Tarkin (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

PETJADES DE TREPITJADES

A la sala tàctica més reservada de l’Executrix, Tarkin va tancar la infinitat de programes oberts en la immensa holotaula d'anàlisi de combat i va introduir un codi imperial restringit que va fer que el projector es connectés amb l’HoloNet. Després es va sotmetre a diversos escàners biomètrics que li van permetre accedir a multitud de bases de dades republicanes i imperials situades a Coruscant. Havia donat ordres que no li molestessin, però va revisar que la porta estigués ben tancada i que les càmeres de seguretat de la sala tàctica estiguessin desactivades. Va fer que la il·luminació s'atenués, es va col·locar sobre un tamboret alt prop dels complexos controls de la taula i va deixar vagar els seus pensaments.

El destructor estel·lar estava a Obroa-skai, esperant ordres de Coruscant per canviar de destí. L'Emperador havia donat el comandament de la força d'assalt creada per capturar o destruir a l’Agulla Carronya al Vicealmirall Rancit. Solament unes hores abans, els dissidents havien atacat una instal·lació imperial de Nouane, un sistema satèl·lit de la Vora Interior. Per a Tarkin, l'elecció de l'objectiu per part dels dissidents li semblava tan il·lògica com si haguessin aparegut en el mateix Obroa-skai. Però amb el molt que s'estava reforçant la vigilància dels sistemes importants, potser la seva elecció solament reflectia que les seves opcions s'estaven reduint. A Nouane havien evitat que la nau segrestada causés danys greus i havien estat a punt d'atrapar-la. Qui havia sortit victoriós de tot allò havia estat Rancit, qui després d'un desmanegat procés de descart havia predit on colpejaria l’Agulla Carronya i havia enviat una flotilla abans que hi arribés. Ni l’ocultament els havia permès esquivar les ràfegues constants dels làsers de llarg abast. Pel que Tarkin havia entès, tenien bons motius per creure que l’Agulla Carronya havia sofert danys greus abans de fugir a l’hiperespai en l'últim moment. Els rumors deien que la missió d’en Rancit, que alguns consideraven un ascens, donava mostres de la decepció de l'Emperador amb Tarkin, però Vader li havia assegurat que l'Emperador solament volia alliberar-lo de part de la pressió. Tarkin anava a cedir momentàniament la cerca de la nau a uns altres per concentrar-se a dilucidar l'objectiu final dels dissidents.

I això estava fent.

Quan aguaitaven alguna presa en l'altiplà, Jova solia dir-li que un estudi minuciós de les seves petjades podia revelar no solament l'espècie de l'animal fugit sinó també les seves intencions.

Després d'introduir noves dades en el teclat de l’holotaula, va crear un marc obert sobre la taula i va donar instruccions a la computadora que convertís la seva veu en línies de text i les col·loqués en ordre. Després es va girar lleugerament cap al receptor d'àudio més proper.

—Accés a mòduls de naus de guerra, armament separatista i bloquejadors de senyals d’HoloNet, tots confiscats... ja fos a través de ferrovellers, organitzacions criminals o altres fonts —va dir—. Capacitat per utilitzar tecnologia separatista comprada o piratejada. Capacitat de transmetre holovídeos en temps real per l’HoloNet. I capacitat de crear i transmetre holovídeos falsos accedint a arxius públics d’HoloNet i altres mitjans. El coneixement de l'existència de les bases Bastió i Sentinella. El coneixement de la destinació del Tinent Thon en la base Bastió. El coneixement de l'existència de l’Agulla Carronya i la familiaritat amb els seus sofisticats sistemes. Una tripulació de viatgers espacials versats en els procediments imperials i coneixements de les instal·lacions imperials. Possible ajuda d'agents imperials amb accés a informació restringida.

Una a una les línies de text van anar apareixent en el marc i Tarkin les va estudiar una bona estona, amb el colze recolzat sobre el seu genoll esquerre i subjectant-se la barbeta amb una mà.

Els interrogatoris de Vader als tripulants de la Reticent no havien donat fruits, més enllà de l'infart del navegant sy mirthià. No obstant això, com una espècie de recompensa, el Senyor Fosc havia rebut una informació rellevant d'una de les seves fonts dins dels Crymorah. Un dels lloctinents de l'organització mafiosa assegurava haver negociat un tracte amb Faazah, el contrabandista Sugi de Murkhana, per subministrar-los cel·les de combustible que s'havien transportat al planeta poc abans que Tarkin i Vader hi arribessin. Allò en si no era cap sorpresa, tenint en compte que l'escala de l’Agulla Carronya en el buc cisterna de Phindar era prova suficient que els dissidents s’havien proveït abans d'escapolir-se amb la nau robada. El més sorprenent era que el tracte per les cel·les de combustible s'havia negociat a través d'un agent de Lantillies, que Tarkin sospitava que era el mateix humà que el capità de la Reticent havia identificat com el seu intermediari.

Knotts.

Tarkin va fer que la base de dades de l’HoloNet realitzés una cerca de Knotts i al cap d'uns instants l'holograma d'un humà canós amb una cara molt arrugada estava girant sobre el projector. Knotts tenia un aspecte esquerp que Tarkin associava als soldats veterans que havien viscut bastants tragèdies personals. Va guardar l’holoimatge, la va apartar a un costat de la taula i la va observar en silenci mentre les màquines brunzien, emetien xiuletades i refilaven al voltant.

El que va llegir en el concís resum que acompanyava a l’holoimatge confirmava que Knotts portava uns quinze anys vivint a Lantillies. Furgant una mica més, va poder trobar els documents d'allistament de Knotts, els seus registres fiscals republicans i imperials, la sentència del seu acord de divorci, fins i tot imatges del modest apartament que tenia a Lantillies. Natural del Nucli, s'havia traslladat a la Vora Exterior i s'havia establert com a intermediari, dedicant-se a posar en contacte a clients interessats en béns o serveis amb grups de viatgers espacials autònoms que podien satisfer aquests desitjos. Era una espècie de transportista i agent, i s’emportava el que a Tarkin li va semblar un considerable percentatge de crèdits en cada transacció.

Les bases de dades confidencials de Coruscant, que Tarkin no havia necessitat consultar des dels seus dies com a ajudant general en la Marina Republicana, proporcionaven un retrat més complet i commovedor de Knotts. Sí, durant quinze anys havia dirigit una empresa petita però profitosa en la Vora Exterior, però durant les Guerres Clon també havia exercit com a subcontractista per a Intel·ligència Republicana, responsable dels transports encoberts d'armes i altres subministraments a grups de la resistència que operaven en mons ocupats pels separatistes, un dels quals també tenia particular rellevància en el passat de Tarkin: la lluna d’Antar IV, en la Vora Mitjana.

Tarkin es va redreçar en el tamboret. El descobriment del passat secret de Knotts va fer aflorar el record de l'excitació que sentia en l'altiplà quan de sobte trobava un gir inesperat en el rastre d'una presa. La bèstia intentava despistar-lo? Havia trobat una nova amenaça? Volia revertir la situació fent marrada per ser ella qui li seguís?

Antar IV havia estat membre de la República gairebé des del seu naixement, però el moviment secessionista que va precedir a les Guerres Clon havia creat un cisma entre els gotal humanoides indígenes i havia propiciat la irrupció de grups terroristes alineats amb els separatistes. Recolzats per la República, els gotals lleials havien aconseguit conservar el poder fins a poc després de la Batalla de Geonosis, quan la lluna va caure en mans de forces separatistes i es va convertir, breument, en una de les casernes generals del Comte Dooku. Desenes de milions de refugiats gotals van fugir al seu món colònia, Atzerri, i en Antar IV els va substituir l'arribada de koorivars, gossams i altres espècies, els planetes de les quals s'havien unit a la CEI. En conseqüència, la lluna es va convertir en un batibull polític i va generar un dels primers grups de la resistència, format per koorivars i gotals unionistes als quals la República recolzava amb assessors tàctics i enviaments secrets d'armes i material. Encara que la resistència va aconseguir realitzar centenars d'actes de sabotatge amb èxit, la lluna va seguir en poder dels separatistes durant tota la guerra.

Tarkin va recordar les paraules del capità koorivar a Vader: «No tots érem separatistes».

Amb la mort de Dooku i els líders separatistes i el desmantellament de l'exèrcit droide, Antar IV, com a molts mons de les CEI, es va trobar molt ràpidament en el punt de mira de l'Imperi. Més concretament, en el punt de mira del Moff Tarkin, que havia rebut ordres imperials d'usar la lluna per donar exemple. No s'anaven a molestar a fer cap repatriació, no pensava perdre el temps separant els separatistes d'aquells combatents de la resistència i agents d'intel·ligència que confiaven a ser evacuats a un lloc segur.

El COMPNOR es va esforçar molt per encobrir que molts koorivars i gotals lleials havien caigut en aquells arrestos, execucions i massacres. Però els mitjans van acabar descobrint la història i durant un temps la massacre d’Antar es va convertir en un cas cèlebre en el Nucli... malgrat les sobtades desaparicions de molts dels éssers que es dedicaven a donar detalls sobre aquest tema. De fet, aquestes desaparicions van alimentar fins a tal punt la set de detalls del públic, que l'Emperador va decidir allunyar a Tarkin de la polèmica i destinar-lo a operacions de pau en les Extensions Occidentals. Finalment li va nomenar comandant de la base que s'ocupava del projecte d'estació de combat mòbil d'espai profund, reemplaçant al Vicealmirall Rancit, que va ser destinat a Intel·ligència Naval.

En pensar en aquella època, uns quatre anys abans, Tarkin va recordar el cas de dos periodistes de Coruscant que s'havien convertit en els més destacats dels nombrosíssims emprenyaments antiimperials. Una cerca ràpida en els arxius de l’HoloNet va donar amb els seus hologrames i Tarkin els va col·locar en la taula al costat del de Knotts. En la base de dades de Coruscant, va trobar informes de la intel·ligència local detallant les seves activitats.

Anora Fair, una humana atractiva de pell fosca i ulls blau grisenc, havia estat la més sorollosa i volàtil dels corresponsals de premsa del Nucli que havien investigat els esdeveniments d’Antar. Periodista ambiciosa, Fair ja havia cridat l'atenció per les seves incisives entrevistes a oficials imperials i les seves columnes d'opinió crítiques amb la política de l'Imperi i amb el propi Emperador. Els seus reportatges implacables sobre la massacre d’Antar havien cobrat vida amb recreacions hologràfiques d'arrestos i execucions, produïdes i dirigides per una femella zygerriana pèl-roja, anomenada Hask Taff, a qui molts experts proimperials havien definit com una «mestra de la manipulació de l’HoloNet».

Pel COMPNOR estava clar que ambdues sabien més del que seria normal, de no comptar amb l'ajuda d'alguna font infiltrada en intel·ligència, i les sospites en aquell moment s'havien centrat en un antic cap d'estació republicà anomenat Berch Teller.

La cerca d'arxius de Teller en l’HoloNet no va donar resultats, però una base de dades restringida li va mostrar una imatge d'una dècada abans d'un humà alt i prim de pèl negre amb celles espesses i un clotet en la barbeta. Tarkin va guardar l'holograma i el va col·locar al costat dels de l’Anora Fair i la Hask Taff, després va canviar d'opinió i va col·locar el de Teller al centre, amb Knotts (l'intermediari) a un costat i les dues periodistes a l'altre.

Tarkin va contemplar la formació i es va donar per satisfet. Amb cada nou joc de petjades, la pista començava a revelar els seus secrets.

L'historial de la xarxa d'intel·ligència sobre el Capità Teller mostrava una carrera llarga i distingida. Al principi de les Guerres Clon, havia participat en operacions encobertes en molts mons separatistes. Allò, no obstant això, no era res comparat amb el fet d'haver estat un dels oficials d'intel·ligències que li havia subministrat a Tarkin els plànols d'una ruta hiperespacial secreta cap a l'espai separatista després del seu rescat i fugida de la Ciutadella.

Teller i ell tenien un passat comú.

I això no era tot.

Destinat en Antar IV l'últim any de la guerra, el Capità Teller havia ajudat a entrenar i organitzar als partisans gotals i koorivars per convertir-los en grups de resistència armada. Aquests grups havien dut a terme assalts, havien destruït dipòsits d'armes i ports espacials, i en general havien estat un veritable emprenyament per al govern separatista. Adonant-se del que li esperava a Antar IV després de l'abrupta conclusió de la guerra, Teller havia sol·licitat als seus superiors de les agències d'intel·ligència que organitzessin l'evacuació dels seus principals agents abans que Tarkin apliqués la seva mà dura en la lluna. La intel·ligència republicana havia intentat ajudar-li amb documentació i transports, però el COMPNOR, per llavors en ple ascens en l'hegemonia imperial, s'havia negat a intervenir. Molts dels agents d’en Teller, malgrat la seva llarga lleialtat a la República, havien estat detinguts i executats.

A Tarkin l'ordre imperial d'usar la lluna per donar exemple li havia semblat perfectament lògica en aquell moment. No era amant de les represàlies, però no hi havia dubte que intentar separar amics d'enemics hauria permès escapar i ocultar-se a molts separatistes. Eliminar-los en massa d’Antar IV era preferible a haver de perseguir-los després per les regions remotes on poguessin trobar refugi. Allò amagava un missatge per a altres mons que havien pertangut a la CEI: que la derrota no els garantia l'absolució pels seus crims i que l'Imperi no estava disposat a rebre'ls de tornada en el ramat amb els braços oberts. El missatge havia de quedar-los molt clar a Raxus, Kooriva, Murkhana i la resta: lliureu a tots els antics separatistes o tindreu el mateix final que els habitants de la lluna gotal.

De totes maneres, Tarkin entenia que un oficial republicà com Teller es podria haver sentit traït fins al punt de llançar una campanya de venjança pràcticament suïcida. L'exèrcit estava ple de gent que es negava a acceptar que els danys col·laterals eren acceptables si servien per potenciar la causa imperial. En absència d'ordre, solament hi havia caos. Per ventura esperava Teller una disculpa de l'Emperador? O compensacions per a les famílies dels quals havien estat executats injustament? Era una idea estúpida. Però si multiplicaves a Teller per mil milions o deu mil milions d'éssers l'Imperi podia enfrontar-se a un problema greu...

Va seguir repassant l'historial de Teller, revisant el dens text que penjava en l'aire, enfront dels seus ulls. Per quan Teller va plantejar la seva sol·licitud als caps d'intel·ligència ja ho havien reassignat per dirigir la seguretat en...

Tarkin es va quedar bocabadat en veure les paraules: l'estació Desolació.

El post d'avançada clandestí encarregat de supervisar gran part de la recerca realitzada sobre l'estació de combat d'espai profund.

Però Teller no va estar molt temps allà. Va desaparèixer poc després dels successos d’Antar IV i ningú li havia tornat a veure. Alguns en els serveis d'intel·ligència militar creien que havia estat assassinat per agents del COMPNOR, uns altres estaven convençuts que Teller no solament era qui havia subministrat Informació sobre Antar IV a Anora Fair i Hask Taff sinó que també havia estat fonamental per fer-les escapar hores abans del moment que havia triat el COMPNOR per fer-les desaparèixer.

Tarkin va baixar del tamboret i va caminar pel costat de l'enorme taula, sense deixar de mirar les quatre holoimatges projectades. Era possible que algun d'ells, o tots, estiguessin implicats en el segrest de l’Agulla Carronya? Es va detenir per pensar-ho i va negar amb el cap. Era molt probable que Teller i Knotts es coneguessin, tots dos responien davant el mateix oficial del cas d'Intel·ligència Republicana, i haguessin explicat la seva història a les periodistes. Però cap dels quatre era pilot de nau estel·lar, ni molt menys enginyers capaços de manejar els sofisticats sistemes i instrumental de la seva corbeta.

Va tornar al tamboret i va tornar a obrir l'informe sobre Antar IV.

Les bases de dades de la República eren difícils de consultar, ja que gran part de la informació s'havia esborrada o censurada, o estava en procés de ser modificada i «reinterpretada». No obstant això, quan per fi va aconseguir obrir-se pas fins als arxius adequats, va poder fitar els paràmetres de la seva cerca d'agents republicans associats amb la resistència. Finalment, les llunyanes computadores li van proporcionar els noms de diversos dels partisans de Teller que s'havien lliurat de les execucions en la lluna i mereixien ser tinguts en compte. Allà hi havia, per exemple, un pilot de nau estel·lar gotal, identificat en els arxius tan sols com «Salikk», i un expert en munició i vigilància koorivar registrat solament com a «Cala».

Tarkin va trobar holoimatges de l’humanoide de dues banyes i del gairebé humà d'una sola banya i les va col·locar al costat dels hologrames de la Fair i la Taff. Després va canviar d'idea i els va deixar surant entre els de Teller i Knotts.

Un sotrac d'excitació li va recórrer el cos.

Va acostar el tamboret al tauler d’HoloNet i va contactar amb la nau escorta, el Goliat. Va ordenar a l'especialista que li va respondre que li enviés des de la base de dades de la nau un enregistrament de la seva comunicació amb l'administrador phindià del buc cisterna. Quan va arribar, va fer aparèixer la imatge de l'humà pèl-roig amb la cara tallada que havia sol·licitat les cel·les de combustible i li va ordenar a la computadora que comparés l'holograma de Teller amb el del fals comandant imperial de l'implant ocular.

Poc després, va aparèixer un text sobre l’holotaula, entre els dos hologrames:

COINCIDÈNCIA: 99,9%

Tarkin va quedar bocabadat en veure a l'home que li havia robat la nau.

Mirant alternativament el text que havia dictat i els hologrames dels sospitosos va començar a repassar tot el que havia passat, des del principi.

Sí, Teller podria haver descobert l’Agulla Carronya durant el seu breu servei en l'estació Desolació. I no deuria haver-li costat molt convèncer a «Salikk» i «Cala» d'unir-se a ell, ja que molt probablement havien pogut sortir d’Antar IV gràcies a ell... Igual que els havia salvat la vida a Fair i Taff fent-les fugir de Coruscant a temps. En suma, Teller disposaria d'un pilot, un especialista en operacions i municions i dues expertes en HoloNet.

Tarkin es va passar una mà per la boca i es va subjectar la barbeta.

Faltava alguna cosa, faltava algú.

Va tornar a entrar en la base de dades restringida per examinar els pocs informes als quals va poder accedir sobre l'estació Desolació.

Teller no era l'únic ésser que havia desaparegut de la instal·lació secreta. Motivats pel que consideraven un tracte injust per part de l'Emperador, molts havien fugit per convertir-se en fugitius. De fet, el nombre era tan elevat que el COMPNOR havia recopilat una llista de científics i tècnics buscats que havien tingut accés a informació privilegiada. L'explicació que es donava en aquelles desaparicions acostumava a ser que eren conseqüència dels atacs i la fustigació permanent que patien les bases i instal·lacions imperials.

Tarkin va repassar la llista diverses vegades, tornant una vegada i una altra a un enginyer de sistemes de naus estel·lars mon cal anomenat Artoz, que havia desaparegut poc després de Teller. Pel que sembla tothom li coneixia com a «Doctor Artoz» i havia estat membre dels Cavallers Mon Cal, un grup que havia combatut contra els quarren del seu planeta, que estaven alineats amb els separatistes. Sens dubte Artoz coneixia l'existència de l’Agulla Carronya, ja que part del sistema d’ocultament a força de cristall d’estigi de la corbeta s'havia fabricat en drassanes mon cal, després que l'equip de disseny hagués renunciat a utilitzar hibrídium.

Tarkin va parpellejar, es va fregar els ulls i va mirar els hologrames.

I què passava amb Bracchia, l'agent koorivar de Murkhana? Estava implicat en el pla, malgrat la seva participació en el procés de fer-se amb una nau de substitució?

Les famílies mafioses Crymorah estaven implicades?

I la tripulació del vaixell de càrrega Reticent? Podien anar a bord de la nau de guerra apedaçada que havia atacat la base Sentinella?

Després estava l'assumpte de la nau de guerra en si. Qui havia finançat la compra dels mòduls, droides i caces estel·lars? On i qui havia assemblat la nau? Quin era el veritable abast de la conspiració? Solament implicava a antics agents d'Intel·ligència Republicana o també s'havia infiltrat en les agències imperials?

«Els éssers intel·ligents, com els animals, tenen comportaments estranys», diria Jova. «Si descobreixes el d'un en particular, començaràs a entendre a tota la seva espècie».

Si la hipòtesi de Tarkin sobre Antar IV com a cor de la conspiració era correcta, la implicació de la tripulació de la Reticent es devia a una cosa tan senzilla com haver perdut amics o familiars en les execucions massives? Familiars que potser formaven part dels partisans de Teller?

Tarkin va seguir examinant les imatges tridimensionals.

Si tenia raó i estava mirant als qui realment li havien robat la nau i havien descobert com replicar les emissions ombra de les Guerres Clon, no es tractava d'antics separatistes ressentits amb l'Imperi, sinó de lleials republicans amb set de venjança.

Els antics aliats del Canceller Suprem Palpatine s'havien convertit en els nous enemics de l'Emperador.

Tarkin va guardar la seva recerca en un arxiu encriptat i va pensar que aquell rastre seguia més enllà d'on l'havia perdut.

Els dissidents li estaven forçant a perseguir-los per dissimular el seu veritable objectiu?

La madeixa que havia començat a desenrotllar-se en la base Sentinella solament podia acabar en un lloc.

***

L’Agulla Carronya va sortir donant tombs de l’hiperespai en una reversió interestel·lar a punt deu parsecs de Nouane. El contratemps a la regió autònoma havia deixat la corbeta tan malparada que, durant molt temps, la computadora de navegació danyada ni tan sols podia determinar on es trobaven. Ja era més senzill fer una llista de l'instrumental que funcionava que dels aparells massa danyats per ser reparats.

—Tenim dos canons làser davanters i una bateria a estribord —va informar Cala als altres en la cabina de comandament, on Artoz estava aplicant cures a les ferides facials d’en Salikk—. Els escuts estan a zero. El blindatge del casc és l'única cosa que ens protegeix d'una col·lisió amb la pols espacial. El motivador d’hiperimpulsió està sota mínims, però possiblement servirà per a un o dos salts més...

—Solament en necessitem un —va dir Teller mentre la nau grunyia com un animal ferit, amb flocs del pelatge de Salikk surant pertot arreu.

—Els sistemes d’ocultament i els impulsors subllum estan avariats o destruïts —va prosseguir el koorivar—. Com les comunicacions i l’HoloNet.

Hask va sacsejar el cap d'orelles punxegudes amb pesar.

—No sortim molt ben parats en els vídeos que l'Imperi va difondre del combat de Nouane.

—Estem perdent popularitat —va dir Artoz.

Anora li va arrufar les celles i va mirar a Teller, clarament irritada.

—Això passa per confiar que el teu aliat compliria la seva part del tracte.

—Vaig dir que confiava en ell fins a cert punt —va replicar Teller—. D'haver-me fiat per complet, no estaríem parlant d'això.

Allò no era cap exageració. Si l’Agulla Carronya hagués aparegut en el Sistema Nouane en el punt de reversió previst, hauria estat aniquilada instantàniament pel foc imperial. Teller havia preferit què Salikk tragués la nau en una zona més profunda del sistema, tan lluny de les naus capitals com fos possible. Malgrat tot, els havien obligat a fugir sense haver disparat ni una sola vegada contra la instal·lació imperial local, que d'altra banda era bastant insignificant. Acorralats i metrallats per foc làser, havien saltat a velocitat llum amb una maniobra que no havia estat precisament una proesa de destresa.

—A més —va continuar Teller—, havien de fer que semblés real.

Anora va deixar anar una riallada amarga.

—No és solament això, Teller. Accepta-ho, ens ha traït.

Teller també va deixar anar una riallada amarga.

—Probablement. Però al cap i a la fi és el mateix —va mirar a Salikk i després a Artoz—. Es posarà bé, doc?

—Sobreviuré —va dir Salikk—. Almenys prou per acabar això.

—El pilot automàtic també ha sobreviscut —va dir Cala.

Teller va esbufegar i va assentir.

—Doncs no estem tan malament. A més, tenim garanties que els cels estaran buidats.

—Sempre que el teu aliat segueixi convençut que seguim el mateix rumb —va dir Anora.

Teller va assentir.

—L’Agulla Carronya arribarà segons el previst.

—Sou conscients que l'Imperi no descansarà fins a trobar-nos i desfer-se de nosaltres? —va dir Artoz.

Hask va fer un cop d'ull al voltant.

—Suposant que algú hagi esbrinat qui som.

—No m'estranyaria que Tarkin i Vader ho haguessin fet... Tenen a la tripulació de la Reticent a les seves mans —Teller va serrar els llavis—. Abans o després ens delataran.

Cala va somriure.

—Afortunadament, tots estem acostumats a guardar-nos l'esquena.

Següent