Capítol 31
Les paraules podien canviar les coses. Això li havien
ensenyat els Jedi a Kanan, i era cert referent a cert document curt generat per
la Consultora Minerax, que havia canviat la cara de Gorse quatre anys abans de
la caiguda de la República.
La mineria de thorilide en el sistema, abans d'ell, havia
tingut lloc completament en la superfície de Gorse en les àmplies planes
humides al sud de la megalòpolis. Llavors va arribar l'estudi de Minerax,
projectant que no quedaven més dipòsits de thorilide de cap escala en cap dels
costats del planeta. Per al moment en què les mines van començar a veure les
proves d'això, els crèdits intel·ligents ja s'havien mogut, amb els productors
establint operacions a Cynda. En l'espai d'un any, les mines a cel obert que
arribaven fins a la vora de la ciutat van passar de ser zones de treball sota
unes grans llums a escombriaires foscos. L'última mina de Gorse va tancar el
dia que van acabar les Guerres Clon.
Existien tants d'aquests llocs —Okadiah els anomenava «porus
obstruïts de Gorse»— que Kanan no podia imaginar un millor lloc per ocultar a
l'autobús flotant. La interminable ferrovelleria era llar de moltes naus
abandonades, grans i petites, incloent diversos Viatge-suaus; va ser on Okadiah
havia trobat aquesta cosa en primer lloc. Kanan s'havia adonat que era l'únic
lloc al qual podien anar, després d'aquest llarg i difícil dia, per tenir
alguna oportunitat de seguir una de les directives de l’Obi-Wan.
—Evitin la detecció —va murmurar Kanan.
Sortint de sota el costat esquerre del tauler d'instruments,
Hera li va mirar.
—Què?
Ell es va inclinar contra el seient del conductor.
—Res. —Es va encongir d'espatlles—. Només estava pensant...
fins aquí va arribar allò de mantenir un perfil baix.
—Bé, puc haver matat el teu autobús —va dir Hera, apagant la
seva llum—. Oblida’t de fer-lo volar... no crec que torni a funcionar.
Kanan la va veure tancar el panell d'equip. L'autobús
flotant tenia tants bonys i marques de blàster que li sorprenia que no hagués
cremat espontàniament.
Hera va passar per davant del seient del conductor, amb els
braços penjant una mica. Semblava cansada.
—No crec que mai hagi tingut un dia com a aquest.
—Queda't a Gorse —va dir Kanan, seguint-la pel passadís—.
Cada dia és un viatge al zoològic.
Hera es va enfrontar a Skelly, que estava dues files més
enrere, atenent les seves ferides. El seu to era fred.
—En què estaves pensant?
Skelly se la va quedar mirant, encantat per les medicines.
—Tota la meva ruta de fugida estava planejada. El seu
autobús flotant estava en el camí.
—En el camí de què? —va preguntar Kanan—. Xocar contra la
paret, en el seu lloc?
—No parlo d'això —va dir Hera—. Vull dir ficar-nos per una
avinguda principal... i després llançar bombes a la babalà. Gairebé vas ser una
amenaça més gran que l'Imperi.
Skelly va semblar ferit.
—Aquí estic intentant salvar a la gent. Vaig intentar
minimitzar les baixes.
—Sones com si estiguessis en una guerra —va dir Kanan.
—Ho estic —va dir Skelly—. Mai acaba. —Va indicar al seu
voltant amb la mà protètica.
Hera va sacsejar el cap, i després va apartar la mirada.
—Vídian va matar a Gord. Ho vaig veure.
Kanan va assentir.
—Suposo que no podia viure sense la Lal.
—Ell volia justícia —va dir Hera amb veu suau, mirant a la
paret—. Però esperar que l'Imperi actuï contra un dels seus és...
—Cosa de babaus? —va dir Skelly, mirant-la abruptament.
Hera va bellugar el cap.
—Anava a dir, una cosa que tenim dret a esperar. És per això
que la gent ara té dubtes sobre l'Imperi. No està aquí per ajudar-los. Només
existeix per ajudar-se a si mateix.
—Oh, això és correcte —va dir Skelly, fregant-se el front—.
Si que vaig interpretar malament a Vídian.
Kanan va pensar que aquest era un tema completament
diferent... i que havia passat el temps per parlar. Ara la cosa era posar-se en
moviment, abans que l'Imperi llancés a l'aire les naus de cerca.
—Anem —li va dir a ella—. No estem lluny del Cinturó
d'Asteroides. Allà podem decidir què fer.
Ella no va respondre. Prenent-la del braç, va saludar a
Skelly.
—Volies l'autobús flotant, Skelly? Queda-t'ho. Nosaltres ens
anem.
—Espera —va dir Hera—. Simplement vas a deixar-ho?
—Error. Anem a deixar-ho, si ets llesta. No crec que ningú
ens hagi vist clarament a tu ni a mi a l’espaiport, però tothom el va veure a
ell. I aquesta dona i la seva empresa de vigilància, les seves càmeres estan
per tota la ciutat. Quant temps realment vols quedar-te per aquí?
Hera va arrufar les celles.
—Però està ferit.
—Cosa que es va fer a si mateix. —Kanan la va mirar als
ulls—. No estic segur del que estàs tractant d'aconseguir, però qualsevol cosa
que sigui, aquest paio no va a ajudar-te.
Ella li va mirar per diversos segons. Per un moment, Kanan
va pensar que anava a prendre una decisió.
I llavors va sentir el tust.
Venia de la meitat del vehicle, del compartiment de bany de
la grandària d'un armari. El marc de la porta s'havia doblegat lleugerament com
a resultat dels danys del dia a l'autobús, i havia aparegut una obertura
estreta com una escletxa. Mentre s'acostava, el tust es va tornar més fort.
—Sé que estem en un abocador —va dir Skelly—, però aquest és
el rosegador més gran que he escoltat.
Perplex, Kanan va anar al fons i va trobar una palanca. Hera
i Skelly es van reunir prop de la porta quan va tornar.
—Aquesta porta sempre s'embussa —va dir Kanan—. I es queda
travada i coses pitjors. Una vegada Okadiah es va passar les seves vacances
d'estiu allà dins. —Va ficar la vora de la barreta en l'escletxa i va empènyer.
Alguna cosa va cruixir.
La porta es va obrir de cop... i una molt cansada sullustana
va caure cap a fora.
—Zaluna?
Zaluna Myder va rodar pel terra, panteixant i agafant la
seva bossa.
—Aire! Aire! —Semblava esgotada. Vestia la mateixa roba
fosca de la nit anterior, va veure Kanan.
Skelly la va mirar amb sorpresa.
—Vas estar allà tot aquest temps?
—Durant els cops i trets —va dir ella, amb la gola seca—.
Aquesta estúpida porta és massa gruixuda... no m'escoltaven! —Zaluna va mirar a
Hera i Kanan alleujant-se en reconèixer-los. Després els seus ulls es van fixar
en Skelly—. Tu!
Skelly va semblar confós mentre la dona retrocedia,
lliscant-se pel pis del passadís.
—Quin és el problema? Jo no et conec. Com em coneixes a mi?
—Ets el terrorista —va dir Zaluna, amb els seus grans ulls
improbablement eixamplant-se encara més—. Jo manejava la càmera de vigilància
que va fer que t'arrestessin.
Skelly va parpellejar.
—Que vas fer què? —En adonar-se del que havia dit, es va
tirar cap endavant en el seu seient cap a ella—. Que vas fer què?
Zaluna va buscar en la seva bossa i va treure el seu
blàster.
—Mantinguin-lo lluny de mi.
Kanan va recolzar les mans amb un copet en les espatlles de
Skelly i el va empènyer cap enrere.
—No et farà mal. Primer rebrà les Pallisses de la Un a la
Set de mi.
—De la tres a la set —va dir Skelly—. Vídian em va copejar
primer. I tu em vas donar la Pallissa Número u ahir en la lluna. —Mirà a
Zaluna—. Vas veure això també?
—Sí —va dir Zaluna, baixant la mirada—. Crec que Kanan no
t’hauria d'haver pegat.
—Gràcies —va dir Kanan. Es va encongir d'espatlles cap a
Hera—. Veus el que aconsegueixo per ajudar?
Zaluna va guardar el blàster. Hera es va avançar per
ajudar-la a arribar a un seient. Mirà enrere a l'estret compartiment.
—Quant temps has estat allà dins?
—Des d'anit, quan vam veure a Skelly entrar en la cantina
—va dir Zaluna, lluitant per aixecar-se—. Els soldats d'assalt estaven fora.
Estava buscant algun lloc on amagar-me, i l'autobús estava allà. Però em vaig
quedar embussada. No podia aconseguir un senyal... i la porta és tan gruixuda
que no em van sentir.
Kanan va riure entre dents i va bellugar el cap.
—Totes les bombes que van explotar, totes les persones que
ens van disparar... i tu estaves just aquí!
—No ho recomano. —Mirà a Hera—. Més tard haurem de parlar
del cub de dades de Hetto. Haig de tornar a casa. He faltat al treball!
Hera va mirar a Kanan amb preocupació.
—Zaluna, no sé si hauries de tornar a casa o al treball. —Va
dir Hera sacsejant suaument el cap—. L'Imperi ja no només està buscant a
Skelly. Estan darrere d'aquest vehicle i probablement de nosaltres també... no
ho sabem. I fins que sapiguem el que pensen de tu, no és segur que tornis.
Zaluna semblava perduda.
—Realment he trepitjat alguna cosa lletja, veritat?
—No és llot —va dir Kanan.
La sullustana va tancar els ulls i va prendre unes quantes
respiracions profundes. Després d'un moment, els va obrir una altra vegada...
semblava gairebé en pau.
—Molt bé. Porto trenta i tants anys d'un costat de les
càmeres. No em farà malament saber com és de l'altre costat. —Segons després,
estava pujant damunt d’un seient, estenent-se cap al llum en forma de cúpula
del sostre. Estava just al seu abast—. Quan la gent corre, mai corren de forma
intel·ligent —va dir Zaluna, passant els dits per l'interior de la cúpula—. El
secret està en assegurar-se que els vigilants no sàpiguen qui està corrent.
Hera es va alarmar.
—Què és això? No hi ha una càmera de vigilància a bord,
veritat?
—Aquest va ser una vegada un transport de la ciutat. Les van
instal·lar per a la vigilància comercial fa trenta anys. En no trobar res,
Zaluna es va baixar i es va traslladar al següent seient. Grimpant, va repetir
el procés amb el llum següent.
Kanan va mirar estupefacte.
—Per què espiarien un autobús flotant?
—En aquells dies, per veure quines begudes preferien beure
durant el viatge —va dir Zaluna pescant amb els dits—. En aquests dies, per la
mateixa raó per la qual l'Imperi vigilaria una cantina o un ascensor. Per
atrapar les amenaces abans que es converteixin en amenaces.
Skelly va creuar els braços.
—A tots els que em van cridar paranoic, la cua per a disculpes
comença a l'esquerra.
Les papades de Zaluna es van doblegar cap amunt en un
somriure sullustà i ella va llevar un petit aparell d'interior de l'accessori.
—Ah. Just com ho vaig pensar. Un dels nostres gravadors
obsolets. Sense connexió en viu, fa una càrrega de dades al satèl·lit una
vegada per setmana. —L'hi va llançar a Hera mentre Kanan l'ajudava a baixar.
Hera va fer rodar el dispositiu d'enregistrament
increïblement petit en el palmell de la seva mà.
—Ja no enviarà res ara, veritat?
—No, està desconnectat del transmissor. Però admeto que
estaria interessada a veure el que té. He estat en la foscor tot el dia.
M'agradaria saber què va ser tot aquest soroll.
—Vas estar millor on vas estar —va dir Kanan—. A mi
m'agradaria poder oblidar-ho!
Hera es va posar dempeus en la porta i li va mirar.
—Pots ocultar-nos a tots en el bar fins que esbrinem quina
és la situació? És més segur si no ens separem.
Era inútil queixar-se, va comprendre Kanan. Si hi havia una
cosa que havia après, era que no podia canviar l'opinió de Hera una vegada que
ella havia decidit alguna cosa.
—Molt bé —va dir—. Però al primer senyal d'un soldat
d'assalt, Skelly, mai et vaig veure!
***
—El Bastonada està
aquí —va dir Sloane, bevent d'una tassa i indicant a la Lambda que descendia
des del cel.
—Pot la seva gent impedir que exploti? —va preguntar
Vídian—. Només li queden nou llançadores més.
Sloane va ocultar la seva expressió darrere de la tassa. El
caf de la torre de control no era gens bo, però després de les últimes hores, qualsevol
respir era benvingut. Havien perdut diversos transports, dos caces TIE... i, el
pitjor de tot, la seva presa. En una pedrera[1],
una aglomeració de pous plens d'enderrocs i deixalles com res que ella hagués
vist mai. Els seguidors per satèl·lit havien perdut a l'autobús flotant després
de cinc segons en la zona. Els soldats d'assalt podrien pentinar l'àrea durant
mesos.
Fins ara, Vídian no havia dit res sobre l'incident, triant
en canvi revisar l'assumpte que havia discutit en primer lloc amb ella quan
havien requisat l'autobús flotant. De fet, era una qüestió molt estranya, i amb
possibles ramificacions per tots els que vivien a Gorse. Si es difonia podria
convertir a més que alguns ciutadans model en Skellies completament delirants.
Probablement no... però Sloane estava impacient per sortir
del planeta abans que succeís alguna cosa. Si
passo més temps a Gorse, va pensar mentre es dirigia a la llançadora, no podria
ni tan sols tornar a aconseguir un comandament de substitució!
[1] En l'original hi ha un joc de
paraules entre dos significats de la paraula quarry: presa i pedrera. (N. del
T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada