Un nou clarejar (XXIX)

Anterior

Capítol 29

Quan l'altre portava un exèrcit, era millor no discutir. Kanan va mantenir el rostre cap a l'autobús. Podia sentir els blàsters preparant-se, amb més soldats d'assalt començant a moure's de coberta en coberta, avançant per l'aeròdrom.

Hera tampoc s'hi havia mogut, però ell podia veure el seu pensament. Amb el fum esborrant la lluna, els imperials encara no havien vist clarament cap de les seves cares, però això canviaria quan es tornessin per córrer... o lluitar. I l'última opció semblava impossible. No li havien disparat a cap imperial en tot el caos del dia, i no volia començar ara. Les probabilitats eren massa remotes.

Skelly estava a un metre més o menys de la motxilla, mirant-la. Vídian, amb la seva aguda vista, ho va notar.

—No la toquis!

Kanan va tornar a mirar a Hera. Va ser una bona carrera, es va dir. Va començar a portar-se les mans darrere del cap.

—Baixin les seves armes! —va cridar una altra veu des d'enrere i a la dreta de Kanan.

—No tenim cap! —va cridar Kanan.

—No els parlava a vostès! —Per un moment, la veu li va semblar estranyament familiar a Kanan... fins que es va adonar que li era familiar. Kanan i Hera van mirar a la dreta per veure a Gord caminant decidit des de la direcció de la instal·lació d'entrada de càrrega—. Estic aquí per Vídian!

El voluminós cap de seguretat estava magolat, va veure Kanan, Hera li havia explicat de la pallissa que Gord havia sofert abans. El besalisk també estava armat fins a les dents, preparat per enfrontar la mort amb les quatre mans. Havia arribat de la mateixa forma que ells, es va adonar Kanan, en un dels altres transports de thorilide. Mai havia vist al cap de seguretat amb un aspecte tan seriós... ni tan amenaçador.

—Comte Vídian! El meu nom és Gord Grallik, cap de seguretat de Llum de lluna. Està sota arrest per l'assassinat de la nostra supervisora... i la meva esposa!

—Amb quina autoritat? —Aquesta era Sloane; sonava atordida.

—La meva —va dir Gord—. Hi ha una presó a Ciutat Gorse. Seràs tractat amb justícia... amb més de la qual mereixes!

—Ja va ser suficient —va cridar Vídian—. Matin-lo!

Gord va disparar primer. I segon. I tercer. Movent-se amb una velocitat sorprenent, el besalisk va escampar foc blàster sobre els soldats d'assalt. Les posicions defensives dels imperials els protegien en la direcció de l'autobús flotant, però no contra qualsevol que vingués des del seu angle a la dreta. Abans que ningú pogués respondre el foc, Gord va llançar alguna cosa amb la seva quarta mà, una granada sònica. Va detonar enmig del grup de soldats d'assalt més proper a ell, emetent un xiscle que els va deixar atordits.

Hera, llevant-se les mans de darrere del cap, va mirar a Kanan.

—Estàs pensant el mateix que jo?

Kanan va assentir amb el cap.

—Corre!

Van començar a avançar cap a l'autobús... només per llançar-se tots dos al terra quan els atents soldats d'assalt van disparar contra la porta. Mentre els trets carmesins martellejaven la grava davant d'ells, Kanan va córrer cap a l'única coberta que va poder trobar, un tros del motor iònic sublumínic de la llançadora imperial, que abans havia copejat el sostre de l'autobús flotant i caigut.

—És hora d'unir-se a la festa —va dir Hera, traient el seu blàster. Es va recolzar sobre la barrera metàl·lica, va apuntar ràpidament i va disparar. Un dels franctiradors va deixar de disparar a l'autobús.

Kanan la va mirar i va desenfundar la seva arma. Havia fet el seu millor esforç per evitar aquestes situacions... però aquestes coses no el deixaven anar, passés el que passés. Bé, llavors!

—Ballem!

Kanan va disparar. Cap al nord, Gord seguia atacant, esquivant d'alguna manera un tret que va passar de reüll al costat de la seva cama esquerra. Hera i Kanan li donaven un foc creuat, allò que va motivar als imperials a moure a Vídian i Sloane a una posició més protegida.

Mentre seguia disparant, Kanan va començar a preocupar-se que els envoltessin per la dreta o els ataquessin per darrere. Les coses es veien buidades cap al sud, va veure. I darrere d'ell, l'autobús flotant...

... s'estava movent!

Els ulls de Kanan van saltar al terra, on havia jagut Skelly. La bossa amb les bombes no estava. Li va donar un cop de colze a Hera.

—L'autobús! L’estan robant una altra vegada!

Amb trets de blàster imperials rebotant-li sense causar danys, l'autobús flotant es va aixecar un metre en l'aire i després es va estavellar una altra vegada contra el terra, gairebé bolcant. Un gemec mecànic va sonar per sobre del tiroteig, i la nau es va aixecar una vegada més. Però només una part d'ella, una cantonada posterior es va negar a aixecar-se, i el llarg vehicle la va arrossegar pel terra mentre intentava accelerar.

Hera va entretancar els ulls per mirar a través de la pols.

—Està conduint Skelly?

Kanan va cridar en resposta.

—Jo no diria que fa això! —Skelly intentava, probablement amb una sola mà i sens dubte aterrit, fer que el Viatge-suau volés, una cosa que Kanan sabia que ja no podia fer. Però almenys el vehicle rebia el foc que havia estat dirigit a ells.

Sobtadament la cantonada posterior del vehicle flotant es va desenganxar del pis. En resposta, la resta es va sacsejar, començant un descontrolat gir de costat en la seva direcció. Kanan va cridar:

—Vigila!

Ell i Hera es van tirar al terra mentre deu mil quilograms de metall passaven sobre els seus caps, fregant i trencant les restes que havien estat la seva coberta.

Kanan va aixecar el cap per veure a Gord carregant pel terreny buidat cap als imperials... amb els ulls furiosos i sense prestar cap atenció a l'autobús flotant, que ara havia baixat mentre oscil·lava àmpliament en un arc cap a ell.

—Gord, vigila! —No hi havia forma que el besalisk li escoltés en el caos. L'autobús que girava va escombrar per la posició de Gord, fent-lo perdre l'equilibri i que perdés dos dels seus blàsters. Gord va córrer darrere d'ells, només perquè un tret de blàster li fregués el pit. Això va ocasionar l'oportunitat que Vídian necessitava. Va saltar de la seva coberta cap a Gord. L'atordit besalisk va aixecar els seus carnosos braços, llest per oferir resistència. Però Vídian va continuar amb la seva càrrega, tirant al seu agressor al terra.

Kanan no tenia un tret net. Va fer una ganyota de dolor quan va veure a Vídian aixecar els punys... i baixar-los, una vegada i una altra. Però abans que pogués tornar a pensar sobre el destí del cap de seguretat, el díscol autobús flotant va completar una altra revolució i va tornar a dirigir-se cap a ell i Hera. Ella també ho va veure, i ja estava dempeus, enfundant el seu blàster.

—Anem!

Fent cas omís dels tirs de blàster venint en la seva direcció, Kanan va saltar des del terra i va seguir-la. El Viatge-suau va donar una violenta bandada cap a ells amb major altitud que abans. Hera va saltar corrent a la seva cara inferior. Kanan la va seguir un segon més tard.

Hera va ser premiada per actuar primer. Es va aferrar d'un dels puntals estructurals que conformaven el xassís de l'autobús flotant. Kanan, mentrestant, només havia aconseguit enganxar la mà dreta al voltant d'un dels anells units al turboventilador posterior... fet que el posava just en el camí del tub de sortida del motor en funcionament.

El vehicle flotant es va aixecar i va caure una altra vegada, gairebé arrencant-se als qui penjaven contra un obstacle horitzontal. Kanan només després va comprendre que era la paret exterior de l’espaiport imperial. Estaven de camí... a alguna part!

 

Per darrere el tros de l'ala de la llançadora que havia estat usant per cobrir-se, Sloane va mirar estupefacta com la pesada màquina de metall passava en forma improbable sobre la barrera de permacret. Ja tenia el comunicador a la mà.

—Tothom segueixi a aquesta cosa, ara!

Aixecant-se de darrere de la falca de metall retorçada, va córrer cap al seu cap.

—Comte Vídian! Comte Vídian!

—És innecessari cridar. —La seva veu la va omplir d'alleujament, per variar. Però solament per un moment. Vídian es va aixecar des del cadàver del besalisk, el seu regi abillament ensangonat i estripat—. Estic viu, no gràcies a les seves forces. Una altra bomba... i ara aquests atacants. En això diu seguretat?

Sloane va reprimir l'impuls de discutir. Assegurar la zona d'aterratge era responsabilitat de la guarnició de l'Exèrcit Imperial, no d'ella... però ara no era el moment de discutir. La persecució havia començat. Els rabassuts i grisos transports de tropes imperials carregats amb soldats d'assalt ja es dirigien a la porta oest, i ella tenia més que això en ment.

—Ordenin a les autoritats locals que posin barricades en cada cantonada... cal mantenir-los tancats en Terra Alta! —va indicar pel comunicador—. Posin-se en contacte amb la vigilància de terra i per satèl·lit... Assegurin-se que sabem on està el vehicle en tot moment!

I a l'altre costat de la pista, lluny del lloc de l'explosió, va veure una cosa sobre el que sí tenia el comandament directe: dos caces TIE, estacionats i esperant.

—Faci'ls desenganxar —va ordenar al cap de l’espaiport.

—De seguida, capitana!

—Hi havia uns altres amb el sabotejador —va dir Vídian, mirant enrere als oficials en camí cap als TIEs—. Això fa que això sigui una conspiració. Vull que matin a Skelly també si el troben, però portin-me als altres!

Sloane no havia pogut veure bé als dos que havien estat enfrontant a l'autobús flotant, i dubtava que ningú més ho hagués fet. Un dels traïdors havia destruït l'única càmera de vigilància que cobria l'àrea; aquest algú havia sabut el que estava fent. Però Skelly hauria de destacar... i no arribarien molt lluny en aquesta monstruositat que estaven manejant.

—Vull a aquests renegats —va cridar als soldats—. Ara!

 Següent