Tarkin (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

PENJATS DE CAP PER AVALL

Vader estava en el celler de càrrega del vaixell YT, taciturn, respirant profundament i amb aspecte de poder desenfundar en qualsevol moment la seva espasa de llum per tallar en trossos tot allò que tenia al voltant. A Tarkin li semblava poc probable que trobessin res d'interès entre aquelles caixes de transport escampades atzarosament, però de totes maneres estava desitjant fer-los un cop d'ull.

La vella, pudent i atrotinada nau estava sota la lluentor dels focus d'un dels hangars auxiliars del destructor estel·lar, com un insecte immobilitzat i recelós. La Reticent, de disseny circular i amb una cabina amb batangues entre un parell de mandíbules rectangulars, havia viscut temps millors un segle abans, però ara amb prou feines podia navegar per l'espai. La rampa de càrrega sota la cabina estava baixada i unes vares de llum instal·lades a l'interior i exterior il·luminaven el celler. El registre superficial de Vader i Tarkin havia revelat caixes d'eines, provisions mèdiques, rotllos de tela, safates de joies virolades, tancs de begudes alcohòliques i peces de droides. Carregats amb dispositius d'enregistrament i escàners, el Tinent Crest i altres dos soldats d'assalt, els tres sense casc ni plastrons blindats, seguien a Vader i Tarkin mentre aquests ensumaven aquí i allà.

La Reticent era l'única nau confiscada després de la catàstrofe en els confins de l'espai Obroa-skai. Les altres que havien caigut presa del fallit camp d'interdiccions s'havien registrat i havien rebut l'autorització per seguir el seu camí, que en la majoria dels casos va ser al planeta homònim per fer reparacions, després de les col·lisions amb càpsules de salvament i restes del creuer estel·lar mon cal destruït. Aquella nau i el Detainer també s'havien remolcat fins a Obroa-skai. El recompte de víctimes del xoc s'estimava que ascendia a uns mil cent éssers. El flamant Immobilitzador, els sistemes del qual a prova de fallades havien fallat, s'havia retornat a Enginyeria Corelliana per a la seva anàlisi. Infinitat d’holovídeos legals dels esdeveniments havien inundat l’HoloNet, la majoria d'ells gravats per passatgers que anaven a bord del creuer de luxe fent d’equips d'informatius que havien rebut l’avís de fonts no identificades sobre una operació imperial que s'estava desenvolupant en la perifèria del sistema estel·lar. Quant a l’Agulla Carronya, encara no havia aparegut en cap sistema. Quan la fragata més ràpida de la força d'assalt va arribar a Thustra, l'antiga nau de Tarkin ja havia saltat cap a l’espai desconegut.

Crest estava llegint d'un datapad.

—La signatura d'identificació de la nau no sembla alterada. Ni tan sols ha canviat de nom en dècades. La tripulació la hi va comprar fa tres anys a un venedor de Lantillies. L'itinerari que hem descobert en la computadora de navegació corrobora la història del capità. Van saltar de Taris a Thustra per recollir peces de recanvi per a una flota de voladors Sephi que es van vendre al final de la guerra a un centre d'evacuació mèdica d'emergència d’Obroa-skai.

—Com es va organitzar la recollida i el lliurament? —va preguntar Tarkin.

—A través d'un intermediari de Lantillies... potser fos el mateix que venia les naus de segona mà. S'assabenta que es necessita a cada moment i contracta tripulacions per fer els lliuraments.

—La tripulació de la Reticent són treballadors independents?

Crest va assentir.

—Es descriuen com a comerciants itinerants.

—A on anaven després d’Obroa-skai? —va preguntar Vader.

—A Taanab —va dir Crest—. A comprar menjar. Testimonis a Thustra, Obroa-skai i Taanab ho han confirmat tot.

—I el tauler de comunicacions? —va preguntar Tarkin.

Crest es va tornar cap a ell.

—No està preparat per gravar transmissions, però sí hi ha un registre en la bitàcola que recolza la declaració del capità en relació a qui va contactar amb ells i on ha estat la seva nau en tot moment.

Vader va examinar el celler, com si busqués alguna cosa.

—Quant temps van passar a Thustra?

—Tres hores, Lord Vader.

Vader va mirar a Tarkin.

—Em pregunto per què tenien tanta pressa.

Tarkin s’ho va pensar.

—Pel que sembla la mercaderia, les peces de recanvi dels voladors, ja estava empaquetada i esperant-los. El centre mèdic d’Obroa-skai els havia demanat un lliurament urgent —es va quedar callat un instant—. L’hiperimpulsor de la Reticent és molt inferior al de l’Agulla Carronya. Igual que el d'un classe cinc, diria. Això significa que encara que van arribar al sistema Obroa-skai gairebé en el mateix instant en què esperàvem a l’Agulla Carronya, la Reticent va haver de saltar a l’hiperespai molt abans del que ho hauria fet l’Agulla Carronya. Podria tractar-se d'una mera coincidència, però el que hem d'aclarir és què van estar fent els dissidents en el sistema Thustra durant tant temps.

Vader es va tornar sobtadament cap a Tarkin en sentir la paraula «coincidència» i va començar a moure's, apartant caixes mentre anava d'un costat per a un altre, fet una fúria... però sense a tocar-ne cap.

—Aquesta nau es va trobar amb l’Agulla Carronya. Estic segur.

Tarkin va dedicar una mirada dubitativa a Crest.

—En aquest cas, Lord Vader —va dir el soldat d'assalt—, no hi ha cap prova que les naus es connectessin. Tampoc hi ha proves de comunicacions entre elles en el tauler de control, ni res en la memòria de les rescloses d'aire d'amarratge que suggereixi que la Reticent es va connectar amb cap altra nau.

Vader va trigar un instant a parlar i quan ho va fer va ser per fer-li una pregunta a Tarkin:

—En qualsevol cas, per què anaven a enviar-nos una nau aquests dissidents?

Tarkin va somriure lleument, conscient que era una pregunta retòrica.

—Per a despistar-nos, si no recordo malament la seva frase. Per mantenir-nos ocupats mentre ells es preparen per donar un altre cop en un altre lloc.

Vader es va donar la volta i va anar fins a la rampa del celler de càrrega.

—Vegem què ha de dir el capità d'aquest munt de ferralla.

—Vostè no és un comerciant itinerant, capità —va dir Vader, gesticulant amb la mà dreta—. Està enredat amb un grup de dissidents que destrueixen instal·lacions militars per menyscabar la sobirania de l'Emperador.

El capità de la Reticent, nu i emmanillat, era un koorivar amb una llarga banya cranial que estava suspès a un metre d'altura, atrapat en un camp de contenció produït per un artefacte el prototip del qual s'havia fabricat a Geonosis molt abans de la guerra. Pel que Tarkin sabia, l’Executrix era l'única nau capital de la flota imperial que disposava de tal aparell, capaç de crear i mantenir el camp gràcies a uns generadors en forma de disc cargolats en la coberta i el sostre. El camp, una versió per a centres de detenció de la interdicció, requeria que el detingut portés uns grillons magnètics que, a més d'ancorar-lo en el lloc, controlaven les seves constants vitals. No en va un camp massa potent podia detenir el cor o causar danys cerebrals irreversibles a qualsevol ésser. A més, com si el camp no fos suficient, els grillons es podien emprar com a eines de tortura perquè podien llançar potents descàrregues elèctriques. No obstant això, Vader no necessitava utilitzar-les. Els seus poders foscos tenien al capità completament aterrit.

—Lord Vader —va dir Tarkin—, almenys hauríem de donar-li l'oportunitat de respondre.

Vader va baixar la mà a contracor i els arrugats trets facials del koorivar es van relaxar amb un alleujament recelós.

—Sóc un comerciant, res més —va aconseguir dir—. Torturi'm tant com vulgui, però això no canviarà que vam venir a Obroa-skai per treball.

—Treball per a la conspiració —va dir Vader—. Treball per al sabotatge.

El koorivar va negar amb el cap feblement.

—A comprar i vendre. En això ens dediquem, solament a això —va fer una pausa—. No tots vam ser separatistes.

Tarkin va somriure per a si mateix. Era cert: no tots els centres poblats i mons koorivar s'havien unit a Dooku. Ni tots els sy mirthians, un parell dels quals formaven la resta de la tripulació.

Però per què deia això el capità?

—Per què vol aclarir això, capità? —va preguntar.

Els ulls plorosos del koorivar van trobar-li.

—L'Imperi vol venjar-se per la guerra, no distingeix innocents de culpables i ens fa a tots responsables.

—Responsables de què, capità? Creu que els separatistes es van equivocar en secessionar-se de la República?

—Vaig d'aquí cap enllà per no haver de pensar qui té la raó ni qui deixa de tenir-la.

—Un ésser sense món —va dir Tarkin—. Com la seva espècie, que no té planeta propi.

—Li dic la veritat.

—Menteix —va replicar Vader—. Reconegui que va jurar lleialtat a l'Aliança Separatista i que vostè i els seus actuals aliats són els que estan buscant venjança.

El koorivar va entretancar els ulls, anticipant un dolor que Vader va preferir no infligir.

—Parli'm de l'intermediari que li dóna els avisos —va dir Tarkin.

—Knotts. Un humà que treballa a Lantillies. Contacti amb ell. Confirmarà tot el que li he dit.

—Li va ajudar a aconseguir la Reticent?

—Ens va prestar els crèdits, sí.

—I ha treballat per a ell durant tres anys.

—Per a ell no. Treballem per compte propi. Li dóna treball a diverses tripulacions. I nosaltres acceptem treballs de diversos intermediaris.

—Com van trobar la forma de contactar amb un intermediari humà a Lantillies?

—Per algun anunci. No ho recordo bé.

—Aquesta vegada li va donar instruccions de viatjar de Taris a Thustra?

—Sí.

—Un treball llampec —va comentar Tarkin.

—El centre mèdic depèn dels voladors Sephi per a les evacuacions.

—Així que es tractava d'arribar i marxar-se ràpidament —va dir Tarkin—. Sense interactuar amb ningú més que amb l'intermediari.

—Sense interactuar amb ningú. Com diu.

—I sense interacció nau a nau.

—No era necessària. Les provisions estaven en terra, a Thustra.

Tarkin va envoltar al koorivar.

—En els seus viatges recents han vist holovídeos d'atacs contra instal·lacions imperials?

—Intentem no parar esment als mitjans de comunicació.

—Desinformats, a més de mancats de llar —va dir Tarkin—, és això?

El capità li va mirar amb desdeny.

—Admeto la meva culpabilitat.

Tarkin i Vader es van mirar.

—Interessant comentari, capità —va dir Tarkin.

Vader va emetre un so bastant semblat a un grunyit.

—No estem en un jutjat de Coruscant, governador. Aquest tipus de preguntes són inútils.

—Vostè preferiria esfondrar-lo dolorosament.

—Si fos necessari. A no ser, per descomptat, que tingui alguna objecció.

Tarkin no va fer cas del to amenaçador de Vader.

—Sospito que el nostre capità s'haurà tornat boig molt abans d'esfondrar-se. Però també coincideixo que estem perdent el temps. Quant més passem aquí, més probable serà que l’Agulla Carronya se'ns escapi per complet —va mirar al koorivar de reüll mentre ho deia.

Vader va mirar directament al capità.

—Sí, aquest és més fort del que sembla. I no és innocent. Vull passar més estona amb ell. Pel que sabem els dissidents van abandonar la seva nau a Thustra i es van traslladar al vaixell de càrrega YT. Ell mateix podria ser un d'ells.

—En aquest cas, algú deu haver-hi en l’Agulla Carronya, ja que no va aparèixer per allà —Tarkin va mirar al capità per última vegada i va esbufegar—. Li deixo amb el seu treball, Lord Vader.

Els crits angoixats del koorivar li van acompanyar durant tot el trajecte pel passadís que conduïa als turboascensors del centre de detenció.

***

Teller va trobar a Anora en la cabina mal il·luminada de la corbeta, donant voltes distreta en una de les cadires i amb els peus descalços sobre el tauler de comandaments. Salikk i els altres estaven descansant, com l’Agulla Carronya, sotmesos a les diverses gravetats de l'espai profund.

—Gairebé hem acabat —va dir, deixant-se caure sobre una cadira adjacent.

En la seva cara es va dibuixar una ganyota de descoratjament.

—Ha d'haver-hi alguna manera més reconfortant de dir-ho.

Va arrufar les celles i la va mirar.

—Tu ets l'escriptora.

—Sí, però estàs parlant, no escrivint.

Teller va arrufar encara més el gest.

—Ja saps a què em refereixo. Un salt més i passarem als assumptes seriosos.

Ella va examinar la seva cara.

—I llavors?

Teller es va limitar a encongir-se d'espatlles.

—Amb una mica de sort, sobreviure per poder seguir lluitant.

Ella va tancar els ulls i va sacsejar el cap.

—Amb sort... aquí estàs una altra vegada, matisant cada resposta.

Teller no sabia de quina altra forma dir-ho. En pensar-ho, va recordar haver fet gairebé el mateix comentari quan la Reticent va saltar a Obroa-skai. «Amb una mica de sort, Tarkin i Vader consideraran que l'arribada de la nau és mera coincidència i deixaran anar a la tripulació quan hagin acabat d'interrogar-la». Però no era allò el que havia passat. Els imperials havien percebut l'engany, la nau havia estat confiscada i la tripulació detinguda. Corria la veu que ni Tarkin ni Vader havien pogut treure'ls molta informació, però Teller dubtava que Tarkin s'hagués acontentat amb això. Sabia que no es detindria fins haver desentranyat totes les connexions, i quan ho hagués fet... bé, llavors ja seria massa tard.

Amb una mica de sort.

L'últim informe sobre la situació d’Obroa-skai també incloïa bones notícies. Li havien donat a la tripulació de la corbeta un objectiu per atacar, la qual cosa li estalviava el problema d'haver de triar entre unes opcions cada vegada pitjors. L'objectiu era una altra instal·lació imperial, i no precisament insignificant, però Teller ho portava bé. Ningú a bord de l’Agulla Carronya es feia la menor il·lusió de guanyar una guerra contra l'Imperi sols. Solament estaven contribuint al que Teller esperava que algun dia creixés fins a convertir-se en una causa. I venjant-se per tot el que cadascun d'ells havia hagut de suportar, venjant-se de les atrocitats que l'Imperi havia comès i que els havien impulsat a unir-se.

—És molt amable per la teva banda que li donis a Cala l'oportunitat de destruir el rastrejador —va dir. Anora.

—S’ho ha guanyat.

Anora va posar els peus sobre la freda coberta, va badallar i va col·locar els seus fins i bruns braços sobre el cap.

—Quan marxarem?

Teller va mirar el cronòmetre del tauler.

—Encara falten un parell d'hores.

—Confies plenament en el teu contacte?

Teller va sacsejar el cap.

—Diria que sí. Fins a cert punt. Creu que té tant a guanyar com nosaltres.

Anora va somriure lleument.

—Esperava que afegissis «o perdre».

—Se sobreentén.

—Alguna compassió per als nostres substituts a Obroa-skai?

Teller va esbufegar apesarat.

—Tu també? No, si us plau.

—Solament preguntava.

—Coneixien els riscos —va dir Teller, impertèrrit.

Anora va trigar una bona estona a respondre.

—Sé que vaig a semblar la Hask, però pot ser que no estigui preparada per a això, Teller —ella li va mirar de reüll—. Mai vaig voler ser una revolucionària.

Ell va esbufegar.

—No m'ho empasso. Estaves combatent contra la injustícia molt abans que et conegués. Amb la paraula, almenys.

Ella va somriure sense mostrar les dents.

—No és el mateix que disparar canons làser a altres éssers ni deixar que uns estranys se sacrifiquin per tu.

Ell la va mirar detingudament.

—Saps? Em sorprèn sentir-te dir això. Gairebé et vas abalançar sobre l'oportunitat de participar activament.

Ella va assentir.

—No ho negaré. Però, ja que estem sent sincers l'un amb l'altre, pot ser que m'ho plantegés més com l'oportunitat de llançar la meva carrera.

—Fama i riquesa.

—Suposo que sí. I coneixia els riscos, com els nostres substituts. Però vaig subestimar al COMPNOR i a l'Emperador.

—El seu abast.

—No solament això —es va posar seriosa—. El seu poder. La seva brutalitat.

—No ets l'única que els ha subestimat.

Anora va mirar l’escotilla del centre de comandament i va baixar la veu.

—Encara em sento culpable per haver arrossegat a Hask a això.

Teller es va encongir d'espatlles.

—Podem deixar-la en algun lloc.

Els ulls de l’Anora van buscar la seva cara.

—De debò?

—és clar, si és el que vols.

—Haig de preguntar-li-ho?

—Endavant. Aposto al fet que diu que no.

Anora va riure breument.

—Crec que tens raó —es va quedar en silenci i va dir—. Anem a guanyar, Teller?

Ell va allargar la mà per subjectar-la suaument per una espatlla.

—Ja estem guanyant, no?

***

El subsòl del santuari Sith no era l'única zona del palau en la qual el Costat Fosc de la Força era potent. Les habitacions i passadissos de totes les plantes més baixes encara conservaven rastres de la fúria i el ressentiment que Darth Vader havia deslligat en els últims dies de les Guerres Clon. En una d'aquelles habitacions, hi havia un humà i un koorivar agenollats en focus de llum separats projectats sobre ells des de fonts amagades en el sostre voltat. No obstant això, per Darth Sidious no eren tant éssers vius com els remolins en les regirades aigües que navegava des que van descobrir la partida de dispositius de comunicació a Murkhana, obstacles que havia de sortejar per aconseguir un tram de corrent tranquil.

Sidious ocupava una cadira senzilla apartada dels focus de llum, amb l’androide 11-4D a un costat i el Visir Mas Amedda una mica per darrere. A l'altre costat de la sala buida, un parell de Guàrdies Reials flanquejaven la porta de pedra tallada.

El koorivar, Bracchia, era un agent d'intel·ligència imperial destinat a Murkhana i l'humà, Stellan, l'oficial del Departament de Seguretat destinat a Coruscant. Sidious ja sabia tot el que necessitava sobre els seus passats i fulles de servei. Solament volia observar-los mitjançant la Força i avaluar les seves respostes a unes quantes preguntes senzilles.

—Koorivar —va dir des del seient—, vostè va servir a la República durant la guerra. I més recentment va ajudar a Lord Vader i el Governador Tarkin a Murkhana.

La llum es va reflectir en la banya espiral del koorivar quan va aixecar lleugerament el cap.

—Els vaig ajudar a desfer-se dels traficants d'armes de Murkhana, milord.

—Això sembla. Però digui'ns què els hi va dir llavors sobre la seva recerca inicial dels dispositius d'interferència de l’HoloNet.

—Milord, els vaig dir que no vaig trobar els dispositius jo sol, que no coneixia cap rumor sobre la presència de semblant partida en Ciutat Murkhana. Solament estava complint una ordre directa de Coruscant.

Observant-lo a través de la Força, Sidious va veure que les aigües regirades començaven a calmar-se.

—Oficial de cas —li va dir a Stellan—, quan diu «Coruscant» es refereix a vostè, veritat?

—Sí, milord. La recerca es va fer per petició meva —era un humà corpulent d'edat indeterminada amb un pèl onejat castanyer, grans orelles i el cap quadrat.

—Doncs expliqui'ns com va tenir notícies d'aquesta partida.

L'home va aixecar la seva anodina cara per mirar la llum, entretancant els ulls i parpellejant, desconcertat.

—Milord, perdoni'm. Vaig suposar que sabia que la informació la va subministrar la Intel·ligència Militar del DSI.

El pols d’en Sidious es va accelerar. En comptes d'apaivagar-se, el remolí es va comprimir i va començar a girar més ràpidament, com si convidés a Sidious a seguir-lo sota les aigües fins a la pertorbació profunda que ho havia originat.

Gairebé era com si la Força li murmurés: «explica això».

Humilment, l'oficial de cas va baixar el cap.

—Milord, Intel·ligència Militar estava realitzant un inventari de les partides d'armament, vehicles i provisions que havien quedat abandonats durant la guerra en infinitat de mons disputats, des de Raxus fins a Utapau. En el cas dels dispositius d'interferència d’HoloNet, IM no estava segura de si la partida portava anys a Murkhana o si era més recent, i per tant digne d'investigar més a fons, ja que aquest tipus de recerca quedava fora de les seves atribucions, IM va traslladar l'assumpte a Seguretat Imperial.

—A vostè —va dir Sidious.

—Sí, milord, vaig rebre un holovídeo sense editar que mostrava els artefactes.

—Un holovídeo? Gravat per la Intel·ligència Militar?

—Això vaig suposar, milord. No vaig veure necessitat d'insistir en l'assumpte, ni tampoc el director adjunt. Solament li vam donar ordres d'investigar-ho... a Bracchia.

Sidious va recordar la reunió inicial que s'havia celebrat a la sala d'actes. Davant els temors del DSI que els aparells d'interferències es poguessin emprar per difondre propaganda antiimperial, el director adjunt Ison s'havia preguntat en veu alta per què Intel·ligència Naval de sobte estava tan inquieta per la troballa quan en assabentar-se de la seva existència s'havien mostrat indiferents. Cap dels almiralls, ni Rancit, ni Screed, ni cap dels altres, havia respost a les preguntes d’Ison.

Sense apartar la vista de l'oficial del cas, Sidious va dir en veu baixa:

—Droide, localitzi aquest holovídeo enviat per Intel·ligència Militar al DSI.

11-4D va allargar braç interfície a un port d'accés situat darrere del seient de Sidious. Després d'un llarg silenci el droide va dir:

—Majestat, no trobo l’holovídeo en els registres.

—Com sospitava —va dir Sidious—. Ho trobarà en els arxius del DSI.

Va passar una altra estona abans que 11-4D digués:

—Sí, Sa Majestat, l’holovídeo està arxivat.

Sidious va pensar que quan projectessin veurien interferències eloqüents. Perquè era un holovídeo fals, falsificat per algú amb accés als codis imperials i a dispositius capaços d'interferir en l’HoloNet.

En el fons havia trobat les irregularitats responsables de les turbulències de la superfície I ara va veure clarament que estaven més a prop del que creia.

 Següent