va mirar inquisitivament a Kanan mentre Vídian es tornava cap a la consola. Kanan va començar a agafar la seva arma secreta, però després es va detenir. Alguna cosa, en algun lloc li va dir: No, això no. Ara no.

Encara no.

—Oblida-ho, twi’lek —va dir el cyborg, aconseguint la consola—. Ell no té el que es necessita per detenir-me.

—Però jo sí —va dir la capitana Sloane, l'holograma va tornar a aparèixer en un parpelleig. La seva expressió era de gel, els seus ulls escletxes—. Control d'artilleria de l'Ultimàtum, apuntin a la torre de transmissió i obrin foc.

Ara Kanan es va moure. Es va moure de la forma en què els seus instints li van dir que ho fes. Es capbussà no cap a Vídian, sinó cap a Hera, derrocant-la, fins i tot mentre una de les finestres darrere del comte s'il·luminava com cent sols.

Si va haver-hi algun so, Kanan no ho va sentir. Només va haver-hi llum, moviment, i calor quan la Recol·lectora es va sacsejar violentament sota l'impacte de l’andanada turbolàser del Destructor Estel·lar. Apartant-se de Hera, els seus ulls van demorar el que semblava una eternitat a ajustar-se. Les llums s'havien apagat al centre de comandament, i Vídian es trontollava com algú atrapat en un huracà. Kanan va comprendre per què, mirant per les finestres. Ara, no era només l'Ultimàtum, sinó els caces TIE colpejant l'escut d'energia de la Recol·lectora. La nau seguia en una sola peça, de moment, però cada cop sobre l'escut sacsejava bojament tot l'interior.

D'alguna manera Vídian havia tornat d’arribar fins a la consola. Kanan estava llest per anar darrere d'ell, encara agitat, però aquesta vegada va ser Hera la que li va agafar, mantenint-lo prop del pis. Va veure la raó. La superestructura de la Recol·lectora estava aguantant, però la torre de transmissió, visible a través dels finestrals de l'habitació, s'havia fet trossos sota un cop directe de l'Ultimàtum en l'escut.

Sloane havia ordenat el tret, es va adonar Kanan. I els seus artillers havien fet el seu treball.

Amb la seva oportunitat de destruir Cynda esvaïda, Vídian udolà i es va tornar. Va córrer cap enrere a través de l'entrada principal, sense parar esment a Kanan i Hera. Trobant el seu blàster a prop en el terra, Kanan es va aixecar per seguir a Vídian.

Darrere d'ell, Hera va cridar.

—Kanan, no! —Ell va mirar enrere. Ella encara estava posant-se de genolls prop de la porta a la qual havia arrossegat a Zaluna, sota la passarel·la que s'havia danyat abans—. Hem d'arribar a una...

El temps es va detenir per a Kanan. I després va començar una altra vegada, lentament.

Ho va veure tot. Va veure el bombarder TIE fora, llançant el seu torpede contra l'escut d'energia de la Recol·lectora. Va veure el pont agitant-se violentament, en resposta. Va veure la pesada passarel·la de duracer, ja afeblida per l'entrada del muntacàrregues de Hera, deixar-se anar dels seus amarris. La va veure caure cap a Hera. Hera... s'hi havia adonat però no estava en posició per sortir fora del camí.

Va reconèixer els obstacles entre ells... els enderrocs i els cossos, jaient enmig de la ruta més ràpida. Sense pensar-ho, els va apartar amb la ment, buidant un camí. Cap barrera li separava de Hera.

I es va moure. Es va moure més ràpid que quan havia salvat a Yelkin, més ràpid del que recordava haver-se mogut en anys. Tot amb l'esperança d'agafar-la i capbussar-se per sota de la porta.

Excepte que el temps també es va moure més ràpid... més ràpid que les seves esperances. Va arribar massa tard, igual que havia arribat massa tard per salvar a la Mestra Billaba. La Força havia arribat massa tard per a molts aquell dia. Però ara estava amb ell, quan es va lliscar al terra al costat de Hera. Hera, coneixent el perill en el qual estava va aixecar la mà com per espantar-lo cap a la seguretat. En canvi, Kanan va mirar cap amunt, agitant la mà...

... i suspenent la gegantesca passarel·la en l'aire, a centímetres dels caps de Hera i ell.

Ella la va mirar, estupefacta... i després a ell. Cohibit, Kanan va empènyer l'aire, apartant la massa a un costat. Va aterrar amb un espetec colossal.

La Recol·lectora es va estremir una altra vegada sota atac imperial. La vista de fora era una cosa d’una bellesa perversament meravellosa, va pensar ell, centelleigs de llum davant la lluna mentre els caces feien els seus atacs. Però tot empal·lidia davant la mirada que va veure aquí en la foscor, en els ulls de Hera.

—Però... —va començar a dir—. Però ets...

Amb un somriure irònic, Kanan li va posar el dit en la boca.

—Shh. No l'hi expliquis a ningú.

Ella li va mirar per un llarg moment de sorpresa abans de comprendre-ho... i un suau somriure va arribar al seu rostre. Va assentir amb el cap.

—Anem.                 

 Següent