Missió humanitària (i II)

Anterior

II

Les llums de la sala de control van parpellejar, i immediatament van començar a udolar les alarmes. La Moff Delian Mors, comandant de les Forces Imperials de Ryloth, es va posar dempeus i es va inclinar sobre la barana de l'oficina de l’entreplanta que li permetia supervisar directament el centre neuràlgic del control imperial. La pantalla visora principal mostrava un enfilall de missatges d'error en lloc dels gràfics de tràfic regional, i totes les consoles semblaven ser d'un vermell brillant. Estava sonant una dotzena d'alarmes diferents, i del pou s'alçava el confús clam de les veus dels tècnics demanant respostes a crits. Pel que podia treure en clar del patró de llums, en alguna part hi havia un problema d'energia. Va aferrar amb força la barana i es va inclinar cap endavant.

—Informin! Estacions, informin!

No va haver-hi resposta immediata dels tècnics i supervisors inclinats sobre les seves consoles, i va augmentar la força de la seva agafada.

—Karris! Informi, ara mateix!

Aquesta vegada, la seva veu es va obrir pas entre el clam, i va veure com el frenètic moviment prenia un nou propòsit conforme els supervisors apagaven les alarmes supèrflues i els tècnics començaven a treballar junts.

—Moff Mors! —Aquest era finalment Karris, obrint-se pas a empentes entre l'última fila de tècnics i alçant la vista cap a ella—. Hem tingut una caiguda d'energia, diversos sistemes estan apagats...

—Quins sistemes? —Mors li va llançar una mirada assassina, mentre el temor li feia un nus en l'estómac—. Necessito informes precisos, comandant.

—Ho sento, senyora. Estem treballant en això.

Es va tornar per donar una palmada en l'espatlla al tècnic més proper, en un ambigu gest d'ànim, i Mors va tornar a examinar la sala de control. En tots dos extrems de l'arc de consoles, els sistemes estaven tornant a funcionar. Els va identificar com els controls ambientals de la base i la xarxa principal de comunicacions; un bon començament, però els sistemes de seguiment seguien apagats, i semblava que la xarxa de sensors només s'havia restablert parcialment...

—Moff Mors! —Karris es va apartar del pou per alçar la vista cap a ella, subjectant-se les mans a l'esquena per ocultar el seu nerviosisme—. Els nostres tècnics han rastrejat una fallada en la producció d'energia que va conduir a una apagada general de cinc segons. Els sistemes de reserva estan activant-se. Hem recuperat les comunicacions completes, els sensors no informen de cap senyal d'atac o infiltració, i estic efectuant un conjunt complet de diagnòstics...

Mors va rebutjar les paraules amb un gest de la mà.

—Què és el que no funciona?

Va començar a baixar les escales: això era una cosa que necessitava veure per si mateixa, no observar des de la distància. Havia estat a punt de perdre-ho tot durant la visita de l'Emperador a Ryloth un any abans; no anava a permetre que ningú pogués cometre errors sota la seva vigilància.

Karris va baixar la mirada.

—La xarxa de control de tràfic ha caigut, però la nostra gent està posant-la de nou en marxa...

—Comandant!

Era un dels tècnics del centre del pou; control de tràfic, va identificar-lo Mors, i el temor va estrènyer amb més força en les seves entranyes. L'Emperador havia deixat clar que aquesta era la seva última —la seva única— oportunitat, i va redreçar les espatlles. No fallaria.

—Comandant, hem restaurat el sistema de control automàtic, però ha desaparegut una nau. Estava aquí quan es va apagar el sistema, però ara... ha desaparegut.

—Mostra-m'ho —va dir Mors abans que Karris pogués respondre, i es va obrir camí passant al costat de les altres consoles. L'home encarregat de la consola era un estrany per a ella, quan abans s'enorgullia de conèixer a tothom sota el seu comandament—. Com et dius, fill?

El tècnic la va mirar ple de nerviosisme.

—Denner, senyora.

—Digues-me el que ha passat, Denner.

Denner va prendre alè.

—Quan va desaparèixer l'energia, vam perdre també la graella de control automàtic, amb trenta-vuit naus en els rajos. Vam estar desconnectats menys de vint segons, vint-i-cinc en l'exterior... Senyora, ens falta un vaixell de càrrega, de camí a Lessu per la Ruta Alfa, A2,93. Tirion. Tenim un últim contacte, caient com una pedra, i després va caure per sota de la nostra xarxa. Sembla que el pilot no estava parant esment quan es va apagar el raig.

Mors va alçar la mirada a la pantalla principal. Probablement tingués raó. El Moviment Llibertari de Ryloth estava acabat, destruït per l'Emperador en persona, i part d'ella estava temptada a ignorar la nau desapareguda. No obstant això... Estava a prova, l'Emperador havia deixat això clar, però també havia deixat clar que podria redimir-se. No podia permetre's ignorar res, sense importar com de trivial que pogués semblar.

—Tal vegada. I només tal vegada... Bé, si es van estavellar, vull saber on i per què. —Mirà la pantalla ajustant els ulls, llegint els símbols. El Tirion estava sobre la jungla: Que la sort ajudi en aquests pobres diables si es van estavellar allà, va pensar, i va mirar a Karris—. Comandant, el grup de vol del Tinent Niol és el més proper. Que ho comprovin i m'informin.

***

—Creia que no es prenien de debò els problemes dels civils —va dir Tay.

—Mai solien fer-ho —va respondre Hera. Va poder veure en la seva pantalla els ales-V, baixant en un arc que els deixaria just darrere de la cua de l'Eclipsi—. Capitana!

—Els veig —va respondre Rheden—. Tay, dóna'm tota la potència que tinguem. Els altres, prepareu les armes! Tenim companyia.

Davant d'ells hi havia un banc de núvols, i per un instant Hera va pensar que podrien aconseguir el seu refugi abans que els ales-V els trobessin. Però les naus imperials eren massa ràpides, el grup de tres naus anava creixent en la seva pantalla, i els sensors van xiular amb força quan el líder de vol els va localitzar.

—Interfereix les seves transmissions —va dir Rheden, i Hera va obeir.

—Tirion, redueixi la velocitat i torni a control automàtic.

—Ni parlar —va dir Rheden—. Deixeu que s'acostin i després acabeu amb ells.

—Preparat —va dir Ul’ligan, i Goll i Baratha van repetir el mateix com un ressò.

—Tirion, respongui! Respongui, o obrirem foc.

—Hera, els estàs interferint? —va preguntar Rheden.

—Sí...

Hera es va estremir quan el primer ala-V va efectuar un tret d'advertiment i el centelleig de foc maragda va passar fregant el parabrisa.

—Respongui...

Baratha va obrir foc, seguida un instant després per Ul’ligan i Goll. Hera va veure com un ala-V es desintegrava immediatament, però els altres dos viraren per apartar-se, un d'ells deixant darrere seu un fi rastre de fum. Girà el comandament del sistema d'interferències a màxima potència, i els altaveus es van omplir d'estàtica. L'Eclipsi va efectuar un tancat gir a l'esquerra i es va elevar, i el primer ala-V es va passar de llarg, estenent els alerons per tractar de frenar i girar. Per un instant, els seus radiadors verticals van presentar un blanc perfecte, i tant Goll com Ul’ligan van disparar. El radiador es va desintegrar en una pluja de flames i fragments de metall; l'ala-V va donar una bandada i es va escorar cap a la dreta, i Baratha li va disparar de nou, fent-lo esclatar a trossos.

L'Eclipsi es va sacsejar violentament quan l'ala-V restant es va situar sota la seva popa, i Hera va escoltar el constant tust dels canons mentre Ul’ligan primer i després Baratha li retornaven el foc, sense resultat. L'ala-V va passar de llarg, allunyant-se i guanyant altura per tractar de realitzar un tret directe. Rheden va realitzar un brusc viratge per allunyar-se, però la nau va tornar a sacsejar-se quan els trets van donar en el blanc. Un advertiment centellejà en la consola de Hera —havien rebut un impacte en el sistema primari de comunicacions— i van saltar espurnes de la consola secundària de Rheden. Va maleir, prement els interruptors d'apagat, però el panell principal li va esclatar en la cara. Va deixar anar un crit i va caure de la cadira del pilot. L'Eclipsi va elevar el morro, i Hera va agafar els controls.

Va tornar a apuntar l'Eclipsi cap avall, i l'ala-V va realitzar un gir per perseguir-los i fer una altra passada. Goll va disparar, i l'ala-V es va sacsejar, deixant enrere fragments en un doll d'espurnes i flames, però va continuar avançant, disparant de forma contínua. L'Eclipsi va tornar a sacsejar-se, amb totes les seves llums d'advertiment brillant. Hera va tallar l'energia impulsora, i l'ala-V va passar de llarg a tota velocitat, deixant un deixant de fum darrere seu. Baratha va disparar dues vegades més, i el caça enemic es va dissoldre en flames. Hera va fer que l'Eclipsi s'inclinés cap a un costat per evitar els enderrocs, i la cabina es va omplir amb el so de les alarmes. Va estabilitzar la nau, encara que tenia una alarmant tendència a escorar-se a l'esquerra cada vegada que realitzava pressió en la palanca de comandament.

—Informe d'estat, Tay.

—Els motors han rebut un impacte directe —va respondre Tay. Hera podia escoltar com es movia d'una estació a una altra en la part posterior de la cabina, però no s'atrevia a apartar la vista dels controls per veure què estava fent. De cua d'ull, només podia veure a Rheden estesa en el terra, immòbil contra la mampara—. També tinc diversos molests curtcircuits en el sistema elèctric. Encara segueixo ocupant-me d'ells.

Hera va poder veure que havien perdut els sensors de llarg abast i el transmissor principal, però podia compensar-ho. Almenys no hi havia senyal de cap altra patrulla, però estarien de camí. L’Eclipsi tornà a donar bandades, més violentament, i es va escoltar un fort cop sec quan Tay o Rheden van caure pesadament contra alguna cosa.

—Necessito recuperar el sistema gravític —va dir Hera, i un fi fil de fum es va alçar des de darrere de la pantalla del sistema ambiental—. Tay...

—Estic en això —va dir Tay amb serietat.

Alguna cosa va sonar com un espetec a l'enllaç de control, i l'Eclipsi va tornar a aixecar el morro, i després es va inclinar cap a l'esquerra. Hera va aferrar els controls, no va obtenir resposta, i va veure com les llums dels interruptors parpellejaven. Va prémer l'interruptor una vegada, i una altra, i una altra; les llums es van apagar, i quan va tornar a empènyer, la palanca de control es va moure, i l'Eclipsi es va estremir per l'esforç. La jungla cada vegada estava més a prop, però ella es va concentrar en la pressió que els controls feien a la seva mà, esperant que els sistemes gravítics s'estabilitzessin. Més potència, i la nau va començar a girar en espiral: Va empènyer la palanca a fons cap a l'esquerra. Els arbres omplien la visió en les finestres de la cabina, i un eixam d'insectes es va dispersar allunyant-se d'ells conforme l'Eclipsi queia com una fletxa. I llavors el gir en espiral es va alentir, es va detenir, i ella va tornar a tirar de la palanca. L'Eclipsi va gemegar i es va alçar, fregant la copa dels arbres del bosc amb la torreta de popa.

Es va estabilitzar a una dotzena de metres sobre la copa dels arbres, examinant els panells a la recerca de més danys. Tot semblava estable en aquest moment, i es va arriscar a mirar a la capitana. Rheden semblava només semi-conscient, i clarament necessitava ajuda.

—Tay...

—La capitana necessita ajuda. —Tay es va acostar, agenollant-se per obrir un altre panell—. I la nau necessita reparacions adequades. Hem d'aterrar.

—Aquí no —va dir Goll des de l’escotilla, i Hera es va sobresaltar—. La vida de la jungla és més perillosa que ser perseguit per ales-V. —Es va agenollar al costat del cos desplomat de la Rheden, amb gest preocupat, i va activar l'intercomunicador—. Baratha, puja aquí. La capitana està ferida!

—Vaig ara mateix —va respondre Baratha. L'Eclipsi va tornar a donar sacsejades, i Hera el va contenir, i després va alliberar una mà per estendre els sensors secundaris al seu abast màxim. La pantalla estava buida fins aquest moment, però dubtava que això durés molt.

—No puc arreglar això si no aterrem —va dir Tay—. Sigui el que sigui que hi ha aquí a baix, podeu mantenir-los a distància.

Goll va negar amb el cap.

—Són lyleks: insectes cuirassats, amb extremitats punxegudes que poden travessar-te i tentacles verinosos. Cacen en rajades, i viatgen dies sencers per obtenir menjar fresc. Pot ser que matem la primera onada, però no podrem contenir-los molt temps.

—Què agradable —va dir Baratha entre dents. Hera va mirar amb disgust la cremada en carn viva que cobria el rostre de la Rheden des del front fins al costat esquerre de la seva barbeta, però almenys la capitana semblava estar conscient.

—Tay. —Ul’ligan va aparèixer en l’escotilla—. He desplegat els droides de reparacions, però no sé quant poden fer per si sols.

—Deixem-los treballar —va dir—. Tinc coses més importants de les quals preocupar-me.

Per un instant, Hera va desitjar haver pogut portar amb si a Chopper. Però Goll havia insistit que no hi havia lloc en la nau per a un altre droide, especialment un amb les notables excentricitats de Chopper. Una llum d'advertiment va parpellejar en el monitor de sensors, i el cor li va donar una bolcada. Un altre grup d'ales-V s'acostava ràpidament des del nord.

—Goll.

—Els veig. Poden veure'ns ells?

—Encara no.

Hera va fer girar l'Eclipsi cap al sud i va incrementar la potència, perdent altitud de manera que estaven pràcticament fregant la copa dels arbres. Si podia romandre fora de rang... sí, aquí estaven les muntanyes, i va desviar el seu curs cap a l'oest, dirigint-se a la Tallada Exterior. Si podia travessar-la abans que els ales-V es trobessin totalment en rang, les muntanyes bloquejarien els seus escàners.

Tay es va llançar cap a les plaques del terra al costat de l'ordinador de navegació i va obrir una comporta d'accés. Va haver-hi una voluta de fum i va poder sentir-se l’olor de cremat, i va ruixar el compartiment amb un extintor.

—Molt bé, cal redirigir això. Com a mínim, anem a minorar, no puc seguir donant-te plena potència.

—Hem de travessar les muntanyes. —Hera va mirar el mapa que es desplegava en la seva pantalla—. Deu minuts.

—Les muntanyes? Hem d'avortar —va dir Baratha a Goll.

—Això ens posaria directament en la trajectòria dels ales-V —va respondre Goll.

Tay va obrir un altre panell i va començar a desplaçar cables. Hera va escoltar un fort espetec, i la nau va tornar a donar una sacsejada, però es va estabilitzar.

—La capitana no pot pilotar —va dir Baratha.

—Jo... —Rheden va panteixar amb dolor—. Puc ocupar-me.

—No pots veure res amb aquest ull —va dir Baratha—. I estàs commocionada.

—He estudiat l'aterratge —va dir Hera—. Puc treure'ns d'aquesta.

Baratha va negar amb el cap.

—Mira, estic segura que creus que ets una bona pilot...

—Ella pot fer-ho —va dir Rheden—. No obstant això, la nau...

La seva veu va tornar a trencar-se mentre Baratha li embolicava el rostre amb una bena, amb mans més amables que les seves paraules.

—No ho sé. —Tay tenia les mans ocupades a l'interior d'una altra consola—. Si no podem aterrar... podríem perdre la nau. Tal vegada Baratha tingui raó.

—I què hi ha dels ales-V? —va preguntar Goll.

Hera va examinar els escàners.

—Acaben d'entrar en rang, però encara no ens han localitzat. —Ja no estaven lluny de les muntanyes, les seves erosionades pendents s'alçaven com unes dents sobre la jungla. Podia veure el buit entre la Muntanya Foreth i la Muntanya Maali que els ocultaria dels seus perseguidors. O almenys d'aquests perseguidors; hi hauria altres patrulles per aquí buscant-los. Va fer girar l'Eclipsi per col·locar-se a l'ombra del Foreth—. Buidat.

—Els droides no estan fent massa progressos —va dir Ul’ligan a Tay, qui va bellugar el cap.

—O aterrem, o ens anem d'aquí.

—Podem saltar a l’hiperespai? —va preguntar Ul’ligan.

Tay es va encongir d'espatlles, amb les orelles arronsades.

—Si ho fem ara, si no hi ha més danys...

—Hem d'arribar a Lessu —va dir Hera. Goll va negar amb el cap a manera d'advertiment, però ella li va ignorar. Si no confiaven a la resta de l'equip l'autèntic propòsit de la missió, com podia esperar que li confiessin a ella les seves vides?—. Aquesta medicina està destinada per a un assentament dels nostres ancians. Són la base de la nostra cultura. Si ells moren, nosaltres morim.

Ningú va dir res, i Goll es va tornar al comunicador.

—Vaig a contactar amb el punt de trobada. —Va ajustar el transmissor secundari, i una llum va parpellejar en verd—. Dianthy, aquí Goll.

—Goll! —La connexió estava plena d'estàtica, però les paraules se sentien clarament—. Goll, tots els punts de trobada estan sent vigilats...

—Calma. —Goll va estendre les mans en l'aire com si Dianthy pogués veure-li—. Tots els punts alternatius també?

—Tot allò proper a Lessu.

—Mantingues-te a l'espera.

Goll va tallar el canal, arrufant les celles.

—S’ha acabat —va dir Baratha—. Ho sento pels vostres ancians, però no podem arriscar-nos a perdre l'extracte de gattis. Avortem i tornem a intentar-ho.

—No tenim temps —va dir Hera—. Hi ha algun altre lloc on puguem aterrar?

—No estaves escoltant? —va dir Baratha, fulminant-la amb la mirada—. Tots els vostres punts alternatius estan sent vigilats.

—Hi havia un altre. —Rheden va tractar d'incorporar-se amb dificultat, recolzada en Baratha—. A l'oest?

L'Eclipsi avançava força estable com perquè Hera s'arrisqués a manipular els seus mapes, i llavors va veure que Goll havia posat en pantalla un arxiu diferent.

—Si et refereixes a Rhovari, està massa lluny. Serà massa difícil distribuir la medicina des d'allà.

—Això és millor que no tenir-la en absolut —va dir Rheden. Es va trontollar i va caure asseguda en les planxes del terra.

—És massa arriscat —va dir Baratha.

Hera va tractar d'apartar les veus del seu cap. Goll tenia raó, havien de continuar, però Baratha també la tenia, per molt que odiés admetre-ho. I Rhovari realment estava massa a l'oest... Va tornar a mirar la pantalla del mapa, com els símbols anaven apareixent conforme el sistema traçava una ruta cap a Lessu, marcant amb diamants blaus els possibles punts d'aterratge. No hi havia cap entre les muntanyes i la vora de la jungla, i el següent estava massa prop dels observadors imperials; els punts de trobada i les ubicacions alternatives formaven una tosca mitja lluna a les terres ermes a l'oest de la ciutat, però si els imperials els tenien sota vigilància, no hi havia moltes probabilitats de poder escapar amb l'Eclipsi encara que Tay pogués acabar les reparacions. Un nou senyal va cridar la seva atenció en la pendent sud del con que contenia la ciutat, i ràpidament va fer una consulta al sistema. Era una zona d'aterratge comercial, destinada originalment per donar servei a una fàbrica local, però ara en desús; era petita, i la pista d'aproximació original havia estat estreta amb la construcció de dues torres noves, però hi havia just l'espai suficient perquè l'Eclipsi pogués aterrar.

—Goll. Què et sembla això?

Goll va mirar per sobre de la seva espatlla.

—Massa petit.

—Hi ha prop de deu metres d'espai a cada costat —va respondre Hera—. Puc fer-ho.

—Deu metres? —Baratha es va posar dempeus—. Estàs boja?

—És una mica just —va dir Hera—, però podem descendir directament en el camp. L’Eclipsi pot fer-ho.

Goll va bellugar el cap.

—Està prop del territori de Dianthy, però...

—No pot fer-se —va dir Baratha.

Tay es va incorporar posant-se dempeus.

—Cabríem, però no estem en condicions d'intentar-ho. Hem d'abandonar.

Ul’ligan va inclinar el cap a un costat, i Rheden va estendre una mà per agafar la màniga de Tay.

—Podem saltar a l’hiperespai?

Tay va dubtar.

—Sí. Crec que sí.

—No —va dir Goll—. Anem a lliurar la medicina. Per a això us pago, a tots vosaltres.

—No vaig a perdre la meva nau per això —va dir Rheden.

—I jo no vaig a deixar que aquesta medicina caigui en mans imperials —va exclamar Baratha—. I és la meva última paraula.

Hera va passar la mirada d'una a un altre. Mai havien estat res semblat a un equip, però ara tot s'estava enfonsant. Va respirar profundament, recordant el que havia dit Goll abans: El treball d'un líder era fer que tot seguís avançant, de la manera que fora.

—Fem el que fem, necessitem completar les reparacions. Si algú dirigeix als droides, la tasca anirà molt més ràpid.

Va haver-hi un instant de silenci, Tay va agitar les orelles, però va ser Ul’ligan el primer a parlar.

—Té raó.

Hera es va apressar a continuar abans que ningú pogués protestar.

—Una vegada que hàgim acabat les reparacions, fem un intent de lliurar el nostre carregament, i si això no funciona, ens retirem. Però hem d'intentar-ho almenys una vegada.

Goll va assentir lentament.

—Si Dianthy pot portar allà a la seva gent...

Rheden es va inclinar sobre la pantalla del mapa, parpellejant amb força per tractar d'enfocar la mirada. Hera podia olorar el bacta dels embenatges i va veure com feia una ganyota en comprendre el que mostrava la pantalla.

—Estàs segura?

—Sí —va assentir Hera.

—Jo no —va dir Tay, i Ul’ligan li va posar la mà en l'espatlla.

—Un intent. La nau ho aguantarà.

—I encara que no aguanti, de totes maneres tenim problemes majors —va dir Rheden—. Jo m'apunto.

Tay va sospirar.

—D'acord.

—Un intent —va dir Baratha—. Res més. I només si completen les reparacions a temps.

—Ho farem —va dir Tay. Mirà a Goll—. Necessitaré la teva ajuda en l'exterior del casc. Necessitem a Ul’ligan en els canons.

—Deixa que informi a Dianthy —va dir Goll—, i sóc tot teu.

Hera va fer virar l'Eclipsi cap a la seva nova destinació, observant com la jungla sota ells anava desapareixent conforme la nau s'acostava més a la ciutat. Darrere d'ella, Baratha estava misericordiosament callada, atenent a Rheden competentment i en silenci; els monitors mostraven que Goll i Tay estaven ocupats en el costat d'estribord del casc, mentre que els droides treballaven a la zona de la cua, posant pegats cables i conductes. Encara podia sentir els danys —resposta maldestra de les superfícies de control, un clar retard quan demanava més potència—, però havia volat en pitjors condicions. De fons, podia escoltar la xerrameca dels ala-V en el circuit imperial: Fins aquest moment, s'estaven concentrant en el punt on la patrulla havia detectat a l'Eclipsi, però abans o després tornarien a començar a buscar en direcció a la capital. Els sensors de curt abast mostraven un parell de grups a la vora de l'abast, però cap els havia localitzat encara.

—Hera —es va escoltar amb un espetec la veu de Tay per l'intercomunicador—. Els sistemes gravítics estan reparats. Ja podem... oh, maleïda sigui.

—Què? —Hera va examinar els seus controls, però no semblava haver canviat res.

—Tenim una ruptura en el conducte secundari d'energia d'aquest costat, —va dir Tay—. Ara no és un problema, però necessitem arreglar-ho abans de saltar a l’hiperespai.

—Quant trigaràs?

—Vint minuts.

Hera va comprovar les seves lectures. Això era just el temps suficient per acabar abans que hagués de començar l'aterratge.

—Molt bé. Anem a entrar.

—Però encara estan aquí fora! —va exclamar Baratha, i de cua d'ull Hera va poder veure com Rheden agafava el braç de la sanadora.

—Estem compromesos. Asseu-te i calla.

Sorprenentment, Baratha va obeir. Hera va fer virar l'Eclipsi, llançant la nau cap al sud i l'oest a través del terreny trencat. Encara estaven fora de perill per sota de la xarxa de sensors imperial, però eren perfectament visibles des de la superfície. Els imperials seguien buscant, i no trigarien molt a cridar la seva atenció... i si ho feien, Goll i Tay encara estaven en el casc, completament exposats. Va triar un vector que els mantenia lluny de qualsevol estació de seguiment imperial i va fer descendir encara més l'Eclipsi mentre el mantenia estable.

El con de la ciutat de Lessu apuntava en l'horitzó, i l'ordinador de navegació va sonar, oferint una nova destinació. Els portaria al voltant de l'antic districte industrial, buidant el laberint de xemeneies i torres que trencaven l’escarpada superfície, però qualsevol que observés des de la torre principal de control de tràfic ho tindria difícil per no veure una nau estel·lar. Hera va prémer l'intercomunicador.

—Goll, com van les reparacions?

—Gairebé hem acabat —va respondre Goll, denotant tensió en la seva veu.

En la pantalla, Hera va poder veure a Tay estirada tan llarga com era sobre el casc, manipulant un compartiment obert, i l’arnés que la subjectava a la nau completament tibant. Goll estava ajupit al seu costat, amb un kit d'eines obert al costat dels seus turmells.

—Estem arribant a Lessu.

—Cinc minuts més —va dir Tay.

—Per llavors estarem aterrant —va dir Hera. Però havien de reparar aquest conducte si pretenien escapar—. Ul’ligan, crida als droides de reparacions i guarda'ls.

—D'acord. —El grunyit del nikto mostrava un estrany to de seguretat.

La xiuletada de l'ordinador de navegació sonava cada vegada més forta, però Hera ho va ignorar, dirigint-se cap al cor del districte industrial.

—Agafeu-vos.

L'Eclipsi va sobrevolar a tota velocitat el terreny erm —per sort, no hi havia ningú a la vista— i va guanyar altura quan van creuar la rasa i el mur a l'altre costat. Hera va envoltar una torre inclinada, amb llums parpellejant en els seus costats, i immediatament va fer virar l'Eclipsi a la dreta per evitar una xemeneia menys elevada. En les pantalles, podia veure com Goll se subjectava, pressionant a Tay contra el casc amb una mà, mentre amb l'altra s'agafava a un puntal exposat. Davant d’ells planaven un parell de torres, alçant-se des de la mateixa base i connectades en la part superior per una passarel·la oxidada. Passar per damunt els posaria a l'abast dels sensors imperials, i a banda i banda tenien un embull de xemeneies i torretes, però l'espai del mig era impossiblement estret. Va inclinar l'Eclipsi cap a un costat, sense atrevir-se a fer-ho més de vint graus per por de perdre a Goll i Tay, i va mantenir la nau així mentre passava pel buit com si enfilés una agulla.

—Conducte arreglat —va exclamar Tay.

—Confirmat —va respondre Hera. Enfront d'ells, va veure el centelleig d'una llum d'aterratge: la gent de Dianthy. Va activar els frens aeris, equilibrant l'Eclipsi contra la gravetat de Ryloth, i va quedar surant sobre l'espai obert. Comprovant les pantalles, va poder veure com Goll ajudava a Tay a posar-se dreta i després tots dos es dirigien a l’escotilla més propera. Hera va activar les càmeres d'aterratge i va fer una ganyota. Deu metres d'espai no semblaven ni des de lluny tant com havia esperat. Va fer descendir la gran nau, aixecant pols vermella dels edificis. Els murs es van alçar al seu voltant, tan a prop que sentia com si pogués tocar amb la mà qualsevol d'ells. I llavors, per fi, el tren d'aterratge va tocar terra, i va haver-hi un centelleig de llum quan Ul’ligan i Goll van obrir l’escotilla.

Va deixar anar un sospir d'alleujament, però va deixar l'energia activada, reconfigurant els controls per a l'enlairament. Un vaixell de càrrega en els voltants de la ciutat no passaria massa temps inadvertit per als imperials...

—Anem! —va exclamar Ul’ligan, i els indicadors de l’escotilla centellejaren en verd. Hera va prendre alè i va deixar que l'Eclipsi s'alcés.

***

—Moff Mors! El vaixell de càrrega no identificat ha aterrat en la superfície exterior de la capital.

Mors va mirar fixament la pantalla, desitjant poder fer que les patrulles d'ala-V excedissin la seva velocitat màxima. S'havia equivocat en la seva suposició; no se li havia ocorregut que la nau desapareguda continués cap a la seva destinació declarada, i havia malgastat temps i homes buscant senyals en vectors que s'allunyaven de Lessu.

—Que surtin les tropes de terra. Òbviament estan realitzant algun tipus de contraban. Trobeu-los i detingueu-los. Ja!

—Sí, senyora.

L'oficial de comunicacions més proper va parlar pel seu micròfon, i un instant després va veure com s'encenien llums en les pantalles secundàries conforme els homes del Coronel Piik sortien dels seus barracons de la capital.

—Bloquegin la ciutat. Vull totes les sortides segellades. —Això era tot el que podia fer respecte a Lessu de moment, i va retornar la seva atenció a la pantalla principal. La nau seguia en terra, i es va tornar cap a Karris—. Avisi al Dèspota. Digui'ls que estiguin atents a un enlairament no autoritzat des de Lessu, un vaixell de càrrega YT-209. Que el capturin si és possible, però que el destrueixin si no es deté.

—Sí, senyora —va dir Karris, i es va tornar als seus propis controls—. El Dèspota dóna justificant de recepció. Estan donant mitja volta.

Per un instant, va creure que els ales-V podrien tenir una oportunitat, creuant com fletxes les terres ermes a màxima velocitat, però el vaixell de càrrega va començar a alçar-se, sorgint d'entre els edificis. Tan aviat com va sobrevolar les teulades, va sortir disparat cap amunt, mostrant un sorprenent canvi de velocitat, i es va dirigir a l'espai obert. La pantalla principal va canviar a una vista orbital, i Mors va deixar anar un jurament quan va veure els angles. El Dèspota seguia donant mitja volta: Els havien enxampat a contrapeu. El capità va disparar de totes maneres, però els trets es van quedar curts i no van aconseguir el seu objectiu. La nau va semblar girar lleugerament, i després va desaparèixer.

—Han saltat a l’hiperespai, senyora —va dir algú, i Mors va reprimir una resposta airada. Per descomptat que havien saltat; el Dèspota no havia aconseguit donar-li a res. Amb un esforç, va reprimir la seva ràbia, sabedora que el que realment sentia era por. Una oportunitat.

—Vull que es registri la ciutat...

Es va detenir bruscament, reconeixent la bogeria que era això. No tenien el personal per realitzar una correcta recerca porta a porta; el millor que podia aconseguir era un escombratge general i esperar que es descobrís alguna cosa interessant.

—Sí, senyora —va dir Karris de nou—. Senyora, no hi ha hagut cap signe de resistència organitzada a la capital. És possible que només es tracti de contrabandistes?

Era possible, per descomptat. La Vora Exterior produïa contrabandistes que mostraven tanta dedicació i determinació per guanyar-se el jornal com qualsevol oficial imperial. Però era un risc que no estava disposada a córrer.

—No m'importa qui siguin. Vull que es trobi aquest carregament. En primer lloc, registrin la ciutat, i després informin a tots els nostres agents que pagaré una generosa recompensa per qualsevol informació sobre el vaixell de càrrega, la seva càrrega, i/o els seus eventuals receptors. Mantingui la ciutat segellada fins que jo digui el contrari.

Seria dur per als vilatans, però no podia permetre's que això li importés. No tornaria a fracassar.

***

Hera va activar el pilot automàtic i es va recolzar en el seu seient, mirant la resplendor blava de l’hiperespai.

—Curs fixat a Manda, capitana.

—Bé —va dir Rheden. Havia aconseguit tornar a ocupar el seient del capità, però clarament no estava en condicions de pilotar—. La resta de vosaltres desembarcarà allà. Hi ha molts transports a Manda.

I qui et portarà on vulgui que vulguis anar tu? Hera es va empassar les paraules, conscient que no tenia sentit pronunciar-les.

—Almenys ho hem aconseguit —va dir Tay, aixecant-se de la seva pròpia cadira—. Apa, Krys, deixa que faci un altre cop d'ull en aquesta cremada.

Rheden va acceptar la mà que li tendia, i les dues van sortir lentament de la cabina. Baratha també es va aixecar, amb una ganyota, i va mirar a Goll amb gest adust.

—Espero rebre el nostre últim pagament abans que aterrem.

—El tindràs —va dir amb cansament Goll—. Però no ara mateix.

Baratha va deixar anar un esbufec i va sortir ajupint-se per la comporta. Goll es va acomodar en la cadira del capità, bellugant el cap. Hera va fer un cop d'ull per sobre de la seva espatlla per veure a Ul’ligan, que estava assegut en el seient de darrere de l'estació d'enginyeria.

—Gràcies per recolzar-me.

El nikto es va encongir d'espatlles.

—Tant els twi’leks com nosaltres som pobles oprimits. Sé el que és perdre una cultura. Mereixia la pena intentar-ho.

I això, va pensar Hera, era el més frustrant de la missió. Sí, ho havien assolit, havien lliurat l'extracte d'arrel gattis i havien escapat, però això era tot el que havien fet. I fins i tot quan algú reconeixia que podia fer-se una causa comuna, això en realitat no canviava res.

—Vaig a menjar —va dir Ul’ligan, fotent el camp—, i després a dormir. Et deixaré una mica de teca.

—Gràcies —va dir Hera, i va deixar escapar un sospir quan la comporta es va tancar després d'ell.

—Ho has fet bé —va dir Goll després d'un instant—. L'extracte de gattis marcarà la diferència.

—Sí.

—Encara més que el teu pilotatge. Sempre vaig saber que eres una bona pilot. Era un bon pla. —Goll va fer una pausa, amb rostre seriós—. Tens el necessari per ser un bon Líder. Com el teu pare.

Líder de què?, va pensar Hera. Però tal vegada pogués reunir el seu propi grup, trobar alguna manera d'aixecar-se contra l'Imperi.

—M'agradaria —va dir, i va quedar lleument sorpresa pel seu propi desig—. Espero que pugui ser veritat.

FI