Un nou clarejar (L)

Anterior

Capítol 50

Kanan va tornar a comprovar la seva mira mentre Hera inclinava al Convenient en una altra corba en S. Ella havia estat entreteixint un curs entre la torre d'injecció en la superfície cyndana i l'àrea d'aterratge propera, on els vehicles de terra imperial amb erugues portaven pel gel els barrils de baràdium dels transports.

No anava a atacar cap cosa directament: Disparar a la torre, havia dit Skelly, podria iniciar la reacció que destruiria el món per accident. I matar els treballadors miners dels transports o de les erugues de gel no ho faria millor que Vídian. En canvi, va seguir metrallant les àrees que els treballadors havien de creuar, evitant que més naus aterressin. No anava a matar a civils, però no tenia res en contra de desmaiar-los de l'esglai per una bona causa.

—No és exactament una manera ideal de crear una consciència col·lectiva —va dir Hera mentre disparava una altra andanada just sota una nau que intentava aterrar.

—Recluta aliats en el teu propi temps. Això és captar la seva atenció, a la manera de Gorse!

El problema era que s'estava quedant sense objectius.

—Skelly, on està la següent torre principal?

—Oblida-ho —va etzibar Hera. Tirant dels controls, ella va fer gemegar al Convenient mentre començava una reticent espiral ascendent. Kanan va veure perquè quan la nau va girar, un cel ple de caces TIE, corrent cap a ells.

Una forta xiuletada va venir dels seus controls d'artilleria. L'indicador deia que la torreta d'armes s'estava sobreescalfant. Mirà a Hera i va bellugar el cap.

—Aquesta cosa està pensada per moure algunes pedres. Això és tot!

—Crec que els nostres motors poden fallar en qualsevol moment. —Ella va sospirar d'exasperació mentre el Convenient es llançava cap a l'òrbita.

—La cosa més segura a bord és el baràdium! —Era una cosa perversament afortunada, va pensar Kanan: Els molts cops, sacsejades i frecs de trets que havia sofert el Convenient haurien fet esclatar la seva càrrega regular en un tres i no res. El Bebè ridículament més potent de bord almenys tenia l'avantatge que els seus contenidors estaven assegurats a la prestatgeria.

Gorse va aparèixer enfront d'ells una altra vegada, amb la Recol·lectora penjant darrere d'ell. Els seus rajos estaven oberts, com un gegantesc capoll de metall en la part davantera de la nau. Kanan empal·lidí davant la seva grandària.

—Podem destruir aquesta cosa?

Hera va revisar els seus instruments i va sacsejar el cap.

—Hi ha un gran escut d'energia al seu voltant. —Va apuntar al Convenient cap a fora, allunyant-se de l'onada de caces TIE que se seguia acostant. Els hi va donar un millor cop d'ull de la Recol·lectora de costat, però això era tot. Era inútil.

Kanan va deixar anar els controls d'artilleria. Hi havia deixat marcades les petjades de les seves mans, va veure. Es va fregar el front.

—Ningú més té un pla?

Ningú va dir res per un moment.

Llavors una veu va venir des de darrera.

—Crec que podem passar al Pla Dos.

Kanan va mirar enrere per veure a Zaluna tractant de passar al costat de Skelly. Estava mirant fora, a la Recol·lectora.

—Quin era el Pla Dos? —va preguntar Kanan.

—Pensava que el Pla Dos era frenar el procés d'injecció —va dir Skelly, penjat de la cadira de Hera.

Zaluna va negar amb el cap.

—No, aquest és el Pla Tres. El Pla Un era informar sobre el Comte Vídian. El Pla Dos era advertir a la gent. El Pla Tres era frenar la injecció...

—Podem parar amb això? —li va suplicar Hera. Va indicar amb el cap cap a l'esquerra i li va somriure amablement a Zaluna—. Hi ha una flota de caces TIE a dos minuts, recordes?

La dona va assenyalar endavant a la Recol·lectora.

—D'acord. Mira allà dalt. —Darrere de la roda de carreta sense vora que era el conjunt de recol·lecció s'estenien set globus, connectats en línia. El de la part davantera de la nau, el més proper als radis, tenia una àrea de tripulació il·luminada en la part superior... i un gran plat rodó damunt d'ella—. És un transmissor subespacial imperial.

—No ho havia vist —va dir Kanan—. Bons ulls.

—Per això em pagaven. —Va dir somrient Zaluna—. Amb aquesta cosa puc connectar-me als sistemes de Transcept i enviar el nostre advertiment a Gorse. No podran interferir-ho.

Kanan se la va quedar mirant.

—Ara aquesta és la nau de Vídian. Hauríem de portar-te allà perquè facis el teu treball.

Zaluna es va encongir una mica davant això, però no es va acovardir.

—Ho sé.

—I tal vegada fins i tot puguem impedir que Vídian enviï l'ordre de detonació a Cynda —va dir Hera.

—Dos per un —va dir Kanan—. L'hora feliç.

—Vas a voler un o dos glops forts després d'això —va dir Hera, fent girar al Convenient en un ampli arc. Ho va mirar—. Això no és el que consideraries una aposta segura. Estàs segur que tu vols fer això?

Kanan va respirar profund. No era un desafiament que acceptaria ni tan sols en la seva pitjor borratxera. Era una bogeria... però tot ho havia estat. I havia d'admetre que s'havia sentit millor aquests últims dies fent alguna cosa, encara que fos una cosa estúpida, que com s'havia sentit en els anys de córrer.

—No tinc res més a fer. Anem-hi!

—Molt bé. —Hera va mirar a la sullustana—. Corda't el cinturó Zal. Tots els altres... Agafin-se!

***

 

Vídian havia tingut suficient amb les persones que li deien el que no podia fer.

Com a inspector de seguretat del gremi, havia emès edictes per a la policia, però no tenia cap poder per fer-los complir, mentre que els seus supervisors corruptes constantment el soscavaven. Havia transformat la seva imatge i posició de manera que ningú pogués dir-li que no... i no obstant això, la gent ho intentava de totes maneres, intentant protegir les seves velles formes de fer les coses.

El pistoler i els seus amics, era obvi, estaven tractant d'evitar que destruís la lluna. Eren sabotejadores que treballaven per al Baró Danthe? El baró havia establert el llindar de producció gairebé impossible que Vídian havia de complir; bé podria témer l'èxit aclamador del comte. I Vídian sabia que el baró tenia espies per aquí, preguntant per Lemuel Tharsa, el «consultor independent» de Vídian. Si era així, llavors Vídian estava tant més disposat a destruir la lluna. Ningú li diria que no en això.

Ara conservava l'avantatge, gràcies a la seva preparació lògica i acurada. Les salvatges excentricitats del neci pilot no havien canviat res. Havia afegit les seves pròpies precaucions al pla de Skelly, i aquelles incloïen l'enviament de més transports de baràdium dels quals eren necessaris. Els navilis redundants ja es movien a la zona recentment assetjada pel renegat. Només significaria una mica de temps perdut, no prou com perquè l'àcid xenobòric destruís les bombes que estava implantant en la lluna. Era el mateix tipus d'àcid en el qual Lal havia caigut a Gorse, una necessitat de la refinació; la Recol·lectora estava plena d'aquesta cosa. Però no es devoraria el seu pla.

I l'única variable fora de control era a punt de ser cancel·lada. El vaixell de càrrega desbocat s'havia quedat sense espai que recórrer, tancat entre les armes de la nau recol·lectora i l'eixam de caces TIE que ara arribava a l'escena. Havia pensat en tot. Era la seva força, el seu poder. Algun dia, la diferència entre l'èxit i el fracàs per a l'Imperi podria ser un detall simple que algú més podria passar per alt. No seria culpa seva, i mai succeiria mentre ell estigués vigilant. Ho veuria tot, i actuaria.

—Estem a una distància segura de la lluna objectiu —va dir—. Reorientin per enfrontar-la.

Els motors van vibrar i Cynda entrà completament lluent en la vista. Vídian no es va molestar a mirar-la per més d'un segon.

—Donin-me una actualització sobre l'enemic —va ordenar a la seva ajudant cibernètica més propera. Vídian mai utilitzava el nom de la dona calba; no semblava necessari, després de la seva cirurgia.

—El transport no ha atacat —va dir amb veu monòtona—. Està donant voltes. Sondejant l'escut d'energia de la Recol·lectora.

—Hi ha alguna feblesa?

—No, senyor. L'única bretxa en l'escut d'energia està cap enrere, al llarg de l'eix horitzontal de la nau. Els propulsors produeixen un flux quan s'encenen.

Vídian es va congelar. Els motors acabaven d'activar-se uns moments abans. I era en la cua de la nau, per sobre dels impulsors, on estaven les badies de transport, obertes a l'espai...

—Alarma de proximitat! —va dir la dona cyborg—. Nau no autoritzada aproximant-se!

Vídian ja estava mirant l'escena, la seva alimentació òptica havia canviat a les càmeres externes posteriors. Perseguit bojament per una dotzena de caces TIE, i aquests eren només els que estaven a tir, la nau errant corria cap a la popa de la Recol·lectora.

—Què estan esperant? —va dir Vídian—. Totes les torretes defensives, foc!

 

***

En l'exterior, el Convenient va passar disparat enmig del foc creuat cap a la part posterior de la Recol·lectora. Files de badies d'aterratge encimbellades damunt i ficades sota els impulsors que brillaven intensament, obertes a l'espai.

—Una porta oberta és tan bona com una invitació —va dir Hera.

Però la nau va massa ràpid, va pensar Kanan.

—Això estarà a prop!

En l'últim instant, Hera va disparar els coets de maniobres del Convenient, fent girar la nau. La nau va entrar de cul a la badia, perforant la pantalla magnètica. Hera va disparar els propulsors principals, reduint la velocitat, i cremant el crom de qualsevol droide carregador en el seu camí.

El Convenient va tocar la superfície d'aterratge, fregant sorollosament la coberta mentre relliscava cap a l'interior. Era un hangar llarg, i el transport ho va necessitar tot per frenar. Kanan va aferrar-se els recolza-braços, sabent que la paret del fons havia d'estar aquí en alguna part...

 

***

Una sacsejada violenta va fer estremir la nau, fent trontollar als subordinats del Comte Vídian. A dalt, un droide es va relliscar entre la passarel·la i la barana i va caure a la coberta principal amb un estrèpit.

Vídian, preparat per a l'impacte, no es va immutar.

—A tots els soldats a bord de la Recol·lectora —va transmetre—, preparin-se per repel·lir un abordatge. Això ja és massa!

 Següent